Salud
Conjuntivitis
Definició:
Inflamació de la conjuntiva tarsal i bulbar. La conjuntiva és la capa mucosa més externa de l´ull que cobreix la zona visible del globus ocular i la part interna de les parpelles.
L´estudia l´oftalmologia.
Incidència:
Malaltia que es distribueix per tot el món, i afecta a totes les edats i estrats socials de ambdos sexes.
La queratoconjuntivitis primaveral afecta més a homes que a dones i més a nens i joves.
Etiopatogenia:
Podem classificar les conjuntivitis en base a les diferents causes que la provoquen:
-
Conjuntivitis al.lèrgica: és aquella deguda a fenòmens d´hipersensibilitat immediata.
! Rinoconjuntivitis al.lèrgica:pot ser de tipus estacional, com la causada per pol.lens, o perenne com la causada per àcars de la pols o epitelis d'animals.
! Queratoconjuntivitis primaveral:no s´ha trobat un al.lergen que es pugui atribuir a la malaltia.
! Queratoconjuntivitis atópica:es desencadena de forma immediata amb el contacte amb al.lergens transportats per aire, picades de insectes o al.lergens alimentaris.
! Conjuntivitis papil.lar gegant: es troba entre les de tipus al.lèrgic i les de tipus mecànic ja que és causada per lents de contacte (normalment dures) o pròtesi oculars.
-
Conjuntivitis infecciosa: és la deguda a l´arribada de gèrmens patògens, virus, bacteris o en cas estrany fongs.
! Viríca:Adenovirus, causants de la queratoconjuntivitis epidémica i febre faringoconjuntival, i enterovirus.
! Bacteriana: els més freqüents són Staphylococcus aureus, Streptococus pneumoniae, Neisseria gonorrhoeae i Haemophylus influenzae .
! Chlamydia trachomatis: causal d´un tipus de conjuntivitis anomenada tracoma (serotips A, B, Ba, C) i de la conjuntivitis de inclusió (serotips D a K).
Si una persona contrau una conjuntivitis infecciosa és molt probable que la causa provingui del contacte dels ulls amb les mans contaminades, aigües de piscines, mocadors, algunes tovalloles contaminades o el canal de part d´una dona.
Anatomia patològica:
La modificació anatòmica més visible de la conjuntivitis és l´ull vermell, també es poden observar les parpelles inflades, amb hiperpigmentació i dermatitis secundàries com a conseqüència del pruït produït pels al.lèrgens.
Les papil.les de la conjuntiva tarsal tenen un aspecte envellutat, la conjuntival bulbar és translúcida i engruixida.
Els vasos sanguinis de la conjuntiva poden dilatar-se (hiperemia) o poden sangrar (hemorragia subconjuntival).
Manifestacions clíniques:
Símptomes: els símptomes són inespecífics, el pruït és l´únic simptoma guia de la conjuntivitis al-lèrgica.
Altres símptomes són la sensació de cos estrany, la fotofobia, el llagrimeig, la irritació i el inflament de l'ull.
Els pacients presenten símptomes associats com rinorrea aquosa.
Signes: els signes de la inflamació de la conjuntiva són:
-Tipus de secreció: és un exudat que s´ha filtrat a través de l'epiteli conjuntival des dels vasos sanguinis dilatats.
-Aspecte conjuntival: a la conjuntiva poden donar-se:
hemorràgies conjuntivals,
reaccions fol.liculars, es formen per la hiperplasia del teixit limfoide dins de l'estroma. S'associen amb vascularització accesoria i solen ser més provinents a la conjuntiva de fons de sac o fornix. Apareixen com a lessions elevades que recorden a grànuls d'arròs.
Edema de la conjuntiva bulbar produeix un engruiximent conjuntival traslúcid i blavenc. L'edema intens amb elevació de la conjuntiva que pot inclús prolapsar s'anomena quemosi. L'edema de la conjuntiva tarsal origina diminutes projecciones (papil.les) que són les que donen l´aspecte envellutat.
Reaccions papil.lars, les papil.les estan compostes de epiteli conjuntival hiperplàsic en forma de nombrosos plecs i projeccions, amb vasos centrals i un infiltrat difós de cèl.lules inflamatories cròniques, que inclouent limfòcits, cèl.lules plasmàtiques i eosinòfils.
-Presencia de menbranes: poden formar-se pseudomenbranes que consten de l'exudat coagulat adherit a l'epiteli conjuntival inflamat, o menbranes veritables que es formen quan l'exudat inflamatori atravesa les capes de l'epiteli conjuntival.
-Presencia de limfadenopatia: el drenatge limfàtic de la conjuntiva es realitza cap als glanglis preauriculars i submandibulars que corresponen al drenatge de les parpelles.
Taula 1.1 | AL.LÈRGICA | VÍRICA | BACTERIANA | C.Trachomatis |
Secreció: | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
Rx. Fol.licular | ||||
Rx. Papil.lars | ||||
Pseudomenbranes | ||||
Drenatge limfàtic |
Proves de laboratori:
Estan indicades en els següents casos:
Conjuntivitis purulenta greu
Conjuntivitis fol.licular
Inflamació atòpica
Conjuntivitis neonatal
Les proves realitzades són:
Cultius: es fan frotis i es tenyeixen amb gram per identificar bacteris, o Giemsa per determinar la resposta leucocitaria, i es cultiven en agar sang xocolata.
Investigació citològica: es basa en la presencia de infiltrats cel.lulars característics.
Inoculació
Citologia de impressió.
