Comportament Monopolístic # Comportamiento monopolístico

Economía. Empresa. Fijación del precio. Prácticas. Monopolio. Bilateral. Regulación. Mercado. Competencia. Defensa. Legislación. Leyes

  • Enviado por: Elisenda
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 44 páginas
publicidad

II COMPORTAMENT MONOPOLÍSTIC


Índex

  • Introducció

  • El monopoli i la maximització de beneficis

  • Supòsits del model

  • Instruments bàsics

  • La fixació del preu

  • Efectes sobre els preus de costos, impostos i durabilitat del productes

  • Costos

  • Impostos

  • Productes duradors

  • Monopoli multiproducte

  • Monopoli multiplanta

  • Monopsoni

  • Introducció

  • Determinació del preu

  • Fonts de poder de monopoli

  • Monopoli bilateral

  • Generalitats

  • Els monopolis successius

  • La regulació dels monopolis

  • Excedent del consumidor i excedent del productor

  • Cost social del monopoli i del monopsoni

  • Monopoli

  • Monopsoni

  • L'Administració enfront els monopolis

  • Conceptes clau

  • Exercicis

  • Qüestionari

  • Lectures

  • 1. INTRODUCCIÓ

    Passem a examinar l'estructura de mercat caracteritzat per un únic venedor d'un bé o servei que no té substitutius pròxims, i molts compradors que són preu acceptant i la demanda del bé en qüestió, depenent del preu, que és donada per una funció de demanda agregada.

    Un tret important per distingir el monopoli de l'empresa competitiva és l'elasticitat del preu de la demanda amb la qual s'enfronta l'empresa. En el cas de competència perfecta aquesta elasticitat és infinita, de manera que si l'empresa augmentés, encara que fos molt poc, el preu perdria totes les vendes.

    El monopoli fa front a una corba de demanda que és la del mercat i que té pendent negatiu (se suposa la funció de demanda contínua, diferenciable i la seva derivada estrictament negativa i finita per a qualsevol valor del preu positiu).

    Un monopolista únic oferent (monopolista pur), no només és l'únic productor d'un bé sinó que a més és el que fixa el preu sense preocupar-se de l'entrada d'altres empreses en el mercat. La seva política de preus no està restringida per la competència sinó per la llei de la demanda; ven menys unitats a un preu més elevat.

    2. EL MONOPOLI I LA MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS

    2.1 Supòsits del model

    Podem considerar que una empresa actua com a monopolista si es compleixen dues condicions o dos supòsits:

    a) No poden entrar competidors a la indústria.

    b) El bé produït pel monopolista no té substitutius propers.

    El primer supòsit permet al monopolista determinar la quantitat que s'ha de produir i el preu de venda sense preocupar-se que altres empreses s'hi sentin atretes.

    El segon supòsit permet al monopolista prescindir de l'efecte que la seva política de preus pot tenir sobre les de les empreses que produeixen altres béns, atesa la poca relació significativa d'aquests amb el producte del monopolista.

    Les indústries que satisfan completament aquests supòsits són poques, però els resultats que s'obtenen d'aquest comportament són útils com a pauta de referència. En algunes indústries, una empresa té un monopoli a curt termini, però a la llarga acaba per desaparèixer amb l'entrada d'altres empreses. Per exemple: DuPont (niló), Alcoa (alumini).

    Suposem, en principi, que l'objectiu del monopolista és maximitzar els beneficis. Això ens durà a determinar la quantitat òptima que ha de produir com també el preu a què ha de vendre la seva producció.

    Aquest empresari, únic oferent, s'enfronta amb la corba de demanda del mercat del seu producte, per la qual cosa no la necessitem diferenciar de la corba de demanda pròpia per a l'empresa. Aquesta corba de demanda té, normalment, pendent negatiu i d'això es desprèn tant el poder de mercat com les limitacions. Aquest fet implica que si vol vendre una quantitat major ha de disminuir el preu.

    Respecte a aquest últim fet, podem resumir que:

    a) El monopolista pot adoptar decisions sobre el nivell de producció i sobre el preu, el qual actua ara com una variable endògena. No obstant això, ha de quedar clar que preu i quantitat no són absolutament independents (l'empresari queda subjecte a la disposició per comprar dels consumidors).

    b) El monopolista no és preu acceptant, per la qual cosa pot decidir-se pel preu que sigui més adequat al seu objectiu.

    2.2 Instruments bàsics

    El que hem vist a l'epígraf anterior indica que per al monopolista el preu i l'IMa no són iguals. En incrementar les vendes en una unitat, el total d'ingressos varien en dues direccions:

    a) Augmenten en la quantia percebuda per la unitat addicional.

    b) Disminueixen, perquè totes les unitats es venen ara a un preu inferior.

    L'IMa és el resultat d'afegir aquests dos efectes contraposats.

    Formalment:

    IT = px

    IMa = dIT/dx = p + xdp/dx ; (1)

    en tenir la demanda pendent negativa, dp/dx < 0, per tant:

    IMa < p .

    Com que la corba de demanda habitual x = f(p) pot representar-se en forma inversa p = f(x), el preu està representat per la corba de demanda o IMe, per tant, la corba d'IMa estarà sota la corba de demanda excepte per a x = 0, en què totes dues coincideixen.

    Si a (1) fem:

    IMa = p + (p/p)(xdp/dx) = p + p(xdp/pdx) = p(1 + xdp/pdx) ; (2)

    recordant l'expressió de l'elasticitat preu de demanda:

     = - pdx/xdp

    i substituint-ho a (2), obtenim:

    IMa = p (1 - 1/) . (3)

    A la corba de demanda, li hem suposat pendent negatiu. Ara bé, encara que per més facilitat la suposem recta, no ho ha de ser necessàriament.

    Segons com sigui la seva forma tindrem una funció d'IT diferent. El que sí que exigirem a aquesta funció d'IT és que les línies rectes traçades des de l'origen fins als punts successius d'IT tinguin el pendent cada cop menor, segons com augmenti la producció. Aquest pendent mesura l'IMe, que és el preu de demanda.

    Algunes formes possibles de la corba IT serien:

    a) b)

    El gràfic b)[Author ID1: at Mon Nov 3 15:30:00 2003 ] s'obté a partir d'una demanda rectilínia.

    - [Author ID1: at Mon Nov 3 15:33:00 2003]Gràfic 1 -[Author ID1: at Mon Nov 3 15:33:00 2003]

    - Gràfic 2 -

    Si analitzem una mica més a fons

    les variacions de l'IT quan reduïm

    el preu, tal com es manifesta en el

    gràfic 3, observem:

    En augmentar la producció de

    x1 a x2 s'ha de reduir el preu de p1

    a p2. L'àrea 1 mostra la pèrdua d'IT

    a causa de la reducció del preu.

    L'àrea 3 mostra el guany de l'ingrés

    a causa de l'increment de producció.

    - Gràfic 3 -

    Tot el que s'ha comentat succeeix en un context en què suposem que el monopolista ven totes les unitats a un preu únic. Normalment, en disminuir el preu, l'IT canviarà: primer augmentarà i després anirà disminuint.

    L'ingrés marginal no és res més que la diferència entre les àrees 3 i 1 dividida per la variació de quantitat; i mesura, per tant, com canvia l'IT en variar la producció.

    Com ja hem vist, IT = px i IMa = p + x(dp/dx) .

    Un canvi en l'ingrés: dIT = p dx + x dp (4)

    p dx representaria l'àrea 3, i, x dp l'àrea 1.

    En dividir (4) per dx, tenim: dIT/dx = p + x dp/dx , (5)

    que com es veu és l'expressió (3) de l'IMa ja coneguda.

    La funció d'IMa ens determina com canvia l'IT en canviar la producció. L'àrea sota la funció d'IMa entre dos nivells de producció mesura el canvi en l'IT.

    En el gràfic seria:

     IT= IT(x2) -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003] IT(x1) = "x1x2 IMa(x)dx

    - Gràfic 4 -

    2.3 La fixació del preu

    Analitzarem ara com un monopolista que maximitza el benefici determina el preu i la quantitat òptimes. El benefici total és donat per:

    B(x) = IT(x) - CT(x)

    El monopolista ha de seleccionar el nivell de producció x que faci el màxim B. Quina quantitat ha de produir?

    Gràfic 5b

    Xm és la quantitat que maximitza el benefici. A 5a es correspon amb la major distància vertical entre IT i CT. A 5b es correspon amb la situació en què IMa = CMa.

    Formalment es tracta de: MAX B(x) = IT(x) - CT(x) ,

    que ha de complir: dB(x)/dx = 0 (6)

    i

    d2B(x)/dx2 < 0 (7)

    La (6), desenvolupada, ens dóna:

    dB(x)/dx = dIT(x)/dx - dCT(x)/dx = d(px)/dx - dCT(x)/dx

    d(px)/dx = p + x dp/dx = IMa

    dCT(x)/dx = CMa

    Així doncs, IMa - CMa = 0 ! IMa = CMa (8)

    de (7):

    dIMa/dx - dCMa/dx < 0 ,

    o sigui:

    dIMa/dx < dCMa/dx .

    El primer terme d'aquesta última equació representa el pendent de la funció d'IMa, i el segon terme, el pendent de la funció de CMa. Això vol dir que la funció d'IMa ha de tallar des de dalt la de CMa.

    Si combinem les equacions (3) i (8), obtenim:

    CMa = p(1- ð( 1/)) ;

    d'on obtenim:

    p/CMa = 1/(1- ð (1/)) (9)

    o:

    p = CMa/(1- ð 1/||) ; (9 [Author ID1: at Mon Nov 3 15:42:00 2003]bis)

    la qual cosa ens diu que la relació entre el preu del monopoli i CMa depèn de l'elasticitat de la demanda. Com més gran és, en valor absolut, l'elasticitat, per al preu que maximitza el benefici, menor és la proporció entre el preu i el CMa.

    Podem observar-ho en el gràfic següent:

    - Gràfic 6 -

    De (3) podem deduir també que perquè l'IMa sigui positiu ha de ser p (1 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003] 1/e) > 0.

    El p > 0 es compleix sempre; perquè ( 1 - 1/ ) sigui positiu ha de ser || > 1, la qual cosa significa que un monopolista fixarà el seu preu en punts de la funció de demanda en què aquesta sigui elàstica. O sigui que el preu i la producció es correspondran amb un nivell en què l'IT augmentarà a mesura que s'incrementi el nivell de producció.

    És erroni pensar que els productes amb una demanda inelàstica són els més adequats per a l'existència de monopolis. En una situació d'aquest tipus, el monopolista pot elevar els seus beneficis reduint la producció i apujant el preu fins a assolir un segment elàstic de la corba de demanda.

    Podem concloure que, en un monopoli no discriminador, el tram inelàstic de demanda i un objectiu de maximització de beneficis són incompatibles.

    De (9) també podem deduir:

    (p - CMa) / p = 1 / || (10)

    la qual cosa ens indica el marge del preu sobre els costos, que maximitza el benefici del monopolista. És la diferència entre el preu i el CMa expressat com una funció del preu maximitzador del benefici. Aquesta equació s'aplica en el punt de màxim benefici i pot utilitzar-se per esbrinar si un nivell de producció i un preu determinat són òptims.

    L'expressió (p-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:30:00 2003 ] - [Author ID1: at Wed Oct 22 18:30:00 2003]CMa)/p és coneguda com a índex de Lerner de poder de monopoli i ens diu que el marge sobre els costos que maximitza el benefici és menor com més elàstica és la demanda.

    -->Els desplaçaments de la demanda[Author ID0: at ]

    En un monopoli no hi ha una relació unívoca entre el preu i la quantitat produïda, la qual cosa significa que no hi ha corba d'oferta. Això es deu al fet que la producció depèn no tan sols del CMa sinó també de la corba de demanda.

    Els desplaçaments de la demanda poden provocar variacions dels preus sense que variï la producció, variacions de la producció sense que variï el preu, i també variacions dels dos tipus.

    En el gràfic a) observem com el desplaçament de la demanda és d'un tipus que l'IMa de la nova talla el CMa en el mateix punt en què el talla l'IMa de la inicial. Això permet que es doni una situació en què una mateixa quantitat és venuda a dos preus. En el b), al contrari, el desplaçament de la demanda fa que el fet de mantenir el mateix preu forci el CMa a tallar en dos punts diferents: els dos IMa, l'inicial i el final, respectivament.

    - Gràfic 7 -

    2.4 Efectes sobre els preus de costos, impostos i durabilitat dels productes

    2.4.1 Costos

    La funció de cost pot canviar de manera inesperada, la qual cosa provoca la reacció del monopolista en algun sentit. En el cas que aquest canvi el determini una innovació que redueixi els costos, vegem com seria aquesta reacció.

    Pot semblar, en principi, que un monopolista està menys disposat a adoptar una innovació reductora de costos que una empresa competitiva. No obstant això, el cert és que el monopolista maximitzador de beneficis té els mateixos incentius. L'adopció d'una nova tecnologia per part del monopolista l'obliga a decidir entre deixar d'utilitzar la planta existent amb l'equip corresponent, o esperar fins que la planta vella es desgasti amb l'ús.

