Coneixement

Conocimiento # Justificaciò. Possibilitat. Models explicatius. Veritat. Teories

  • Enviado por: Dexter
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

EN QUE CONSISTEIX EL CONEIXEMENT?

Què és conèixer?

Activitat que busca l'aprehensió d'un estat de coses, de tal manera que pugui ser compartida amb els altres. Es pot dividir en el subjecte (protagonista de l'acció de conèixer) i l'objecte (allò que resulta aprehès o conegut). Relacionem conèixer amb la recerca de la veritat mentre que coneixement és la veritat trobada.

L'Àmbit del coneixement

Els graus de coneixement

JUSTIFICACIÓ

SUBJECTIVA

OBJECTIVA

OPINIÓ

NO

NO

CREENÇA

SI

NO

SABER

SI

SI

  • Opinió: Estat del coneixement on el subjecte considera alguna cosa com a veritable, però no té la seguretat.

  • Objectivament, no troba cap justificació per que els demés l'hagin d'acceptar

  • Subjectivament, no s'arriva a tenir seguretat i s'usa “opino que...”

  • Creença: El subjecte està convençut que el que pensa es veritat, però no ho pot demostrar, per tant, la justificació es únicament subjectiva.

  • Saber: Opinió fonamentada subjectiva i objectivament.

Les fonts del coneixement

Son dues, raó i sensibilitat. El coneixement racional ens mostra ho permanent i fonamental en les coses, el sensible, ho variable. Van barrejats:

  • Sensibilitat: Proporciona l'experiència bàsica de les coses però ha d'estar dins d'un context teoricoracional per poder ser interpretades. També depèn de qui la produeix. Parlem de l'experiència entesa com a experiment.

  • Raó: Produeix un coneixement immediat (intuïció) i un de mediat (inducció, deducció, reflexió) que va lligat a una experiència.

Interessos del coneixement (comuns als éssers humans)

Segons Kant:

  • Interès teòric: per assolir la perfecció lògica del coneixement (coneixement sobre la naturalesa).

  • Interès pràctic: per descobrir que hem de fer i que en podem esperar (ètica i religió).

Segons K.O. Apel i J. Habermas (actualitat):

  • Interès tècnic: per dominar i explotar la naturalesa (física, biologia).

  • Interès pràctic: orientat a la comunicació i enteniment entre éssers racionals (història).

  • Interès emancipatiu: busca la llibertat (psicologia cognitiva, crítica de ideologies).

Possibilitat del coneixement

  • Dogmatisme: estan segurs de conèixer, pressuposen la facultat de les facultats cognoscitives (ingenuitat).

  • Perspectivisme: es pot arribar al conèixer conjugant diferents perspectives.

  • Criticisme: es possible el conèixer sempre que aclarim fins on arriben les nostres facultats o bé que contrastem críticament els nostres coneixements amb la realitat.

  • Relativisme: no és possible el conèixer ja que depèn de cada cultura època i grup social.

  • Pragmatisme: identifica el que és veritable amb el que és útil.

  • Subjectivisme: no és possible el conèixer ja que depèn de cada subjecte.

  • Escepticisme: mai és possible el conèixer ja que no hi ha suficient justificació.

Models explicatius del coneixement

Realisme / Idealisme

El Realisme defensa que l'objecte existeix per ell mateix, independentment del subjecte, per tant, l'objectivitat és més important. La realitat es reflexa a la ment humana que l'ha de mostrar ho més fidelment possible.

L'Idealisme diu que l'objecte no és independent del subjecte. Assegura que el fet que estiguem coneixent és indubtable encara que els objectes de coneixement no siguin reals. El subjecte és qui te més importància.

En ocasions, calen elements intermedis per assolir el coneixement (idees). No pensem “coses” si no la seva projecció mental que organitzem a la ment. Per això el subjecte que organitza no es separable de l'objecte.

Fenomenologia / hermenèutica

La Fenomenologia pretén conèixer que són les coses en la simple i pura presentació al subjecte (punt mitjà entre realisme i idealisme). Per a fer-ho cal alliberar-se de prejudicis, teories i interpretacions i a partir d'un procés d'abstracció (fet per la raó) arribar a ho essencial d'un fenomen.

L'Hermenèutica és semblant però pretén comprendre accions humanes i històriques en la seva singularitat. Diu que no hi ha fets nus ja que depenen de la interpretació i condicions (llenguatge, situació històrica...) i prejudicis que no son eliminables.

Coneixement i llenguatge

Estan estretament relacionats ja que gràcies al llenguatge adquirim, conservem i transmetem el coneixement. També es relacionen per:

Constitució lingüística del coneixement

No es pot realitzar l'aprehensió d'un objecte si no disposa d'un codi lingüístic. Aquest ens permet organitzar el que percebem. Ens condiciona i limita el coneixement.

