Conquesta d'Amèrica

Historia d'Espanya. Amèrica. Conquesta d'Amèrica. Vasco di Gama. Descobriment geogràfic. Cristòfor Colom. Juan de la Cosa. Alonso de Ojeda. Viatges menors. Amèrica precolombina

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Abans els vaixells només podien arribar a Amèrica a través dels vents alisis que cap a l'arxipelag de les Canàries, bufen d'est a oest.

També es coneixien els vents monsons, que a l'estiu bufen de sud a nord i a l'hivern de nord a sud.

El comerç de les espècies era el comerç a llarga distància que proporcionava uns beneficis més substanciosos.

Vasco di Gama (1497) va aconseguir arribar a l'Índia circumnavegant el continent africà.

Factors que van ajudar al descobriment geogràfic:

-Factors socioeconomics:

Europa occidental. (segona meitat s.XV)

  • Augment de població després de la peste negra i guerres medievals.

  • Necesiten nous recursos (materies primes) per l'artesania i els mercats.

  • Necessitat de metalls preciosos (per fer les monedes) perque les mines europees estaven esgotades.

  • Demanda d'espècies. Calia buscar una altra ruta apart de la dels turcs.

-Factors ideològics:

  • Esperit d'aventura

  • Relat dels viatges de Marco Polo

  • Afany d'enriquir-se

  • Esperit de les Croades (Hi havia la llegenda de Preste Joan, lloc en el que deien que hi havia un grup de cristians lluitant contra els pagans i havien d'anar a ajudar-los.)

-Factors científics o técnics:

  • Estudis geogràfics: Geografia de Ptolomeu, imago mundi.

  • Geografia (portolans que describien la costa i cartes nautiques que describien com anaven els vents).

  • Nous instruments com la brúixola i l'astrolabi.

  • Galeres (Més tard els portuguesos van crear les naus i la caravel·la, un vaixell de 3 veles gran ràpid i maniobrable.)

Cristòfor Colom va nèixer a Genova. En un intent de crear una ruta alternativa per arribar a Àsia, va descobrir Amèrica. (any 1492)

Després d'obtenir el permís real i els diners donats per un tresorer de la corona d'Aragó, buscava mariners experts, un vaixell...

En total va portar 3 vaixells. Dues caravel·les, la pinta i la niña, tripulades cada una per 25 persones respectivament; i una nau, la Santa Maria, tripulada per 40 persones.

En un moment que es va perdre va seguir les aus, aixo el va salvar.

El 12 d'octubre van avistar terra i van trepitjar Guanahaní (el Salvador). Van fer a tots els indis esclaus. Van batejar dues illes con Fernandina e Isabelina.

La Santa María es quedà embarrancada a la Española (Haití). Quedaven 39 homes. La niña es convertia en la nau de l'almirall. Portava a bord 6 indis.

Arribava a Espanya el 1493.

El segon viatge a Amèrica va ser amb 17 vaixells i 1500 homes. Van anar-hi amb l'objectiu de cristianitzar els indis. Aquesta vegada van ser Juan de la Cosa i Alonso de Ojeda els qui varen anar. Van explorar les antilles.

En tan sols 50 anys la població de indis va passar de 60000 a 500. En aquest viatge van descobrir caníbals. Van tornar amb indigenes i moltes joies.

El tercer viatge (1498) va tornar a ser de colom. Aquesta vegada hi van anar 6 caravel·les. Van sortir del port de St.Lucas i van anar fent parada a cap verd. Van desembarcar prop del riu Orinoco.

Colom es pensava que havia arribat al paradis. En aquells moments Colom pensava que la terra tenia forma de pera.

Durant aquest viatge van haver-hi disputes entre els colons. Colom va solicitar ajuda a la cort per acabar amb la rebeldia. Llavors, la cort va enviar a un jutge (Francisco de Bobadilla) i va manar empresonar a Colom (1500) per ser jutgat.

Va ser desposseit dels titols de virrei, encara que no d'almirall.

Al 4t viatge(1502 - 1504), també de Colom, hi varen anar 4 caravel·les amb el objectiu de evangelitzar els indis i de trobar la cor del gran khan que marco polo descrivia (pensava que era asia). Va recorrer les costes de centreamerica.

A la tornada, Colom ja estava malalt i esgotat, fatigat. Colom va morir al 1506 a Valladolid quan encara no tenia 60 anys, cec i paralític, i sense saber que havia descobert un nou continent.

VIATGES MENORS (“andalusos”) (1499 - 1501)

La caracteristica d'aquests viatges es que tots els mariners eren andalusos.

Diversos viatgers:

  • Alonso de Ojeda: Li van atravesar la cama

  • Juan de la Cosa: Mort per fletxes enverinades.

  • Américo Vespucio (Florencia 1949). Va fer exploracions amb els portugesos i els espanyols. Tenia la visió més completa tot alló. EL NOM VE D'AQUI.

  • Francisco Pizarro: Va colonitzar els inca. (Va anar amb de la Cosa i Ojeda)

  • Vaco Nuñez de Balboa: Va imposar-se per continuar la expedició. Va ser el descobridor del Pacífic (1513). Detingut, jutgat i decapitat. Va ser acusat per altres espanyols per voler quedar-se tot el poder.

  • Vicente Yañez Pinzón

  • Fernando de Magallanes(1517). Arriba a Sevilla amb un projecte que havia estat rebutjat per la cort portugesa. La corona espanyola si admet la proposta de Magallanes. El seu projecte era arribar a la ruta de les espècies fent el camí per l'oest. Li va costar trobar tripulació, ja que només hi podien anar castellans.