    Si suposem que les funcions de CMa i CMe a llarg termini del monopolista són horitzontals (podem suposar que opera amb una empresa de múltiples plantes idèntiques), podrem comparar amb la situació competitiva que implicava indústria de costos constants, on la funció d'oferta a llarg termini era horitzontal. En l'anàlisi d'una indústria competitiva, cada planta és comparable a una empresa individual.

    El gràfic a mostra la funció de CMeL d'una planta representativa en què s'utilitza la tecnologia existent. El monopolista opera cada planta en el mínim de la seva funció de cost a llarg termini, de manera que cada planta produeix x0 unitats a un cost mitjà a llarg termini mínim de CMe0*.

    A c D és la funció de demanda i IMa la funció d'ingrés marginal. El monopolista ven X0 unitats, corresponents al punt on l'IMa talla el CMaL, i cobra P1. Per produir X0 al cost total més baix, el monopolista construeix m plantes perquè cada una operi en el mínim cost a llarg termini i mx0 = X0. La a mostra les funcions de cost mitjà CMec i cost marginal CMac de cada planta.

    El monopolista té m plantes i cada una té un CMac a a. En el curt termini, el cost total de producció de qualsevol quantitat es minimitza distribuint la producció entre les seves plantes de manera que totes les m plantes tinguin el mateix CMa a curt termini. La CMac és la suma horitzontal dels CMa a curt termini de les m plantes. A la c, el CMac és el CMa del monopolista, que s'ocasiona per l'increment del volum de producció en el curt termini.

    a) Planta amb tecnologia vella b) Planta amb teco[Author ID1: at Mon Nov 3 16:47:00 2003 ]nologia nova

    c) Indústria - Gràfic 8 -

    Després d'una innovació reductora de costos, les funcions passen a ser CMe L (nou) i CMa L (nou) al gràfic 8b. Per a cada quantitat, el cost mitjà a llarg termini de la nova planta queda per sota del cost mitjà a llarg termini d'una planta en què s'utilitza la tecnologia antiga.

    El monopolista que parteix de zero prefereix utilitzar la tecnologia nova en cada una de les seves plantes. No obstant això, el monopolista mai parteix de zero perquè ja disposa de m plantes en funcionament. Suposem que la funció de CVMe a llarg termini d'una planta vella queda per sota de la funció de CMe a llarg termini d'una planta en què s'utilitza la nova tecnologia. Per tant, és més barat produir xn unitats amb una planta vella que amb una de nova, per la qual cosa el monopolista seguirà utilitzant les m plantes antigues fins que l'ús les desgasti.

    El fet que el monopolista continuï utilitzant les plantes velles no significa que no en construeixi de noves. Un cop la nova tecnologia estigui disponible, el CMa que resulta de l'ampliació de la quantitat de producció és la nova funció de cost marginal a llarg termini CMaL'. La pseudofunció de CMa a llarg termini del monopolista és igual a la suma horitzontal de les funcions de CMa a curt termini de les m plantes velles al llarg de CMac, fins a la funció de cost mitjà mínim a llarg termini de la nova planta, CMen*. A CMen*, el monopolista pot ampliar el volum de producció al llarg de CMaL' construint més plantes noves i explotant-les fins a xn. Per tant, la nova pseudofunció de CMa a llarg termini del monopolista és abcd a la c)[Author ID1: at Mon Nov 3 16:49:00 2003 ].

    Disposem així de totes les eines per analitzar la resposta del monopolista a una innovació reductora de costos. Amb un volum de producció inicial X0, l'IMa sobrepassa el nou CMa a llarg CMaL'. El monopolista pot incrementar els beneficis per mitjà de l'augment del volum de producció a X2 unitats, on IMa = CMaL'.

    Per produir X2 unitats al cost total mínim, el monopolista s'ha d'assegurar que el CMa és el mateix per a totes les plantes antigues que per a les acabades de construir. Això s'aconsegueix reduint el volum de producció de cada planta vella a x1 (gràfic 8 a) de manera que el CMa a curt termini de cada planta vella sigui igual al CMa a llarg termini d'una planta nova quan aquesta produeix xn unitats a un cost mitjà mínim a llarg de CMen* = CMan*.

    Com que les plantes velles redueixen la seva producció, el monopolista afegeix més plantes noves per refer-se d'aquest període d'escassa activitat. Per tant, el volum de producció total de les m plantes velles descendeix a X1, i el volum de producció total de totes les noves plantes és de X2-X1. En assignar-li X1 unitats a les m plantes velles i X2-X1 unitats a les noves, el monopolista produeix X2 unitats a un cost total mínim.

    Després que les plantes noves comencin a funcionar, la nova funció de cost marginal a curt termini del monopolista CMac' és la suma horitzontal de les funcions de cost marginal a curt termini de les m plantes velles i de les plantes noves, de manera que talla CMaL' i IMa quan X = X2.

    Gràcies a la nova tecnologia, el cost marginal a llarg termini en què el monopolista incorre a ampliar el volum de producció és més baix ara que en el passat. El monopolista produeix més unitats i redueix el preu a P2. Aquesta anàlisi suggereix que un monopolista té els mateixos incentius que una indústria competitiva per adoptar una innovació reductora de costos, i que l'adopta tan aviat com li és possible.

    En aquest sentit, els incentius que indueixen les noves empreses competitives a entrar a la indústria amb una tecnologia nova s'apliquen també en el cas del monopolista. En lloc de permetre l'entrada de noves empreses, el monopolista construeix plantes noves. Com en l'anàlisi d'una indústria competitiva, el monopolista substitueix al final les m plantes velles per noves quan s'han desgastat. Durant aquest procés de conversió, el preu es manté en P2, ja que la quantitat total que produeix el monopolista continua sent d'X2 unitats.

    En resum, aquesta anàlisi suggereix que el monopolista no retardarà la introducció d'una innovació reductora de costos perquè senzillament no li interessa. En aquest sentit, el comportament d'un monopolista no és, en termes qualitatius, diferent del d'altres empreses en una indústria competitiva.

    2.4.2 Impostos

    Analitzem a continuació la resposta d'un monopolista davant un impost unitari (específic).

    En una indústria competitiva, quan s'estableix un impost unitari, el preu de mercat s'apuja una quantia inferior a la de l'impost, i la càrrega es reparteix entre consumidors i productors (incidència de l'impost). No obstant això, en el monopoli de vegades el preu es pot apujar una quantia superior a la de l'impost.

    Si l'impost establert és de t euros per unitat, el monopolista ha de lliurar a l'Estat t euros per cada una de les unitats que vent; per tant, el CMa i el CMe de l'empresa augmenta la quantia de l'impost, t. Si el seu cost marginal inicial és CMa, la decisió òptima de producció serà donada per:

    IMa = CMa + t ; perquè: B(x) = IT(x) - C(x) -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003] tx

    per tant; Max B: dB(x)/dx = 0, dIT(x)/dx - ð dCT(x)/dx - ð t = 0 .

    Gràficament es desplaça la corba de CMa cap amunt en una quantia t i trobem la intersecció de l'IMa amb el nou CMa + t.

    - Gràfic 9 -

    El desplaçament cap amunt del CMa provoca una reducció en la quantitat i un augment del preu. De vegades el preu s'apuja una quantia inferior a la de l'impost, però no sempre (vegeu el gràfic anterior). Això seria impossible en un mercat competitiu, però pot passar amb un monopolista perquè la relació entre el preu i el CMa depèn de l'elasticitat de la demanda.

    Per exemple, si un monopolista s'enfronta amb una demanda d'elasticitat constant 2, tindrem:

    P = CMa/(1 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:28:00 2003] 1/e) = 2 CMa .

    Amb un impost t, el CMa passa a ser CMa + t, per tant, tindrem:

    P = 2 (CMa + t) = 2CMa + 2t

    És a dir, augmenta el doble de la quantia de l'impost (no obstant això, els beneficis del monopolista disminueixen amb l'impost).

    Observem en el gràfic següent que, abans de l'impost, el monopolista tenia un benefici igual a la suma de les àrees 1, 2 i 3. Després d'aplicar l'impost té un benefici igual a l'àrea 1. Observem, també, que en el gràfic l'augment de preus és inferior a l'impost.

    - Gràfic 10 -

    2.4.3 Productes duradors

    Hem suposat, implícitament, en tota l'anàlisi que hem fet, que el monopolista produeix i ven un bé no durador al preu de monopoli en cada període. Vegem a continuació com la durabilitat d'un producte afecta la política de preus d'un monopolista.

    Seguint Ronald Coase, considerem un exemple: un parent us deixa 80 parcel·les de terra molt ben situada a la costa. Els competidors no poden augmentar l'oferta de terra. Vosaltres seríeu els oferents d'un monopoli en el cas que decidíssiu vendre el terreny.

    L'agent immobiliari que vosaltres contracteu considera que aquest terreny tan apetitós tindrà un valor màxim si s'urbanitza i es venen 50 parcel·les de 500 m2 cadascuna, orientades al mar. Amb l'objectiu de maximitzar el valor del terreny, accepteu el suggeriment i us decidiu a controlar el tipus d'edificacions que els nous propietaris pensen realitzar.

    L'agent fa una estimació de la possible funció de demanda (inversa) de les parcel·les, recollida en la taula següent:

    QUANTITAT DEMANADA PREU PER INGRÉS

    DE PARCEL·LES PARCEL·LA TOTAL

    30 7.000 210.000

    40 6.000 240.000

    50 5.000 250.000

    60 4.000 240.000

    70 3.000 210.000

    80 2.000 160.000

    Es maximitza l'ingrés total amb la venda de 50 parcel·les al preu de 5.000 cadascuna, i se'n deixen de vendre 30. Aquestes dades poden resumir-se en l'equació:

    P = 10.000 - ð 100X

    P és la quantitat màxima que els compradors estan disposats a pagar per parcel·la per X parcel·les. Les funcions de demanda i ingrés marginal es representen en el gràfic següent:

    - Gràfic 11 -

    Vosaltres sou propietaris de 80 parcel·les de 500 m2. Si el cost que comporta la venda d'aquestes parcel·les és insignificant, el preu de monopoli per parcel·la és de 5.000, i l'IMa és 0 quan vosaltres veneu 50 parcel·les. Però si veneu les 80 parcel·les, el preu que buida el mercat és de 2.000 per parcel·la.

    Tot i que sou uns monopolistes, Coase assegura que ningú comprarà al preu de 5.000 i que vosaltres podreu vendre el terreny només a un preu competitiu. Es basa en el fet següent: després de vendre les 50 parcel·les, què fareu amb les altres 30? Coase assegura que les vendreu si voleu maximitzar beneficis. El CMa de la venda d'una altra parcel·la més és 0. Si venguéssiu les 30 parcel·les que queden, el preu per parcel·la baixaria a 2.000 per a les 80 parcel·les. Us importaria gaire? Els propietaris són ara uns altres, i ells són els que veurien com es perjudicaria el valor de la seva parcel·la. Si ens basem en el vostre interès, vosaltres estareu millor. Els beneficis totals seran ara iguals a l'àrea 1 més la 2, o si es vol a 250.000 + 30 parcel·les a 2.000, o sigui, un total de 310.000. Teniu, per tant, l'incentiu de vendre més parcel·les.

    Però aquest incentiu és vist amb recel pels potencials compradors del primer grup, que es mostraran rebecs a comprar per 5.000 perquè anticipen que el preu baixarà a 2.000 i saben que el seu benefici serà més elevat si vosaltres veneu les 80 parcel·les. Amb aquesta informació els compradors no estan disposats a comprar excepte si els venen a 2.000 la parcel·la. En aquest cas, vosaltres ja no teniu més parcel·les per oferir i no cal témer reduccions futures en el preu.

    Coase afirma que un monopolista que ven un producte durable només pot cobrar un preu competitiu a excepció que descobreixi una manera de protegir els interessos dels compradors. Pel que fa a això, quines accions podeu emprendre?

  • Llogar en lloc de vendre. Edificar a cada solar, cobrar la renda del monopoli per cada parcel·la i llogar 50 parcel·les.

  • Té menys incentius per llogar primer les 50 parcel·les, i després les altres 30 les lloga a una renda menor a causa de l'efecte sobre rendes futures. Si el monopolista augmenta el nombre de parcel·les llogades a més de 50, no podrà cobrar la renda de monopoli en el futur. Durant el pròxim període de lloguer, els arrendadors no confiaran en el monopolista i no estaran disposats a pagar la renda de monopoli. Si el monopolista prova de cobrar rendes més altes durant el primer període, i després lloga més parcel·les per una renda més baixa, entelarà la seva reputació.

    Per al monopolista, el lloguer és una opció preferible a la venda, mentre el cost de gestió d'aquest lloguer no sigui elevat ni tampoc ho sigui el cost de supervisió.

  • Vendre 50 parcel·les i afegir clàusules per tranquil·litzar els compradors.

  • Per exemple, el propietari ofereix al comprador el millor preu si arriba a vendre una parcel·la per menys de 5.000. O bé, pot optar per una clàusula de recompra del terreny al preu original a petició del comprador. Aquesta via, però, comporta perills.

