Comerç just

Ciencias sociales. Comercio justo # Desigualtats socials. Intermediàris comercials. Drets humans

  • Enviado por: Sílvia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Treball individual

CIÈNCIES SOCIALS

3r A

1.Vídeo:” comerç just. Una nova solidaritat”

Dels 240 països del món, 175 formen part del tercer món.

A l'hemisfèri nord hi viuen 1200 milions de persones, mentre que a l'hemisfèri sud hi viuen uns 4500 milions de persones.

Actualment, un 23% de la població viu en països rics, mentre que al 2050 es preveu que aquesta xifra sigui només el 13% de la població.

El 84% del PIB (producte interior brut) pertany als països del nord, mentre que només el 16% pertany al sud. El 70% del comerç amb matèries primeres, el duen a terme les multinacionals, que tenen la seva seu en països rics i la fabricació en països subdesenvolupars per aconseguir així pagar menys als treballadors i guanyar més diners en la venda.

Amb totes aquestes xifres podem veure que el món està molt desigualat, i que en el futur pot estar-ho més encara.

Per a intentar solucionar aquest problema, les organitsacions de comerç just compren els productes directament als productors i els distribueixen per arreu del món, evitant els intermediàris. 50.000 voluntaris col.lavoren en aquestes associacions, i 5 milions de persones de 44 països del tercer món s'en beneficien.

Holanda va ser el primer païs en iniciar-se en el comerç just. D'això en fà uns 35 anys.A finals de 1980, el comerç just s'introdueix a Espanya. S'obriren 150 botigues. Les associacions més destacades són Setem i Alternativa 3, que al 1993 van arribar a Catalunya. Hi ha més de 100 organitsacions d'aquest tipus arreu d'onze països europeus, cosa que suposa 3000 botigues. Ara per ara, dues de cada tres grans superfícies tenen una botiga de comerç just.

Tornant al tema dels intermediàris, observem que guanya cadascuna de les parts que participen en la producció i venda de plàtans per a fer-nos una idea de la part que s'estalvia amb el comerç just, la qual pot ser dedicada a millores socials el el païs, com ara introducció d'escoles, etc..

Preu plàtans

8 ptes Productor

31 ptes distriduició

+ 61 ptes transport i maduració

100 ptes que paga el consumidor

Evitant l'intermediàri, el camperol pot guanyar més diners que amb aquest.

Els principis del comerç just són els següents:

& El salari dels treballadors ha de ser digne

&El grup productor ha de garantir la igualttat entre l'home i la dona

&Part dels beneficis s'ha de destinar a projectes de millora social

&El grup local ha de tenir un funcionament democràtic

&La producció ha de respectar el medi ambient

&El producte ha de ser de qualitat

&No al treball infantil que explota els menors

&El 50% de la comanda es pagarà per adelantat

Vuitanta dels 175 països del tercer món depenen en + del 50% de l'economia produïda per les seves matèries primeres.

A continuació procediré a enumerar alguns països i els productes de comerç just que s'hi fabriquen.

Carcadé, Kenia 160 famílies depenen del tè de Carcadé. Aquestes famílies produeixen 2500 kg de cafè a l'any, tot i que amb les millores de regadiu que s'aconsegueixen amb el comerç just, poden arribar a produïr fins a 10000 kg a l'any.

L'empresa AES de Kenia, compra el cafè a aquestes famílies i els en dona deu dòlars per quilo envasat. Amb el comerç injust, aquestes famílies cobràven un dòlar per quilo sense envasar.

Chiapas, Mèxic El cafè és la seva única font d'ingressos.

A las Margaritas, al sud de Chiapas, cada família produeix 15 sacs de cafè a l'any, pels quals cobràven 185000 pessetes. Amb el comerç just, cobren 237000 pessetes per família a l'any.Això suposa un 28% d'increment que es dedica a projectes socials. Gràces a Unión de la Selva, 1400 famílies, és a dir 400 comunitats, viuen del comerç just. Des de 1989, el cafè es produeix amb mètodes biològics.

Altercafè, Setem i Alternativa 3 es van unir per formar una xarxa mundial d'exportació de cafè.

Saharanpur, Índia A Saharanpur hi ha 45 milions de nens treballadors.

15000 d'ells viuen de l'art a la fusta. Els torns per a moldejar la fusta funcionen amb els peus, i ells vesteixen amb túniques.

Quito, Equador Equador és el 3r país més endeutat del món. La taxa d'atur és del 50%.Al 1955 es ca crear MSSH, una cooperativa que intentava valorar el treball de l'artesà, el.liminar els intermediàris, promoure una vida digne per als treballadors i aconseguir que el salari de la dona iguali al de l'home.

La principal base de l'econmia d'aquest país la formen: la llana, la fibra vegetal, el cotó i la fusta. La gent d'allà vesteix amb roba molt acolorida i barrets.

Dacca, Bangladesh És el país més pobre i amb més densitat de població del món. El 30% dels treballadors del tèxtil són nens.

La dona ha d'intentar igualar el sou de l'home, sortir de la marginació i prendre conciència del seu estat.

