Clonació

Ética # Esterilitat. Manipulació genètic. Problems ètics i morals

  • Enviado por: Migui
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

La Clonació

perpe En aquesta dissertació vaig a exposar la meva opinió davant el problema de la clonació, un “avanç” científic que en un principi va revolucionar el món, però que molt prompte el va dividir en dos.

La clonació porta practicant-se des dels anys 30 amb éssers dels regnes animal i vegetal a través d'un “procés d'escissió bessona artificial”, però no és fins l'any 1997 que amb el naixement de l'ovella Dolly s'aconsegueix la clonació en tota la seua essència.

Ja a finals de l'any 2002, el 26 de desembre la secta Raeliana, fundadora de la empresa Clonaid, s'atreveix a fer allò que fins ara ningú s'havia atrevit, clonar un humà i nou dies després, quan el món no havia acabat de digerir la primera notícia el 5 de gener de 2003 anuncien el naixement del segon xiquet clonat, però, en cap dels dos casos han aportat proves sobre el naixement d'aquests dos xiquets.

El procés de clonació comença extraient un òvul de la dona, després es buida el seu material genètic, s'extrau l'ADN d'una cèl·lula somàtica de l'individu que es desitge clonar, es col·loca el material genètic en el nucli de l'òvul que s'ha buidat abans i s'implanta l'òvul en l'úter de la dona perquè comence el procés de gestació.

La clonació ha suposat una gran revolució en el món científic, però, és en realitat un avanç o un retrocés en el procés evolutiu de l'home?

La clonació podria solucionar els problemes d'alguns matrimonis que sofreixen el problema de la esterilitat, i així podrien tenir fills amb la mateixa informació genètica que un dels pares, però si açò s'arribara a fer algun dia, què passaria amb els milions de xiquets que hi ha en el món sense pares ni família esperant a ser adoptats? Quan pensem en açò, també hem de tenir en compte que no tots aquells que vulguen tenir un fill i no puguen van a recórrer a la clonació, però sí que hi haurà un tant per cent de la població que ho farà i açò pot fer que molts dels xiquets que haurien de ser adoptats no ho siguen i així deixar-los en unes condicions infrahumanes.

Una altra de les aplicacions possibles seria la clonació de plantes i animals en el cas que alguna espècie estiguera en perill d'extinció o els éssers humans necessitarem més fonts d'alimentació per la crescuda la població humana al món o la desaparició massiva d'animals o plantes. Però, hem de ser responsables i saber què fem amb el nostre planeta. La Terra i preservar la vida en ella és responsabilitat nostra, i per això, pense que els humans hauríem de ser capaços d'evitar açò per altres mitjans i sobretot practicar la prevenció.

A més a més, és una manipulació radical de la naturalesa humana. És jugar a capritx nostre amb una persona; ja que podem fer-la més intel·ligent, més “guapo/a”, elegir el sexe, etc. La clonació, com molt bé diu el filòsof alemany Hans Jonas, “és la forma més despòtica i el fi més esclavitzant de manipulació genètica; el seu objectiu no és la modificació arbitrària de la substància hereditària, sinó la fixació en oposició a la estratègia dominant en la natura”.

La clonació utilitza a la dona, que es veu reduïda a les seues funcions estrictament biològiques (prestar els òvuls i l'úter) i utilitza el cos humà com un simple instrument d'investigació. Ara s'està estudiant la possibilitat de fabricar úters en els laboratoris per a la gestació dels éssers clonats, però el fet que la mare no duga al seu fill en el seu interior i que aquest siga criat durant el període de gestació per un científic podria fer que involuntàriament la mare no tinguera la suficient quantitat de llaços afectius cap al seu fill i potser si els tinguera aquell científic que l'ha creat en el seu laboratori. A banda d'açò, aquest fet donaria a l'home el paper de “creador” i l'obligaria a agafar un rol de Déu que no està capacitat per a agafar.

Un altra de les conseqüències de la clonació és que es trenquen els vincles fonamentals de la persona humana: la filiació, la consanguinitat, el parentesc i la paternitat o maternitat. Així, una dona pot ser germana bessona de sa mare, no tenir pare biològic i ser filla del seu avi. D'aquesta manera es trenquen els vincles familiars i, per tant, trencaríem el vincle fonamental per a la societat des de fa molt de temps: la família. L'home no pot viure sense família, prova d'açò és que la majoria dels trastorns psicològics ocorren davant problemes familiars o davant l'absència de la família. Per això, és necessari subratllar la diferència que existeix entre la concepció de la vida com do de l'amor i la visió de l'ésser humà com a producte industrial.

