Clonació

Clonatge. Manipulació genètica. Aliments transgèniques. Ovella Dolly

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

FET ACTUAL - 2000 RAONS PER VIURE, FET DE SUPERVIVÈNCIA -.

Quan ens referim al terme de clonació, sovint pensem en una nova tecnologia innecessària, incapaç d'acollir-se a les nostres necessitats. Això és totalment fals. Segons el criteri de molts entesos, clonació no sols vol dir multiplicar, sinó que és un símbol de avenç tecnològic, que ens permetrà accedir a molts aspectes de la nostra cultura insaciables.
Un exemple clar de la importància imminent de la clonació és el cas de l'ovella Dolly (augmentat en altres apartats de l'estudi), que va ser clonada amb la finalitat de trobar un nou camí per generar animals més sans i productius. Aquest experiment podria ser aplicat a altres animals agrícoles amb la finalitat de treure'n beneficis en quant a la comercialització, ja que per exemple, el criador, tindria la facilitat d'escollir únicament embrions clonats sempre amb la garantia de genotip1 de qualitat. A més a més, la clonació resulta el camí pel qual es poden produir animals genèticament alterats, amb la principal funció de proveir grans quantitats de proteïnes terapèutiques2. Aquests animals són els anomenats animals transgènics3, com també es pot donar el cas similar en les plantes, de les quals esdevenen les plantes i aliments transgènics.

Altres animals, com el porc, també podrien ser clonats per produir òrgans humans mitjançant la substitució dels seus gens pels homòlegs en humans, i així dur a terme els famosos xenotrasplantaments4.

Els clons amb animals més petits o els cultius permetrien als científics estudiar de forma més explícita, segura i afectiva la majoria de malalties genètiques.

També, hi ha qui pensa que la nova tecnologia, és a dir, la clonació, podria ser utilitzada per incrementar la diversitat genètica d'espècies reduïdes o en perill d'extinció, a partir de fibroblasts congelats, de manera que la clonació faria possible i garantitzaria la immortalitat genètica.

Per tant, segons les diverses raons donades, diem i creiem que la clonació pot arribar a ser un motiu per viure, ja sigui pels diferents coneixements que ha implicat arribar a clonar individus, com pel fet d'aplicar aquest mètode a diferents camps d'interès en la nostra cultura, com és el biosanitari (trasplantaments), l'alimentari, la proliferació de espècies animals i vegetals extingides i altres.

1.Conjunt del contingut genètic d'un organisme

2.Proteïnes que poden ser eficaces en el camp de la farmacologia i de sanitat, que s'apliquen per tal de crear nous fàrmacs per a solventar les malalties existents.

3.Tractats genotípicament.

4.Trasplantaments amb òrgans de procedència animal.

QUÈ ÉS LA CLONACIÓ?

Clonar és simplement copiar; però en un sentit més biològic, clonar és el procés de manipular el material genètic d'un organisme, tenint com a objectiu produir diferent còpies del seu ADN, i poder també crear individus genotípicament idèntics, com és el cas de la clonació en els individus. L'objectiu d'aquest tipus de clonació és transferir l'ADN d'una cèl·lula determinada, que és donant, a un òvul al què prèviament se li ha extret el nucli, perquè de la fusió d'ambdues creixi una còpia exacte de l'individu donant. Tot i així, s'han de tenir en compte altres factors que es poden donar amb el procés com són les mutacions genètiques que poden ocórrer en les diferents fases de còpia, així com també en la informació genètica donada. Tot i així, el fet d'obtenir un clon no és tant complex com sembla. No fa falta anar al laboratori per trobar-se amb un clon, simplement cal observar al nostre voltant, on es poden percebre clons naturals; com els bessons idèntics o també les reproduccions asexuals que practiquen bessons idèntics

HISTÒRIA DE LA GENÈTICA I EVOLUCIÓ DE CONEIXEMENTS

323 aC.: Aristòtil especula1 la naturalesa de la reproducció i l'herència.

1838: Es descobreix que tots els organismes vius estan compostos per cèl·lules.

1859: Darwin fa pública la seva teoria sobre l'evolució de les espècies.

1866: Mendel descriu en els pèsols les unitats fonamentals de l'herència (posteriorment rebran el nom de gens)

1871: Per primera vegada s'aconsegueix aïllar l'ADN del nucli d'una cèl·lula.

1887: Es descobreix que les cèl·lules reproductives constitueixen un llinatge2 continu, diferent a les altres cèl·lules del cos.

1908: S'estableixen models matemàtics de les freqüències gèniques3 en poblacions Mendelianes.

1909: Les unitats fonamentals de l'herència, reben el nom de gens.

1925: Es descobreix que l'activitat del gen està relacionada amb la seva posició en el cromosoma.

1943: L'ADN és identificat com la molècula genètica.

1940-50: Es descobreix que cada gen codifica una única proteïna.

1953: S'afirma l'estructura de doble hèlix de l'ADN.

1956: Són identificats 23 parells de cromosomes en les cèl·lules del cos humà.

1966: Es desxifra el codi genètic complet de l'ADN.

1972: Es crea la primera molècula d'ADN recombinant4 en el laboratori.

1973: Tenen lloc els primers experiments d'enginyeria genètica en els que els gens d'una espècie s'introdueixen en organismes d'altres espècies i funcionen correctament.

