Color en Dibuix

Efects dels colors. Percepció. Color Llum. Síntesi additiva. Pigments. Ordenacions cromatìques

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

SIMBOLOGIA DEL COLOR Per tal de veure els efectes que tenen els colors sobre nosaltres cal dividir-los en :

Càlids

Els colors càlids són els grocs, els vermells i els ataronjats. Aquests colors produeixen la sensació de sortir del pla i aproximar-se a l'observador. Per aquest motiu són anomenats també colors “sortints”.

Un sostre alt sembla més baix i una paret llunyana sembla més proxima quan són pintats amb colors càlids.

Freds

Els colors freds són els verds, els blaus i els violats.

Els colors freds produeixen l'efecte d'allunyament de qui els observa. Degut a aquest fet s'anomenen també colors “entrants”.

Un sostre baix i una habitació petita semblen més alt i amplia respectivament si s'utilitzen colors de matizos freds.

Els colors també tenen un efecte individualment, a part de ser càlids o freds. A continuació uns quants exemples representatius:

·Negre: produeix l' efecte de que l'objecte és més pesant. ·Blanc: produeix l' efecte de que l'objecte és més lleuger.

· Groc: crea una sensació de dimensions més grans.

· Vermells: s' apropen a l' observador.

· Blaus: s' allunyen de l' observador.

· ...etc...

Aquests fenòmens perceptius són d'una gran importància en l'arquitectura i l'interiorisme.

EFECTES DEL COLOR. PSICOLOGIA DEL COLOR

La percepció del color provoca en l'home una sèrie de sentiments i reaccions. La naturalesa d'aquests sentiments o d'aquestes reaccions depèn de diversos factors que es relacionen amb l'experiència personal de cadascú i de l'herència cultural.

Que cada color té un significat ho demostra el fet de les diferents preferències de color segons la personalitat. Aprofitant aquest fenòmen s'han creat els “test-color”, tractats per un computador i aplicats a la diagnosi psicosomàtica i a la psiquiatria.

El color és capaç de fer cambiar l'estat d'ànim d'una persona. Aquest canvi és subjectiu i depèn de uns factors que després esmentaré. Tot i aquesta subjectivitat amb l'ajuda de l'estudi dels “tests-color” s'ha pogut arribar a la conclusió de la seguent relació de colors amb significat:

· Vermell: - és un color exitant.

- augmenta les funcions vegetatives.

- representa el poder.

· Verds: - la gama de verds té propietats sedants (sobretot el turquesa).

- representa l'atracció

· Blaus: - els blaus refreden l'ambient.

- representa la calma.

- El blau fosc evoca la tranquilitat.

· Colors clars: - en general cansen menys.

· Violeta: - s'associa amb l'alegria.

· Groc: - el groc viu representa el ridicul.

- el groc clar representa a la noblesa.

- significa la necessitat psíquica d'obrir-se i suscita l'exitació i l'intolerància en els alcoholitzats

· Ataronjat: - transforma l'estat d'agitació en exitació.

Tot i les correspondències esmentades la psicologia del color depèn en gran part dels següents factors:

Relacions Cromàtiques

La psicologia d'un to depèn de la semblamça o diferència amb els tons que l'envolten. Si els tons que són propers no tenen gaires diferències i no n'hi ha cap que resalti de manera especial diem que la relació que hi ha entre aquests colors és d'afinitat. Si entre els tons hi ha grans diferències diem que entre els tons hi ha la relació de contrast. Per exemple: un disc groc sobre fons negre sembla més gran que un disc negre del mateix diàmetre sobre fons groc.

Relacions de superfície

La grandària de la superfície que conté el color també influeix en l'efecte d'aquest. Es pot reduir el contrast entre els tons canviant la mida de la superfície d'aquell to en relació amb la lluminositat.

Textura

Anomenem textura a la qualitat o a la naturalesa de la superfície en la qual hi ha pintat el color. Un color ens pot arribar a semblar diferent segons si al textura de la superfície és rugosa, vellutada, polida, llisa, brillant, transparent,... La percepció de la textura relaciona els sentits de la vista i el tacte fent que el color d'una superfície estigui totalment lligat a la seva textura.

Temps d'observació

Hi ha tons que combinats d'una manera especial hi vistos durant un temps determinat ens produeixen unes sensacions que anomenem efectes òptics. Aquests efectes ens poden fer veure coses que no són i canvien la psicologia del color observat.

COLOR LLUM. SÍNTESI ADDITIVA

La sintesi additiva és un procés pel qual s'obtenen colors secundaris a partir de els 3 colors primaris que produeixen les radiacions d'uns focus. Amb aquest sistema es poden aconseguir infinits matisos de colors variant la intensitat del foacus. El negre és l'absència de radiacions (l'absència de color).

Quan la suma de dos colors ens produeix el blanc diem que aquests dos colors són complementaris. Aquesta suma està formada per un color primari i un de secundari que és la barreja dels dos primaris restants. Exemples: Groc + Violeta = Blanc (són complementaris), el magenta és complementari del verd, el cian al vermell-taronja...