Anàlisi enzimimmunoabsorvent pels antígens de Chlamydia.
Microscopia directa d´anticossos fluorescents monoclonals.
Diagnòstic diferencial:
Altres transtorns que afecten a la visió i que es presenten com a “ull vermell” poden associar-se superficialment a una conjuntivitis. A la taula 1.2 es destaquen punts diferencials.
Taula 1.2
Tret diagnòstic | Conjuntivitis aguda | Iritis aguda | Glaucoma agut | Episcleritis/ Escleritis |
Dolor | Coïssor poc intensa | Intensitat moderada Fotofobia | Molt intens associat a nauseas i vomits | Episcleritis: irritació Escleritis: dolor intens |
Visió | Normal | Disminuida | Molt disminuida | Sol ser normal |
Pressió intraocular | Normal | Normal o baixa | Augmentada | Normal |
Llagrimeig o secreció | Secreció mucosa o mucopurulenta | Llagrimeig | Llagrimeig | Llagrimeig |
Hiperemia | Hiperemia conjuntival superficial bulbar o parpetral | Pericorneal | Pericorneal i episcleral | Àrea extensa de hiperemia bulbar |
Còrnia | Normal | Pot haver precipitats transparents a la superficie posterior | Tèrbola | Normal |
Cambra anterior | Profunditat normal | Profunditat normal | Molt aplanada | Profunditat normal |
Iris | Normal | Deslluït i tumefacte | Congestiu i bombat | Normal |
Pupil.la | Normal | Petita, irregular | Semimidriasi arreactiva | Normal |
Tractament:
Per millorar les molèsties es poden administrar analgèsics o compreses fredes o tibies. El tractament mèdic per la conjuntivitis consisteix en la preinscripció d´unes gotes, pomada o gel antibiòtic. Normalment el tractament dura una semana i les gotes s´han de posar freqüentment (4-6 vegades al dia) i la pomada o gel 2-3 cops en 24 hores.
A la majoria de casos la conjuntivitis es curarà sola, però és indicat el tractament per reduir-ne la durada i evitar contagis.
Al.lèrgica:
S'ha d'evitar l'exposició amb l'al.lergen i en ocasions pot ser útil la desensibilització. S'efectua incrementant gradualment les dosis d'un extracte de l'al.lergen administrat per via subcutania. Les dosis s'incrementen semanal o bisemanalment, en un 75% o menys fins arribar a la màxima concentració tolerada.
En casos lleus s´utilitza la combinació antihistamínic/ vasoconstrictor per alleugerir els símptomes. Si això no proporciona suficient alleujament, pot recurrir-se al tractament tòpic amb antihistamínics, AINE o inhibidors dels mastòcits. En casos recalcitrants poden utilitzar-se corticoides tòpics.
Els vasoconstrictors tòpics no s'han d'usar en pacients amb glaucoma d'angle estret i s'han d'utilitzar amb control a pacients amb hipertensió, transtorns cardiacs o hiperglucemia.
Bacteriana:
Durant els estadis primaris de la infecció és necessari efectuar rentats freqüents per extreure l´exudat purulent de les parpelles i dels sacs conjuntivals amb aigua bullida tibia, sèrum fisiològic estèril o un líquid adequat de la farmàcia.
El tractament antimicrobià tòpic es fa amb antibiòtics d'ampli espectre en forma de gotes o cremes oftàlmiques. Es pot complementar amb antibiòtics per via parenteral.
En el cas de infecció per N.gonorrhoeae s'utilitza penicilina.
Vírica:
Només tracta d´alleugerir els símptomes amb corticoides i vasoconstrictors locals.
L´ús de corticoides ha de ser controlar per l´oftalmòleg ja que un ús prolongat pot causar glaucoma o cataractes.
Inclusió:
Tractament tòpic amb pomada i sistèmic amb tetraciclina.
Tracoma:
El tractament es realitza amb una dosis de azitromicina, la mesura preventiva més important és la higiene personal acurada.
Curs de la malaltia:
El període de incubació de la conjuntivitis bacteriana és de pocs dies. En els casos vírics,tracoma i de inclusió la incubació pot durar fins a semanes.
La vírica, dura una setmana en els casos lleus, i fins a tres setmanes, en els casos més intensos. La bacteriana, persisteix fins a tres setmanes sense tractament i 1-2 dies amb tractament.
La al.lègica és recivivant i estacional, els símptomes més agosarats apareixen a la primavera, al final de l' estiu i en començar la tardor.
Bibliografia:
Enciclopèdia de medicina i salut: Josep del Hoyo i Calduch.
Barcelona Enciclopèdia Catalana 1989-1991
Enfermedades infecciosas principios y práctica Mandell, Douglas y Bennett 4a ed.
Buenos Aires Madrid [etc.] Médica Panamericana cop. 1997
Oftalmología clínica / Jack J. Kanski 3a ed.
Barcelona [etc.] Mosby/Doyma Libros cop. 1996
Terapéutica oftalmológica [editors:] Frederick T. Fraunfelder..., F. Hampton Roy...
Buenos Aires [etc.] Médica Panamericana cop. 1983
Conjuntivitis M. Sánchez Salorio
Barcelona Edika-Med DL 1992
WEBS:
Portal de información médica. www.abcmedicus.com
Manual Merck 10ª edición: www.msd.es/publicaciones/mmerck
Diccionario oftalmológico: www.oftalmored.com/diccionario
Descargar
Enviado por: | Esther |
Idioma: | catalán |
País: | España |