Comentari de text

Introducció. Estructura. Finalitat. Funció. Canal. Variació lingüistica. Dixi. Modalització

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 1 páginas
publicidad

COMENTARI DE TEXT

1º INTRODUCCIO: Àmbit d'us: acadèmic, periodístic, publicitari, juridicoadministratiu, literari. Gènere: Acadèmic: examen, apunts, treballs, llibre, resum, fitxa. Periodístic: noticia, reportatge, crònica, columna, article d'opinió, entrevista... D'oci: cinema, teatre, novel·la poesia... Polític: programa de partit, míting electoral. Religiós: missa, homilia, generes bíblics... Quotidià: notes, cartes, postals, instruccions, converses.

2º ESTRUCTURA, FINALITAT, FUNCIO: Estructura general: Argumentatiu: convèncer i orientar la opinió i conducta del receptor; Narrativa: contar els fets; Descriptiva: definir els objectes, processos, situacions...; Expositiva: omplir els buits d'informació i ampliar els coneixements; Instructiva: regular les conductes futures. Finalitat: Ordinària: informar d'uns fets/ persuadir la nostra conducta/ regular la vida social; Artística: pròpia de la literatura i el cinema, s'inclouen els generes literaris. Funció del llenguatge: Emotiva: desitjos i intencions, predomina en els discursos subjectius; Apel·lativa: se centra en el emissor per a persuadir-lo i influir en la seua conducta, gramaticalment l'ús del vocatiu en els noms i del imperatiu en els verbs, te la finalitat d'actuar sobre el comportament del receptor per a dirigir-ne la conducta en un sentit determinat; Representativa(o referencial): us objectiu del llenguatge, tot assenyalant una realitat, vol descriure o demostrar amb raonaments, hipòtesis o deduccions, finalitat de informar sobre els fets; Poètica: la forma del missatge es essencial per a transmetre connotacions i imatges; Fatica: te com a finalitat iniciar o mantenir la comunicació entre persones, es manifesta mitjançant l'ús d'interrogacions dirigides al receptor i interjeccions; Metalingüistica: quan s'usa el llenguatge per a tractar sobre el llenguatge mateix.

3º RESUM I TEMA.

4º ESTRUCTURA EXTERNA: títol, nombre de paràgrafs, paratext.

5º ESTRUCTURA INTERNA: Text narratiu: introducció, nus desenllaç; Text argumentatiu: introducció, cos argumentatiu, tesis, conclusió( exemples d'arguments).

6º CANAL: Oral o Escrit; Formal o informal, Monologat ( si el text ha sigut escrit per a ser llegit), Dialogat( si el text ha sigut escrit per a ser dit); Modalitzat( si el autor dona la seua opinió) No modalitzat( si el autor no doina la seua opinió) Presencia de l'emissor o absència de l'emissor; Presencia del receptor; absència del receptor., Grau de formalitat: menut, alt, mitja; Text Unidireccional, En diferit

7º VARIACIO LINGÜISTICA: Diacrònica o històrica: segons l'època en la historia de la llengua: si es un text actual, o no, antic...; Diastratica o social: segons la classe social del parlant: estudiants, ensenyaments, gent de teatre...; Diatopica o dialectal: segons la zona geogràfica d'un territori lingüístic determinat; Diafasica: segons la situació comunicativa: Registres: Literari, Científic o Tècnic, Estandar, periodístic o Publicitari, Jurídic o Administratiu, Col·loquial-familiar

8º DIXI: Espacial: Demostratius: Determinants: aquest, aquesta, aquestes...Pronoms neutres: açò, això, allò, Adverbis i locucions adverbials de lloc: lluny, prop, al fons,...Temporal: Adverbis temporals: hui, avui, ara, desprès d'un any, demà, adés , enguany...Sintagmes nominals amb demostratius: aquesta vesprada; Present, perfet, futur del mode indicatiu Personal: ...Social: Vostès, il·lustréssim...

9º IMPERSONALITAT : Passiva, Passiva reflexa: utilitza el pronom ES; Subjecte genèric: la gent, tothom, les persones, algú, qui, ningú,...Construccions sense subjecte: 2ª y 3ª pers. del plural, ex: diuen que les hipoteques baixaran; analitzem les oracions; Construccions esdevenimentals: utilitzen haver-hi, caldre, fer falta, ser necessari; Construccions amb el verb semblar o parèixer.

10º MODALITZACIO: Elements lèxics: Adjectius valoratius: sincer, magnífic, desafortunat...Substantius valoratius: desgracia, fortuna, llàstima, qualitat, tristesa. Adverbis i sintagmes valoratius: evidentment, efectivament, sens dubte, per suposat: mostren incertesa, possibilitat, dubte: possiblement, amb probabilitat, tal vegada, potser..., expressen juducis de valor: amb eficàcia, lamentablement, per desgracia, sortosament... assenyalen una necessitat o obligació: obligatòriament, necessàriament... Verbs modals: verbs intel.lectius: creure, pensar, suposar, criticar, opinar...Verbs performatius o de sentiment: lamentar, entristir, alegrar, horroritzar, gaudir, felicitar, enfadar...verbs volitius: voler, estimar, desitjar, necessitar... Perífrasis modals: indicar necessitat o obligació : presenta l'acció com a obligatòria o necessària segons el punt de vista de l'emissor, ex: cal que vages al metge. indicar probabilitat, possibilitat: presenta l'acció com a probable o no, manifesten incertesa per a l'emissor, ex: Deuen ser germans. Derivacions: afixos, prefixos i sufixos expressen un judici de grandesa, petitesa, menyspreu: Diminutius: homenet, plugim, ramellet...Augmentatius o pejoratius: donota, gentussa, veurra...Superlatius: dificilíssim, baratíssim... Recursos prosòdics: entonació especial per a mostrar valoracions positives, negatives, incredulitat, ironia...; les modalitats oracionals no assertives: interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa, desiderativa.; Pronunciació sil.labejada d'un mot. Formules de posicionament de l'emissor: Interjeccions, elements típicament moralitzadors: uf!, ai!; Invocacions i renecs: Verge gloriosa!; Adverbis i locucions que indiquen el posicionament de l'emissor: potser, indubtablement , evidentment, sense dubte...Crides al receptor: Interjeccions: ep!, ei!: Insults: imbècil...; Expressions connotatives: compte!, alerta!, eh? Signes de puntuació: Parèntesis: marcar al informació addicional, donar entrada a frases o expressions que manifesten l'actitud de l'emissor. Cometes: introduir paraules en llengua diferent, per citar paraules o pensaments d'algú, per indicar que es fa un us col·loquial d'una paraula, emmarcar els mots emprats en sentit especial...Punts suspensius: assenyalar una enumeració incompleta o que resta suspès el sentit de la frase. Figures retòriques: interrogació retòrica, ironia, metàfora, hipèrbole, comparació: expressen les actituds de l'emissor. Canvis de registres: solen evidenciar l'opinió de l'emissor respecte al tema tractat. Polifonia/ veus del discurs: Discurs reportat: estil directe, indirecte, indirecte lliure. Intertextualitat: Citació, Ironia (Emissor, Locutor, Anunciadors)