Les combinacions que es formen mitjançant aquest sistema són:

· Vermell-taronja + blau-violeta = magenta (vermell porpra)

· Vermell-taronja + verd = groc

· Blau-violeta + verd = cian (blau verdós)

· Groc + blau + vermell = blanc

·...etz

COLOR PIGMENT. BARREJA SUBSTRACTIVA

Els pigments són aquelles substàncies que tenen la propietat de reflectir tons molt definits que s'acosten als colors purs de l'espectre mitjançant l'absorció d'una part de les radiacions que componen la llum blanca. També són anomenats colorants.

El pigment provoca que si la llum blanca sintetizada en els tres colors llum primaris arriba a una superfície coberta amb un pigment groc, el raig blau-violeta serà totalment absorbit, del verd serà absorbit el component blaui reflectit el groc, i del vermell-taronja serà absorbit el component violeta i reflectit el groc.

D'aquest fenomen podem treure la conclusió de que nosaltres veiem el color groc per la substracció de radiaccions a la llum blanca. Per aquest motiu les combinacions de pigments són anomenades barreja substractiva.Fent aquest procés obtenim els segünts resultats:

· Groc + Blau cian = verd

· Groc + magenta = vermell-taronja

· Blau cian + mabenta = blau-violeta

· Groc + magenta + cian = negre

· ...etc

Els colors complementaris en la barreja substractiva són els mateixos que un la síntesi additiva amb la diferència de que en el primer cas la suma dels colors complementaris és negre, i no blanc com en la síntesi additiva.

DEFINICIÓ I VISIÓ DEL COLOR

El color és la qualitat de la sensació produïda en un observador per l'efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d'ona (compreses entre uns 380 i uns 760nm). És una sensació produïda pel reflex de la llum en la matèria i transmesa per l'ull al cervell.

Els senyals que rep el cervell i que produeixen en l'ésser humà la impressió del color depenen de l'iluminador emprat, de la superfície acolorida i de la sensibilitat de l'ull

El color resulta de l'interacció de la llum i la retina. Perquè nosaltres veiem un color és necessari que el feix de llum actuï sobre la retina. Nosaltres entenem la llum com un feix de radiacions i com un fenomen físic mesurable i representable, i la retina com un fenomen físico-químic encara poc conegut. Perquè finalment ens arribi el color és necessari que es produeixi la recepció celebral, fenomen del qual encara no en coneixem gairebé res.

Nosaltres percebem el color gràcies a que els cons, unes cèl·lules fotoreceptores o captadores de llum, juntament amb la resta de cèl·lules de la retina, realitzen un procés de transformació molt complex dels fotons en senyals nerviosos. Aquests senyals nerviosos si que poden ser analitzats pel cervell.

ORDENACIONS CROMÀTIQUES.

TO, SATURACIÓ I LLUMINOSITAT

Per tal de poder aconseguir un sistema senzill i clar d'identificació de totes les combinacions cromàtiques possibles s'ha hagut de fer tenint en compte tres factors: to, saturació i lluminositat. D'aquesta manera l'ordenació completa dels colors és tridimensional.

El to és aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, groc,...etc, és la variacío qulitativa del color. El que un color sigui el color que és ho fa la longitud d'ona de la seva radiació. Aquells colors que no tenen un to predominant s'anomenen acromàtics i són el blanc, el negre i els grisos neutres.

La saturació descriu el grau en que un color se separa del gris neutre i s'acosta a un color pur de l'espectre. Juntament amb el to constitueix el cromatisme de la sensació de color. La saturació també és el grau de predomini d'un to. Els colors poc saturats són aquells colors més aviat pàlids. El colors que estan saturats al màxim són aquells que són colors llum de l'espectre i també els pigments purs, tot i que de menor manera. La saturació s'augmenta o es disminueix afegint blanc o negre, o bé diluint la pintura. La saturació també és anomenada intensitat o puresa.

La lluminositat és la característica d'una sensació de color (abstracció feta del seu to i de la seva saturació) que permet de classificar-la com a equivalent a la sensació produida per algun element de l'escala de grisos. La lluminositat també és anomenada valor o brillantor i és la quantitat de llum que reflecteix un color.

Hi ha dues classes d'ordenacions cromàtiques:

· Monocromes: quan només modulen un to, com les variants del blau cian (una modúlació és la variació d'un color amb arranjaments en alguna de les seves tres variants).

· Policromes: quan l'ordenació cromàtica comprèn diversos tons.

ÍNDEX

· DEFINICIÓ I VISIÓ DEL COLOR.........................................Pg4

· COLOR LLUM. SÍNTESI ADDITIVA.....................................Pg5

· COLOR PIGMENT. BARREJA SUBSTRACTIVA...................Pg6

·ORDENACIONS CROMÀTIQUES

TO, SATURACIÓ I LLUMINOSITAT....................Pg8

· EFECTES DEL COLOR.PSICOLOGIA DEL COLOR..............Pg10

· SIMBOLOGIA DEL COLOR.................................................Pg13

· BIBLIOGRAFIA..................................................................Pg16

BIBLIOGRAFIA

- Editorial Teide; “Dibuix”

- Enciclopedia catalana; “Volums 5 i 11”

Treball realitzat per:

Jordi Casanellas Rius 1.5

EL

COLOR