Classicisme

Movimiento culturales. Música. Pintura. Escultura. Arquitectura. Filosofía. Europa. Catalunya # La Noi del Piano

  • Enviado por: Catneus
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

El Classicisme

El classicisme a Europa pàg. 3

El classicisme a Catalunya pàg. 5

Mapa de les poblacions on va estar Mozart pàg. 6

El noi del piano pàg. 7

Opinió Personal pàg. 9

Bibliografia pàg. 10

EL CLASSICISME A EUROPA

LA MÚSICA

La música clàssica va tenir com a ideal crear una música purament bella. No buscava propòsits concrets, sinó que només volia ser tan simple, objectiva i harmònica com fos possible. El ritme acostumava a ser regular, amb una melodia com a element bàsic d'aquesta música. La textura era totalment harmònica i la bellesa ideal per a ells era la perfecció en l'estructura formal. Predomina la música instrumental sobre la vocal. Les formes musicals clàssiques més importants són la sonata, la simfonia i el concert clàssic.

LA PINTURA

Els pintors neoclàssics van buscar la font d'inspiració en l'antiguitat greco-romana. D'aquesta manera, la pintura d'història, es va convertir en el mitjà fonamental per transmetre els ideals de l'època. Els retrats, els temes mitològics, les pintures històriques van ser representades en obres caracteritzades pel to heroic i solemne. La claredat compositora i el predomini de la línia, els contorns i els volums nítids, però dotades de poca expressivitat que va trencar amb tot des d'aleshores.

Molt marcada per l'Il·lustració, que pretenia educar, fent arribar sempre un argument moral al poble. Les obres no eren per tenir-les a casa, sinó per posar-les en llocs públics; era un art cívic.

L'ESCULTURA

Les obres es consideraven tècnicament perfectes, però també cal dir que eren fredes i inexpressives, i es van materialitzar en una estatuària de volums senzills, tractats amb rigor i academicisme, de composicions sòbries i reposades, en les quals va dominar la línia i els acabats en marbre polits.

També l'escultura estava molt marcada per l'il·lustració, i com en la pintura les obres no es feien per tenir a casa (com s'havia fet anteriorment en altres èpoques) sinó per exposar-les en llocs públics amb el fi d'educar el poble.

L'ARQUITECTURA

Arquitectura eminentment barroca a causa de la grandesa i la monumentalitat dels edificis. Però, les superfícies són blanques i despullades, amb tendència a l'horitzontalitat i a la línia recta. Així doncs no és estrany que es recuperessin el temple, els ordres dòric i jònic de la Grècia clàssica, i les cúpules, els arcs de triomf i les columnes i urbanisme dels romans. Les obres més característiques d'aquest classicisme són l'Scala de Milà, la Piazza del Popolo entre d'altres.

FILOSOFIA

Igual que en les arts plàstiques o en la música, la filosofia de l'època, era severa,

marcada per l'il·lustració, que pretenia educar.

També va marcar molt la filosofia de l'època, l'estesa de la francmaçoneria, (societat a la qual pertanyia mozart) una institució universal, essencialment ètica, filosòfica, l'estructura de la qual fonamentalment la constitueix un sistema educatiu, tradicional i simbòlic i els membres de la qual sempre havien de ser, de classe social alta, no s'acceptava a gent que no ho fos.

EL CLASSICISME A CATALUNYA

LA MÚSICA

L'època del classicisme de Mozart, a Catalunya va arribar més tard, ja que en els anys de mozart, aquí encara estàvem tancats en monestirs fent música religiosa. Molts dels compositors catalans, van educar-se musicalment parlant, en el monestir de Montserrat, compositors com Antoni Soler, Josep Duran, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Carles Baguer, Ferran Sors.

LA PINTURA

El punt de vista artístic continua sent molt secundari a Catalunya en aquests moments, tot i que és un temps d'expansió econòmica. Alguns autors de l'època són Pere Pau Muntanya, Francesc Pla entre d'altres.

L'ARQUITECTURA

El classicisme es va convertir en l'estil de la nova burgesia, que en funció de les seves possibilitats econòmiques, construí o remodelà moltes obres i edificis. La majoria d'arquitectes catalans de l'època eren enginyers militars. Alguns dels autors més importants van ser Josep Prats, Joan Soler i Faneca, Josep Mas, entre d'altres.

L'ESCULTURA

L'escultura és tècnicament perfecta, però no té una manca important d'expressivitat en la majoria de les obres. Hi ha molts escultors catalans de gran importància, entre d'altres, el manresà Jaume Padró, Salvador Gurrí, Ramon Amadeu i en Damià Campeny ( un dels escultors catalans més importants i més conegut).

LA POLÍTICA

La burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social.

EL NOI DEL PIANO

Jo em dirigia cap a la petita cambra on teníem el safareig. Acabava de recollir la taula d'un sopar que havia fet l'emperador amb alguns dels seus amics. Era gent important, militars, polítics, alguns compositors i músics famosos del moment i naturalment, acompanyants de tots aquests senyors tant importants.

