CIUTATS ROMANES A LA PENÍNSULA IBÈRICA

TARRACO

El naixement de Tarraco és fruit de l'enfrontament entre Roma i Cartago a les segones guerres púniques per fer-se amb el control de la Mediterrània. Les tropes romanes s'hi van instal·lar el 218 aC.

Tarraco rebé de Juli Cèsar la categoria de colònia i August li atorgà el títol de capital de la província imperial Tarraconense i la denominà Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

La ciutat es va estendre sobre tres terrasses esglaonades: a la de dalt hi havia els temples, el fòrum provincial. A la segona, el circ. I a la d'abaix de tot hi havia el fòrum local i l'amfiteatre. Tot el perímetre de Tarraco estava envoltat per una muralla.

L'urbanisme de la ciutat, així com l'arquitectura, tenia com a finalitat el control militar i la romanització. A més dels edificis administratius, tenia dos fòrums, un local, del qual es conserven la basílica, el temple i unes domus, i el provincial, del qual no es conserva gran cosa, perquè les restes de l'època medieval el taparen. Bona part del circ, de l'amfiteatre i del teatre es conserven. Fora del recinte urbà antic destaquen l'aqüeducte, el gran monument funerari de la Torre dels Escipions i l'Arc de Barà.

EMPÚRIES

Quan els romans es van instal·lar a Empúries, ja hi existia una comunitat grega. A la segona guerra púnica, el 218 aC, els romans comandats per Escipió hi instal·laren la primera base militar d'Hispània. Posteriorment es convertí en un nucli urbà on s'assentaren els legionaris llicenciats per Gai Juli Cèsar després de la victòria a la guerra civil contra Pompeu.

La ciutat està envoltada per una muralla que es conserva en molt bon estat. A la muralla hi trobem la porta principal de la ciutat, amb un fal·lus esculpit a la pedra, símbol que protegia els romans dels mals averanys. Paral·lel a la muralla es troba l'amfiteatre, que era molt modest.

El nucli urbà té planta rectangular i té un fòrum a la part central, a l'intersecció entre el cardo maximus i el decumanus maximus. A través del cardo, que estava porticat, i que tenia locals comercials (tabernae) s'hi accedia al fòrum. Al fòrum hi destacava el temple dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), en l'època d'August s'hi van construir dos temples més iguals, una basílica civil i una cúria.

Es conserven una insulae i dues domus, malgrat la poca superfície exacavada.

ILERDA

Fou escenari destacat de les lluites de la guerra civil entre Pompeu i Cèsar, hi figura en l'obra De bello civili, de Gai Juli Cèsar i al poema èpic la Farsàlia de Lucà.

Ilerda ja era un nucli urbà indígena quan van arribar els romans, que van crear dos municipis nous: Iesso (Guissona) i Aeso (Isona).

S'han trobat restes de la Iltrida Ibèrica dalt el turó de la Seu de Lleida, i s'ha pogut documentar l'existència d'una necròpolis important, unes termes a dins de la ciutat i un pont sobre el Segre (Sícoris).

Ilerda era el punt de penetració cap a la Meseta des de l'Ebre i la Mediterrània, funció estratègica que més tard passà a ser de Caesaraugusta (Saragossa).

EMERITA AUGUSTA

Colònia fundada per August el 25 aC a la regió de la Lusitània, per assentar als veterans de les legions que van lluitar contra la resistència hispana.

Era una ciutat-pont, degut al vadum i a la illa que oferia el riu, a més comptava amb canteres. S'hi van construir tres aqüeductes: Aqua Augusta, San Lázaro (subterrani en el seu primer tram) i el de Proserpina.

La ciutat està envoltada d'una muralla de forma irregular, amb quatre portes als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus. S'hi han trobat insulae i domus, com per exemple la Casa del Mitreo, amb un mosaic còsmic que representa una al·legoria als fenòmens de la naturalesa.

Era la capital de Lusitània i comptava amb dos fòrums, com Tarraco: el fòrum de la colònia, on hi havia el temple de Diana, dedicat a August, i el Pòrtic del fòrum, on es retia culte a la família de l'emperador, i el fòrum provincial, amb l'Arc de Trajà a l'entrada i un temple.

Tenia també un teatre, amb un frons scaenae molt representatiu; un amfiteatre que està força destruït perquè va ser la cantera de la ciutat posteriorment, i un circ també trobat, però amb l'estructura molt malmesa.

BARCINO

La fundació de Barcelona, amb el nom complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino va tenir lloc el 10 aC, per August, en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la Península. La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber.

La colònia estava delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes. El seu recinte era rectangular. El Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar i el Cardo Maximuns seguia l'eix perpendicular Besòs-Llobregat. Tant els carrers principals com els secundaris eren originàriament amples, amb clavegueres i formaven una quadrícula.

S'han trobat restes de diverses domus i mosaics. Les termes públiques, soterrades avui dia, van ser donades a la ciutat per la família Minci Natal, de la classe senatorial. El fòrum de Barcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus. S'hi alçava un gran temple probablement dedicat al culte imperial, del qual es conserven quatre columnes i una part del pòdium.

Dos aqüeductes suministraven aigua a la ciutat, dels quals se n'ha reconstruït una part i altra part es conserva de l'antiguetat; també és possible veure la necròpolis. Però de totes les restes romanes conservades a Barcelona, la més impressionant és la muralla. La fundacional va ser àmpliament reforçada el s.IV dC, i actualment a punts del casc antic es poden veure trams, sovint dissimulats per palaus medievals i altres construccions que van reaprofitar les seves estructures.

La nova fortificació la la seva situació estratègica va donar a Barcino un paper més important en el període final de l'antiguitat, passant per davant de la capital romana tradicional, Tarraco.

MONUMENTS ROMANS A HISPANIA

EL FAR DE BRIGANTIUM - LA TORRE D'HÈRCULES

A prop de La Coruña, Finisterre. Data del s. I i II, a l'estil del far d'Alexandria i del de Leptis Magna. El seu constructor va ser Servi Lupo.

S'hi ascendia a través d'una rampa lateral a la façana. A la part superior, en una estructura cilíndrica hi havia els brasers que il·luminaven l'horitzó.

Al seu voltant hi va haver un petit assentament urbà.

La mitologia diu que aquest far el va construir Hèrcules, després de véncer el rei Gerió, a qui perseguia des de Cadis. Es diu que va edificar el far a sobre d'on va enterrar el cap del rei vençut.

Aquest monument es troba a l'escut de La Coruña.

VIA DE LA PLATA

Rep el nom dels àrabs. Anava des d'Emerita Augusta fins a Sevilla, i Astorga (Asturica Augusta). Coincideix en alguns trams amb la N630.

A l'edat mitjana va ser usada pels cristians per anar a Santiago de Compostela, i al s. XIII s'hi feia la Mesta (transhumància dels ramats). Al s.XIX va servir per la invasió francesa.

4