Ciències Socials

Historia. Ciències Socials. Temps moderns. L'absolutisme. Descobriments geogràfics. Difusió del coneixements. Reforma protestant

  • Enviado por: Lureta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Tema 1.

-Els temps moderns canvis i continuïtats.

(Segle XV i XVII)

Els canvis principals van ser: l'augment de l'espai geogràfic conegut; el gran avenç científic junt amb la invenció de la impremta, que ajudava a difondre els coneixements amb més facilitat; la nova concepció del món i la divisió religiosa.

Hi va haver coses que no van canviar, la gent continuava vivint al camp i treballant l'agricultura, hi havia fam i encara existia el feudalisme.

-L'ampliació del món conegut.

Al segle XV els europeus només coneixien Europa, el nord d'Àfrica i el sud d'Àsia. Comerciaven amb la Xina i el Japó però desconeixien Amèrica.

Al voltant del 1700, el coneixement geogràfic augmenta moltíssim.

Enric de Portugal impulsava expedicions per les costes africanes des de la seva escola naval. Al 1432 havien descobert Madeira i ocupat les Açores. Al 1487 Bartolomeu Dias va arribar al cap de Bona Esperança que donava l'esperança als portuguesos d'arribar als països productors d'espècies. 9 anys desprès Vasco da Gama va arribar a la costa de la Índia inaugurant una nova ruta comercial.

El regne de Castella, mentre tant, només havia arribat a les illes Canàries. Cristòfor Colom creia que la terra era i va presentar un projecte a Portugal per navegar cap a l'est però no li van fer cas i el 1486 va anar a provar sort amb els Reis Catòlics però na van acceptar fins al 1492.

Colom va sortir del port de Palos amb 90 homes, dues caravel·les i una nau. Primer va trobar Cuba i Haití i després va arribar a la península.

Després va fer tres viatges més, amb més tripulants. Quan Colom va morir creia que havia arribat a la Índia.

Quan els Reis Catòlics van demanar l'adjudicació de les terres es va iniciar un enfrontament amb Portugal que va acabar amb el tractat de Tordesillas que era una línia imaginaria que dividia el món i adjudicava als portuguesos tot el que hi hagués al oest de la línia i als espanyols el que quedés al est.

Al 1519 Magallanes va salpar amb tres vaixells i 265 homes amb la intenció de travessar el continent i navegar des d'allí buscar espècies. Van passar pel que ara es diu estret de Magallanes.

Magallanes va morir a les illes Filipines després de quatre mesos d'un viatge més llarg del compte. Elkano va aconseguir acabar l'expedició amb només 18 homes.

Aquest viatge va representar la primera volta al món, la conformació d'un nou continent i de que la terra era rodona.

-Causes dels descobriments geogràfics.

Es buscaven camins per no haver de fer servir intermediaris ni haver de pagar als turcs per passar per les seves terres a l'hora de comerciar. Marco Polo va escriure un llibre que va despertar la necessitat de descobrir noves terres i viure aventures, propagant la religió cristiana. Els avenços científics també van influir en els descobriments ja que els vaixells eren més ràpids i resistents i les brúixoles i els mapes més precisos.

-Conseqüències dels descobriments geogràfics.

Els imperis que hi havia a Amèrica abans de l'arribada dels europeus van desaparèixer per diferents motius (guerres, malalties, sobreexplotació...). Els europeus van emigrar cap a Amèrica en busca de feina i per fugir de la fam imposant la cultura europea.

Països com Espanya i Portugal es van convertir en imperis colonials.

Es van descobrir nous productes com ara el tabac, la patata o el blat de moro cosa que va potenciar el comerç amb Amèrica i l va augmentar la importància dels port atlàntics.

-L'ampliació i la difusió del coneixements.

Gutenberg va inventar impremta que va ajudar a difondre el saber. Els llibres es van fer més comuns i més barats.

A l'Edat Mitjana la visió de l'univers era principalment geocèntrica (la terra era el centre de tot). Però Copèrnic va arribar a la conclusió de que la terra gira al voltant del Sol (heliocentrisme). Johannes Kepler va perfeccionar la teoria de Copèrnic i Galileu va confirmar la teoria amb la invenció del telescopi.

-Els Humanistes.

Eren escriptors i savis de l'època moderna que buscaven un millor coneixement de la naturalesa i de la persona humana.

Es van caracteritzar per la recerca i traducció dels manuscrits del autors antics.

Deien que la llibertat era el do més important que Déu havia donat als homes ja que volia que la persona fos el centre del món. Exaltaven la dignitat humana.

Eren optimistes i creien que l'educació permetria aconseguir la felicitat i el saber acabaria amb la maldat.

Tenia una gran ànsia de coneixement i van imaginar una persona que ho sabes tot uomo universale.

Alguns humanistes van ser Giovanni Pico della Miranadola i Erasme de Rotterdam que va traduir la Bíblia a la llengua popular.

-La reforma protestant.