Des de 1995, gràcies a Alternativa 3, Setem està comercialitzant samarretes, que els voluntaris venen al públic, aconseguint d'aquesta manera crear 25000 escoles d'educació no formal per a nens i adults.

Els preus d'aquestes samarretes són alts ja que es paga el valor ètic, que fa dignificar a d'altres persones.

L'associació que s'encarrega de portar el comerç justa a Dacca sanomena BRAC/AARONG.

Els nens, des de ben petits són a la feina amb la mare, patint-ne les consequències, i des dels 10-14 anys, comencen a treballar.

Les dades que venen a continuació són el sou dels treballadors en uns llocs i en d'altres, i la quantitat de pa que es pot comprar per una hora de treball en diferents llocs del món

SOU

Europa 1200 ptes/h

Marroc 133 ptes/h

Polònia 65 ptes/h

Índia 50 ptes/h

Filipines 24 ptes/h

Europa 4kg

Colòmbia 0.3 kg

Nigèria 0.3kg

Aquestes xifres són tan alarmants que parlen per si mateixes. Això demostra la gran desigualtat que hi ha al món.

2. Els drets humans i el comerç “injust”

El comerç injust vulnera molts dels drets humans, uns directament, i d'altres indirectament. Seguidament n'explicaré els motius.

L'article 1 de la DUDH (declaració universal dels drets humans), és un artícle molt genèric que parla de la dignitat. Ens diu que qualsevol persona té els mateixos drets sigui d'on sigui, i això no és cert, ja que segons on néixi una persona, ja és “condemnada” o no a haver de treballar des de molt petit sense poder rebre una educació ni una alimentació raonables.

L'article 2 parla de la discriminació. Diu que no hi ha d'haver discriminació entre sexes o races, cosa que s'incompleix, ja que una persona no cobra el mateix per la mateixa feina segons el país d'on sigui o de si és home o dona.

L'article 4 i el 5 parlen de l'esclavitud a la que segons la DUDH, ningú ha de ser sotmès, cosa que passa amb l'esclavitud infantil que creen les multinacionals.Això està per sota dels mínims humans i es totalment impermissible.Els treballadors pateixen esclavatge per part dels comerciants, de manera que es crea una cadena d'esclavitud psicilògica. Els treballadors estàn sotmesos a tortures físiques i psíquiques.

L'article 22 parla de que hi ha d'haver una seguretat social, cosa inimaginable en els països del comerç “injust”. El comerç just i les ONG són els qui fan la seguretat social als països africans. En els països subdesenvolupats els treballadors no estàn assegurats , no tenen seguretat social, ni cap dels drets indispensables per a la seva dignitat

L'article 23 ens parla de que hi ha d'haver un salari suficient, cosa que evidentment no succeeix amb el comerç “injust” Es comèt una discriminació a l'hora de poder escollir una feina, ja que no tenen més oportunitats.

L'article 24, provablement ni imaginen que pugui existir, ja que diu que hi ha d'haver unes vacances pagades, i ells no tenen cap mena de vacances, ja que si no treballen no menjen.

L'article 25 parla de qu tothom ha de tenir un estat de benestar, que no es té amb el comerç injust, perquè no tenen diners suficients per a alimentar la seva família.

Finalment, l'article 26, referent a l'educació, ens diu que tothom té dret a una educació essencial obligatòria. Als països del comerç “injust”, ni tan sols saben que haurien de tenir la possivilitat d'estudiar.Com que els nens treballen des de tan petits no saben ni que existeixi l'educació.

3.Opinió personal sobre el comerç just com a una de les possibles solucions per a millorar les desigualtats entre el nord i el sud

Crec que el comerç just és una de les millors maneres de reduïr les diferències entre el nord i el sud, ja que així s'evita que siguin els països del nord els que es beneficiïn del treball que fan els del sud, i s'aconsegueix que els beneficis comencin a anar per a qui més els necessita, i que, de fet, se'ls guanya a pols dia a dia.

Gràcies al comerç just, es poden anar afegint millores tecnològiques en els països subdesenvolupats, i s'hi podràn respectar els drets humans.Si poc a poc, la tecnologia en aquests països millora, un dia o altre arribaràn a estar com els països del nord.

Crec que això necessita molt de temps i molts voluntàris, i crec que mai s'arribarà a establir del tot, ja que al gobern tampoc li interessa que els paisos subdesenvolupats es desenvolupin.

Crec que si el món està com està és una mica culpa de tots, ja que el gobern no fa res per evitar-ho, i nosaltres tampoc ens queixem.

M'agradaria pensar que un dia o altre aquesta situació canviarà, i per fi, els articles 1 i 2 de la DUDH s'acompliràn, i no hi haurà cap mena de distinció entre races o sexes, i quan un nadó neixi, sigui on sigui, ningu pensi “com ho faré per alimentar-lo?”

Espero que gràcies al comerç just, un dia o altre, tots i cadascun dels nens del món puguin rebre una educació, i que ningú sigui explotat.

Crec que realitzar aquest treball ens farà responsabilitzar-nos una mica més sobre el tema, o si més no reflexionar-hi.