  • Donar 30 parcel·les a una entitat no lucrativa, o al govern, amb la condició que l'ús del terreny no sigui competitiu.

  • Aquesta teoria de fixació de preus explica per què una empresa podria anunciar públicament un període limitat de producció per a un determinat bé (litografies numerades, períodes limitats de producció d'automòbils, llibres rars, etc.).

    Passem a veure un exemple en què podrem comparar els resultats de llogar i de vendre i, com a conseqüència, veure quina opció és preferible per al propietari.

    Suposem que per a aquests productes durables (per exemple, terra, cases, cotxes…) és molt important el factor temps i, alhora, s'enfronten amb una funció de demanda decreixent:

    P = 100 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003] X

    En aquest exemple, analitzarem dos períodes (t = 1, 2), ja que els consumidors tenen valoracions diferents segons el període.

    - Gràfic 12 -

  • Llogar: el propietari manté la propietat i cedeix l'ús per a un període contractat, pel qual cobra pR Suposem que ho lloga per a un sol període (per exemple, un cotxe) i que el CMa de producció = 0 és:

  • IMa1 = CMa1 = 0 ; 100 ð- 2x1 = 0 ; x1 = 50

    P1 = 50 [Author ID1: at Mon Nov 3 16:51:00 2003 ] ; "1R = 50 · 50 = 2.500

    "t R = "i = 12"iR = 5.000 .

  • Vendre: el propietari transfereix els drets de propietat i cobra pS . Els que comprin en t = 1, no ho faran en t = 2. En aquest segon període, la demanda és menor, per tant, haurà de vendre a un preu menor que en t = 1.

  • Després d'haver venut x1 en t = 1, la demanda serà:

    p2 = (100 ð- x1) - x2 ; x2 = (100- ð x1) - p2

    IMa2 = 100 ð- x1 -ð 2x2 = 0; x2 = 50 -ð (1/2) x1

    p2= (100 ð- x1) ð [50 -ð (1/2)x1]= 50 ð- (x1/2)

    "2S = p2x2 = [50 -ð (1/2)x1]2

    - Gràfic 13 -

    En t = 1, el preu té en compte el t = 2 més el preu dels serveis del primer període (si comprem en t = 1, obtenim serveis en els dos períodes). El producte pot ser revenut en el període t = 2 a p2.

    Per tant:

    p1 = 100x1 + p2= 100 x1 + [50(1/2)x1] = 150 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003] (3/2)x1 .

    El monopolista tria un nivell d'output per a t = 1, x1:

    [MAX] "1+"2 = [150(3/2)x1] x1 + [50(1/2)x1]2

    0 = " (1 +2)/ "x1 = 150 - 3x1 - 50 + (x1/2) = 100 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003] (5/2)x1 ;

    amb la qual cosa es resol:

    x1S = 40 P1S = 100 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003] 40 + 30 = 90

    x2S = 50 -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:29:00 2003] (40/2) = 30 P2S = 50 - (40/2) = 30 ;

    per això:

    S = P1Sx1S + P2Sx2S = 4.500 < 5.000 = "R .

    CONCLUSIÓ: si un monopolista ven un bé durador, obté menys beneficis que si el lloga.

    Això s'explica perquè els consumidors racionals poden calcular que un monopoli que ven béns duradors abaixarà els preus a causa de la caiguda futura com a resultat de la compra del bé per alguns consumidors en períodes precedents. Això fa que es redueixi la predisposició dels consumidors a pagar preus alts durant el primer període, en què s'ofereix el producte a la venda. Per tant, el monopolista es veu obligat a abaixar els preus del primer període.

    Aquest argument serveix a alguns economistes per proclamar que els monopolis tenen incentius per produir un nivell de durabilitat inferior a l'òptim (per exemple, bombetes que es fonen molt ràpidament).

    2.5 Monopoli multiproducte

    Hem estat veient com el poder de monopoli podia manifestar-se a través de l'índex de Lerner. L'expressió de Lerner (L [Author ID1: at Mon Nov 3 16:54:00 2003]= [Author ID1: at Mon Nov 3 16:54:00 2003]1/) és igual a la inversa de l'elasticitat de demanda quan el monopolista produeix un únic producte, o si en produeix diversos, les demandes són independents i els costos no tenen relació. En cas contrari, com és molt freqüent actualment, cal maximitzar beneficis tenint en compte aquestes relacions.

    Per exemple, si un monopolista produeix dos béns que són substitutius, els preus maximitzadors de beneficis seran més alts que els que determinaria la simple (inversa) elasticitat de demanda de cadascun d'aquests, ja que, en augmentar el preu d'un, s'estimula la demanda de l'altre (si "p1 ! x2).

    Un cas extrem que combina aspectes del tipus de dissuasió a l'entrada és l'anomenat cas de les «patents dorments». En aquest sentit, imaginem que una empresa posseeix el monopoli d'un determinat producte, i que, per si mateixa, o mitjançant altres camins, té coneixement de l'existència d'un substitutiu pròxim que no és encara al mercat però que ja pot ser produït. El monopoli llavors pot provar d'adquirir drets exclusius per a la producció i venda del bé substitutiu (o patentar).

    Quan disposi d'aquest dret, pot decidir no realitzar-ne la producció; especialment quan hi ha costos fixos de producció molt grans, el monopoli pot maximitzar el seu benefici en produir-ne només un entre diversos productes substitutius pròxims (per la qual cosa «posa a dormir la patent»).

    Una altra qüestió sobre aquest fet és la que fa referència a l'abast de la varietat del producte. Sovint el monopoli ofereix un nombre de variacions sobre el producte bàsic que fabrica. Quan ofereix moltes varietats, el monopoli està competint amb si mateix: els bolígrafs blaus i negres probablement són substitutius pròxims, i quan el monopoli ven els negres, la reducció en la demanda de blaus, que també n'ofereix, es dirigeix al propi mercat. No hi ha cap problema real si no hi ha costos fixos extra associats a l'oferta de múltiples colors (en general, diferents varietats). Però quan hi ha increments en els costos fixos, ja sigui en la producció o en la distribució, llavors el monopoli ha de decidir quantes (i quines) varietats vol oferir.

    Si els béns són complementaris, els preus òptims seran inferiors als que s'obtindrien de la simple fórmula de Lerner, ja que una reducció en el preu d'un dels béns estimula la demanda dels altres (si "p1 ! x2).

    Imaginem, per exemple, una empresa que produeix càmeres fotogràfiques i pel·lícula per a un determinat tipus de procés fotogràfic, per al qual no té rivals (és el cas, per exemple, en el qual la foto tradicional és un substitutiu, però no un substitutiu perfecte). No és difícil imaginar que aquesta empresa podria vendre ca[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]à[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003]meres adaptades a la seva pel·lícula a un preu relativament baix amb la intenció d'estimular-ne la demanda.

    Aquest últim fet és important en la determinació d'una política de fixació de preus, en què algun dels béns pot fins i tot vendre's a un preu igual o inferior al seu CMa.

    Fins i tot, són més interessants les situacions en què un monopoli d'un producte en un mercat pot participar a més en un segon mercat en el qual no és monopolista. Suposem, per exemple, que hi ha empreses aspirants que estan preparades per entrar i disposades a subministrar en el segon mercat. Imaginem també que els productes implicats són complementaris en un grau alt. Llavors, el monopolista pot estar capacitat per utilitzar la seva posició de monopoli en el primer producte per guanyar poder de mercat en el segon; amb la qual cosa tenim el que es denomina monopoli en expansió.

    Per exemple, una empresa que té el monopoli d'un determinat tipus d'ordinador pot vendre com un lot l'ordinador amb el servei d'assistència (que, en principi, podria fer qualsevol altra empresa). L'empresa pot, fins i tot, col·locar-se en una posició extrema i negar-se a vendre ordinadors (aleshores únicament els llogarà), de manera que sempre pot controlar qui realitzarà el servei d'assistència.

    L'altra possibilitat que hem comentat és que les demandes dels diversos productes siguin independents però els costos estiguin relacionats; en aquest cas cal matisar la relació entre p -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003] CMa i elasticitat. Un cas típic és el mecanisme d'aprenentatge o learning-by-doing, en què una producció superior avui pot ajudar a reduir els costos en el futur, ja que permet adquirir experiència. En aquest cas, la producció dels períodes inicials podria dur a un nivell de producció més elevat que el que es triaria si es tractés de maximitzar els estrictes «beneficis de cada període», ignorant aquest efecte.

    2.6 El monopoli multiplanta

    En moltes empreses el monopoli es produeix en dues o més plantes amb costos de producció que poden ser diferents. Suposem que l'empresa té dues plantes: quin ha de ser el nivell total de producció i quant ha de produir a cada planta?

    En primer lloc, sigui quin sigui el nivell de producció total, s'ha de repartir entre les dues plantes, de manera que el CMa sigui el mateix a les dues; en cas contrari, l'empresa podria reduir els costos i augmentar els beneficis reas[Author ID1: at Wed Oct 22 18:26:00 2003]signant la producció.

    En segon lloc, sabem que la producció total ha de ser la que faci que IMa = CMa; en cas contrari, l'empresa podria augmentar el seu benefici per mitjà de la disminució o de l'augment del nivell total de producció. Suposem que els CMa siguin els mateixos a totes les plantes, però que l'IMa sigui superior al CMa. En aquest cas, seria recomanable per a l'empresa produir més en les dues plantes (l'ingrés generat seria superior al cost). Tenint en compte que els CMa han de ser els mateixos en les dues plantes i l'IMa ha de ser igual al CMa, observem que els beneficis es maximitzen quan l'IMa és igual al CMa en les dues plantes.

    Veiem el plantejament algebraic:

    Si x1 i C1 representen la producció i els costos de la planta 1; x2 i C2 representen el mateix per a la planta 2, i XT = x1 + x2, el nivell total de producció, en aquest cas tenim:

    B(x) = pXT ð -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003] C1(x1) ð -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003] C2(x2) .

    Aleshores l'empresa ha d'elevar el nivell de producció de les dues plantes fins que els beneficis addicionals generats per l'última unitat produïda siguin 0, és a dir:

    dB(x)/dx1 = d(IT)/dx1 ð -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003] dC1(x1)/dx1 ð -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003] dC2(x2)/dx1 = 0 ;

    o sigui: IMa1 = CMa1

    Si fem el mateix respecte a la planta 2: IMa2 = CMa2 .

    Hem d'observar que IMa1 = IMa2 = IMa, ja que tan sols és l'ingrés generat per la producció i venda d'una unitat més, corresponent a tota la producció de l'empresa. Per tant:

    - Gràfic 14 -

    La situació òptima és: IMa = CMa = CMa1 = CMa2

    3. MONOPSONI

    3.1 Introducció

    Monopsoni és una situació de mercat en la qual hi ha un sol comprador, com podria ser el cas d'un grup petit d'empreses que s'estableix per subministrar components a una empresa gran, única en aquest tipus de producte, en un entorn més o menys pròxim, i que requereix una especialització alta. Podríem dir que el monopsoni fa referència a la capacitat d'un comprador per influir en el preu de compra d'un bé.

    Pot ser més habitual que ens trobem amb mercats en què hi hagi pocs compradors (no només un); si és així, estaríem parlant d'un oligopsoni, en el qual també hi ha una determinada capacitat per influir en el preu de compra (també podríem parlar de competència monopsonística si ens referíssim a un mercat on hi hagués molts compradors, i els inputs, o productes, no fossin homogenis, i, a més, alguns compradors preferissin els productes d'alguns venedors respecte als dels altres).

    Un cas clàssic de monopsoni és el de ciutat empresa, en què una sola empresa és la compradora dels serveis laborals (és el cas de pobles miners, pobles tèxtils, etc., que han estat dominats per una sola empresa que exerceix de monopsoni mentre els treballadors no es decideixen a mudar-se).

    3.2 Determinació del preu

    En el cas del monopsoni, el principi bàsic és continuar comprant unitats del bé fins que l'última unitat comprada reporti un VMa igual al cost, és a dir, que el marge de benefici addicional hauria de ser compensat pel cost addicional.

    La corba de demanda d'un individu mesura el valor o la utilitat marginal segons la quantitat comprada (corba de valor marginal). Al mateix temps, el cost marginal de la compra d'unitats addicionals del bé depèn de si és un comprador competitiu o bé un comprador que tingui poder de monopsoni.

    a) comprador b) venedor

    - Gràfic 15 -

    En cas que sigui un comprador competitiu (és a dir, que no tingui poder per influir en el preu del bé), el cost de cada unitat que compri és el mateix i és el preu de mercat del bé (gràfic 15 a)). En aquest gràfic, odem veure que el preu que paga per unitat és el seu GMe i, alhora, també és el seu GMa. En aquest cas, el comprador continuarà comprant fins que el VMa sigui igual al seu GMa, és a dir, comprarà X*.

    En el gràfic 15 b), podem veure com un venedor perfectament competitiu decideix quina quantitat produirà i vendrà. Com que aquest venedor considera, donat el preu de mercat, aquest serà igual a l'IMe i a l'IMa.

