Complements del verb i pronoms

Gramática catalana. Complementos directos, indirectos, circunstaciales, predicativos. Pronombres. Atributos. Sintagmas # Complemets directe, indirecte, circumstancial, predicatiu

  • Enviado por: DuLy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

ELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES

  • Tipus de verbs segons els sintagmes que els acompanyen.

  • Presentació dels pronoms febles.

  • Repàs de complements verbals i sintagmes. Llur substitució per pronoms febles.

  • 3.1- Els febles pronominals.

    3.2- Complement directe.

    3.3- Complement del nom.

    3.4- Complement indirecte.

    3.5- Complement de règim verbal.

    3.6- Complement circumstancial.

    3.7- Atribut.

    3.8- Complement predicatiu.

    3.9- Subjecte.

  • Combinacions binàries i terciàries.

  • Tipus de verbs segons els sintagmes

  • Shirak és el president de França.

    - És copulatiu (ser, estar, semblar).

    La Sònia estudia 2º de Batxillerat.

    - Estudia predicatiu, actiu, transitiu.

    En Jordi riu. En Jordi riu molt.

    - Riu predicatiu, actiu, intransitiu.

    El meu avi es dedica al contraband.

    - Es dedica predicatiu, verb de règim.

  • Presentació dels pronoms febles.

  • El català té un sistema ric, complex, semblant al francès però no al castellà. Ex: Jo hi visc/Yo vivo, Jo en vinc/Yo vengo.

    La construcció sintàctica catalana pot arribar a ser força complexa. Ex: Emporta't el teu germà al cinema. Emporta-te-l'hi Llévatelo.

    A causa de l ainfluència del castellà, el català pot empobrir wl seu sitema pronominal: *Havia molta gent. *Hi haurà una manifestació. Participa-hi! Hi havia mola gent. Participa-hi!

    Per tant, es fonamental utilitzar correctament el sistema pronominal català perquè dona presició a la llengua: Me n'hi vaig, me'n vaig.

    El sistema pronominal àton estàndard es diferent del coloquial dialectal barceloní (què és el que nosaltres emprem quan parlem). Nosaltres estudiarem l'estàndar què és l'únic correcte escrit: Va convidar els nois i els va oferir un llibre.

    Conclusió, això ens indica que tots els pronoms febles necessiten un antecedent explícit: De diners, no en tinc. La Núria hi va anar a la estació La Núria va anar a la estació La Núria va anar-hi La Núria hi va anar, a la estació.

    De vegades, però, hi ha pronoms que no tenen antecedent sinò que són una base buida: el verb haver-hi el pronom, base buida. Altres verbs No hi sent.

    *La Núria hi va anar a l'estació Pleonasma col·loquial.

    3. Repàs dels complements verbals.

    3.1 Els febles pronominals: em, et, es, ens, us.

    Els pronoms reflexius és quan el pronom designa la mateixa persona per al subjecte: L'Anna es pentina. L'Anna es pentina el cabell.

    CD CI CD

    Els pronoms no reflexius es quan o designa la mateixa persona del subjecte:

    Tu ens dius la veritat. Es comenta que no hi haurà vaga. No té funció sintàct.

    S. CI Subj.

    3.2 Pronoms de Complement Directe

    -Menja, escriu, compro.

    -Menja la nena, escriu la Dolors, compra el meu tiet.

    El complement directe segueix el verb sense cap preposició. Ex: Deixa en Manel, conec en Jordi, estimo la meva germana. En castellà, en canvi, apareix una “a” en els complements directes de persona. Noès hi ha dos casos en què apareix una “a” en un complement directe.

  • Davant de pronoms personales forts. Per ex: A ella, ja l'he advertida.

  • Davant de “tothom”, “tots” i “ningú”. Per ex: Estima a tothom, a tots. No estima a ningú.

  • 3.2.1 Distinció del CD

    Arriben unos nois. Queden alguns llibres. Això diu la Marta.

    Subj. Subj. Subj.

    Miren els nois. M'agrada la xocolata. La Mercé menja xocolata.

    CD Subj. CD

    • Llei de concordància el subjecte concorda en nombre i persona amb el seu verb. Si un sintagma és o pot ser subjectecanviem-li el nombre i si el verb també necessita canviar de nombre, voldrà dir que efectivament és el subjecte. Si aquest sintagma i el verb poden funcionar amb nombres diferents, voldrà dir que el sintagma és el CD.

    • Transformació a passiva si xel sintagma en qüestió pot esdevenir Subj. Pacient vol dir què és el complement directe:

    Miren els nois. Els nois són mirats.

    CD Subj. Pac.

    No es confon el Cd per el CI peruqè el CI sempre té un “a” o “per a”: Telefono a la Noelia.

    CI

    - Substitució dels CD per pronoms Quan el CD comença per determinant o per adjectiu demostratiu.

    Determinants el, la els, les. Miro la Lluïssa La miro.

    Miro en Jordi El miro. Escolto el disc. L'escolto.

    L'ajuntament il·lumina la plaça L'ajuntament la il·lumina.

    No uilitzis aquesta eina. No la utilitzis.