1977: Mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, es fabrica i amb èxit, una hormona humana en un bacteri.

1978: Es clona el gen de la insulina humana.

- com es pot observar el gen de la insulina humana (negre) , és aïllat i inserit a dins del plasmidi (segment circular d'ADN bacterià que es troba en els bactèris), el plasmidi s'insereix en una nova cèl.lula bacteriana i aquesta es reprodueix fabricant nove cèl.lules que crearàn insulina segons el missatge contingut en el plasmidi -

ð

1981: Es realitza el primer diagnòstic prenatal d'una malaltia humana per mitjans d'anàlisi d'ADN.

1982: Es crea el primer ratolí transgènic, introduint el gen de l'hormona del creixement de la rata en òvuls de ratolins fecundats.

- el superratolí pesava el doble que un ratolí normal i s'obtingué agafant el gen de l'hormona de creixement d'una rata i introduint-lo en un óvul fecundat d'un ratolí -

1983: S'inventa la tècnica PCR, que permet copiar gens específics amb una gran rapidesa.

1984: Creació de les primeres plantes transgèniques.

1985: S'usen interferons5 en el tractament de malalties víriques.

1985: S'utilitza per primera vegada l'empremta digital en una investigació judicial a la Gran Bretanya.

1987: Comercialització del primer anticòs monoclonal6 d'ús terapèutic7.

1989: Comercialització de les primeres màquines automàtiques de seqüència d' ADN.

1990: Primer tractament amb èxit mitjançant teràpia gènica8 en nens amb trastorns immunològics9 per intentar curar malalties canceroses i metabòliques.

25/10/1993 (polèmica): Científics de la Universitat George Washington (EE.UU.) anuncien que han clonat embrions humans. No es tracta d'una clonació en sentit estricte, sinó de la separació de les cèl·lules d'un embrió per la posterior producció d' embrions iguals, però la notícia de la clonació humana reb una repulsa internacional.

1994: Es comercialitza a Califòrnia el primer vegetal modificat genèticament (un tomàquet) i s'autoritza a Holanda la reproducció del primer toro transgènic.

1995: Es completen les primeres seqüències completes de genomes d'organismes. (en dos bacteris)

1996: Per primera vegada es completa la seqüència del genoma d'un organisme eucariota. (llevat).

Es coneixen ja més de 5000 gens. El projecte Genoma avança a un bon ritme.

04/01/1997 (polèmica): Espanya i 20 països més, firmen a Oviedo un conveni sobre bioètica10 que, entre d'altres coses demana que la clonació humana sigui prohibida.

23/02/1997 (polèmica): Es fa públic que l'Institut Roslin d'Edimburg ha clonat per primera vegada un mamífer a partir d'una cèl·lula adulta: l'ovella "Dolly".

04/03/1997 (polèmica): Bill Clinton prohibeix finançar amb diner públic, les investigacions sobre clonació humana.

07/04/1997 (polèmica): Experts de EE.UU. demanen al Congrés que autoritzi clonar embrions humans, amb la condició que s'oposaran a la clonació d'embrions humans.

07/01/1998 (polèmica): El científic Nord Americà Richard Seed anuncia que investigarà la clonació d'éssers humans i adverteix que si no ho pot fer a EE.UU. se'n anirà a Mèxic.

11/01/1998 (polèmica): Dinou països europeus, entre d'ells Espanya, firmen a París el primer text jurídic de dret internacional que prohibeix la clonació humana. La seva entrada en vigor a Espanya, encara ara està pendent d'aprovació parlamentaria.

1. fer recèrques teóriques.

2. descendència.

3. diferent posició i ordenació dels gens.

4. mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromososmes homólegs passen a formar par del mateix cromosoma resultaat de l'entrecreuament en la fase meiòtica.

5. proteïna antivirica específica que produeixen les cèl.lules dels animals vertebrats en ser invaides per virus.

6. globulina amb capacitat d'unió amb un determinat antigen de provinència d'un sol clon.

7. part de la medicina que s'ocupa del tractament de les malalties

8. formació de una gran quantitat de gens.

9. reaccions que produeixen la presència de microorganismes, toxines o antigens.

10. relació en àmbit biològic i segons el el sentit del comportament humà, basat en deure si obligacions comunes.

LA CLONACIÓ DE L'OVELLA DOLLY

La clonació d'un organisme ha estat desenvolupada molt abans del naixement de Dolly. Durant anys els investigadors havien utilitzat per realitzar els seus experiments cèl·lules embrionàries que eres les cèl·lules donants de materials genètics. Utilitzaven cèl·lules embrionàries perquè en estar en ple desenvolupament són totipotents, és a dir són capaces d'exercir qualsevol funció i per tant no presenten cap tipus de dificultat per comportar-se com un zigot i donar lloc a un nou individu. El problema d'aquesta tècnica resideix en què al fer servir cèl·lules embrionàries el fenotip1 resultant serà una vertadera incògnita.

El cas de Dolly és diferent ja que Wilmut i els seus col·laboradors van utilitzar com una cèl·lula donadora de nucli una cèl·lula d'una glàndula mamaria d'una ovella de sis anys. Al tractar d'una cèl·lula adulta, era incapaç de comportar-se com una cèl·lula indiferenciada (totipotent).