    La corba d'oferta d'inputs i la corba de despesa marginal

    En cas que sigui l'únic comprador del bé, és a dir, que tingui poder de monopsoni, la corba d'oferta d'un input amb què s'enfronta és la corba d'oferta del mercat, ja que aquesta constitueix el total del mercat de l'input. La corba d'oferta de mercat d'un input té, normalment, pendent positiu, per la qual cosa la corba d'oferta de l'input per al monopsonista també, és a dir, està obligat a pagar més si desitja utilitzar quantitats majors d'aquest input i menors si n'utilitza menys quantitat (en competència perfecta cada empresa pot comprar tot el que desitja de l'input sense que afecti el preu).

    Vegem-ne un exemple clarificador:

    QUANTITAT

    PREU

    DESPESA TOTAL

    DESPESA

    MARGINAL

    4

    5

    20

    -

    5

    5,5

    27,5

    7,5

    6

    6

    36

    8,5

    7

    6,5

    45,5

    9,5

    8

    7

    56

    10,5

    9

    7,5

    67,5

    11,5

    10

    8

    80

    12,5

    Quan la corba d'oferta de mercat té pendent positiu, la despesa marginal en l'input és major que el preu, ja que l'empresa haurà de pagar més per totes les unitats al preu superior, no només pagarà més per l'última unitat.

    La maximització de beneficis planteja això:

    net = Valor - Despesa (G)

    Max  ! d / d X = VMa ð GMa = 0 ! VMa = Gma ;

    ha d' igualar el VMa i el GMa de l'última unitat comprada. La corba d'oferta mostra quant ha de pagar per unitat depenent del nombre total d'unitats que compri ! és la corba de GMe, no la de GMa.

    La relació entre ambdós és donada per: p = p (X)

    GT = p (X) · X ! GMe = GT/X = p

    GMa = dGT/dX = p + Xdp/dX, com dp/dX > 0 (pendent positiu) ha de ser:

    GMa > p per tant: GMa > Gme .

    En tot aquest procés entenem que la corba de demanda d'un individu mesura el valor o utilitat marginal segons la quantitat comprada (corba de valor marginal) i té pendent negatiu. El cost marginal de la compra d'unitats successives depèn, per tant, de si es tracta d'un comprador competitiu o bé d'un comprador amb poder de monopsoni, com en el nostre cas. La representació gràfica seria:

    - Gràfic 16 -

    3.3 Fonts de poder de monopsoni

    El grau de poder de monopsoni dependrà de la diferència entre VMa i P (és a dir, del poder que tingui per fixar un P < VMa), per tant, dependrà de l'elasticitat de l'oferta amb què s'enfronta el comprador: com més elasticitat, menor diferència, i a la inversa.

    - Gràfic 17 -

    Analíticament: GMa = p + x(dp/dx)

    p + p (x/p)(dp/dx) p (1 + (1/S)) = VMa

    (Vma -[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003 ]-[Author ID1: at Wed Oct 22 18:27:00 2003] p)/p = 1/S

    A més de l'elasticitat, el monopsoni depèn del nombre de compradors i de la relació entre ells. Per tant, hi ha tres factors que determinen el grau de poder de monopsoni en un mercat:

    a) Elasticitat de l'oferta del mercat

    El monopsonista s'enfronta amb una corba d'oferta de pendent positiu, per tant, el Gma > GMe. Com menys elàstica és la corba d'oferta, més diferència hi ha entre GMa i GMe, i superior és el poder de monopsoni del comprador. Si només hi ha un comprador, el poder de monopsoni depèn totalment de l'elasticitat de l'oferta del mercat.

    b) Nombre de compradors

    Si és molt elevat, ningú pot influir significativament en el preu, per la qual cosa cal enfrontar-se amb una oferta molt elàstica, i el mercat és quasi competitiu.

    c) Relació entre compradors

    Si hi ha pocs compradors, però competeixen ferotgement, pressionen a l'alça sobre el preu fins que aquest és proper al valor marginal del producte, per la qual cosa disminueix el seu poder de monopsoni.[Author ID1: at Mon Nov 3 16:57:00 2003]

    4. EL MONOPOLI BILATERAL

    4.1 Generalitats

    En alguns casos pot ser que s'enfrontin un únic comprador (monopsonista) i un únic venedor (monopolista). Quan això passa ens trobem davant del que es coneix com monopoli bilateral.

    L'anàlisi econòmica no pot definir un equilibri exacte en aquest cas, sinó que tan sols s'arribarà a un interval en què es fixarà el preu i la quantitat d'equilibri. L'equilibri final quedarà determinat per factors no econòmics, com ara el poder de negociació de les empreses participants, l'habilitat d'aquestes i altres estratègies.

    En el gràfic 18 observem com el productor monopolista assoleix l'equilibri mitjançant la intersecció de les corbes d'IMa i de GMe, i maximitzar el seu benefici produint una quantitat x1 i venent-la a un preu P1. Però aquesta no serà la posició d'equilibri, perquè el comprador monopsonista és conscient del seu poder i per maximitzar el benefici intentarà assolir un equilibri en què s'igualin les corbes de GMa i de D (P2 i x2). D'aquesta manera es produeix una indeterminació en el mercat, i finalment s'arriba a un equilibri dins de l'interval de P1 i P2, segons la capacitat de negociació de les empreses.

    - Gràfic 18 -

  • Els monopolis successius

  • Aprofundint una mica més en la situació comentada anteriorment cal dir que podem analitzar l'empresa des de diferents perspectives en relació amb la seva mida, l'estructura de mercat en què opera, la dimensió horitzontal o vertical, etc. La dimensió horitzontal es refereix a l'escala de producció quan l'empresa fabrica un producte únic, o la seva gamma de productes si es tracta d'una empresa (organització) de multiproducte. La dimensió vertical reflecteix l'extensió en què els béns i serveis que poden adquirir-se d'altres empreses i/o mercats es produeixen internament. En aquest apartat ens centrarem en les relacions verticals entre empreses.

    El procés de fabricació d'un bé requereix l'encadenament de diferents fases tècnicament separables, com l'obtenció de primeres matèries, la transformació i la distribució com a producte final. En aquest context apareix una relació de monopoli bilateral si se suposa que en una cadena de valor solament hi ha una empresa en cada etapa.

    Aquesta és, de fet, una situació extrema, perquè la situació més habitual és que les empreses tinguin un cert poder de mercat, encara que sigui limitat per la presència d'altres empreses competidores, tal com veurem més endavant en parlar d'oligopoli bilateral.

    Suposem que hi ha un monopolista que ven un bé intermedi i un monopsonista que l'utilitza en el seu procés productiu i el transforma en un bé final que ven a un conjunt de consumidors. Suposem que el monopsonista actua també com a monopolista.

    Característiques:

    a) Les parts implicades tenen incentius per cooperar amb vista a maximitzar els beneficis conjunts

    b) La no-cooperació implica ineficiència i una situació no òptima (el resultat obtingut serà un equilibri de Nash però no un òptim de Pareto)

    c) Hi ha un conflicte d'interessos envers la manera com distribuir els beneficis assolits quan, eventualment, cooperen

    d) El preu que estableix l'intercanvi entre les empreses és indeterminat, ja que les dues tenen poder per influir-hi; un preu baix beneficia el comprador, mentre que un preu alt afavoreix el venedor

    Solucions possibles:

  • Solució de monopoli: tot el poder de mercat, l'explota el venedor, mentre que el comprador l'accepta passivament

  • Solució de monopsoni: el poder de mercat, l'explota el monopsonista que imposa la solució més convenient per a ell

  • Ambdues solucions són ineficients, perquè impliquen que la quantitat intercanviada en el mercat sigui inferior a la quantitat òptima (competència perfecta). La presa de decisions individual no té en compte els efectes que les accions empreses tenen sobre la resta. Reconèixer aquestes interdependències obliga a actuar conjuntament. Si és així, les possibles solucions serien:

  • Maximització conjunta de beneficis: mitjançant la cooperació entre ambdues empreses i sempre que els costos associats a aquesta negociació siguin relativament reduïts, ja que d'altra manera tindríem un cas d'integració vertical.

  • Integració vertical: una empresa absorbeix l'altra i es queda amb els seus actius, els intercanvis que es realitzaven abans entre empreses separades es fan ara dins de la mateixa empresa, que expandeix les activitats.

  • Pels mateixos motius que una empresa pot substituir el mercat com a mecanisme de coordinació, si els costos d'informació i transaccions són menors dins de l'empresa que en el mercat, aquest pot desaparèixer en el context de monopoli bilateral, si els costos de la negociació són elevats.

    Hi ha altres alternatives factibles que podrien ser equivalents a la maximització conjunta de beneficis:

    • Franquícies

    • Fixació de preus a minoristes

    • Vendes en exclusiva

    Model bàsic:

    Suposem l'existència de dues empreses, A i B, relacionades verticalment. L'empresa A és un monopoli que fabrica un bé intermedi (component) per a la producció d'un bé final produït per l'empresa B. Un exemple pot ser que l'empresa B necessita, per produir cotxes, comprar els motors que fabrica l'empresa A. Suposarem que l'empresa A és la monopolista i la B la monopsonista. Aquesta diferenciació és significativa perquè el que realment ens interessa és l'anàlisi del mercat del bé intermedi.

    L'empresa A fabrica un producte q que ven a la B a un preu pa. La B utilitza q com a factor de producció (bé intermedi) per produir un altre bé destinat al consum final.

    Supòsits:

    • L'empresa B necessita una unitat de q per fabricar una unitat del seu producte. Així doncs, q representa tant el nivell de producció de A com la quantitat de factor utilitzat per la B, i a més, el propi nivell de producció de B.

    • Situació de rendiments constants; costos mitjans i marginals constants i iguals entre si.

    • La demanda de q és una demanda derivada que dependrà de la quantitat venuda per B al mercat final. Tenint en compte això, encara que el nostre interès és analitzar el que passa al mercat del bé intermedi q, els resultats poden diferir segons quina sigui l'estructura de mercat al qual s'enfronta B (monopoli, competència perfecta). De moment suposarem que l'empresa B és un monopoli en el mercat de béns.

    Poder de mercat en els

    béns intermedis

    Mercat del bé intermedi

    Poder de mercat

    en els béns intermedis

    i pot tenir-lo en els finals

    Mercat del bé final

    Solució de monopoli:

    L'empresa A pot aprofitar el seu poder de mercat, mentre que la B accepta el preu establert en el mercat del bé intermedi per a l'empresa A i, a partir d'aquest, busca maximitzar els seus beneficis.

    El monopolista ha de determinar la demanda que li fa el monopsoni B i, a partir d'aquí, calcular l'IMa i determinar la quantitat que vol vendre que [Max].

    Gràficament:

    P

    PB

    1

    P*

    2 3

    c + k

    c

    k

    IMaA DA = IMaB

    DB

    q* q Q

    DB és la demanda dels consumidors a l'empresa B. Com que hem suposat que és monopolista, la corba rellevant per prendre decisions és l'IMaB.

    Si el cost de transformar q en producte final és zero (k = 0), IMaB serà la corba de demanda de factor q que fa l'empresa B a l'A (DA), la qual cosa significa que ens diu l'ingrés que pot obtenir la B per cada unitat venuda de producte final i que coincideix amb el preu màxim que estaria disposat a pagar per unitat de factor.

    Si el cost de transformació no és zero (k > 0), no coincideixen l'IMaB amb la DA, perquè necessita cobrir els costos k. En aquest cas, la DA serà igual a: IMaB - k, gràficament serà un desplaçament paral·lel de l'IMaB cap a l'esquerra en una quantia k.

    Una vegada determinada DA, com que A és un monopolista, l'interessa l'ingrés marginal corresponent a DA , més que la mateixa DA (que, recordem-ho, és una demanda derivada de DB) , per poder determinar el preu pA. El càlcul dels valors del preu i producció que en maximitzen el benefici es fa com és habitual.

    A = pAq - cq

    Tal com hem vist bans, si k > 0, DA = IMaB - k, i com que pA és donat a DA. Tindrem::

    A = (IMaB - k)q - cq = IMaBq - (c + k)q

    A / q = IMaB - (c + k) = 0 ! IMaA ! IMaB = c + k

    si k = 0 ! IMaA ! IMaB = c ! p*, q* corresponents al punt 2 del gràfic anterior.

    Solució de monopsoni:

    En aquest cas hem de considerar que com que el cost marginal, c, és constant, la despesa marginal coincidirà amb la despesa mitjana. Obtindrem la solució en igualar l'ingrés marginal aportat pel factor (p · Pma) amb el cost marginal (IMaB o IMaB - k), per tant, la quantitat que maximitzarà els beneficis serà:

    IMaB = c + k .

    Aquest resultat coincideix amb el que trobarem quan analitzem la solució de maximització conjunta de beneficis. Si el cost marginal de A fos creixent, la despesa mitjana ja no coincidiria amb la marginal i el resultat seria diferent.

    El venedor (monopoli) que actua com a preu acceptant està disposat a vendre sempre que obtingui p = CMa, per tant el monopsonista considera el CMa del venedor com la seva funció de despesa mitjana (oferta), i a partir d'aquí obté la seva despesa marginal. La quantitat que comprarà és la que correspon a la igualtat de la seva despesa marginal amb el seu ingrés marginal IMa = CMa.