És el moviment de trencament del cristianisme que va començar al s. XVI i el va dividir en dols blocs catòlics i protestants.

El cristianisme era la creença majoritària. La religió estava organitzada de forma piramidal (el papa, els bisbes, les diòcesis i les parròquies)

Clergues monjos i frares administraven els sagraments i llegien la bíblia en llatí.

Des del final de l'edat mitjana, l'església va deixar de respondre la inquietud de les persones davant la mort. Els papes com Alexandre VI i Juli II s'envoltaven de luxe (amb els diners de les indulgències) i tenien fills, o es preocupaven més per la política que per la religió.

Els humanistes criticaven la situació i demanaven reformes.

Martí Luter inicià la revolta contra el papa (Lleó X) clavant el 1517 a la porta de la catedral 95 afirmacions en contra de les indulgències basades en la lectura lliure de la bíblia, que va traduir a l'alemany.

Deia que només la fe podia salvar els creient de l'infern.

Les doctrines de Luter van donar peu a noves interpretacions de la bíblia i van néixer noves esglésies diferenciades entre sí, els calvinistes i els anglicans.

Els calvinistes es distingien per que creien que les persones estaven predestinades a la salvació o a la condemnació.

Els anglicans van mantenir l'estructura clerical però amb el rei d'Anglaterra com a cap.

L'Esglèsia catòlica va iniciar un moviment contrari a la reforma, la Contrareforma, encapçalada per Ignasi de Loiola fundador dels jesuïtes.

El 1545 el concili de Trento va revisar i aclarir les afirmacions de l'Esglèsia de forma que no donessin peu a discussió i va eradicar els vicis dels bisbes i del clergat.

Tema 2

Gent i feina a l'Europa moderna

(segle XVI i XVIII)

La gent vivia al camp i l'agricultura era la principal activitat econòmica. Les eines i tècniques de conreu eren les mateixes que a l'Edat Mitjana, es practicava el guaret i es feia servir l'arada. Les males collites eren freqüents. Hi havia crisis de subsistències, pujades de preus d'aliments i morts per fam. Les guerres, les epidèmies i les males condicions higièniques eren freqüents i provocaven una gran mortaldat. La gent no es rentava cada dia i molts infants no arribaven a adults.

La societat estava dividida en tres estaments. El tercer estament, format per artesans i camperols havia de pagar impostos. Els camperols depenien d'un senyor feudal a qui donaven part de la seva collita.

-La monarquia absoluta.

Els reis absoluts del s. XVI-XVIII tenien poder il·limitat, dictaven lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia. Els defensors d'aquesta monarquia sostenien que el rei era un elegit de Déu. L'ampliació del poder reial va fer que la noblesa perdés part del seu poder polític I el reis esclafaven les seves revoltes per recuperar el poder. Les corts, que limitaven el poder reial, van continuar existint però no es convocaven.

Els reis van crear exercits poderós i una administració estatal forta formada per funcionaris que treballaven tant al palau com a les viles i ciutats recaptant impostos. Els funcionaris eren burgesos del tercer estament i poden arribar a nobles.

La monarquia absoluta va ser abolida per les revolucions del s. XVIII i XIX.

-El rei i els diners. El rei i els estaments.

Els monarques obtenien els diners necessaris per a pagar els soldats i els funcionaris de diferents maneres.

Sistema de recaptació d'impostos eficaç.

Comerç internacional, els reis van aplicar impostos a les mercaderies que entraven i sortides. Hi havia tres grans rutes marítimes, la de les Índies occidental (comunicava Europa amb Amèrica), la de les Índies orientals (comunicava els territoris asiàtics amb Europa vorejant l'Àfrica) i la del comerç triangular (Europa, el golf de Guinea i Amèrica) els vaixells surten d'Europa carregats de manufactures, carregaven esclaus africans al golf de Guinea i es dirigien a Amèrica a vendre les manufactures i els esclaus i a carrega els vaixells de productes colonials per vendre'ls a Europa.

Préstecs dels banquers, que van causar un gran endeutament amb l'hisenda reial.

Corsaris, pirates autoritzats pel rei que assaltaven les naus i donaven part del botí a la monarquia.

La noblesa no tenia poder però molts nobles formaven part de la cort.

Els burgesos governaven les ciutats i cedien préstecs als reis però com que formaven part del tercer estament i pagaven impostos es van anar distanciant dels monarques absoluts.

-Temps de guerra.

Al s XVI la monarquia hispànica era la potència hegemònica d'Europa. Controlava el comerç marítim i encapçalava la lluita cristiana contra els turcs. Era defensora del catòlics, cosa que provocava enfrontaments amb els protestants.

Als segles XVI i XVII la monarquia hispànica era regnada pel Habsburg, Carles I i Felip II, reis absoluts.

Al s. XVII la monarquia hispànica va iniciar la seva decadència.

Els Habsburg també regnaven a Àustria, regne de cultura Alemanya I religió catòlica que comprenia Bohèmia, Moràvia i Silèsia. Àustria feia frontera amb l'imperi otomà i els reis destinaven molts esforços per contenir els turcs, que van arribar a assetjar Viena dos cops (1529 I 1683).