La mundialment famosa Dolly, una ovella de raça Dorset nascuda a Escòcia, és un dels primers experiments de clonatge amb mamífers (molt abans de crear aquesta ovella per manipulació genètica, força laboratoris de recerca biomèdica ja havien obtingut ratolins clònics mitjançant procediments diferents). L'ovella Dolly és una rèplica exacta d'una altra ovella, és a dir, té exactament la mateixa informació genètica.

Podríem dir que Dolly no ha nascut per la fusió d'un òvul i d'un espermatozoide, sinó que ho ha fet a partir d'una sola cèl·lula d'una altra ovella.

Fins fa poc, els científics pensaven que la clonació d'un animal a partir d'una cèl·lula adulta era impossible. Tot i que tota cèl·lula conté la informació genètica completa per fer un animal, en les cèl·lules adultes diferenciades no es llegeixen totes les instruccions, són especialitzades i només produeixen cèl·lules d'un mateix tipus.

El primer equip que va aconseguir produir una ovella a partir d'una cèl·lula d'una altra ovella adulta va fusionar el nucli d'una cèl·lula mamaria en un òvul al qual s'havia extirpat el nucli. La cèl·lula mamaria s'havia mantingut inactiva perquè no se li havien proporcionat prou nutrients.

A continuació s'explicarà la clonació de l'ovella Dolly a partir d'una cèl·lula adulta.

Aquestes tècniques de clonació han saltat a l'opinió pública des de que el científic escocès Ian Wilmut i el seu equip van aconseguir reproduir una ovella batejada amb el nom de Dolly amb un genotip idèntic al de l'altra ovella.

Altres científics de diversos països han aconseguit clons d'altres espècies de mamífers.

Per aconseguir un organisme clònic primer s'han d'obtenir cèl·lules d'aquest organisme. Teòricament qualsevol cèl·lula de l'organisme serviria, ja que totes presenten la mateixa informació genètica però a la pràctica algunes cèl·lules són més apropiades que d'altres. Les més indicades per al procés de la clonació són les cèl·lules somàtiques. Per tant una cèl·lula que forma part del soma o cos.

Es produeix l'extracció del nucli d'aquestes cèl·lules que contenen la informació genètica i s'introdueix en un òvul que prèviament se li ha extret el seu material genètic. Aquesta cèl·lula la qual se li ha implantat el nucli provinent de la cèl·lula somàtica es troba en condicions de desenvolupar-se i posseeix la mateixa informació genètica que l'organisme "mare", per tant l'individu que es formarà presentarà un genotip idèntic al primer. Si es realitza l'experiment vàries vegades, s'obtindrà un grup d'éssers genèticament uniformes, iguals.

Per aconseguir la Dolly es van implantar 277 fusions entre cèl·lules donadores i òvuls sense nuclis en les trompes de Fal·lopi d'ovelles. Dels 277 possibles embarassos només un va arribar a ser una bonica ovella a la que van anomenar Dolly. El percentatge d'èxit de l'experiment va ser extraordinàriament baix, només un 0'36%. Per aquest motiu resulta difícil actualment repetir l'experiment per tal d'aconseguir una ovella genèticament igual que una altra de la mateixa espècie.

1. conjunt de caràcters visibles que un organisme presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i el medi ambient. Pot haver diferències fenotípiques entre organismes amb el mateix genotip i similituds fenotípiques entres individus amb diferent genotip.

LA CLONACIÓ D'UNA PERSONA

Existeixen dues formes per duplicar un ésser humà. Una d'elles, que és la forma natura, funciona i són els bessons. L'altre forma seria una adaptació del que es va fer servir per produir a Dolly, el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula d'una animal adult. Per clonar una persona es requereixen tres persones, i com a mínim dos d'elles han de ser dones. A continuació s'expliquen els passos que se seguirien per duplicar una persona:

1. A la persona número 1 que es tracta d'una dona se li extreu un òvul no fertilitzat.

2. A la persona número 2: La persona que serà clonada que en aquest cas pot ser un home se li extreu una cèl·lula del cos (a la mare genètica de Dolly, se li va extreure una cèl·lula de la glàndula mamària)

3. A l'òvul no fertilitzat de la persona número 1 se li extreu el nucli, on es locatitza l'ADN, és a dir, els gens. En el seu lloc si col·loca l'ADN de la persona número 2. Això es fa perquè a l'òvul hi ha el citoplasma necessari perquè la cèl·lula comenci a reproduir-se i es converteixi en un embrió, però amb el material genètic de la persona número 2.

4. L'operació de fusió de l'òvul sense nucli amb l'ADN la persona número 2 és un pas molt important i crucial: els científics van recórrer a descàrregues elèctriques per propiciar la fusió de la membrana cel·lular de l'òvul sense nucli amb la membrana plasmàtica de la cèl·lula donant del nucli.

5. El nou embrió comença a desarrollar-se: les cel·lules amb el material genètic de la persona número 2, es divideixen una vegada i així contínuament. Aquest és el punt que ha sorprès més als científics perquè fins ara no es creia possible que les cèl·lules d'una animal adult, ja especialitzades, poguessin comportar-se com cèl·lules d'un embrió i acabant donant lloc a un animal sencer.