    Maximització conjunta de beneficis:

    Els beneficis de cada empresa són:

    A = pAq - cq

    B = pBq - pAq - kq .

    Si decideixen maximitzar conjuntament els beneficis, tindrem:

    A + B = pAq - cq + pBq - pAq - kq = pBq - cq - kq = pBq - (c + k)q .

    pA no apareix, per tant és una indeterminació del model. El seu valor és donat pel poder de negociació d'ambdues empreses.

    Les condicions de maximització exigeixen que es compleixi IMa = CMa, però aquesta condició dependrà de com es determini pB, en monopoli o en competència perfecta.

    Si és en monopoli:

    "pB / "q < 0 .

    Si és en competència perfecta:

    "pB / "q = 0

    "(A + B) / "q = IMaB - (c+k) = 0 ! IMaB = c + k .

    Aquesta situació correspon al punt 3 del gràfic anterior (p*, q). El nivell de producció, q, és superior al de monopoli, q*.

    Integració vertical:

    Ens duu a la mateixa solució anterior. Si l'empresa B es queda amb l'empresa A i solament tenim una empresa, la funció de beneficis seria:

     = B = pBq - cq - kq ! pBq - (c + k)q ,

    que és una expressió idèntica a la d'abans.

    Si el mercat en el qual ven l'empresa B és competitiu, mentre que el de l'empresa A és monopolista, la integració vertical no té sentit perquè B no pot augmentar els beneficis.

    Si A actua com a monopoli però B ho fa en competència perfecta, tindríem:

    A = pAq - cq ,

    on, pA = pB - k .

    Així doncs, tindríem:

    A = (pB - k)q - cq = pBq - (c + k)q ;

    i si s'apliquen les condicions habituals:

    "A / "q = pB - (c + k) = 0 ! pB = c + k (preu = CMa).

    Si estableixen un acord de cooperació o bé s'integren verticalment:

    A + B = pAq - cq + pBq -pAq -kq = pBq - (c + k)q ;

    com que, "pB / "q < 0

    " / "q = IMaB - (c + k) = 0 ! IMaB = c + k .

    Així, veiem que els resultats d'integració vertical i de maximització conjunta són iguals.

    En el cas que hem analitzat, la integració vertical només té sentit si l'empresa B, monopsonista en el mercat de factors, té un cert poder de mercat, o, en el cas extrem, si és un monopolista en el mercat de béns.

    5. LA REGULACIÓ DELS MONOPOLIS

    5.1 [Author ID1: at Mon Nov 3 17:03:00 2003]Excedent del consumidor i excedent del productor

    Els economistes suposen, en general, que quan un intercanvi es realitza voluntàriament, millora el benestar de tots els participants, ja que si no fos així, no el realitzarien. Sovint resulta útil comptar amb una mesura monetària el grau en què una transacció beneficia els individus. Aquest tipus de mesura s'anomena excedent del consumidor, i és especialment important per avaluar els programes públics possibles. Resulta relativament fàcil mesurar, per exemple, els costos de construcció d'una nova carretera, però per prendre una decisió intel·ligent sobre si es construeix o no, cal comptar amb una estimació fiable del grau en què se'n beneficiaran els consumidors.

    El mètode més fàcil per mesurar l'excedent del consumidor es basa en la corba de demanda del producte pel consumidor. L'altura de la corba de demanda corresponent a una quantitat qualsevol mesura l'import màxim que estaria disposat a pagar el consumidor per una unitat addicional del producte. Aquest import menys el preu de mercat és l'excedent que s'obté pel consum de l'última unitat. L'excedent total és l'àrea tancada entre la corba de demanda, el preu de mercat i l'eix d'ordenades.

    Un concepte estretament relacionat amb l'anterior és l'excedent del productor. També podem construir una mesura de benestar equivalent a l'anterior per al cas de l'oferta.

    Examinem, en primer lloc, el cas d'una empresa competitiva representativa, en condicions d'equilibri a llarg termini tal com veiem en el gràfic 19a. El cost total de producció en què s'incorre està representat per l'àrea situada sota la seva corba de CMaL, i el seu IT, per l'àrea situada sota la seva corba horitzontal de demanda. La diferència entre les dues és l'excedent que genera l'empresa, el benefici, o l'excedent del productor (que pot ser 0 si l'empresa opera en el mínim del seu CMeLP).

    Pel que fa a la indústria, l'excedent del productor és simplement la suma dels excedents generats per les empreses. En el gràfic 19b hem presentat el cas d'una indústria en què les seves empreses tenen diversos graus d'eficiència; el seu excedent del productor està representat per l'àrea situada sobre la corba d'oferta a LP i sota el preu d'equilibri, és a dir, P * BC.

    Si considerem la corba de demanda de mercat com la suma de les demandes «marshallianes» individuals, podem veure que l'excedent del consumidor està representat per l'àrea ABP*. El benefici total que genera per a la societat l'existència d'aquesta indústria pot concebre's com la diferència entre la utilitat total que reporten els productes als consumidors, és a dir, l'àrea situada sota la corba de demanda i a l'esquerra de x*, i els costos totals de produir aquesta quantitat, és a dir, l'àrea situada sota la corba d'oferta i a l'esquerra de x*. Aquesta diferència és la suma de l'excedent del consumidor i l'excedent del productor.

    - Gràfic 19 -

    La situació de monopoli, gràfic 19 c), canviaria tot això ja que la producció seria xm* (<x*) i el preu seria Pm * (>P*). L'excedent del consumidor seria AFPm* i el del productor seria Pm*FEC (àrea ombrejada en el gràfic). El guany total disminueix en FEB.

    5.2 Cost social del monopoli i del monopsoni

    5.2.1 Monopoli

    - Gràfic 20 -

    MONOPOLI

    COMPETÈNCIA

    Excedent del consumidor

    1

    1 + 2 + 3

    Excedent del productor

    2 + 4

    4 + 5

    Excedent total

    1 + 2 + 4

    1 + 2 + 3 + 4 + 5

    Pèrdua d'eficiència

    3 + 5 (irrecuperable)

    ---

    Transferència cons. al productor

    2

    ---

    En un mercat en competència perfecta, es cobra un preu igual al cost marginal, d'aquesta manera el consumidor obté un excedent igual a l'àrea del triangle (1 + 2 + 3). Si passem a una situació de monopoli, el preu augmentarà i els consumidors compraran menys. Aquest preu més alt comporta una pèrdua d'excedent dels consumidors, que es reflecteix en el gràfic com a l'àrea (2 + 3). D'aquesta pèrdua d'excedent del consumidor, el productor se n'apropia d'una part, l'àrea 2, de manera que l'àrea del triangle (3 + 5) es converteix en la pèrdua d'excedent global deguda al pas d'una situació de competència perfecta a una de monopoli.

    5.2.2 Monopsoni

    Quan s'abaixen els preus i les quantitats comprades, millora l'excedent del consumidor i empitjora el dels productors. En competència perfecta, igualem les corbes de VMa i GMe per obtenir PCP i xCP. En una situació amb poder de monopsoni, la quantitat demanada és la resultant de la intersecció de VMa amb GMa, i el Pm s'obté a partir de la corba de GMe.

    L'excedent del consumidor augmenta en una quantitat representada per les àrees +1 -2. L'excedent del productor disminueix en -1-3, de manera que la pèrdua global d'eficiència és representada pels triangles 2 i 3.

    - Gràfic 21 -

    5.3 L'Administració enfront dels monopolis

    La regulació realitzada per l'Administració es fa amb l'objectiu d'eliminar la pèrdua irrecuperable d'eficiència que causen els monopolis, sobretot els naturals. Les objeccions principals que es fan al monopoli són els costos de manca de justícia (el monopolista obté  " 0) i la ineficiència (pèrdua d'excedent del consumidor). Els monopolis que es regulen més són els naturals, els quals tenen economies d'escala en tots els seus nivells de producció (el CMa per sota del CMe).

    - Gràfic 22 -

    El Govern, mitjançant la regulació, imposarà un PC perquè el monopolista produeixi XC, però a aquest, no li interessa perquè hi perdria diners (produiria per sota del seu CMe). Per solucionar aquest conflicte, el Govern pot apujar els impostos per després donar subvencions al monopoli, però, al consumidor, de fet, li és indiferent pagar abans amb un preu superior o pagar després mitjançant un impost.

    Una alternativa per al Govern és imposar un PMe, al qual el monopolista produirà XMe i obtindrà uns  = 0. Aquesta és la millor solució per al consumidor, ja que se li incrementa l' excedent respecte a PM.

    En resum, com pot actuar el Govern per evitar la pèrdua d'eficiència que produeix un monopoli?

    a) Propietat i gestió estatal

    L'exemple anteriorment citat és un cas de propietat i gestió estatal. Hi trobarem avantatges (no està obligat a obtenir forçosament com a mínim  = 0) i també problemes (aparició de la ineficiència X, que representa que no s'obté la màxima producció en cas que es donin uns factors, és a dir, no hi ha control de la despesa).

    b) Regulació estatal dels monopolis privats

    La regulació estatal dels monopolis privats sol passar en les empreses privades subministradores d'electricitat, aigua i serveis telefònics, i consisteix a fixar unes directrius que limiten la llibertat en la fixació de preus. Es fixen els preus de manera que l'empresa pugui obtenir, pel capital invertit, una taxa de rendiment predeterminada, que li permeti recuperar exactament el cost d'oportunitat del capital. Un dels problemes que trobem és que, com que aquesta taxa de rendiment és desconeguda, normalment es fixen uns preus superiors al necessari, per la qual cosa l'empresa obté uns beneficis majors del que és habitual.

    Un altre problema és l'efecte Averch-Johnson, a causa del qual l'empresa voldrà tenir la taxa d'estoc més elevada, la qual cosa provocarà dos efectes secundaris: l'efecte «refrigerador daurat» i l'efecte de la subvenció creuada.

    c) Contractació exclusiva d'un monopoli natural (criteri de Demsetz).

    Consisteix a detallar minuciosament el servei que s'ha de subministrar i deixar a les empreses privades que realitzin les seves ofertes. A l'empresa que presenti l'oferta més baixa en costos, se li adjudicarà el contracte. L'avantatge de contractació dels serveis de monopolis naturals a empreses privades és evitar la gestió dels buròcrates, que sol ser poc eficient. Contràriament, l'excessiva minuciositat amb què han d'especificar-se els detalls del servei que s'ha de prestar pot arribar a fer que s'assembli a la regulació econòmica directa.

    d) Aplicació rigorosa de les lleis antimonopoli

    El monopoli impedeix, mitjançant lleis, tot tipus d'acció que condueixi a reduir significativament la competència o a crear un monopoli. En sectors en què el cost de producció és molt alt, si hi ha moltes empreses, l'únic que aconsegueixen aquestes lleis antimonopoli és posposar el aprofitament complet de les economies d'escala. Per a la societat és preferible que es fusionin empreses si el resultat és una reducció de costos, però el Govern sol prohibir les fusions d'empreses rivals si la seva quota conjunta de mercat és superior a una determinada proporció de la producció total del sector.

    e) Política basada en el laissez-faire

    La política basada en el laissez-faire consisteix a deixar produir a l'empresa la quantitat que vulgui i vendre-la al preu que es pagui en el mercat. Això genera dos problemes, eficiència i justícia, que en determinats casos no són gaire rellevants.

    El problema de l'eficiència es redueix si el monopolista té la possibilitat de dividir el seu mercat i cobrar preus diferents, com més pugui dividir-lo, menys pèrdua d'eficiència comportarà el monopoli.

    Pel que fa a la justícia, s'ha de dir que, generalment, es pensa que el monopolista transfereix recursos de pobres (consumidors) a rics (accionistes), amb la qual cosa realitza una distribució injusta dels recursos de la societat. Això no sempre és tan greu com sembla, perquè l'extracció de recursos no es fa de manera coercitiva, sinó pel simple fet que els seus costos són més baixos que si hi hagués més d'una empresa.

    6. CONCEPTES C[Author ID3: at Tue Oct 28 10:04:00 2003 ]C[Author ID3: at Tue Oct 28 10:04:00 2003]LAU

    7. EXERCICIS

    7.1.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:07:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003]La [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003]taula següent mostra la corba de demanda a què s'enfronta un monopolista que produeix amb un cost marginal de 5 €:[Author ID3: at Wed Oct 29 11:58:00 2003]

    Preu Quantitat

    30 0

    27 2

    24 4

    21 6

    18 8

    15 10

    12 12

    9 14

    6 16

    3 18

    0 20

    a) [Author ID3: at Tue Oct 28 10:10:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:10:00 2003 ]Calculeu la corba d'ingressos de l'empresa.

    b[Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:09:00 2003]Quin és el nivell de producció i el preu que maximitzen els beneficis de l'empresa? Quins són els beneficis de l'empresa?

    c[Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:10:00 2003]Quins serien el preu i la quantitat d'equilibri en una indústria competitiva?

    d[Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:08:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:11:00 2003]Quin seria el benefici social si el monopolista estigués forçat a produir en l'equilibri competitiu? Qui resultaria beneficiat i qui perjudicat?

