Com una novel·la; Daniel Pennac

Literatura francesa del siglo XX. Narrativa. Novela francesa. Escritor francés # Drets del lector. Plaer de la lectura. Ficció

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

RESUM DE COM UNA NOVEL·LA

Daniel Pennac és novel·lista i escriptor francès nascut al Marroc (Casablanca, 1944).

Va ser també professor de francès, lector apassionat i autor amb èxits d'una saga policial plena de personatges tan curiosos com entranyables. Comparteix amb els lectors de Label Francela la seua experiència com a docent, el seu amor pels llibres i pels seus alumnes, la seua relació amb la ficció i la imaginació.

Els objectius de Pennac en aquestes dues-centes pàgines del llibre Com una novel·la és mostrar el que és per a tots la passió de llegir i, el més difícil, donar pistes per a que eixe plaer de la lectura el puguem inculcar tant als xiquets com als adolescents a l'escola. Tot això escrit en forma de monòleg que fa que siga un dels assajos més amens y desenfadats que es puguen llegir. I que és necessari llegir-la tots per a recordar que ningú ha tingut mai temps per a llegir però que res, mai, ha pogut impedir que acabàrem una novel·la que amàvem.

El llibre està compost en quatre parts:

I. Naixement de l'alquimista.

II. S'ha de llegir (el dogma)

III. Donar a llegir

IV. Les males llengües (o els drets imprescriptibles del lector)

- Al primer capítol de Naixement de l'alquimista, l'autor ens narra la importància de la lectura des del principi de la nostra vida, quan els pares a l'hora d'apropar-se, llegeixen un conte al seu fill abans de fondre's sota els llençols de la nit. Els pares només pensaven en el seu plaer. Com diu el llibre: d'aquesta manera va descobrir la virtut paradoxal de la lectura, que es la de abstreure'ns del món per trobar-li un sentit”. D'aquesta manera els pares, formidablement, desperten el seu apetit de lector, fins al punt que el xiquet tenia pressa d'aprendre a llegir. Però el problema comença quan el xiquet aprèn a llegir a l'escola. Al principi té una alegria immensa quan li ensenya les seves primeres paraules escrites a la mare, quan va pel carrer llegint totes les paraules que cauen als seus ulls. Però els pares es deixen llevar per aquest entusiasme i pensen que l'aprenentatge per la lectura funciona tot sol, sigui com sigui els pares trien aquest moment per posar fi a les seves lectures del vespre, com es diu al llibre: “ell ja era gran, podia llegir tot sol i tornar-nos el nostre quart d'hora de llibertat”. Ací comença el vertader problema, el que abans era un plaer, el plaer de la lectura, comença a convertir-se en obligació, en una imposició de llegir i comprendre el que es llegeix, com diu l'autor molt clarament: “continuarà sent un bon lector si els adults estimulen el seu desig d'aprendre abans d'imposar-li el deure de recitar, si es neguen a convertir en càrrega allò que havia estat un plaer, si alimenten aquest plaer fins que es converteixi en un deure,…”

Els pares tenen, aleshores, un paper fonamental en la futura lectura del nen, i es que aquests el prohibeixen amb no vore la televisió si no llig i el xiquet ho agafa com una obligació i eleva la petita pantalla a la dignitat de recompensa i, en conseqüència , la lectura rebaixada a la categoria de càrrega.

- Al segon capítol, S'ha de llegir, l'autor continua amb el problema de la lectura com una imposició, com una obligació. Els adolescents fan càlculs amb el nombre de pàgines, per veure el temps que durarà el suplici de llegir. Pares i professors li tiren les culpes a la televisió, als videojocs, a la música, als amics,… Quan la culpa es una falta d'estímul pel plaer de llegir.

S'ha de llegir es una petició de principi per a orelles adolescents, l'autor denúncia per tant aquesta imposició, reivindica el gust per la lectura, el plaer de llegir, i denúncia la falta d'estímul per part de pares i professors per fer possible aquest goig de llegir. Però continuen imposant llibres, anàlisis i comentaris. Com diu l'autor, Daniel Pennac: “ que, de tant en tant, l'escolar trobi un professor l'entusiasme del qual sembla considerar les matemàtiques per si mateixes, que les ensenya com una Bella Art, que les fa estimar per la virtut de la seva pròpia vitalitat, gràcies a la qual l'esforç es converteix en un plaer, és fruit de l'atzar, no del geni de la institució.” Llegir, això s'aprèn a l'escola. Estimar la lectura, …

Un d'aquestos professors que feia estimar la lectura va ser, segons l'autor, el poeta Georges Perros; al final d'aquest capítol, Daniel Pennac, ens conta com aquest feia despertar l'amor pels llibres.