El vaixell més important és deia Victoria (un dels navius més cars) i en total hi anaven 5 naus (238 tripulants)

Arriben a Malaca, a Calicut l'octubre de 1520. Hi va haver una rebelió entre les 5 naus.

Arriben a l'estret de Magallanes. Només queden 2 o 3 naus.

Pigafetta va ser un dels pocs que ho va poder apuntar tot.

Varen patir escorbut (falta de cítrics), els simptomes del cual son que se't cauen la pell i les dents.

Estaven tan desesperats que es menjaven les rates (les venien fins a 20 ducats!).

Arriben a les Marianas, el primer lloc on van trepitjar terra des de feia temps.

Van parar a Guam, la illa que es va coneixer com “Illa dels lladres” perque els indis varen robar del vaixell. Els navegants que quedaven estaven esgotats.

Magallanes mor a les filipines per un combat amb els indis. Es fa carrec del comandament Elcano.

Van fer fins a 20 intents per travessar el cap de bona esperança.

Arriben fins a cap verd i es veuen obligats a fer parada per provisionar. Cap verd esta controlat pels portugesos. Els anaven a fer una inspecció i jusut quan anaven a fer-la van escapar.

Al setembre del 1522 arriben al fi al port de St.Luca (Espanya).

Amèrica precolombina

America antigament estaba poblada per indíenes (que els van anomenar indis perque creien que estaven a l'india).

Hi va haver un encontre molt fort entre dos mons molt diferents.

Hi han molt poques fonts escrites sobre els precolombins, perque no coneixien l'escriptura. Només feien servir jeroglifics alguns, o pictografies.

Hi han restes arqueologiques molt importants. No es donen dades suficients d'aquestes tribus com per a saber els origens; alguns consideren que van venir d'oceania, de la època glaciar.

Vivien gairebé com al neolític perque desconeixien l'escriptura i feien servir la pedra com a material basic.

Les caracteristiques d'aquestes antigues civilitacions son que desconeixien la metalurgia, que vivien de la agricultura principalment i que tenien molt poc desenvolupades les xarxes de comunicació.

Hi havien 3 grans civilitzacions:

  • Maies (s.IV - X, Palenque)

Es tractava de ciutats desenvolupades en que generalment es dedicaven a la agricultura. Era una tribu pacífica.

Entre els segles X i XV hi ha la decadencia dels maies, i tots els que queden van cap al Yucatán.

Tenien un calendari molt precís i una astronomia molt desenvolupada.

El Popol Vuh era un llibre maia, on es recullen les tradicions orals.

Els maies regien culte a la lluna i el sol. Els temples eren sense ferro i no coneixien les rodes. Dos temples molt famosos són el de Palenque i el de Chichen Itzá.

  • Asteques (Tenochitlán)

Feien servir fletxes, arcs, jabalines, maçes, pero res era de ferro.

Es dividien politicament en 4 clans, pero en diverses classes socials:

-Nobles

-Sacerdots

-Homes lliures

-Colons

-Esclaus

El lider era guerrer i sacerdot.

Es dedicaven al cultiu del blat de moro i tenien una artesania molt desenvolupada.

La seva moneda era el cacau.

Els espanyols van quedar horroritzats amb els ritus (sacrificis). Treien el cor encara palpitant. Consideraven que era una manera de tenir contents als deus.

Els seus deus eren Quetza Cóatl (una serp) i Huitzilopotchili.

També tenien molt desenvolupada la astronomia (calendaris). No coneixien la escriptura, pero feien servir pictogrames. Hi han moltes restes arquitectoniques.

Els asteques va ser conquerits per Hernan Cortés.

  • Inques (America del sud, Tawantisuyu)

Es van establir aprop del Machu-Pichu cap al segle XIII. La capital era Cuzco.

El poder d'aquesta tribu estava a mans dels sacerdots. El cap era anomenat inca; era considerat semi-divi, fill del sol.

Estava dividit en 4 regions, regides per gobernadors.

Un terç de la part era per l'emperador, una altre per als sacerdots i una altra per als camperols.

Tenien construccions importants i un imperi ben organitzat, amb gran quantitat de funcionaris.

Cap al segle XVI els inques travessaven una crisi politica per escollir el emperador.

Espanyols encapçalats per Francisco Pizarro, aprofitant la situació, van conquistar-lo.

Van tenir una relació desigual, basada en el domini dels europeus sobre els indigenes.

Els europeus van actuar amb violencia, aixó va causar la desaparició de les civilitzacions.

Va haver-hi un impacte demogràfic mlt significatiu ocasionada per:

-Epidèmies: Com la verola, el xarampió i la grip.

-Eslovisme: Forçaven als indis. Sobretot en la extracció de plata.

-Genocidi: Per cada espanyol que moria, morien 100 indis.

A partir de tot aixó va començar un comerç de tints, espècies i ivori procedents d'aquest continent.

Les patates i el blat de moro es van començar a conrear a espanya ¡ aixó va contribuir a millorar la dieta dels europeus.

Quan va arribar la plata procedent d'Amèrica significava tenir més monedes, per tant, la demanda d'objectes va augmentar, pro com que l'oferta de productes no va créixer en la mateixa proporció,els preus es van disparar.

Mercantilisme: Consideraven que la riquesa d'un país depenia de la quantitat de metalls preciosos que posseïa.