6. Quan la cèl·lula ha aconseguit un gran nombre de divisions l'embrió es transfareix a la persona número 3, que necessàriament ha de ser dona i que farà la funció de mare de lloguer.

7. La tercera persona és la responsable de portar a terme la gestació i de parir, al cap de 9 mesos, un bebé que serà genèticament igual a la persona número 2, que ha aportat el material genètic.

CLONACIÓ MOLECULAR

La clonació molecular també és anomenada clonació de gens i és la formació de moltes còpies idèntiques que són multiplicades a partir d'un sol gen introduit en una cèl.lula hoste.

Aquest procés és un procés anàleg al clonatge de cèl.lules, és a dir, la formació d'un grup de cèl.lules genèticament idèntiques, que s'originen a partir d'una sola cèl.lula.

La tècnica de clonació de gens que formen els cromosomes del nucli de les cèl.lules consisteix en la manipulació de tot l'ADN (àcid desoxirribonucleic) cel.lular d'un organisme com per exemple un mamífer.

Es talla l'ADN en fragments d'un tamany adequat a la capacitat de transport del vector que pot ser un fag i cada fragment és introduït en una molècula d'ADN del fag.

Cada molècula híbrica que es troba formada per l'ADN del vector i part de l'ADN del mamífer s'introdueix en una cèl.lula bacteriana amb la finalitat d'aconseguir la reproducció vàries vegades d'aquestes molècules.

Cada una d'aquestes molècules produeix una població filla separada en la qual cada individu serà idèntic al seu fundador i, per tant, l'agrupació de tots aquests individus formarà un clon.

Cada segment formava part de l'ADN d'un genoma sencer.

Al final del procés, el mateix segment que s'ha multiplicat es troba present en estat pur, formant part d'una població clònica determinada que es troba contaminada només per l'ADN del vector associat.

Una vegada clonat, el gen és introduït en una cèl.lula extranya que es veurà obligada a reproduir-lo. Llavors la cèl.lula sintetitzarà la proteïna que el gen codificava en el seu antic entorn.

TÈCNIQUES DE CLONACIÓ

El procés de replicació successiva d'un mateix ADN rep el nom de clonatge.

Els plàsmits són elements extracromosòmics presents en la majoria d'espècies bacterianes, formats per una o vàries molècules d'ADN que es troben lliures en el citoplasma cel.lular. A més, també hi ha present la molècula d'ADN que forma el cromosoma bacterià.

Gràcies a la seva existència, els bacteris constitueixen un cas especial de transmissió molecular de gran interès en el món de la enginyeria genètica1, ja que els plàsmits són portadors d'informació genètica i experimenten replicació, donant lloc a plàsmits fills, que es transfereixen a les cèl.lules filles després de la divisió cel.lular.

Els procesos per aïlar gens es basa en la semblança entre la organització molecular de tots els organismes, des de els bacteris fins als mamífers.

Com a conseqüència d'això, l'ADN dels bacteris i l'ADN dels mamífers són estructuralment compatibles, és a dir, segments de l'ADN procedents d'una forma de vida es poden mesclar d'una forma efectiva amb l'ADN procedent de l'altre organisme.

Els plàsmits tenen dues propietats molt importants: poden passar d'una cèl.lula a una altra , per tant, d'una cèl.lula bacteriana a una altra, a més, es poden unir gens extranys als plàsmits amb gran facilitat amb la finalitat de ser trasnportats junt amb ells a l'interior de les cèl.lules hoste, formant part del seu genoma.

1. Les noves possibilitats tècniques d'intervenir i manipular en gens i l'organització dels processos que aquesta intervenció possibilita.

Així doncs, l'ADN híbric format per un plàsmit fusionat amb material genètic estrany d'un mamífer, pot replicar- se ja introduït en la cèl.lula bacteriana. Això significa que el genoma del plàsmit pot servir de vector per establir i multiplicar l'ADN estrany del bacteri.

TÈCNIQUES DE CLONACIÓ DE L'OVELLA DOLLY

A continuació s'explica tot el procés que van seguir alguns científics en el clonatge de l'ovella Dolly a partir d'una cèl.lula adulta d'una glàndula mamària d'una ovella adulta.

1. S'extreu una cèl.lula de les glàndules mamàries procedents d'una ovella que es vol clonar.

2. S'extreu un oòcit1 d'una altra ovella adulta procedent de l'ovella donant.

3. S'aïlla el nucli de la cèl.lula de la glàndula mamària, on hi ha tota la informació genètica,ADN.

4. Es treu l'ADN del nucli de l'oòcit.

5. Primer s'introdueix el nucli en l'oòcit.

6. Aleshores es provoca la fusió amb la membrana amb una descàrrega elèctrica molt precisa

7. La nova cèl.lula des comença a dividir fins a convertir-se en un embrió

8. L'embrió és implantat a l'úter d'una tercera ovella, en la qual es desenvoluparà la gestació. També s'anomena ovella "mare de lloguer"

9. L'ovella que naixerà serà clònica de la primera que ha aportat tota la informació genètica.

1. Cèl.lula sexual femenina que prové de l'oogoni mitjançant el procés de formació dels oòcits. L'oogoni és una cèl.lula dins la qual es formen òvuls immòbils.