Però ací no acaba tot, què seria de la dignitat d'un ésser que ha arribat al món com a “còpia” d'un altre? I, què seria de l'ésser clonat en topar-se pel món amb el seu “altre”? Perquè com va dir Hans Jonas “seria impossible mantindre en silenci que un ésser ha sigut clonat” i seria molt desagradable per a una persona anar caminant pel carrer i topar-se amb algú que siga igual que tu, però el pitjor és que aquell a qui s'ha clonat pot ser se sentiria orgullós i privilegiat, però l'altra persona se sentiria molt malament.

A apart d'açò, la clonació humana és un símptoma d'una causa molt clara, d'una ciència sense valors i del malestar de la nostra civilització amb nosaltres mateixos, ja que hem d'acceptar-nos tal com som, no pensar en millorar el nostre aspecte físic, saber acceptar quan ens ha arribat la nostra hora, i no voler clonar-nos per poder tenir un altra vida i viure-hi més temps.

Per sort, s'ha aconseguit que la vida, des de la desaparició de l'absolutisme i cada volta un poc més, arribe com a fruit de l'amor i no es el mateix que una persona siga obra de l'amor entre dues persones que no que siga un producte industrial. La humanitat havia aconseguit deixar al darrere l'acte sexual com a un simple fet de reproducció i començà a tenir un paper més important on, a més del plaer, entraven en joc els sentiments. La clonació estaria convertint a l'ésser humà en un animal pel que fa a la reproducció i l'acte sexual, passaria a ser la recerca de plaer oblidant els sentiments que, a fi de compte, són els que ens fan humans.

A més, la clonació viola el principi fonamental dels drets humans que és la igualtat i no la discriminació, i em pot explicar algú com es possible que la societat no discrimine a una persona sorgida d'un experiment de laboratori i no de manera natural com la resta dels éssers? Perquè una persona que sorgida d'una descabellada prova de laboratori mai no podria ser igual a la resta dels d'humans que integrem aquest planeta i difícilment podria no ser mirada amb mala cara i amb menyspreu.

La clonació crea individus completament idèntics a l'antecessor, per tant, si no hi ha variació genètica, què passa amb el procés evolutiu de l'home? És clar que no tots els humans van a clonar-se, i per tant la clonació no tindria tanta repercussió sobre l'evolució, però si és cert que causaria una disminució en el ritme natural de l'evolució humana.

Deixant a banda tot allò dit, podem trobar el pitjor de tot aquest assumpte. Ha pensat algú que passaria si algun científic descabellat es dedicara a clonar: Adolf Hitler, Osama Bin Laden, Saddam Hussein, terroristes suïcides, etc.? És cert que la clonació només és capaç de clonar l'ADN de les persones. El caràcter està molt condicionat pel material genètic, però també intervé en gran mesura el fenotip. Per això, una persona que clonara a aquests personatges tindria molt clar allò que vol i sabria molt bé la influència d'allò que rodeja a l'individu, així que els criaria en els ambients més apropiats on puguera extraure d'ells el seu objectiu primordial.

De la mateixa manera que he dit tot açò, he de reconèixer que la clonació de teixits i òrgans amb fins mèdics (clonació terapèutica) és una aplicació de la clonació que podria solucionar el problema de molta gent que necessita un transplant però, hem de saber que per aconseguir aquest propòsit primer hauríem de clonar un embrió de la persona que necessita el transplant i després aturar el creixement i l'evolució de l'embrió per seleccionar el/s teixit/s o òrgan/s que l'individu adult tinguera danyats per substituir-los. Es ací on entrem en el terreny de la legalitat i pensar que açò, vulgam o no, seria una mena d'avortament, o millor dit, d'assassinat i, per tant, hauria d'estar prohibit per les autoritats de qualsevol país amb uns valors mínims. A més, contradiu el principi primer d'aquesta tècnica que és salvar una vida; ja que en lleva una altra. A més, què ha passat amb la solidaritat de la gent?, què no hi queda ja cap persona al planeta el suficientment solidària com per voler donar els seus òrgans?

El que en totes aquestes línies he intentat dir-vos és que com digué el científic valencià Santiago Grisolia “Clonar humans és, a més d'una barbaritat, una tonteria com una casa” i suposa un retrocés en aquesta espècie que nosaltres creguem que està tant avançada i que és la nostra.