Comiat; Jordi de Sant Jordi

Literatura catalana del siglo XV. Poesía valenciana del Siglo de Oro. Métrica. Recursos estilísticos

  • Enviado por: Carlos
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

Comiat és un poema que pertany a la producció poètica de Jordi de Sant Jordi (1400 - 1424), qui realitzà la seua obra poètica al segle XV, Segle d'Or de les lletres Valencianes.

Començarem aquest comentari situant el text dins el seu context històric i literari.

El segle s'enceta amb un canvi dinàstic. Havent mort el 1410 sense descendència Martí l'Humà, el 1412 en el compromís de Casp, representants de tota la Corona trien Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, com a nou rei. El seu successor, Alfons el Magnànim, s'ocupa bàsicament de l'expansió mediterrània, cosa que afavoreix l'intercanvi cultural entre els regnes italians i la Corona d'Aragó.

Durant el segle XV, el lideratge econòmic que havia mantingut Barcelona passarà a València. Aquest auge econòmic es tradueix en floriment artístic i literari, i la ciutat esdevé, amb Nàpols, un dels principals centres creatius de la Corona d'Aragó.

En la poesia de la Corona d'Aragó no hi va haver renovació durant el segle XV com s'havia esdevingut en la prosa. La poesia trobadoresca va ser el model lingüístic i temàtic de la lírica amorosa culta fins l'obra d'Ausiàs March. Durant els segles XIV i XV els poetes es movien a l'entorn de les corts reials i, tot i que continuaren usant el provençal, hi va sorgir una poesia de caire realista oposada a la tradició trobadoresca. A poc a poc els nostres autors completen el procés de desprovençalització lingüística, mentre que l'ideari amorós bastit entre els segles XI i XIII continua més o menys present durant segles.

Jordi de Sant Jordi va ser cambrer d'Alfons el Magnànim. Cavaller, poeta i músic, va gaudir de gran prestigi en la Cort i és el poeta més original de tots els que precediren Ausiàs March.

La seua lírica s'allunya de la despersonalització en la que s'havien sumit les obres de tradició trobadoresca. Trobem en la seua poesia reminiscències dels stilnuovisti italians, de Petrarca, del Roman de la Rose francès i d'Ovidi. Pel que fa a aspectes formals, però, continua usant la cançó amb cobles de vuit versos decasíl·labs amb la quarta síl·laba accentuada. La seua poesia és essencialment amorosa i sol utilitzar un senhal per referir-se a l'estimada.

A més de Jordi de Sant Jordi, destaquen autors com Pere, Jaume i Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Anselm Turmeda, Gilabert de Pròixita i Andreu febrer.

El tema del poema és el comiat entre un enamorat i la seua estimada. Consta de 3 cobles i una tornada, on es desenvolupen les idees secundàries següents:

  • A la primera cobla, l'autor explica que quan pensa en la seua estimada es sumeix en una gran melancolia i la tristor l'envaeix.

  • A la segona, reflexiona sobre la seua soledat i la llunyania de la seua estimada mentre navega al mig la mar.

  • A la tercera, encomana a Déu la seua estimada, “la mellor que mai vestís camisa”.

  • A la tornada, es dirigeix a la estimada i li diu que és tot seu; després, es dirigeix a Déu i li demana que no el guarde si s'acaba el seu amor.

Pel que fa a l'anàlisi de la forma, es tracta d'un text poètic de 28 versos, dividits en 3 cobles de vuit versos decasíl·labs cada una amb cesura a la quarta síl·laba, i una tornada de quatre versos, també de deu síl·labes cada un i amb cesura.

La rima és consonant i segueix una estructura cadeno-encadenada (ABABCDCD). Si ens fixem en la darrera paraula de cada vers, veiem que hi ha una alternança entre els versos masculins i els femenins, és a dir, es tracta d'una rima maridada.

Apareixen dos veus al poema, la veu del poeta (l'enamorat) i la veu de l'estimada, a la qual es fa referència utilitzant vos, vostre, vostra,...

A continuació analitzarem les figures retòriques que apareixen al poema.

Com a recurs fònic, destacarem l'al·literació de sons suaus als primers versos, que transmeten alegria i l'al·literació de sons /r/ i /t/ als següents. També destacarem la repetició de paraules que comencen per so- als primers versos.

Trobem al text alguns recursos morfosintàctics: als versos 2 i 27 hi han hipèrbatons, apareixen encavalcaments suaus als versos 3a7, 9a10, 14a15, 9a10, 14a15, 21a22, 23a24, 27a28... i encavalcaments abruptes als versos 2a3 i 14a15. També cal destacar les paràfrasis dels versos 24 i 28 i el paral·lelisme i l'anàfora entre els versos 17,19,21 i 23.

Pel que fa als recursos semàntics, trobem una personificació al vers 8 “tristor m'assauta i em conquista”, una exclamació retòrica al vers 9, una interrogació retòrica al vers 12, una sinestèsia al vers 14 “país dolç”, algunes hipèrboles als versos 18, 20, 24 i 26, una metonímia al vers 14 “vostre cors habita” i una antítesi al vers 4. Per ressaltar-los, l'autor avantposa els adjectius als noms: “bella vista”, ”amorós esguard”,...

Per finalitzar , sintetitzarem les idees principals que hem extret d'aquest anàlisi.

Com ja hem dit, Jordi de Sant Jordi és un important autor d'aquest segle d'Or i el més original dels poetes anteriors a Ausiàs March. Les seues obres, inserides en la tradició trobadoresca i principalment de temàtica amorosa, trenquen amb la despersonalització d'obres anteriors i destaquen per la puresa i la musicalitat en l'expressió personal.

Gràcies als seus viatges, va entrar en contacte amb els nous estils estètics. La seua obra està influïda pels stilnuovisti italians, per Petrarca, per Roman de la Rose i per Ovidi. A pesar d'això, Jordi de Sant Jordi continua utilitzant els tradicionals versos decasíl·labs de la poesia catalana en cobles de vuit versos amb cesura en la quarta síl·laba.

Al poema, la rima és consonant i segueix un patrons molt marcats.

Com és habitual a la producció poètica d'aquest autor, el tema és amorós: el poema gira al voltant del que pensa i sent un enamorat després d'acomiadar-se de la seua estimada per fer-se a la mar. Apareixen al poema alguns recursos de la poesia trobadoresca: el tòpic de l'amor més enllà de la mort, que apareix al final del poema, el prec a Déu de que no el guarde si el seu amor s'acaba i l'ús d'un senyal per referir-se a l'estimada: “Reina d'honor” (possiblement una referència a Margarida de Prades, viuda de Martí l'Humà).

Utilitza un llenguatge culte, ja que és un poema dirigit a un públic instruït, i està escrit en provençal.

Per tot això, diem que Jordi de Sant Jordi és un dels poetes més importants d'aquest Segle d'Or.