TOTS SOM UNA MICA CLÒNICS

Tots nosaltres vam començar a existir quan de la unió entre un espermatozoide i un òvul va resultar una sola cèl.lula, anomenada ou o zigot.

Immediatament després de produïda la fecundació, el zigot es comença a dividir. Si la implantació en la paret que tapissa l'úter té èxit, el conjunt d'unes quantes cèl.lules que encara és l'ou es desenvoluparà fins a originar un nou ésser.

Quan aquest ésser neixi, serà un organisme complex, amb cèl.lules, teixits i òrgans molt diferents els uns dels altres. Però tots ells provindran de la mateixa cèl.lula i de les seves divisions successives. Per això es pot dir que totes les nostres cèl.lules són clòniques del zigot original. Un clon és un conjunt de cèl.lules que provenen de la divisió d'una primera cèl.lula i que contenen la mateixa informació genètica.

Però, què tene de semblant una neurona del sistema nerviós, una fibra muscular o una cèl.lula de l'epidermis? Durant el desenvolupament embrionari, algunes cèl.lules es van diferenciant i situant ordenadament en determinades parts del cos de l'embrió. Una cèl.lula diferenciada pot originar un conjunt de cèl.lules idèntiques, amb funacions molt especialitzades. Aquests confunts de cèl.lules són els teixits.

ALIMENTS TRANSGÈNICS

Els ecologistes asseguren que es desconeixen les conseqüències a llarg termini de la manipulació genètica dels aliments.

La indústria de la biotecnologia afirma que els conreus transgènics podrien acabar amb la fam al món. Els ecologistes, però, hi discrepen, i creuen que la modificació genètica té riscos per a la salut i l'entorn.

La manipulació genètica dels aliments permet l'intercanvi genètic entre espècies molt llunyanes, que en la natura seria impossible que es produís. A les llavors transgèniques (és a dir, manipulades genèticament) s'hi incorpora material genètic estrany perquè canviïn les seves propietats. La indústria de la biotecnologia argumenta que si s'aconsegueixen fer cultius més resistents es solucionarà el problema de la fam al món, que afecta més de 800 milions de persones. En canvi, les organitzacions ecologistes estan alerta i demanen precaució a l'hora de comercialitzar-los.

Els ecologistes creuen que la desnutrició que afecta tants milions de persones no és deguda a la falta d'aliments, sinó que el problema radica en el repartiment i denuncien que les multinacionals han monopolitzat les llavors transgèniques. A part, critiques a sovint a l'etiqueta no consta que el producte ha estat manipulat genèticament. A Espanya es comercialitzen dos aliments transgènics: la soja i el blat. La soja no es cultiva aquí, la produeix la multinacional Monsanto i s'importa. Aquesta soja, que majoritàriament es fa servir per a farratge, és resistent a una plaguicida que l'agricultor pot utilitzar sense fer malbé la collita. El blat sí que es comercialitza a Espanya, i és de la multinacional Novartis. Les llavors d'aquest blat porten uns gens de bacteri que el fan resistent a dos insecticides i alhora el protegeixen de la plaga del banyarriquer.

Amb els cultius transgènic es volen aconseguir:

- Gira-sols amb una quantitat d'oli més gran

- Tomàquets de maduració més lenta

- Maduixes resistents a les gelades

- Soja resistent als herbicides

- Patates resistents a l'escarabat

- Blat resistent als insectes

PRESPECTIVES DE FUTUR EN HUMANS I CIÈNCIA

Arribarà la ciència a clonar humans ?

Alguns científics prediuen que la clonació humana podria tenir lloc d'aquí a deu anys, però una de les principals dificultats per a la clonació d'un individu, és el començament de la transcripció1 del genoma2 embrionari. D'aquesta manera s'ha observat que en ovelles la transcripció no comença fins l'avançament del cicle cel·lular. També se sap que el començament de la transcripció del genoma embrionari en el ser humà, es troba entre el de les ovelles i el dels ratolins, així que fins que no aconseguim una clonació amb ratolins, no serà possible la clonació en humans. Però si la clonació humana fos possible, aquesta tècnica permetria la recreació humana d'una manera asexual i això comportaria la solució d'alguns problemes socials, com per exemple: alguns casos d'infertilitat.

- Bandeigs cromosòmics3:

Els avenços que s'han aconseguit durant el segle XX, en les àrees de citologia4, genètica i bioquímica han permès desenvolupar l'àrea de la citogenètica5. El principal objectiu d'aquesta ciència, ha estat l'estudi de les bases citològiques que poguessin explicar els fenòmens hereditaris. A la vegada els recents avenços de la biologia molecular, han orientat aquesta àrea cap a la citogenètica molecular. Aquesta ciència es basa en la individualització dels cromosomes facilitant el seu agrupament i classificació morfològica6. L'estudi citogenètic en animals domèstics s'ha desenvolupat ràpidament en els últims anys. Avui en dia és utilitzat com a element de diagnòstic, que permet detectar un gran nombre de patologies7 que impliquen: malalties congènites8, patològiques, reproductives i aquelles enfermetats relacionades amb trastorns metabòlics. A la vegada el bandeig cromosòmic, ha permès la localització de gens aportant informació al mapa genètic. També possibilita un major coneixement de l'estructura cromosòmica i de les reordenacions produïdes en les diferents alteracions, és a dir, fusions i fissions, duplicacions, fractures cromosòmiques etc. Per a una altra banda, també permet realitzar estudis evolutius d'espècies relacionades entre si.