França va absorbir Borgonya i Bretanya i Anglaterra va conquerir Irlanda i va absorbir Escòcia.

A l'Europa oriental, només hi havia tres estats l'imperi otomà, Polònia i Rússia.

Les guerres eres constants. França i la monarquia hispànica van combatre per dominar Europa des de finals s. XVI fins a finals del s XVII.

Molts estats van patir guerres civils (França, Anglaterra i l'imperi Alemany). Aquestes guerres es van barrejar amb els conflictes religiosos (protestants i catòlics).

Les guerres de religió franceses van ser vuit conflictes entre (1562 i 1599) que van enfrontar catòlics amb calvinistes (hugonots). Els catòlics rebien suport de la monarquia hispànica i els hugonots d'Anglaterra. La nit de sant Bartomeu els catòlics van assassinar 15.000 hugonots. Els nobles francesos van lluitar per la corona i Enric de Borbó es va imposar amb l'edicte de Nantes que confirmava el catolicisme com a religió oficial i donava llibertat als hugonots per exercir la seva religió.

La guerra dels trenta anys va començar com un conflictes religiós i polític dels alemanys i va acabar sent una lluita entre els Borbó i els Habsburg pel domini d'Europa.

L'imperi alemany estava format d'estats protestants que reconeixien el poder de l'emperador i entre els s. XV i XVII hi regnaven els Habsburg. Les lluites entre els estat alemanys i Àustria (catòlica) eren constants.

Aquesta guerra va començar a Bohèmia, on els txecs van defenestrar els representants del rei d'Áustria i aquest els va declarar la guerra.

La monarquia hispànica va donar suport als austríacs i el conflicte es va estendre a tota Europa.

La guerra s'acabà amb la pau de Westfàlia però França i la monarquia hispànica van lluitar fins a la pau del Pirineus.

La pau de Westfàlia donava llibertat als estats alemanys per escollir la seva religió i prohibia a l'emperador intervenir en la política dels estats. Es va acabar el domini dels Habsburg i començava l'hegemonia de França.

-L'exèrcit dels reis absoluts.

Els monarques necessitaven un exèrcit poderós. Els exèrcits feudals van ser substituïts per unitats militars formades per mercenaris, que lluitaven a canvi d'un sou. Els reis utilitzaven els exèrcits, que seguien sent comandats per nobles, per defensar les fronteres del reialme.

Els reis acceptaven soldats de tota precedència i condició social, dins d'exèrcits com d'hispànic o el francès hi havia soldats suïssos, irlandesos, alemanys i napolitans. Els mercenaris anaven amb qui pagava més.

Els exèrcits feien servir l'artilleria i les armes de foc portàtils com els arcabussos, els mosquets i els fusells amb baioneta.

Al s. XVIII els mercenaris van començar a disminuir i els reis van reclutar de manera forçosa la població masculina.

Com que no hi havia casernes, els soldats s'allotjaven a les cases dels pagesos, que sovint fugien del soldats per tal d'evitar que abusessin d'ells (robaven, cremaven les collites, ultratjaven les dones, segrestaven el veïns). Altres Pagesos es revoltaven però eren reprimits severament.

-La revolució Anglesa.

La majoria dels estats europeus eren monarquies absolutes. Suïssa era una confederació democràtica.

A Anglaterra la monarquia absoluta ma desaparèixer desprès de dues revolucions. A finals del s.XVI el parlament era viu, sense l'acord del parlament el rei no podia establir impostos.

Carles I Stuart (1625) tenia una actitud absolutista que va provocar enfrontaments entre la monarquia i el Parlament, enfrontaments que van desencadenar una revolució que es va convertir en una guerra civil. Al costat del rei hi havia la noblesa, els grans comerciants i l'Església anglicana; al costat del Parlament la burgesia, les classe mitjanes i els artesans. Els partidaris del Parlament eren puritans que s'oposaven al poder i luxe de l'Església anglicana.

L'exèrcit del Parlament va ser dirigit per Oliver Cromwell i va derrotar els exèrcits reials. Carles I va ser jutjat pel Parlament i decapitat. Era el primer rei jutjat i condemnat pels seus súbdits.

Després de la mort del rei es va instaurar la república, governa des del Parlament i més tard dictatorialment per Cromwell que va perseguir els absolutistes i va esclafar les revoltes dels grups radicals (leveller i diggers) que l'havien ajudat i que aspiraven una distribució justa de la terra.

Mort Cromwell, a Anglaterra hi van regnar els Stuart. Jaume II (fill de Carles II) volia reinstaurar l'absolutisme però el Parlament va oferir la corona a Guillem III (gendre del rei) que va derrota Jaume II. La nova monarquia era de religió protestant i donava llibertat al Parlament alhora que reconeixia els drets individuals dels ciutadans, aquest model polític es va anomenar monarquia parlamentaria.