    EN quan non està determinat. Menjava xocolata en menjava.

    Menjava un pastís en menjava un.

    “En” només substitueix el nucli del SN.

    Un pastís de poma En menjava un de poma. Portava mitjons llargs

    En portava de llargs. Adejctiu darrere de nucli:

    a la substitució, una preposició davant.

    Ho neutre. Diu això, allò, que callis Ho diu.

    3.3 Complement del nom del CD. EN

    Volia extreure l'aroma de les flors.

    D. N CN

    En volia estreure l'aroma. Volia extreure'n l'aroma.

    3.4 Complement Indirecte

    Indica el destinatari/a de l'acció verbal. Comença sempre per les preposicions “a” o “per a”. Per ex: Nosaltres no sabem dir la veritat als amics.

    CI

    La Rosa porta el paquet per a les seves amigues.

    CI

    Pronoms CI

    - Pronominals : em, et, es, ens, us. Tu ens dius la veritat.

    CI

    - Pronoms de 3ª persona: LI (masc/fem. Sing.)

    ELS (masc/fem. Plu.)

    Darrere el verb -los

    O `ls

    Mai -lis

    La peixetera ven peix a les seves clientes.

    CI

    Truca a la Mercé. Truca-hi.

    CI

    Telefona a les teves amigues. Telefona'ls.

    CI

    3.5 Complement de Règim Verbal

    Complement iniciat sempre per una preposició determinana que és exigida pel verb. Per ex: Jugo a cartes. Hi jugo. Penso en les vacances. Hi penso. S'oblida de tot. S'hi oblida. S'exposa a uns perills. S'hi exposa. Recordeu-vos del sant de l'àvia. Recordeu-vos-en. S'acostuma a la bona via. S'hi acostuma. Es dedica a la fotografia. S'hi dedica. La Teresa parlava de la excursió. La Teresa en parlava. Vés alerta amb el foc. Vés-hi alerta.

    Construccions del CRV

    Qualsevol preposició + SN

    - Vés alerta amb el foc.

    Verb + prep (a/de) + inf.

    - Vés alerta de no cremar-te.

    Verb + Que (frase)

    - Vés alerta que no et cremis.

    3.6 Complement Circumstancial (HI/EN)

    Lloc, manera, instrument, companyia, causalitat, quantitat.

    Vinc de Barcelona. En vinc. En per la preposició “de”.

    Vaig a Barcelona. Hi vaig. Hi Per qualsevol altra preposició.

    Menja de pressa Hi menja.

    Mira de reüll. Hi mira. Sempre es substitueix per “hi”. (CCM)

    3.7 Atribut

    Segueix els verbs atributius ser, estar o semblar.

    3 tipus:

    a) La noia està espantada. Ho està.

    La poma és vermella. Ho és.

    El gat sembla trist. Ho sembla.

    b) La noia està molt espantada. Ho està molt, N'està molt.

    La poma és una mica vermella. Ho és una mica, N'és una mica.

    El gat no sembla gaira trist. No ho sembla gaire, No en sembla gaire.

    Atributs quantificats. Es conserva el quantificatiu.

    C) Són les tres de la tarda. Les són.

    La Núria és la delegada del 2º C. La Núria l'és.

    En Jordi és aquell noi de qui et vaig parlar. En Jordi l'és.

    Determinats (el, la, els, les).

    3.8 Complement Predicatiu

    Té una doble funció: d'una banda, complementa el verb i d'altra banda concorda o bé amb el subjecte o bé amb el CD.

    Els alumnes van arribar contents.

    Masc. Plu. V. Masc. Plu.

    Jo vaig veure els alumnes molt contents.

    V. CD Masc. Plu. Masc. Plu.

    Es pot confondre amb l'atribut i amb el CMM: Els alumnes estan contents.

    Atr.

    Veig els alumnes malament.

    CCM

    El CCM acostuma a ser invariable i no concorda en nombre i gènere ni amb el subjecte ni el CD.

    Un predicatiu també pot ser un sintagma preposicional:

    Van tractar en Lluís de mentider.

    CD m.s. m.s.

    La prenien per ignorant. Et considerem com a company.

    CD sing. CD

    Substitució per pronoms febles

    La Rosa es torna vermella. S'hi torna. En Guillem es queda parat. S'hi queda. En Lluís es creu atractiu. S'hi creu. En Xavier es fa monjo. Se'n fa. Em dic Júlia. Me'n dic.

    La majoria d ePredicatius són substituïts pel pronom “hi”, menys en els verbs fer-se i dir-se que es substitueixen per “en”.

    3.9 Subjecte

    • Arriba un tren a les 10'15 N'arriba un a les 10'15.

    • Queden alguns llibres al calaix. En queden alguns al calaix.

    Podem substituir el subjecte pel pronom “en” quan es troba en popsició posterior al verb i és indefinit.

    Combinacions binàries i terciàries.

    Ordre de col·locació dels pronoms:


    [verb]

    3ª pers.

    2ª pers.

    1ª pers.

    CI

    CD

    en

    hi

    [verb]

    es

    et

    em

    li

    el/la

    us

    ens

    els