1. procés pel qual la informació genètica codificada en una fibra d'ADN. és copiada en una fibra d'ARNm (encarregat de transportar el missatge genètic fins al citoplasma, on es troben els ribosomes) mitjançant la seqüència de nucleótids que el componen.

2. nombre bàsic de cromosomes d'una espècie.

3. aïllament o individualització de cromosomes per al seu posterior estudi.

4. branca de la biologia que estudia l'estructura i la funció de la cèl·lula.

5. part de la genètica que estudia el comportament dels cromosomes dins la cèl·lula.

6. part de la biologia que estudia la forma i l'estructura dels éssers vius.

7. causes de les malalties i fisiologia dels organismes que les pateixen.

8. caràcter heretat, o posseït inicialment des de la naixença.

ENTREVISTES

A continuació hi haurà dues entrevistes: una feta al creador de Dolly per diferents especialistes en la genètica i la clonació espanyols, i l'altre a dos metges igualadins.

Entrevista realitzada per cinc especialistes en la clonació, al creador de Dolly.

Jose Antonio Abrisqueta

Cap del Departament de Genética Humana del CSIC.

Quants intents s'han fet per aconseguir aquesta ovella?

És la primera vegada que es fa l'experiment, però per obtenir a Dolly van ser necessàries 277 fusions de òvuls joves amb cèl·lules mamàries. Aquests es van cultivar en laboratoria durant 6 dies, després dels quals es va decidir que només 29 embrions eren aptes per ser implantats. D'aquests només un, va resultar un èxit.

Com han aconseguit que les cèl3lules de les glàndules mamàries, que només funciones per desarrollar aquesta part del cos animal, puguin contribuir a crear un animal clònic?

El que hem fet a estat retardar el rellotge del desarrollo d'un cèl·lula mamària. Gràcies a les seves manipulacions, el nucli es desfà de la seva identitat de cèl·lula mamària i queda reprogramada bioquímicament per començar el procés vital de nou. Ho vam fer col·locant la cèl3lula amb el líquids adequats perquè es mantigués viva. La cèl·lula deixa de dividir-se i de copiar el seu ADN i tanca tots els seus gens excpecte els més vitals

Miguel Vicente

Biòleg de l'Institut d'investigacions Biològiques del CSIC.

Com que les cèl·lules de l'organisme tenen erros genètics naturals, com ho ha fet per què aquests no es reprodueixin en la clonació?

No hi ha manera d'eliminar els errors genètics naturals. Això és el que la gent hauria de donar importància quan es parla de clonació amb persones.

Jorge Alemany

Jefe de Investigación del laboratorio Pharma Gen

Han tingut algun control per part del govern britànic durant el desenvolupament de l'experiment?

A més a més, de comunicar-los els resultats, el govern ha estat informat de totes les nostres passes, perquè tots els experiments amb animals requereixen el seu vist-i-plau i la infracció de les lleis està castigada amb multes.

-Quins han estat els criteris de rentabilitat indústrial que han seguit per fer aquest projecte?

Per fer diner, hem tingut un colaborador comercial PPL Therapeutics, però només ha estat durant l'últim any, i nosaltres n'hem treballat més de deu. No he fet càlculs però penso que només han pagat un 5%, del cost total.

Luis

Investigador del centre nacional de Biotécnica

Han patentat el procediment? En cas afirmatiu, significarà que controloran en tot el món la clonació d'animals?

El Institut Roslin ha començat els tràmits per patentar el procediment. Qualsevol pot utilitzar-lo en les seves investigacions, sempre hi quant sigui en objectius lucratius. En cas contari, tindrà que pagar royaltis a l'institut, si aquest consegueix la patent

- L'ovella clónica va ser obtinguda a partir d'una altra que no va ser manipulada genèticament. Han obtingut animals clonics a partir d'altres que ja hagin estat alterats?

Encara no s'ha fet una clonació d'una clonació, però almenys una de dos de les ovelles creadas a partir d'una cèl·lula embrionaria està embarassada.

Enquesta realitzada al Doctor Vilaplana i a la Doctora Chamorro, metges especialitzats en Medicina Interna.

A continuació els oferim un qüestionari realitzat per alumnes de l'Escola Pia d' Igualada de 1r de Batxillerat A, que tenen com a objectiu la realització d'un treball de recerca, amb la clonació com a eix central. Els agrairíem que responguessin les preguntes següents:

1. Creuen que la clonació és una raó per viure? Per quin motiu?

Dr. Vilaplana: "La clonació és fruit d'un avenç científic però mai pot constituir un motiu per viure"

Dra. Chamorro: "No crec que la clonació sigui una raó per viure. Penso que és una qüestió de debat científic actual"

2. És la clonació un tema present dia a dia, com a debat o col.loqui en la seva feina?