    7.2.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:18:00 2003 ] [Author ID3: at Wed Oct 29 12:02:00 2003]Una empresa s'enfronta a la següent corba de demanda:

    P [Author ID3: at Tue Oct 28 10:18:00 2003]= 200 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:18:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 10:18:00 2003] 0,02X

    on X és la producció setmanal i P és el preu mesurat en € per unitat. La funció de costos de l'empresa ve donada per C = 60.000 + 100X. Tenint en compte que l'empresa és maximitzadora de beneficis,

    a) Quin és el nivell de producció, el preu i el total de beneficis per setmana?

    b[Author ID3: at Tue Oct 28 10:20:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:20:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:20:00 2003]El govern decideix imposar una taxa de 10 € per unitat de producció. Quin serà el nou nivell de producció, el preu i els beneficis resultants?[Author ID3: at Fri Oct 31 11:49:00 2003 ]

    7.3.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:20:00 2003 ] Una [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003]empresa monopolista té una funció de costos

    C = 22,4X

    i ven en un mercat on la seva demanda ve donada per

    X = 11 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:21:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 10:21:00 2003] 0,316P

    a) Determineu el preu òptim per maximitzar beneficis, així [Author ID3: at Tue Oct 28 10:21:00 2003 ]com també [Author ID3: at Tue Oct 28 10:21:00 2003]aquest benefici màxim.

    b) [Author ID3: at Wed Oct 29 12:00:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:21:00 2003 ]És la solució obtinguda socialment eficient?

    c) Si s'estableix un impost de 1,6 unitats monetàries per unitat venuda, com es veuran afectats els resultats? I si l'impost és del 14,28 % sobre el valor de la venda [Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ]«[Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003][Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ]tipus IVA»[Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003][Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ]?

    [Author ID3: at Wed Oct 29 12:00:00 2003]

    7.4.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ] [Author ID3: at Wed Oct 29 12:01:00 2003] [Author ID3: at Wed Oct 29 12:01:00 2003 ]Sigui un monopolista amb una funció de demanda de [Author ID3: at Wed Oct 29 12:01:00 2003 ] P = 40 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003] X i [Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:22:00 2003]una funció de costos de CT = 0,08X3 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003] 3,88X2 + 65,92X.

    a) Determineu el benefici màxim, el preu i la quantitat del monopolista.

    b) Obtingueu l'interval de preus en què hauria d'operar el monopolista.

    c[Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003]Si el monopolista, en [Author ID3: at Tue Oct 28 10:25:00 2003]lloc de maximitzar beneficis, desitja maximitzar l'ingrés, quins serien els valors del preu, la quantitat i els beneficis ?

    d[Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:24:00 2003]Si el monopolista actués com una empresa de competència perfecta, quins serien el [Author ID3: at Tue Oct 28 10:25:00 2003 ]preu, la quantitat i els beneficis corresponents al nivell d'equilibri?

    e) Suposeu que l'Administració imposa al monopolista un impost de suma fixa per valor de 4. Calculeu la quantitat, el preu i el benefici d'equilibri.

    f) Si l'Administració estableix un impost de 0,2 per cada unitat venuda, quins serien ara el preu, la quantitat i el benefici del monopolista ?

    7.5.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:31:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003 ]Una empresa és monopolista en [Author ID3: at Wed Oct 29 12:03:00 2003 ]el seu mercat nacional, i la seva demanda ve donada per [Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003 ]

    X = 20 "[Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003 ] 10/3 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:32:00 2003 ]Pn. Opera amb una funció de costos C = 0,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:33:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:33:00 2003 ]45X2

    a) [Author ID3: at Wed Oct 29 12:04:00 2003 ]Determineu l'elecció òptima de preu-quantitat pel monopolista maximitzador de beneficis.

    [Author ID3: at Tue Oct 28 10:33:00 2003 ]b) [Author ID3: at Wed Oct 29 12:04:00 2003 ]Per tal de reduir la ineficiència que genera el monopoli, es barregen les opcions de fixar el preu segons el CMa o fer-ho segons el CMe. Analitzeu-ne[Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003] els seus[Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003 ] els[Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003] efectes.

    7.6.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003 ]Basant-v[Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003]n[Author ID3: at Tue Oct 28 10:34:00 2003 ]os en les dades de l'exercici anterior, ara el país decideix adoptar una política comercial o d'integració com a instrument d'eficiència i s'obra[Author ID3: at Tue Oct 28 10:35:00 2003 ]e[Author ID3: at Tue Oct 28 10:35:00 2003] per complet al comerç internacional, d'aquesta manera es pot obtenir qualsevol quantitat del mateix producte que fabrica l'antic monopolista al preu mundial [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003]Pw = 3.

    a) Analitzeu els efectes que aquesta acció suposaria.

    b) El monopolista no pot evitar l'obertura al comerç internacional, però intenta obtenir una protecció comercial. Analitzeu els efectes de[Author ID3: at Wed Oct 29 12:04:00 2003 ]:

    b.1) [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003] D'u[Author ID3: at Wed Oct 29 12:04:00 2003]U[Author ID3: at Wed Oct 29 12:04:00 2003 ]n aranzel del 10 % [Author ID3: at Wed Oct 29 12:05:00 2003 ]

    b.2) U[Author ID3: at Wed Oct 29 12:05:00 2003 ]D'u[Author ID3: at Wed Oct 29 12:05:00 2003]na quota o contingent que limita les vendes dels articles fabricats a l'estranger en la mateixa quantitat que s'obtindria amb un aranzel del 10 %.

    7.7 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:36:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:36:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:36:00 2003 ]Un monopolista s'enfronta a un cost de CT = 50 "[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003 ] 2,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003 ]5X + 0,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003 ]5X2 i a una demanda igual a = 27,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003 ]5 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003 ]-[Author ID1: at Mon Nov 3 17:12:00 2003] X[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003 ]

    .[Author ID3: at Tue Oct 28 10:38:00 2003]

    a[Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003]) A [Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003]Q[Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003 ]q[Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003]uin preu hauria de vendre per maximitzar els seus [Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003 ]beneficis i quin output produiria l'empresa? Quin benefici i excedent del consumidor genera?

    b[Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:39:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003]Quant produiria l'empresa si actués com a competència perfecta? Quin benefici i excedent de consumidor llavors [Author ID3: at Wed Oct 29 12:05:00 2003 ]es [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:13:00 2003]produiria llavors[Author ID3: at Wed Oct 29 12:05:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ]?

    c[Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003]Quina és la pèrdua d'eficiència a causa del poder de monopoli [Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ]?

    d[Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003]d) [Author ID3: at Tue Oct 28 10:40:00 2003 ]Suposant que el govern fixa un preu màxim de 13,5,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ] C[Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ]c[Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003]om afecta això al preu, la producció, l'excedent del consumidor i als beneficis? Quina és la pèrdua d'eficiència?

    [Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ]

    7.8 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003].[Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:41:00 2003 ]Un monopolista s'enfronta a la següent corba de demanda:

    P = 22 "[Author ID3: at Tue Oct 28 10:42:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 10:42:00 2003 ] 3X, on P és el preu mesurat en € per unitat i X la quantitat en milers d'unitats. El monopolista té un cost mitjà constant de 7 € per unitat.

    a) Dibuixeu les corbes de cost marginal i cost mitjà i les corbes de cost i ingrés marginal. Quin seria el preu i la quantitat maximitzadora de beneficis i els beneficis resultants? Calculeu el grau de poder de mercat utilitzant l'índex de Lerner.

    b) Una agència reguladora del govern fixa el preu del producte en 10 € per unitat. Quina serà la quantitat que produirà ara l'empresa i quins seran els seus beneficis? Què li passarà al grau de poder de monopoli que tenia?

    7.9.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:46:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:46:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:46:00 2003]L'empresa FELCASA produeix i distribueix electricitat en una determinada autonomia i actua com [Author ID3: at Tue Oct 28 10:46:00 2003]un monopolista sota [Author ID3: at Fri Oct 31 12:12:00 2003 ]regulació. S'enfronta a una demanda:[Author ID3: at Wed Oct 29 12:07:00 2003 ] x = 4 "[Author ID3: at Tue Oct 28 10:46:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 10:46:00 2003 ] 50p i té uns costos donats per:

    C = 0,01x + 0,008x2 (x representa milions de kW/[Author ID3: at Tue Oct 28 10:47:00 2003]h i p € per kW/[Author ID3: at Tue Oct 28 10:47:00 2003]h)

    Si suposem que la regulació l'obliga a actuar mitjançant l'aplicació de la regla p = CMa, calculeu la pèrdua d'eficiència que representaria que es deixés de regular l'empresa i que, per tant, l'empresa pogués maximitzar els sè[Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003 ]e[Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003]us beneficis lliura[Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003 ]e[Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003]ment.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003]

    7.10 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003]. [Author ID3: at Tue Oct 28 10:48:00 2003 ]Una empresa monopolística ven el seu producte en dos mercats diferents i independents. La corba de demanda de l'empresa en el primer mercat és [Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003 ]P1 = 200 "[Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003 ] 10X1, on P1 és el preu del producte i X1 és la quantitat venuda en el primer mercat.

    La corba de demanda de l'empresa en el segon mercat és:[Author ID0: at ]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003 ]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003]P2 = 100 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 10:49:00 2003] 5X2, on P2 és el preu de la producció i X2 és la quantitat venuda en el segon mercat.

    El cost marginal de l'empresa és CMa = 5 + X, on X és la producció total.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:50:00 2003 ] (destinada a qualsevol dels dos mercats).

    A quin preu hauria de vendre en cada mercat?,[Author ID3: at Wed Oct 29 12:08:00 2003 ]

    q[Author ID3: at Tue Oct 28 10:50:00 2003 ]Q[Author ID3: at Tue Oct 28 10:50:00 2003]uantes unitats d'output [Author ID3: at Fri Oct 31 12:12:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:12:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:12:00 2003]hauria de vendre en el segon mercat ?, [Author ID3: at Wed Oct 29 12:08:00 2003 ]

    Q[Author ID3: at Tue Oct 28 10:50:00 2003]q[Author ID3: at Tue Oct 28 10:50:00 2003 ]uantes unitats d'output [Author ID3: at Fri Oct 31 12:12:00 2003 ] [Author ID3: at Fri Oct 31 12:12:00 2003]hauria de vendre en el primer mercat ?

    7.11 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003]. [Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003 ]Una empresa té dues plantes i els seus costos só[Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003]o[Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003 ]n donats per:

    Planta 1 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003 ]: C1 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003 ](X1 ) = 20X12

    Planta 2 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003 ]: C2 [Author ID3: at Tue Oct 28 10:51:00 2003 ](X2 ) = 40X22

    L'empresa s'enfronta a la següent corba de demanda:

    P = 1400 -[Author ID3: at Tue Oct 28 10:52:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 10:52:00 2003] 10X

    on X és el total d'output produït (X = X1 + X2)

    a[Author ID3: at Tue Oct 28 10:53:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:53:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:53:00 2003]En una[Author ID3: at Fri Oct 31 12:15:00 2003 ] gràfica[Author ID3: at Fri Oct 31 12:15:00 2003 ], dibuixeu[Author ID3: at Tue Oct 28 10:56:00 2003]a[Author ID3: at Tue Oct 28 10:56:00 2003 ] les corbes de cost marginal per a les dues plantes, les corbes d'ingrés mitjà i marginal i la corba de cost marginal total ( [Author ID3: at Tue Oct 28 10:53:00 2003 ]és a dir, el cost marginal de produir X = X1 + X2). As[Author ID3: at Wed Oct 29 12:08:00 2003]S[Author ID3: at Tue Oct 28 10:54:00 2003 ]s[Author ID3: at Tue Oct 28 10:56:00 2003]enyaleu el nivell de producció que maximitza els beneficis de cada planta, el nivell de producció total i el preu.

    b) [Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003 ]b[Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003 ]Calculeu,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003 ] X1,X2, X,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003 ] i P maximitzadores del benefici.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003 ]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 10:55:00 2003 ]

    7.12.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:56:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:56:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:57:00 2003]Una empresa té dues plantes amb les següents funcions de costos marginals:

    CMa1 = 10 + X1

    CMa2 = 5 + 2,5X2

    on CMa1 és el cost marginal de la primera planta, CMa2,[Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003] és [Author ID3: at Tue Oct 28 10:57:00 2003 ]el cost marginal de la segona planta, X1 és [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003 ], [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003]la producció en la primera planta i X2 és [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003 ], [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003]la producció en la segona planta. Si l'empresa vol minimitzar costos produint 2,5 unitats en la primera planta, quantes unitats s'haurien de produir en la segona planta [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003 ]?