Categories

Es planteja la relació entre realitat, coneixement i llenguatge. En filosofia s'enten per categories els conceptes més generals amb que ordenem la realitat, la coneixem i expressem.

  • Aristòtil les concep com els modes originaris de ser. Defineix: substància de la que deriven quantitat, qualitat, lloc...

  • Kant les concep com conceptes purs del nostre enteniment per organitzar les dades dels sentits. succeeixen abans de l'experiència i ordenen els conceptes que ens arriben.

Construcció lingüística de la realitat

Els coneixements mai estan aïllats, s'uneixen en un ordit simbòlic o univers simbòlic compartit, almenys, pels que parlen un mateix idioma. Aquest ordit és la realitat perquè el nostre coneixement hi ha de succeir i està compost per vivències i experiències que s'assimilen en el procés de socialització.

EL CONEIXEMENT I LA VERITAT

L'origen de la paraula veritat

  • Grec (alétheia): allo que no és ocult; treure l'aparença i quedar-se amb ho essencial.

  • Llatí (veritas): exactitud i rigor en el dir a un nivell narratiu, al que connecta el que es diu amb qui ho diu.

  • Hebreu (emunah): remet a la confiança que es complirà alguna cosa que esperem.

La veritat com a objectiu del coneixement

L'objectiu del coneixement és obtenir resultats veritables. Però, com determinar el que és la veritat pot ser problemàtic s'han desenvolupat diverses teories.

Els estats de seguretat respecte de la veritat

El coneixement pot ser veritable o fals però el grau de seguretat que tenim de que aquest ho es pot ser:

  • Ignorància: s'admet el desconeixement sobre una qüestió determinada.

  • Dubte: no es pot afirmar o negar la veritat ja que les raons a favor i en contra estan equilibrades.

  • Certesa subjectiva: la ment afirma la veritat d'un judici amb seguretat.

Els criteris de veritat

Característiques o procediments amb els quals distingim veritat de falsedat i estem segurs del seu valor:

  • Autoritat: S'accepta com a vertadera ja que procedeix d'algú a qui es concedeix crèdit pel seu coneixement.

  • Tradició: Es vertader allò que porta molt temps sent-ho i gaudeix de suport popular.

  • Correspondència entre pensament i realitat: Es vertader allo que pensem i coincideix amb la realitat, o el que diem i coincideix amb la realitat.

  • Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic per comprovar que no hi ha contradicció entre enunciats i que aquests es deriven dels axiomes corresponents.

  • Utilitat: És veritat quan ens és útil.

  • Evidència: Considerem evident el que intuïtivament considerem com a cert encara que calgui demostrar-ho.

LES TEORIES DE LA VERITAT

Diversos intents de definir en que consisteix la veritat.

La veritat com a correspondència o adequació (correspondència entre el pensament i la veritat)

  • Proporciona l'estructura bàsica que mantenen totes les teories.

  • Negar la veritat i afirmar la falsedat, és fals, però es veritat afirmar la veritat i negar la falsedat?

  • Hi ha concordança formal entre la representació que el subjecte fa de l'objecte (el que pensem i diem) i l'objecte.

  • Al s.XX s'estableix la concordança entre fets i proposicions (llengua): Ens fem figures dels fets, per comprobar si es veritat la comparem amb la realitat. La proposició és una figura de la realitat.

  • Planteja alguns dubtes

La veritat com a coherència (coherència lògica)

  • Qualsevol nou coneixement s'ha d'efectuat desde el sistema de coneixements existents i el considerem com a vertader si podem integrar-l'hi.

  • Res no es veritable o fals aïlladament, forma part d'un tot.

  • Només al final de la història es mostrarà tota la magnitud del sentit.

La teoria pragmatista de la veritat

  • Accepta la teoria de l'adequació però hi integra la dimensió pràctica.

  • Enten l'adequació com a adaptació d'un objecte per a un fi, per tant, la veritat es sempre provisional (concepte dinàmic de la veritat).

  • Veritat vol dir: operativitat en la resolució de problemes (èxit en l'acció) i conseqüències beneficioses (gratificació).

La teoria consensual de la veritat

  • Necesitat del diàleg per a descobrir la veritat de les proposicions

  • Quan donem alguna cosa per vertadera és pq creiem que tenim raons suficients per convencer altres interlocutors (sense presions, amb llibertad, en un consens).

  • Els arguments poden procedir de qualsevol criteri sempre que s'arribi a un consens en la comunitat d'interlocutors.

  • El consens no pot ser un criteri de veritat ja que els interlocutors poden equivocar-se. Sempre és revisable.