Portava les enormes tovalles a les mans, i anava saltant rajola si rajola no, per xafar només les roges, com sempre feia per anar d'un lloc a l'altre de l'enorme Palau. Quan vaig arribar a la petita cambra, disposada a posar-me a netejar les tovalles brutes de vi rosat, la meva superior la senyoreta Nennet, em va manar portar el te al saló, ja que els senyors abans esmentats s'havien instal·lat allí i necessitaven beure alguna cosa. No vaig dir res, vaig anar cap a la cuina, vaig agafar la safata on estaven perfectament col·locades les tasses i la tetera i em vaig dirigir cap al saló. No podia evitar sentir ràbia per tota aquella burgesia que es passejaven d'un lloc a un altre esperant que els hi servissin el te, o els hi recollissin la taula perquè poguessin fer una altra "pesada" activitat. Finalment després de pujar un munt d'escales (ja que la cuina era als baixos de l'edifici i el saló al primer pis) vaig arribar al llindar. Però no vaig sentir que ningú parles, ni tan sols que ningú rigués, només es sentia una música deliciosa que provenia del majestuós piano que hi havia en aquella sala. No sabia si tota aquella gent que jo havia de servir, estaria allí dins, però vaig complir ordres, i vaig obrir la porta. M'havia equivocat de mig a mig, tots els senyors i senyores que havien estat dinant sorollosament, ara estaven emmudits, escoltant aquella peça que provenia sens dubte d'alguna espècie de geni del piano. Si algú hagués entrat en aquell moment li hagués fet gràcia l'escena, ja que estava jo dreta al llindar de la porta tancada, tots els senyors i senyoretes, donant-me l'esquena i escoltant a aquell noi (em semblava que era bastant jove) que tocava el piano, i ell tan "panxo", tocant com si estigués al menjador de casa seva, sense ni gota de nervis o incomoditat. Vaig dirigir-me a la tauleta que hi havia al costat de les butaques que omplien l'emperador i els seus amics i hi vaig deixar la safata, i jo em vaig retirar, però no vaig marxar de la sala, ja que volia continuar sentint aquella peça. Em vaig fixar en les mans de l'intèrpret. Eren esveltes i es movien amb una gran facilitat, com si ni tant sols fes esforç per fer-les córrer tant ràpid. Finalment les mans es van aturar i jo vaig deixar de mirar-les per mirar la cara del noi que tocava. Era atractiu, i tenia una cara alegre, com si hagués gaudit molt tocant. En aquell moment vaig veure que em mirava estranyat i jo em vaig sobtar. Però de seguida l'emperador em va cridar l'atenció i jo vaig marxar.

Vaig estar pensant qui podia ser aquell noi que tocava amb tanta elegància una bona estona, però sense cap resultat. Ja m'havia resignat a no saber qui havia sentit quan pel meu costat va passar la Nennet acompanyada d'una altra criada i vaig sentir que comentaven que l'Emperador havia fet molt bona amistat amb el jove Mozart. Així que aquell noi era Mozart? N'havia sentit a parlar, i realment era tan bo com deien.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre m'ha agradat bastant, tot i que en ocasions es feia cansat de llegir perquè només parlava sobre dades de coses que van passar. Trobo que es una mica pesat llegir-se una biografia, perquè es una lectura espessa i poc amena, i de vegades et costa situar-te entre tantes dates, llocs, fets, etc.

Els fragments que més m'ha agradat, són els que fa referència a les cartes, perquè m'ha fet reflexionar i ho he trobat estrany, ja que avui en dia, ja quasi que no ens hi comuniquem per mitjà de cartes, perquè tenim el telèfon, internet i altres mitjans, però abans era la única forma, i pensava que havia de ser pesat, perquè tu enviaves la carta fins al cap de almenys tres mesos (en el cas de Mozart i Leopold, ja que estaven molt lluny l'un de l'altre) no en sabien la resposta.

Trobo que l'autor no es gaire imparcial, ja que crec que dóna molt de favoritisme a Mozart i no li agrada gens Constanza, ja que en el llibre la fa quedar molt malament, i no se sap si són del tot certes algunes coses que diu.

Crec que el llibre és molt interessant i el recomanaria a qui se'l pugui llegir que ho faci, ja que acabes sabent coses de la vida de Mozart que no t'imaginaves.

BIBLIOGRAFÍA

Pàgines web consultades:

http://www.edu365.com/batxillerat/art/expressio/l_autor_exp.htm

http://www.xtec.es/~fchorda/18web/tem/neo01.htm

http://personals.ip.ictonline.es/+mmenho

Llibres i enciclopèdies consultats:

nova enciclopèdia catalana de l'estudiant: varis autors CARROGIO

diccionari enciclopèdic salvat varis autors SALVAT

enciclopèdia catalana varis autors ENCICLOPÈDIA CATALANA

mozart Jackson, Gabriel EMPÚRIES

història de catalunya varis autors SALVAT

Vídeos relacionados