    7.13.[Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003 ] [Author ID3: at Tue Oct 28 10:58:00 2003]L'[Author ID3: at Tue Oct 28 10:59:00 2003]a seva [Author ID3: at Tue Oct 28 10:59:00 2003 ]empresa A és monopolista del seu producte i té el control d'una quantitat fixa de 500 unitats de matèria primer[Author ID3: at Tue Oct 28 10:59:00 2003]a que pot utilitzar en[Author ID3: at Fri Oct 31 12:15:00 2003]a[Author ID3: at Fri Oct 31 12:15:00 2003 ] la seva planta o vendre a una altra empresa B, que no disposa d'una altra font de subministrament i que el seu[Author ID3: at Tue Oct 28 10:59:00 2003 ]el[Author ID3: at Tue Oct 28 10:59:00 2003] producte de la qual [Author ID3: at Tue Oct 28 10:59:00 2003]és diferent al seu.

    La demanda de mercat de les dues empreses ve donada, respectivament, per les funcions següents:

    PA = 20 -[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003] 0,06x1 "[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003 ] 0,04x2 ; PB = 15 -[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003] 0,02x1 -[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003 ]"[Author ID3: at Tue Oct 28 11:00:00 2003] 0,04x2

    Cada unitat de producte final requereix una unitat de matèria primer[Author ID3: at Tue Oct 28 11:01:00 2003]a.

    Els costos de producció són 2 per unitat de producte A i 2,4 per unitat de producte B. L'empresa A ha de fixar un preu p* a la B i aquesta empresa pot comprar la quantitat que vulgui a aquest preu.

    Calculeu els preus que maximitzen el benefici de A i compareu els resultats que obtindria si la A no vengués matèria primer[Author ID3: at Tue Oct 28 11:01:00 2003]a a la B.[Author ID3: at Tue Oct 28 11:01:00 2003]

    7.14 [Author ID3: at Tue Oct 28 11:02:00 2003]. [Author ID3: at Tue Oct 28 11:01:00 2003 ]Una empresa és compradora d'un bé amb [Author ID3: at Fri Oct 31 12:16:00 2003 ]en [Author ID3: at Fri Oct 31 12:16:00 2003]condicions de monopsoni. La corba de valor marginal del bé pot representar-se per: VMa = 200 "[Author ID3: at Tue Oct 28 11:02:00 2003]-[Author ID3: at Tue Oct 28 11:02:00 2003 ] 0,8x[Author ID3: at Tue Oct 28 11:02:00 2003 ]8[Author ID3: at Tue Oct 28 11:02:00 2003]x[Author ID3: at Wed Oct 29 12:11:00 2003]. Les funcions de despesa marginal i mitjana són respectivament: GMa = 40 + 0,046x [Author ID3: at Tue Oct 28 11:02:00 2003 ]; GMe = 40 + 0,023x. Calculeu:

    a[Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003] [Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003]l[Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003 ]L[Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003]a pèrdua d'eficiència que resulta del fet[Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003] que l'empresa [Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003]maximitzi[Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003]ar, l'empresa,[Author ID3: at Tue Oct 28 11:03:00 2003 ] els beneficis (traient profit del seu poder de mercat).[Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003]

    b[Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003])[Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003] L[Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003]l[Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003 ]'índex de poder de monopsoni d'aquesta empresa i l'elasticitat d'oferta del bé.[Author ID3: at Fri Oct 31 12:16:00 2003]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 11:05:00 2003 ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 11:04:00 2003 ]

    [Author ID0: at ]

    [Author ID3: at Tue Oct 28 11:05:00 2003 ]

    8. QÜESTIONARI

    1. Donada la funció de costos C = x3 + 5x + 33, quins seran els respectius CTMe, CVMe, Cma, per a = 3?

    a) 32; 12; 14.

    b) 25; 20; 14.

    c) 25; 14; 32.

    d) Cap de les anteriors.

    2. Un monopolista pur d'oferta la funció de costos del qual és CT = 8x + 6 abasta un mercat la funció de demanda del qual és x = 1.000 " 50P. Quins són, respectivament, el preu i la quantitat d'equilibri en aquest mercat?

    a) 14 i 300.

    b) 16 i 280.

    c) 30 i 140.

    d) Cap de les anteriors.

    3. Quina seria la quantitat d'equilibri del mercat anterior, si el monopolista hi dugués a terme una discriminació de primer grau?

    a) 280.

    b) 380.

    c) 600.

    d) Cap de les anteriors.

    4. Quin serà l'excedent del consumidor del qual s'apropia el monopolista discriminador de primer grau de l'exercici anterior?

    a) 3.200.

    b) 3.600.

    c) 6.300.

    d) Cap de les anteriors.

    5. A curt termini una empresa perfectament competitiva no opera, si no és que;

    a) Està obtenint beneficis.

    b) IMa = CMa.

    c) El CMV és decreixent.

    d) Cap de les anteriors.

    6. Si la demanda és perfectament inelàstica i s'imposa un impost sobre les vendes, llavors:

    a) Els productors suporten la totalitat de l'impost.

    b) El preu de mercat augmenta, però menys que el total de l'impost.

    c) El preu de mercat augmenta igual que el volum de l'impost.

    d) Els preus de mercat augmenten menys que el total de l'impost.

    7. En general entenem per model de discriminació de preus:

    a) Qualsevol pràctica que permeti demanar per a l'empresari productor una part de l'excedent del consumidor.

    b) Qualsevol pràctica que permeti vendre quantitats distintes d'un bé al mateix preu.

    c) Qualsevol pràctica que permeti vendre unitats d'un mateix bé a dos o més preus distints.

    d) Cap de les anteriors.

    8. Una determinada empresa extreu pirita de què s'obtenen com a metalls secundaris, or i argent en proporcions fixes (tres parts d'argent per una d'or). Les demandes d'aquests dos metalls són diferents i responen a les funcions Pau = 200 " 0,05xau i Pag = 120 " 0,1xag per a l'or i l'argent respectivament. El cost d'extracció i separació dels dos metalls és conjunt i respon a la funció de costos totals C = 350 + 5x + 0,05 x2. El cost per unitat de massa de cada producte que fa màxim el benefici és:

    a) Pau = 190,2; Pag = 60,9.

    b) Pau = 200; Pag = 120,9.

    c) Pau = 200; Pag = 600,5.

    d) Cap de les anteriors.

    9. Si els costos fixos d'una empresa són 2.400.000 unitats de compte (euros), els costos mitjans totals 20.000 i els costos mitjans variables 14.000, quin és el volum d'output?

    a) 400 unitats.

    b) 500 unitats.

    c) 300 unitats.

    d) 1.000 unitats.

    10. Assenyaleu la resposta incorrecta. L'efecte Averch-Jhonson, en el cas de monopoli, es refereix a:

    a) que obliga el monopoli a llançar un output igual al que resulta d'igualar la demanda als costos marginals.

    b) que l'agència reguladora obliga que p = Cm (no té res a veure amb l'efecte).

    c) que si es produeix l'efecte, esbiaixa l'ús d'un input en contra d'altres.

    d) cap de les anteriors

    9. LECTURES

    Madrid, 13 de juny de 2001

    El Ple del Tribunal de Defensa de la Competència, amb la composició expressada més amunt i sent ponent el senyor Javier Horta Trolèz, ha dictat la següent resolució en l'expedient 494/00, iniciat per denúncia de l'Associació d'Usuaris de Transport de Ria Maruxia i de la societat mercantil Naviera Mar de Ons SL contra l'empresa Vapores de Pasaje SA, per conductes suposadament abusives, sancionades per la Llei de defensa de la competència (LDC), consistents en increments desproporcionats i injustificats de les tarifes dels transports marítims de passatgers per la ria de Vigo.

    ANTECEDENTS

    1. En data 19 de maig de 1997 l'Associació d'Usuaris de Transport de Ria Maruxia va formular denúncia davant el Servei de Defensa de la Competència contra l'empresa Vapores de Pasaje SA, per haver incorregut en pràctiques anticompetitives contràries a la Llei de defensa de la competència. Posteriorment, el dia 17 de juliol de 1997, l'empresa Naviera Mar de Ons SL va presentar també una denúncia contra Vapores de Pasaje SA.

    Vapores de Pasaje SA va ser objecte d'una fusió per absorció de l'entitat Vapores de Pasaje de Vigo SL, que assumeix la totalitat dels seus drets i obligacions.

    2. El Servei, una vegada practicades les comprovacions oportunes, va resoldre l'admissió a tràmit d'ambdues denúncies i la seva acumulació en un sol expedient mitjançant providència de 25 de febrer de 1999 i, una vegada conclusa la seva instrucció, va elevar l'informe-proposta a aquest Tribunal en què, de conformitat amb el Plec de concreció de fets, es qualificava els denunciats com a constitutius de dues infraccions de la Llei de defensa de la competència, compreses, respectivament, en els articles 6 i 7 d'aquesta.

    Concretament, el Servei va imputar a Vapores de Pasaje SA un càrrec d'abús de posició dominant (art. 6.2.a), per increment injustificat de les tarifes en dues ocasions, sent l'únic oferent del servei i, per tant, des d'una posició dominant i un altre de competència deslleial (art. 7, LDC en relació amb el 17.2.c LCD), per establir preus inferiors als costos d'explotació amb un clar fi predatori.

    3. Rebut l'expedient en el Tribunal, el Ple d'aquest, per mitjà de Providència de 19 de juny del 2000, va acordar-ne l'admissió a tràmit i la posada de manifest als interessats perquè en el termini legal poguessin proposar les proves que al seu dret convinguessin i sol·licitar la celebració de vista, cosa que es va comunicar al Servei i es va notificar als interessats.

    4. Una vegada practicades les proves acordades, es va traslladar a les parts per a la valoració i conclusions definitives, mitjançant providències de dates 13 de febrer i 17 de maig del 2001, sense que cap d'elles presentés els escrits corresponents.

    5. El Ple del Tribunal va deliberar i va dictar aquesta resolució en la seva sessió del dia 5 de juny del 2001.

    6. Hi estan interessats:

    • Vapores de Pasaje de Vigo SL

    • Naviera Mar de Ons SL

    • Associació d'Usuaris de Transport de Ria Maruxia

    FETS PROVATS

    1. La companyia Vapores de Pasajes SA duia a terme el servei de transport regular de passatgers a la Ria de Vigo, els trajectes Vigo-Cangas i Vigo-Moaña, en virtut d'autorització administrativa concedida l'any 1984, que li havia estat renovada mitjançant resolució de la D. G. de la Marina Mercant de 31 de març de 1995, en què s'expressava que la companyia esmentada podia fer també el trajecte turístic d'estiu entre Vigo i les illes Cíes, ja que aquest quedava reservat a les companyies autoritzades a prestar els serveis regulars abans expressats. En el període esmentat no hi havia cap altra companyia autoritzada a dur a terme aquests transports.

    El Tribunal Superior de Justícia de Galícia, mitjançant sentència de 13-3-1997, va anul·lar la resolució de la D. G. de la Marina Mercant de 31 de març de 1995, per entendre que no s'havia de vincular l'autorització per al servei turístic amb la de les línies regulars.

    2. Davant aquesta sentència, Vapores de Pasaje SA va difondre una nota, abans de l'1 de maig de 1997, en què va anul·lar el bitllet econòmic (d'anada i tornada, entre les 6 i les 8 del matí dels dies laborables, per import de 250 pessetes), i va establir un bitllet únic per a cada trajecte, de 225 en la línia de Cangas i de 200 en la línia de Moaña, i va advertir, a més, als usuaris que incrementaria les tarifes en 150 pessetes, preventivament i immediatament, si l'Administració autoritzava algun servei d'altres companyies a les illes Cíes.

    Pocs dies després, el 23 de maig, va deixar sense efecte les noves tarifes, i va tornar a les anteriors, ja que un 80 % dels usuaris, en part encoratjats per l'Associació Maruxia d'usuaris del transport, va deixar de viatjar amb vaixell i va utilitzar mitjans alternatius per assistir als seus centres de treball, especialment les línies regulars d'autobusos i els vehicles particulars.

    Dies després, va comunicar novament unes noves tarifes més elevades, a partir del 15 de juny, i va suprimir el bitllet econòmic, argumentant la necessitat de cobrir els costos d'explotació. Concretament, les noves tarifes van ser de 400 pessetes el bitllet d'anada i tornada de 6 a 8 del matí, i de 225 el bitllet ordinari, per a la línia Vigo-Cangas, i de 375 el reduït i de 200 l'ordinari per a la línia Vigo-Moaña.

    3. El dia 24 de juny de 1997, la Xunta de Galícia autoritza una altra empresa, Naviera Mar de Ons SL, a prestar els serveis regulars en les línies marítimes Vigo-Cangas i Vigo-Moaña. Vapores de Pasaje S.A. reacciona a l'autorització esmentada i emet un comunicat en què informa que a partir del dia 3 de juliol rebaixa les tarifes de manera significativa, i estableix el preu dels bitllets d'anada i tornada entre les 6 i les 7.30 hores en 150 pessetes i els de les 8 hores en 200 pessetes i afirma en el seu comunicat que «un benefactor» paga la diferència entre les noves tarifes i les vigents anteriorment.

    El dia 16 del mateix mes publica unes noves tarifes, molt rebaixades i notablement inferiors a les del seu competidor, en un comunicat segons el qual els preus seran de 150 pessetes el bitllet econòmic, 175 el d'anada i 350 el d'anada i tornada, per a les dues línies, mentre que les tarifes que havia establert Naviera Mar de Ons S.L. eren de 250 pessetes el bitllet econòmic d'anada i tornada, 200 el d'anada i 400 l'ordinari d'anada i tornada.

