Configuració de l ordenament jurídic actual

Dret Civil de Catalunya. Dret Civil de l Estat. Vìgència. Conformitat. Preferència. Supletorietat. Codificació

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Tema 3.- Configuració de l'ordenament jurídic actual.

  • La gènesi de la Compilació del Dret Civil de Catalunya. Dels “Apèndix de Dret Català” a la compilació del Dret Civil de Catalunya de 21 de Juliol de 1960.

  • Es realitzen la llei de bases de 1888, la qual es caracteritzava per que a la base primera es codificava el Dret Civil de Castella i a l'art. 5 d'aquesta llei es deia que el C.C serà respectuós amb les lleis civils dels territoris que tinguin dret propi.

    A partir d'aquesta llei el C.C s'aplicava de manera supletòria en els territoris esmentats.

    Quan s'aprova el C.C, també s'intenta codificar el dret foral mitjançant el sistema d'apèndix, amb les quals feien lleis territorials com si fossin apèndix del C.C, però només era d'aplicació a cadascun dels territoris forals.

    Representava un dret excepcional. Aquest sistema però no va funcionar ja que només es va aconseguir realitzar a Aragó.

    En un segon moment s'optà per un altre sistema, fer compilacions dels drets forals.

    Aquesta fase s'allarga fins als 60, però entremig va haver-hi la segons república i la Guerra Civil i la post - Guerra. Durant la segona república, través de la constitució de 1931 s'estableix el sistema d'autonomies. A Catalunya, l'estatut de Núria (1932) restableix la figura de la generalitat i es rehabilita el Parlament de Catalunya. A més es fa un repartiment de competències entre l'estat i les autonomies, i a partir de llavors es pot tornar a legislar de manera civil.

    Amb la dictadura es deroguen totes aquestes lleis i Catalunya torna a recuperar el que li havia quedat després dels Decrets de Nova Planta.

    Torna la idea de fer compilacions: primer la de Vizcaya i Àlaba, després Catalunya, Balears, Galícia, Aragó i Navarra. Segueix el manteniment del Fur de Bailió en alguns territoris de la Castella. Es substitueix tot el dret vigent pels textos de les compilacions. (Compilació del Dret Civil de Catalunya de 21 de Juliol de 1960)

    Això va establir un sistema de fonts de l'Ordenament Català, deixant clara la supletorietat del Codi Civil

  • Les relacions entre el Dret Civils de Catalunya i el Dret Civil de l'Estat després de la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de 1979.

  • A través de la Constitució de 1978 s'aproven els EEAA de les diferents CCAA (a Catalunya al 1979)

    Amb la constitució s'organitza l'Estat i les CCAA i es reparteix la competència legislativa.

    Pel que fa a matèria civil:

    • Art. 149.1,8 CE: Estableix aquelles matèries sobre les que l'Estat te reservada la competència exclusiva. El n8 es refereix a la legislació civil (les CCAA que ja tenien legislació civil)

    • Art. 149.3 CE: Les matèries no atribuïdes no expressades a l'Estat podran correspondre a les CCAA.

    • Art. 9.2 EA: Fa que Catalunya assumeixi la competència de l'art. 149.1,8 CE en matèria de legislació Civil.

    Els 3 aspectes als que es refereix la CE sobre els Drets Civils Històrics es que son per:

    • La conservació

    • La Modificació

    • El desenvolupament: Legislar sobre les instàncies ja existents i les matèries connexes en aquestes legislacions.

    Tot hi això, hi ha unes matèries “intocables”, esmentades a l'Estatut (art. 149.1):

    • Regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques.

    • Les relacions jurídico - civils relatives a les formes de matrimoni.

    • Ordenació dels registres i instruments públics.

    • Bases de les obligacions contractuals.

    • Normes per resoldre els conflictes de lleis.

    • Fonts del Dret, però respectant les fonts del dret especial.

  • La vigència i l'aplicabilitat del Dret Civil de Catalunya.

  • Existeixen 2 Ordenaments Civils a Catalunya:

    • L'Ordenament Civil de l'Estat.

    • L'Ordenament Civil propi de la CA.

    I això es posa en relació amb l'aplicació de les lleis i la vigència, que significa que les normes d'un Ordenament son potencialment aplicables, i poden ser tant territorials com temporals. L'Aplicació no es predica de la totalitat de l'ordenament, sinó de cadascun en concret.

    Si el que estem excepcionant es la vigència territorial, caldrà que hi hagi una norma anomenada norma de conflicte que ens permeti aplicar la norma no vigent.

    Si el que estem excepcionant es la vigència temporal, caldrà aplicar una norma derogada a un cas concret. Per que això sigui possible cal que hi hagi una altra norma (les disposicions transitòries) que permeti aplicar el Dret Derogat.

  • Les regles de conformitat i preferència. La supletorietat.

  • L'Aplicació dels 2 ordenaments vigents a Catalunya vindrà ordenada en funció d'una sèrie de regles:

    • El dret Civil de l'Estat és d'aplicació directe en totes aquelles matèries en que l'Estat te reservada competència exclusiva.

    • Regla de Conformitat: Aquesta es troba després de l'Art. 1 de la Compilació i de la disposició final 4ª i fa referència al bloc de constitucionalitat (Art. 149.1,8 CE; 149.3; 9.2 EA) i no te cap més força que determinar que la legislació civil catalana te la seva cobertura o fonament en la Constitució.

    • Regla de Preferència: Quan hi hagi norma civil catalana aquesta serà d'aplicació preferent a qualsevol norma que sobre aquella mateixa matèria reguli en l'àmbit del dret de l'Estat.

    • Regla de Supletorietat: Implica que el Dret de l'Estat que no sigui d'aplicació directe te una vigència supletòria a Catalunya. A més aquesta supletorietat és de segon grau (només quan s'hagin esgotat tots els recursos de l'Ordenament Civil Català per donar protecció al cas que es plantegi, recorrerem al Dret Civil de l'Estat).

    La supletorietat del Dret Civil de l'Estat te doble finalitat:

    • Suplir els buits que hi hagi per manca d'actuació legislativa.

    • Servir de recurs d'heterointegració (quan en un Ordenament Jurídic hem intentat trobar la protecció mitjançant l'autointegració dintre d'aquest i no ens han servit, podem recórrer a l'heterointegració, es a dir, buscar-ho a fora en un altre ordenament). D'aquesta manera podem solucionar les llacunes del Dret.

    L'Últim límit de la supletorietat és que la norma estatal que es pretengui aplicar no pot contradir els principis generals que inspira l'Ordenament Civil Català.

  • La Codificació del Dret civil Català: els codis sectorials i el futur Codi civil Català.

  • El parlament català va començar a exercitar la codificació i el primer que es va fer va ser adaptar la compilació dels anys 60 a les exigències de la Constitució a través del decret legislatiu 1/1984 que aprovava el dret refós del Dret Civil de Catalunya.

    En un segon moment, el parlament va començar a tractar temes concrets que ja estaven regulats en la compilació, dels quals comencen a sorgir tota una sèrie de Lleis. I altres que no estaven regulats.

    En una tercera fase, el legislador es va dedicar a fer microsistemes dels quals sorgeixen un codi de successions i posteriorment el Codi de Família.

    Va tornar al sistema de lleis especials per fer un codi que no es va arribar a fer.