Dr. Vilaplana: "No"

Dra. Chamorro: "No"

3. Està a favor de la clonació d'humans?

Dr. Vilaplana: " Particularment no, però si es portés a terme caldria regular de forma clara i escrita en quins supòsits s'haurà de fer així com les finalitats a aconseguir "

Dra. Chamorro: " No, els arguments a favor de la clonació d'humans, els veig mancats d'ètica "

4. Creuen que la ciència arribarà a clonar els humans? Si ho fa, els resultats seran beneficiosos o perjudicials per la humanitat?

Dr. Vilaplana: " Amb tota seguretat podem assegurar que la clonació és un fet a l'abast de la ciència. Si els seus resultats seran o no beneficiosos, dependrà exclusivament de nosaltres mateixos "

Dra. Chamorro: " Amb seguretat s'arribarà a poder clonar humans. Els resultats d'això, depenen dels objectius de les persones que ho realitzin "

5. Els aliments transgènics, un recurs per la vida humana en un futur?

Dr. Vilaplana: " Ara per ara no es pot assegurar ja que resta per conèixer els seus efectes a mig i llarg termini sobre la salut humana "

Dra. Chamorro: " És possible, però desconeixen els efectes a llarg termini sobre la salut de les persones. Com gairebé tot en la vida científico-mèdica, s'han d'assumir uns riscs davant de tots els avenços. És la valoració risc-benefici "

COMENTARI:

- S'observa fàcilment que la valoració general que ens ofereixen els nostres enquestats, presenta aires de desconfiança envers el fet de la clonació. En les respostes trobem molts missatges amagats, com per exemple que realment, però en un futur, s'arribarà a clonar humans, fet que possiblement serà discutit per moltes persones i del qual s'haurà d'arribar a un acord general, entre tots els especialistes, participants i sobretot amb la societat en general.

No obstant la clonació presenta expectatives de futur molt ambicioses, les quals, poc o molt, duran un risc com tots els avenços científico-mèdics; un risc que molt segur portarà com a resultat un gran benefici en la millora de moltes malalties o problemes socials, com per exemple la infertilitat. Aquesta afirmació no treu cap que moltes persones especialitzades en medicina, com en el nostre cas, estiguin totalment en contra de la reproducció de còpies totalment iguales d'humans.

Els aliments transgènics són un altre debat actual que acostuma a estar present a moltes pàgines de diari, i que sobretot porta molta polèmica al seu darrere. Entesos en medicina afirmen que els efectes que possiblement es produiran a llarg temps, poden produir riscos, però igual que la clonació ens tornem a trobar davant la valoració de risc-benefici.

POLÈMICA I OPINIÓ

ÉS ÈTICAMENT CORRECTA LA CLONACIÓ?

El primer de tots de demanar explicacions, va ser el president del Estats Units, Bill Clinton, al febrer de 1997. Va demanar un estudi étic-científic, a un institut molt important dels Estats Units. Mesntres va prohibir temporalment als fons federals per l'investigació de la clonació humana i va proposar a investigadors del sector privat a unir-se a la prohibició voluntària.

A més de sector polític i cinetífic també existeix la opinió del poble, la gran majoria. Aquests s'oposen a la clonació, ¿és què la societat no està suficientment preparada per entendre la importància de l'investigació, i respon segons la por i la ignorància? Però encara ningú sap si la clonació humana resultarà extremadament beneficiosa i d'aquí a uns anys tots ho veurem com un fet quotidià.

És prudent proposar una prohibició abans d'obtenir alguns resultats d'aquesta investigació? És possible que la gent necessiti un temps per assimilar aquest gran pas que abans només existia en la ficció.

Per una altra banda, la creació d'humans podria ser propensa a desenvolupar deformacions o embrions que moren malformats, però fins quin punt un embrió es pot considerar vida humana davant d'un avanç tecnològic tan gran? L'ètica respecte aquest tema resulta confusa ja que encara que es conseguís un ús responsable sobre la clonació humana queda el dubte, de si seria moralment acceptable la creació de vida humana pel sol fet de preparar material terapèutic. S'ha de tenir en compte que les persones som alguna cosa més que genoma. Què passaria amb l'ambient cultural i social, que donen una gran influència humanística a la construcció de la personalitat igual que la família? Realment tenim dret a posar a la nostra disposició una vida humana per arribar als nostres propòsits sense el consentiment d'aquesta? Fins quin punt pot arribar l'objectivitat humana?

Encara queden molts interrogants sense trobar-hi ningú resposta i havent-hi dos o més punt de vista totalment oposats. I és que, a vegades, els valors científics i humans s'oposen en els seus pensaments. Després tot resulta molt difícil preguntar-se: Què és un ésser humà?

El que tots ens hem de conscienciar, que l'habilitat de clonar és part de l'augment del coneixement de la vida, és un pas quantitatiu més i el resultat previsible de l'evolució tecnològica. Així que Dolly no hauria de ser vista com un espant sinó com un senyal de què la vida encara amaga alguns miracles a descobrir pels humans, ja que pel naturalista tot el coneixement és vàlid i el significat d'obenir-lo està justificat essencialment pel seu benefici per la societat. I potser, des d'un punt de vista més evolucionista, el futur per aquelles espécies que puguin ser clonades, podria ser, per selecció natural, clarament millor que pels animals que no puguin ser clonats.

OPINIÓ PROFESSIONAL

" Clonar humans és reprotxable1 i impossible "

Clonar éssers humans és reprovable2 èticament i impossible amb les tècniques actuals, assegurà a Barcelona el doctor Harry Griffin, portaveu de l'equip que aconseguí clonar la famosa ovella " Dolly ".