    Finalment, el desembre d'aquest mateix any, l'Administració retira l'autorització a Vapores de Pasaje S.A. a efectuar els serveis esmentats, en no complir els requisits d'aquesta última. Des de llavors, Naviera Mar de Ons SL és l'única empresa que du a terme els serveis esmentats.

    FONAMENTS DE DRET

    PRIMER. Els fets que es declaren provats apareixen plenament acreditats en l'expedient per al reconeixement exprés de la mateixa empresa imputada que, en el seu escrit dirigit a aquest Tribunal el 13 de setembre del 2000, admet els augments i reduccions de tarifes a què es refereix el Plec de concreció de fets i no nega cap dels fets que li atribueix el Servei i que ara es declaren provats, si bé els atorga un significat i abast diferents.

    D'altra banda, en l'expedient hi ha còpies dels comunicats publicats per l'empresa imputada per divulgar les modificacions de tarifes, en termes coincidents amb el relat fàctic d'aquesta resolució.

    SEGON. En relació amb aquests fets, el Servei de Defensa de la Competència, en el seu Plec de concreció de fets, imputa a Vapores de Pasaje SA la pràctica de dues conductes anticompetitives, la primera per abús de posició dominant, art. 6 .2 a, en haver incrementat injustificadament les tarifes en dues ocasions, com a reacció a que la Jurisdicció contenciosa administrativa hagi anul·lat la resolució de la Direcció General de la Marina Mercant que vinculava el dret a efectuar el transport de passatgers a les illes Cíes amb la prèvia autorització per explotar les línies marítimes Vigo-Cangas i Vigo-Moaña, i la segona per competència deslleial (article 7 LDC), per l'ocupació de preus predatoris per impedir l'entrada al mercat d'un competidor.

    Les parts denunciants, que no han comparegut en la fase procedimental desenvolupada davant aquest Tribunal, van coincidir davant el Servei amb els fets i fonaments exposats per aquest en el Plec de concreció de fets.

    La Societat imputada, per la seva banda, manifesta en les seves al·legacions al Tribunal que les condicions de renovació de la flota que se li van imposar en la resolució de 31 de març de 1995, van requerir un esforç econòmic tan important com perquè qualsevol acció que minvés els ingressos previstos provoqués una situació insostenible per a l'empresa. El fet d'imposar tarifes úniques està emparat per la Constitució, per no beneficiar uns usuaris en perjudici d'altres i les tarifes fixades estaven destinades a cobrir els costos d'explotació. Finalment, els descensos de les tarifes que són objecte de la segona imputació van ser un intent de recuperar el passatge que havien perdut com a conseqüència de les accions danyoses de l'Associació Maruxia.

    TERCER. L'anàlisi del primer càrrec plantejat pel Servei exigeix determinar, amb caràcter previ, si l'empresa imputada es trobava o no en posició de domini al mercat rellevant, al temps de dur a terme els fets que es declaren provats. En aquest sentit, hem d'acceptar la definició del mercat de referència proposat pel Servei, que és el dels serveis de transport regular de viatgers en la Ria de Vigo, als trajectes Vigo-Canga i Vigo-Moañas que delimita tant l'àmbit geogràfic del mercat citat, com el de producte.

    En el mercat esmentat, l'empresa denunciada era, fins al 30 de juny de 1997, l'única operadora, per la qual cosa la seva posició dominant es pot considerar absoluta i indiscutible, encara que a partir del dia esmentat, va iniciar la seva activitat, en idèntic mercat, l'empresa Naviera Mar de Ons S.L.

    QUART. Des d'aquesta perspectiva, la conducta de l'empresa imputada que, sent l'única autoritzada per operar en les línies de transport regular expressades, va suprimir el bitllet econòmic en dues ocasions successives i va elevar les tarifes, sense una altra justificació que el fet d'haver-se dictat una sentència judicial que suprimia l'exclusivitat d'una línia turística de temporada, entre Vigo i les illes Cíes, advertint al mateix temps que la pujada seria encara més elevada si s'autoritzava alguna altra empresa a efectuar aquell altre trajecte turístic, ha de considerar-se com una fixació de preus no equitativa que, duta a terme des d'una posició de domini, constitueix una conducta prohibida per l'article 6 de la Llei de defensa de la competència, de la qual és responsable l'entitat Vapores de Pasaje de Vigo SL, com a successora de Vapores de Pasaje SA.

    CINQUÈ. Quant al segon dels càrrecs, pel qual s'imputa a la mateixa societat una altra pràctica anticompetitiva, per competència deslleial, en haver abaixat els preus dels seus passatges per sota dels costos d'explotació, amb la finalitat d'expulsar del mercat el nou competidor en les mateixes línies de transport marítim de passatgers, Naviera Mar de Ons SL, aquest Tribunal no considera plenament provada la imputació esmentada, en no haver-se dut a terme en les actuacions un estudi dels costos d'explotació, per la qual cosa no pot afirmar-se que els preus fixats fossin insuficients per donar-los cobertura. Però és que, a més, tampoc cal atribuir a aquella rebaixa desproporcionada de les tarifes a partir del 3 de juliol de 1997 un significat autònom i independent enfront de les conductes que són objecte del càrrec primer, sinó que, al contrari, constitueix una manifestació del comportament abusiu ja examinat, en tant que es tracta d'actes duts a terme per qui, fins llavors, ostentava un monopoli en l'explotació de les línies de transport esmentades, que tendeix a impedir o a dificultar l'accés al mercat del nou competidor entrant.

    SISÈ. A l'hora de graduar la sanció corresponent a la infracció apreciada, l'article 10 de la Llei de defensa de la competència estableix la possibilitat de castigar les infraccions de l'article 6 de la LDC amb multes de fins a 150.000.000 pessetes, que poden ser incrementades amb el límit del 10 % del volum de vendes corresponent a l'exercici econòmic immediatament anterior a la resolució del Tribunal.

    En el supòsit examinat hem de prendre com a punt de partida la gravetat de la infracció i així ha de qualificar-se com a greu l'abús de posició de domini mitjançant la imposició de tarifes no equitatives, sancionat per l'article 6 de la LDC. Sobre aquest pressupost inicial han de valorar-se altres circumstàncies concurrents, com l'escassa duració de les conductes dignes de sanció, que només van produir els seus efectes durant escassos dies i que, com assenyala el Servei en el seu informe, es tracta d'un mercat d'escassa entitat, aparentment en regressió i fortament regulat, cosa que, unit a que les conductes dignes de sanció han produït uns danys avaluables de molt escassa entitat, ens porta a considerar adequada un sanció de cinc-centes mil pessetes.

    Per tot això, el Tribunal de Defensa de la Competència

    HA RESOLT

    PRIMER. Declarar que la Societat Mercantil de Vapores de Pasaje SA ha incorregut en una pràctica prohibida per l'article 6.2.a de la Llei de defensa de la competència, en imposar preus no equitatius amb abús de la seva posició de domini.

    SEGON. Imposar a Vapores de Pasaje de Vigo S. L, com a successora en els drets i obligacions de Vapores de Pasaje SA, en virtut de la seva fusió per absorció, una multa de cinc-centes mil pessetes.

    TERCER. Ordenar a Vapores de Pasaje de Vigo SL la publicació de la part dispositiva d'aquesta resolució en el Butlletí oficial de l'Estat i en les pàgines econòmiques d'un dels diaris d'informació general d'entre els cinc de major difusió en l'àmbit nacional.

    Comuniqueu aquesta resolució al Servei de Defensa de la Competència i notifiqueu-la als interessats, fent-los saber que la mateixa resolució posa fi a la via administrativa i que poden interposar-hi recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional, en el termini dos mesos a comptar des de la seva notificació.

    Aquesta resolució no és ferma; s'hi podrà interposar recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional.

    x2

    x1

    X

    x1

    X

    IT

    0

    0

    IT

    IT

    XB

    X

    

    0

    X

    P

    A

    B

    C

    0

    0

    1

    Si prenem la demanda com a recta, [Author ID1: at Mon Nov 3 15:32:00 2003 ]

    veiem gràficament com evolucionen[Author ID1: at Mon Nov 3 15:32:00 2003 ]

    els IT en augmentar les vendes i [Author ID1: at Mon Nov 3 15:32:00 2003 ]

    quina relació té tot això amb[Author ID1: at Mon Nov 3 15:32:00 2003 ]

    l'elasticitat (gràfic 2).

    X

    Per la producció xB s'obté el [Author ID1: at Mon Nov 3 15:33:00 2003 ]

    màxim IT i, com veiem, aquest [Author ID1: at Mon Nov 3 15:33:00 2003 ]

    es correspon amb el punt mitjà de la[Author ID1: at Mon Nov 3 15:33:00 2003 ]

    demanda, . La seva elasticitat, en valor [Author ID1: at Mon Nov 3 15:33:00 2003 ] absolut, és la unitat.

    3

    1

    D

    B

    A

    P2

    P

    2

    x1

    x2

    X

    0

    P1

    IMa

    D

    x1

    x2

    0

    P

    X

    a

    B

    IT/X

    0 Xm X

    b

    IT, [Author ID1: at Mon Nov 3 15:41:00 2003]C, [Author ID1: at Mon Nov 3 15:41:00 2003]B

    CTL

    IT

    Gràfic 5a

    1

    2

    CMa

    D

    Pm

    X

    P

    IMa

    X

    0

    CMe

    B

    Xm

    X

    3

    4

    C > I

    I > C

    Si Xm ! X (= Xm + X): I = 1

    C = 1 + 2

    Si Xm ! X (= Xm - X): I = 3 + 4

    C = 3

    IMa

    CMaL

    CMa2

    CMa1

    D

    P

    P1

    P2

    x1

    x2

    CMaL

    D

    P

    IMa

    X

    X

    a)

    b)

    0

    0

    P1 = P2

    p

    p

    CMa

    P1

    P2

    P

    P

    IMa1

    IMa2

    IMa1

    IMa2

    D2

    D2

    D1

    D1

    x1 = x2

    p

    p

    0

    X

    p

    p

    a)

    b)

    0

    X

    p

    p

    x1

    x2

    CMa

    CMe0*

    CVMe

    CMeL

    CMec

    CMaL

    CMac

    P

    X

    0

    x1x0

    CMeL'

    CMec'

    CMaL'

    CMac'

    P

    X

    CMen*

    0

    xn

    CMaC

    CMa C

    IMa

    D

    X

    P

    P1

    P2

    CMaL

    CMa'L

    CMe0*

    CMen*

    X0

    X2

    X1

    a

    b

    c

    d

    0

    X

    x0

    x1

    P0

    P1

    t

    CMa+t

    CMa

    D=IMe

    IMa

    P

    0

    CMaL + t

    CMaL

    D

    IMa

    t

    P

    Pm

    P'm

    X

    xm

    x'm

    2

    3

    1

    4

    5

    0

    1

    2

    S

    Parcel"les

    D

    80

    IMa

    2.000

    5.000

    Preu

    per parcel·la

    50

    0

    X1

    IMa1

    P1

    100

    50

    50 100

    0

    P1 = 100 ð X1

    100-x1

    D2

    P2

    IMa2

    X2

    50-(x1/2)

    50-(x1/2) 100-x1

    CMa=CMai

    D

    X

    P, [Author ID1: at Mon Nov 3 16:55:00 2003]C1

    P, [Author ID1: at Mon Nov 3 16:55:00 2003]C2

    P, [Author ID1: at Mon Nov 3 16:55:00 2003]C

    CMa2

    CMa1

    CMa*

    X

    X

    0

    0

    0

    IMa

    x1

    x2

    Xt = x1+x2

    P

    P

    CMa

    GMa = GMe

    IMa = IMe

    P*

    P*

    D = VMa

    X

    X*

    0

    X

    X*

    0

    VMa (Xm)

    Pc

    Pm

    xc

    xm

    X

    P

    GMa

    GMe (CMa)

    VMa

    0

    VMa

    VMa

    VMa

    VMa

    GMa

    GMa

    GMe

    GMe

    0

    0

    X

    X

    xm

    xm

    P

    P

    Pm

    Pm

    IMa

    D

    GMe

    GMa

    X

    P

    x1

    x2

    P1

    P2

    P*

    x*

    e1

    A

    B

    CONSUMIDORS

    P

    P

    A

    S

    CMaL

    P*

    B

    F

    P*

    D

    D

    C

    G

    X

    x*

    0

    X

    x*1

    0

    b)

    a)

    0

    x*

    xm*

    P*

    Pm*

    C

    E

    B

    F

    IMa

    D

    CMaL

    X

    P

    A

    (c)

    X

    D

    IMa

    CMa

    P

    1

    2

    3

    5

    4

    PM

    PCP

    xCP

    xM

    0

    P

    X

    GMa

    S=GMe

    VMa

    PCP

    Pm

    xm

    xCP

    1

    3

    2

    0

    euros/X

    PM

    PMe

    PC

    CMe

    CMa

    D

    xMe

    xM

    xC

    X

    0

    IMa