- Al tercer capítol, Donar a llegir, Daniel Pennac ens conta la història d'un d'aquestos professors, fruit de l'atzar, que desperta l'amor pels llibres i el plaer de llegir a una classe d'adolescents, que es representen com uns acabats abans de començar, que, és clar, no els agrada llegir. El primer dia el professor trau un llibre enorme de la seva cartera, que desperta l'admiració i l'expectació dels seus alumnes, passats uns dies de la lectura del llibre per part del professor (com feien els pares als seus fills), els adolescents van interessant-se poc a poc per la lectura.

En aquest capítol també es tracta el tema del temps per a llegir i del llibre com objecte de consum dins d'una societat molt consumista. També es parla del que pensen els joves del “lector”, tots coincideixen en que és una persona que no li agrada la roba, ni la música, ni l'esport, …, en definitiva, una persona totalment diferent a ells.

Pel que fa a la manera com la universitat tracta els llibres, Flanney O´connor, el dia que es va assabentar que s'amagava als estudiants amb la seva obra va escriure: “ Si els professors d'avui en dia tenen com a principi tractar un obra com si fos un problema d'investigació, pel qual qualsevol resposta fa al cas, amb la condició de no ser evident, em fa por que els estudiants no descobriran mai el plaer de llegir una novel·la…”

- Al quart i últim capítol, Les males llengües, s'enumeren els drets imprescindibles del lector. En matèria de lectura els “lectors” s'atorguen tots aquestos drets, els mateixos que neguen als joves que pretenen iniciar-se a la lectura.

· El dret a no llegir: la majoria dels lectors s'atorguen quotidianament el dret a no llegir, però la lectura és un acte solidari i segons Daniel Pennac: “ ser exclòs dels llibres és una tristesa immensa, una solitud dintre de la solitud “.

· El dret a saltar pàgines: si per exemple a un xiquet li ve el gust de llegir un llibre, però aquest llibre té parts un poc pesades per a la seua edat, no cal que renunci a la seva lectura, tan sols que salte aqueixes pàgines. També hi ha persones que s'imposen el dret de llegir fins l'ultima pàgina, però això es una categoria del plaer de lector.

· El dret a no acabar un llibre: hi ha llibres que per diferents raons no podem llegir, però no cal que ens sentim fracassats per això. Tal volta un altre dia o més en davant.

· El dret a rellegir: pel pur plaer de la repetició, l'alegria del retrobament,…

· El dret a llegir qualsevol cosa: sobre gustos no hi ha res escrit.

· El dret al bovarisme: el dret a deixar volar la imaginació, a deixar que els nervis vibren, que el cervell ens faça veure allò que no està escrit… El primer estat de tot lector.

· El dret a llegir en qualsevol lloc: Daniel Pennac ens conta una divertida història, d'un soldat que eixia voluntari per a netejar els vàters per tal de tenir temps de llegir allí mateix, acomodat al “tron”.

· El dret a fullejar: a fullejar un llibre per llegir qualsevol pàgina, per gust o per que no tenim temps de llegir-lo sencer.

· El dret a llegir en veu alta: “ el dret de ficar-se les paraules a la boca abans de ficar-les dins del cap”.

· El dret a callar: la lectura es una companyia, una intimitat i ningú no te autoritat per demanar-nos comptes sobre aquesta intimitat.

Però el més important d'aquestos drets, es que si volem que els joves llegeixin, es urgent atorgar-los els drets que nosaltres ens atorguem.

- Com a conclusió, cal dir que “COM UNA NOVEL·LA”, planteja molt bé el problema que existeix a la societat, el problema de la contínua obligació de “S'HA DE LLEGIR”, el problema que plantegen algunes persones de que cada vegada els joves llegeixen menys.

Com diu a tot el llibre, Daniel Pennac, la culpa no la té la televisió (tot i que es un seriós competidor), ni els videojocs, ni …, la culpa la tenen totes aquelles persones que no estimulen en els seus fills el plaer de la lectura, l'hàbit de lectura que ens proporciona la felicitat, oblidar-se del món per una estona i deixar volar la imaginació.

La culpa la té per tant l'educació, des de casa a l'escola, aquest canvi del plaer de la lectura abans de dormir, a la lectura com una obligació, la falta de professors, eixits del atzar, que desperten als seus alumnes el gust per la lectura, “el plaer de llegir”, i no el llegir per obligació, per una nota o per una qualificació.

1