" Parlar de clonació humana és pura ciència ficció, perquè no podem assegura l'obtenció d'una copia igual a l'original, ja que els éssers humans som fruit d'una interacció3 entre els gens i l'ambient que ens rodeja i aquest ambient és en cada cas diferent " considerà el científic britànic.

Per Griffin resultaria èticament4 reprovable generar un individu clònic amb la finalitat que quan sigués adult els seus òrgans s'aprofitessin per ser trasplantats. Pel contrari, el procés seria molt menys ètic com senyalà Griffin, ja que perquè Dolly nasqués, s'utilitzaren moltes ovelles i en alguns casos s'orginaren animals amb certes deformacions. L'únic cas en què Griffit acceptaria la clonació humana, seria en parelles infèrtils que no haguessin tingut èxit en altres mètodes de fecundació. Això no treu cap que el científic afirmés que les possibilitats de la clonació animal són enormes, especialment en l'obtenció de proteïnes humanes a través de la llet de l'ovella clonada. En aquest sentit, s'anuncià que fins a l'any 2001 no es tindrien els primers resultats de l'aplicació en humans del tractament de la fibrosi quística5, que en l'actualitat es troba en un grup reduït de pacients i amb l'ajut de la clonació es podria arribar a eliminar. Griffin explicà que en aquests casos se subministrava al pacient el mateix producte que no s'aconseguia pròpiament en el seu organisme degut a determinats problemes metabòlics. " Si podem obtenir una ovella modificada genèticament i obtenir aquests productes a partir de la llet, és enormement important poder clonar aquesta ovella transgènica que ens garanteix a més a més una font contínua del producte " afegí.

Aquesta metodologia, assegurà Griffin, seria aplicable en totes les 5000 malalties monogèniques6 conegudes. " Concretament en les 200 de les quals ja tenim la idea de com es poden curar ". Al marge del camp de la medicina, els animals transgènics tenen, amés a més, un gran interès comercial. Griffin, també recordà que s'han invertit molts diners en les explotacions de bestiar per obtenir vaques que actualment produeixen més llet, millor carn, que creixen més ràpid o que son resistents a les malalties que degut a la clonació, podrien ser copiades. " La tècnica de clonació , digué el científic, no té més límit que el mecànic i l' econòmic, però amb facilitat es podrien tenir 200 animals iguals i en alguns casos acabar amb l'extinció d'alguns éssers vius."

1. dit del que es pot retreure i criticar.

2. dit del que es pot considerar com a un acte maligne

3. unió i influència mútua

4. amb la determinació del sentit del comportament humà segons uns principis normatius.

5. degeneració deguda a un augment del teixit conjuntiu.

6. malalties caracteritzades i controlades per un sol gen.

UN ALTRE PUNT DE VISTA

Imaginem-nos per un moment que canviem d'escenari. Imaginem-nos que el laboratori es troba a un hospital, que l'investigador que aconsegueix la clonació és un metge titulat en medicina i que Dolly és un ser humà. Imaginem-nos també que l'investigador ha estat capaç de crear homes i dones d'unes qualitats òptimes, fent referència a les capacitats físiques i psiquíques. O bé tot el contrari: el científic ha creat una subraça d'humans amb gran aptitud per traballs d'esforç i risc físic, o servents dòcils que no tenen capacitat de resposta a condicions vitals insoportables: esclaus, en una paraula.

Amb el canvi d'escenari, es transforma la valoració d'aquesta pràctica. De forma generalitzada surt la por a la pèrdua de ser desiguals i irrepetibles. I és lògic que surti surtin tants problemes ètics, ja que tot invent pot ser una avanç per la societat o humanitat, també és cert que les innovacions tecnològiques són susceptibles d'abusos i d'una pràctica dolenta. I encara amb més raó quan es tracta d'una novetat biogenètica.

El refús social quan es tracta de tractar genèticament persones és gairebé unànim.

Malgrat, que moltes persones a la societat s'oposin al fet de clonar persones, la Clínica Dexeus, una de les millors en el camp de la reproducció assistida, ha rebut diferents demandes de clonació de persones, des de la clonació de Dolly.

Una clínica de Gran Bretanya, assegura poder predir el sexe del bebé si es segueix un tractament. És el que s'anomena nens o bebés a la carta. Està prohíbit, a no ser que el nou nat, tingui malalties hereditàries vinculades al sexe, som l'hemofília o la distrofia muscular de Duchenne.

Moltes organitzacions s'hi ha oposat, acusant el doctor que volia dur a terme, aquesta pràctica, de "jugar a ser Déu". Un altre expert adverteix que la tècnica es troba encara en una fase experimental i no éstà lliure de perills.

"És abominable que els nens es converteixin en mercancia", diu un porta-en-veu del Grup Life. "Tenir un fill serà com comprar un cotxe nou, enlloc de rebre'l sense condicions, el pares podran triar la marca i el model,(...)" El responsable del comité d'ética de l'Associació Mèdica Britànica diu: " No pensem que la selecció de sexe per raons socials sigui èticament acceptable. No és ètic dir que un sexe és més desitjable que un altre."