Ciudadano Kane; Orson Welles

Cine norteamericano. Drama. Simbolismo. Técnica cinematográfica

  • Enviado por: Krispin
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

ANÀLISIS DE CIUDADANO KANE, de Orson Welles

1. Anàlisis de la planificació, els moviments de camera i les angulacions:

Sobre la planificació podem dir que utilitza molts plans per les diferents seqüències, cal destacar els plans generals i els plans conjunt on sense paraules ens donen a entendre moltes coses. Com per exemple durant el míting, podem veure a Kane parlant amb una còpia de la seva foto en mida gegant darrere seu, aquest pla ens dona a veure que ell intenta demostrar que és superior als altres. Un altre pla seria quan Susan se'n va del castell, que veiem com ho fa amb decisió gràcies a la profunditat de camp. Hi ha un pla general a destacar, quan veiem tots els objectes que Kane ha anat acumulant durant la seva vida, que podem comparar al acabar la seqüència com tot es redueix a un sol trineu que amaga el seu gran secret. De tota manera la resta de plans tampoc deixen de ser gens importants, dels quals podem destacar els llavis de Kane abans de morir pronunciant la paraula “Rousebad”, seguit del segon pla que es centra en la bola de vidre mentre cau al terra.

S'utilitzen un gran nombre de moviments de camera, això fa que el film sigui tan famós i polèmic a l'hora. Només començar la pel·lícula, quan es presenta el castell de Xanadú, es realitza una panoràmica i una sèrie d'encadenats que ens apropen fins l'habitació de Kane. Quan el Sr. Thomson, va a parlar amb Susan podem veure un moviment de grua per entrar dins del teatre, això ens introdueix dins del cap de Susan on podríem comparar tot el q succeeix en aquell sostre amb els seus sentiments. Pluja, vidre trencat... Panoràmiques, travellings, zooms o la simple camera fixa son molts dels moviments que podem trobar al llarg de la pel·lícula.

En el cas de les angulacions, trobem picats i contrapicats que ens donen a entendre la inferioritat que tenen alguns dels personatges, s'utilitza molt quan Kane parla amb alguna persona, ficant-lo a ell en contrapicat per veure'l superior. Els aberrants s'utilitzen de manera més subtil, però els podem trobar quan el millor amic de Kane dorm sobre la màquina d'escriure o Susan s'intenta suïcidar.

2. LA TÈCNICA NARRATIVA:

Durant la pel·lícula, el recurs més utilitzat és el flashback, ja que cada cop que alguna de les persones que han passat per la seva vida es entrevistada, aquestos es fiquen a recordar. Cada cop que veiem un flashback es produeix una fosa o un encadenat que és el que ens introdueix al record. El Flashfoward, també és utilitzat per a passar ràpidament d'una etapa a una altra, uns dels exemples serien quan Thatcher desitja al Kane un bon Nadal, i de cop la frase es completa amb un pròsper any nou que li desitja a un Kane de vint-i-cinc anys. Ho podem veure també a l'escena de l'esmorzar entre Kane i Emily, on el temps va passant a través d'encadenats i escombrats, mentre ells discuteixen cada cop més fins que la relació es distància i es deixen de parlar.

Els encadenats, fosos, cortines... són utilitzats constantment durant la peli, s'ha de destacar la seva utilització a més de la utilització dels ròtuls, al reportatge sobre la vida de Kane.

3. ELS DIFERENTS PUNTS DE VISTA DEL RELAT:

Cada cop que s'entrevista a un personatge, es dona un diferent punt de vista de cadascú segons la relació i el tracte que aquest hagi tingut amb el senyor Kane, no explicarà el mateix el senyor Thatcher que Bernstain, ja que la relació entre ells és diferent i l'admiració també. Això fa que l'espectador, al final, sigui prou crític per a pensar el que creu convenient.

4. PROFUNDITAT DE CAMP:

La profunditat de camp és el que dona més valor a aquesta pel·lícula, consisteix a mostrar diferents accions dins d'un mateix pla, sense que cap tingui menys importància que l'altre. Exemples que es donen:

  • Kane mor, i la bola de vidre cau, en aquest punt entra la infermera, i la podem veure a través de la bola.

  • El periodista parla per telèfon mentre el cambrer l'observa des de fora i Susan està enfonsada a la taula.

  • Els pares de Kane parlen amb el banquer, al fons trobem una finestra on podem veure con Kane, d'una curta edat juga innocentment amb la neu.

Tot això també es podria fer sense la profunditat de camp, canviant els plans, però l'autor prefereix utilitzar aquest sistema, ja que així també s'uneixen les diferents accions per a donar a entendre un sol aspecte.

5. “ROUSEBAD”:

El film es centra en una paraula, “Rousebad”, paraula que pronuncia el protagonista al morir, i que els reporters intenten esbrinar quin és el seu significat per conèixer millor la vida d'en Kane.

Quin és el seu significat?

Podem veure, que al final de la pel·lícula, es cremen tots els objectes personals de Kane, un d'ells es un trineu que Tatcher li va regalar per Nadal, just quan es va endur el nen sota la seva custodia, al trineu hi podem veure gravada aquesta paraula. Personalment, penso que el mot marca un canvi dràstic a la vida del nen, es per això que queda gravada a la seva memòria, i al morir, resumeix tot el que ha viscut a partir de descobrir aquesta paraula.

6. ALTRES RECURSOS DE LLENGUATGE AUDIOVISUAL:

La il·luminació també és un factor important en la pel·lícula, ja que cada cop que veiem un personatge que amaga alguna cosa es juga amb un contrast d'ombres que tapen diferents parts d'aquest. També s'utilitza en altres situacions on s'hi dona un ambient misteriós. Un altre factor a tenir en compte es el so, que s'utilitza per exemple quan ens introduïm en un Flashback, o quan Kane mor, donant més dinamisme, dramatisme, etc. a l'acció.