Com una novel·la; Daniel Pennac

Literatura universal contemporánea. Narrativa y novela francesa # Importància de la lectura. Drets del lector

  • Enviado por: Alejandro (alicante)
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

- Al primer capítol de “COM UNA NOVEL·LA”, Naixement de l´alquimista, l´autor ens narra l´importància de la lectura desde el principi de la nostra vida, quan els pares a l´hora d´acostar-se, llegeixen un conte al seu fill abans de fondre´s sota els llensols de la nit. Els pares només pensaben en el seu plaer. Com diu el llibre: “d´aquesta manera va descobrir la virtud paradoxal de la lectura, que es la de abstreure´ns del món per trobarli un sentit”. D´aquesta manera els pares, formidablement, desperten el seu apetit de lector, fins al punt que el xiquet tenia pressa d´aprendre a llegir. Pero el problema comença quan el xiquet apren a llegir a l´escola. Al principi te una alegria inmensa quan li ensenya les seves primeres paraules escrites a la mare, quan va pel carrer llegint totes les paraules que cauen als seus ulls. Pero els pares es deixen llevar per aquest entusiasme i pensen que l´aprenatge per la lectura funciona tot sol, sigui com sigui els pares trien aquest moment per posar fi a les seves lectures del vespre, com es diu al llibre: “ell ja era gran, podia llegir tot sol i tornar-nos el nostre quart d´hora de llibertat”. Açí comença el vertader problema, el que abans era un plaer, el plaer de la lectura, comença a convertir-se en obligaciò, en una imposiciò de llegir i comprende el que es llegeix, com diu l´autor molt clarament: “continuarà sent un bon lector si els adults estimulen el seu desig d´aprende abans d´imposar-li el deure de recitar, si es neguen a convetir en càrrega allò que habia estat un plaer, si alimenten aquest plaer fins que es converteixi en un deure,…”

- Al segón capítol, S´ha de llegir, l´autor continua amb el problema de la lectura com una impocisió, com una obligació. Els adolescents fan càlculs amb el nombre de pàgines, per veure el temps que durarà el suplici de llegir. Pares i professors li tiren les culpes a la televisió, als videojocs, a la mùsica, als amics,… Quan la culpa es una falta d´estimul pel plaer de llegir.

S´ha de llegir es una petició de principi per a orelles adolescents, l´autor denúncia per tant aquesta imposició, reivindica el gust per la lectura, el plaer de llegir, i denúncia la falta d´estimul per part de pares i professor per fer posible aquest goix de llegir. Pero continuen imposant llibres, analisis i comentaris. Com diu l´autor, Daniel Pennac: “ que, de tant en tant, l´escolar trobi un profesor l´entusiasme del cual sembla considerar les matemátiques per si mateixes, que les ensenya com una Bella Art, que las fa estimar per la virtut de la seva propia vitalitat, gracies a la cual l´esforç es converteix en un plaer, és fruit de l´atzar, no del geni de l´institució.” Llegir, això s´apren a l´escola. Estimar la lectura, …

Un d´aquestos professors que feia estimar la lectura va ser, según l´autor, el poeta Georges Perros; al final d´aquest capitol, Daniel Pennac, ens conta com Georges Perros feia despertar l´amor pels llibres.

- Al tercer capítol, Donar a llegir, Daniel Pennac ens conta la història d´un d´aquestos professors, fruit de l´atzar, que desperta l´amor pels llibres i el plaer de llegir a una classe d´adolescents, que es representen com uns acabats abans de començar, que, es clar, no els agrada llegir. El primer dia el professor trau un llibre enorme de la seva cartera, que desperta l´admiració i l´espectació dels seus alumnes, pasats uns dies de la lectura del llibre per part del professor (com feien els pares als seus fills), els adolescents van interensant-se poc a poc per la lectura.

En aquest capítol també es tracta el tema del temps per a llegir i del llibre com objecte de consum dins d´una societat hiperconsumista. També es parla del que pensen els jovens del “lector”, tots concideixen en que es una persona que no li agrada la roba, ni la música, ni l´esport, …, en definitiva, una persona totalment diferent a ells.

Pel que fa a la manera com la universitat tracta els llibres, Flanney O´connor, el dia que es va assabentar que s´amargava als estudiants amb la seva obra va escriure: “ Si els profesors d´avui en dia tenen com a principi

tractar un obra com si fos un problema d´investigació, pel qual qualsevol resposta fa al cas, amb la condició de no ser evident, em fa por que els estudiants no descobriran mai el plaer de llegir una novel·la…”

- Al quart i últim capítol, Les males llengües, s´enumeren els drets imprescidibles del lector. En materia de lectura els “lectors” s´atorgen tots aquestos drets, els mateixos que neguen als joves que pretenen iniciar-se a la lectura.

· El dret a no llegir: la majoria dels lectors s´atorguen quotidianament el dret a no lleguir, pero la lectura es un acte solidari i segons Daniel Pennac: “ ser exclòs dels llibres es una tristesa inmensa, una solitud dintre de la solitud “.

· El dret a saltar pàgines: si per exemple a un xiquet li ve el gust de llegir un llibre, però aquest llibre te parts un poc pesades per a la seua edat, no cal que renunci a la seva lectura, tan sol que salte aqueixes pàgines. Tambè hi ha persones que s´imposen el dret de llegir fins l´última pàgina, pero això es una categoria del plaer de lector.

· El dret a no acabar un llibre: hi ha llibres que per diferents raons no podem llegir, pero no cal que ens sentim fracasats per això. Tal volta un altre dia o més en dabant.

· El dret a rellegir: pel pur plaer de la repetició, l´alegria del retrobament,…

· El dret a llegir qualsevol cosa: sobre gustos no hi ha res escrit.

· El dret al bobarysme: el dret a deixar volar l´imaginació, a deixar que els nervis vibren, que el cervell ens faça veure alló que no està escrit… El primer estat de tot lector.

· El dret a llegir en qualsevol lloc: Daniel Pennac ens conta una divertida història, d´un soldat que eixia voluntari per a netejar els wàters per tal de tenir temps de llegir alli mateix, acomodat al “tron”.

· El dret a fullejar: a fullejar un llibre per llegir qualsevol pàgina, per gust o per que no tenim temps de llegir-lo sencer.

· El dret a llegir en veu alta: “ el dret de ficar-se les paraules a la boca abans de ficar-les dins del cap”.

· El dret a callar: la lectura es una companyia, una intimitat i ningú no te autoritat per demanar-nos comptes sobre aquesta intimitat.

Pero el més important d´aquestos drets, es que si volem que els joves llegeixin, es urgent atorgar-los els drets que nosaltres ens atorgem.

- Com a conclusió, cal dir que “COM UNA NOVEL·LA”, planteja molt be el problema que existeix a la societat, el problema de la continua obligació de “S´HA DE LLEGIR”, el problema que plantejen algunes persones de que cada vegada els joves llegeixen menys.

Com diu a tot el llibre Daniel Pennac (professor de literatura), la culpa no la te la televisió (tot i que es un seriòs competidor), ni els videojocs, ni …, la culpa la tenen totes aquelles persones que no estimulen en els seus fills el plaer de la lectura, l´abit de lectura que ens proporciona la felicitat, oblidar-se del món pers una estona i deixar volar l´imaginació.

La culpa la te per tant l´educació, desde casa a l´escola, aqueix cambi del plaer de la lectura abans de dormir, a la lectura com una obligació, la falta de profesors, eixits del atzar, que desperten als seus alumnes el gust per la lectura, “el plaer de llegir”, i no el llegir per obligació, per una nota o per una qualificació.

1

4