Ciencias Psicosociales Aplicadas

Psicología evolutiva. Infancia. Adolescencia # Desenvoplupament. Adult. Gent grant. Senectut

  • Enviado por: Titamane
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

UNITAT II PSICOLOGIA EVOLUTIVA:

TEMA 12: LA INFÀNCIA

La psicologia evolutiva és l´estudi del ser humà des del punt de vista del creixement ( des de que creix fins que mort). S´estudia:

  • Processos de canvi que es donen al llarg de la vida.

  • Context, causes, determinants que estan relacionats amb les etapes evolutives.

12.1.- PSICOLOGIA DEL DESENVOPLUPAMENT:

La maduració són estadis de canvi en el subjecte, estar disponible a desenvolupar-se. Si s´esforça un estudi maduratiu no és bo.

12.1.1.- METODOLOGIA

Existeixen malalties durant l´embaraç que pateix la mare i que donen malformacions o retards mentals en el fetus. També existeixen medicaments que pren l´embaraçada que afecten a la maduració del fetus C mal desenvolupament). Cada etapa evolutiva té una maduració concreta i específica. Les diferencies que hi ha entre grups d´edat sempre han sofert diferents mètodes:

  • Mètode transversal: es comparen dos grups d´ edat diferents del mateix any.

  • Mètode longitudinal:

El mètode transversal és més econòmic i es treuen resultats ràpidament i fàcils d´explicar. El mètode longitudinal és més costós.

A principis del segle XIX el nen comença a tenir importància ja que el nen tenia dreta a un educació. A partir del segle XIX el món infantil cobra importància i a finals d´aquest segle es comencen a fer estudis sistemàtics sobre els nens ( Piaget).

Apareixen tres grans escoles:

  • Psicoanàlisis: a partir de la maduració sexual del nen se l´estudia ( Freud).

  • Piaget: estudia al nen observant-lo.

  • Conductistes: estudien als nens a partir de l´aprenentatge.

12.1.2.- LA GES5TACIÓ:

  • Períodes prenatals: si la mare es cuida i porta una vida normal el nen sortirà bé, si es tot lo contrari el nen pot patir riscos.

  • Etapa germinal: primers 14 dies de la fecundació.

  • Etapa embrionària ( alt risc): va de la 2 setmana a la 8 setmana ( primers dos mesos). Es consoliden els sistemes.

  • Etapa fetal: va des de les 8 setmanes fins al naixement. El nen es comença a formar: cara, mans, sistema medular-ossi, celles, cabells. Als sis mesos es ralenteix el creixement. El sistema respiratori no esta ben construït..

  • Riscs prenatals:

    • Mala nutrició.

    • Malalties durant la gestació.

    • Medicacions durant l´embaraç.

    • Consum de drogues durant l´embaraç ( fumar, alcohol).

    • Edat.

  • Aspectes psicosocials de la gestació: estrès durant l´embaraç.

12.1.3.- EL NAIXAMENT:

El naixement és un estadi de pas brusc, de un estadi paradisíac a passar per tot el part per sortir i tolerar molts canvis. És una situació traumàtica pel nen, el trauma del naixement. S´intenta el màxim evitar el dolor tan a la mare com al fill.

El factor de l´ordre del naixement: el primogènit se li exigeix més, hi ha més inseguretat, els altres ja tenen un germà davant per tenir un model per guiar-se. Els primogènits són els més exigents amb ells mateixos, perquè són el model pels petits. Els petits ja s'ho troben tot mig fet, sel´s hi permeten més coses, no se'ls hi exigeix tant. El fill únic és més mimat perquè té menys coses a compartir, però és més enyorat per un germà.

El ne quan neix té tres necessitats bàsiques:

  • Alimentar-se.

  • Defensar-se.

  • Enamorar.

Els mamífers quan neixen en pocs minuts ja són capaços de posar-se drets i alimentar-se, el nen no ho pot fer si no l´ajuden. El nen quan neix ha de plorar per respirar. Els primers dies els passa dormint i menjant.

Per Freud aquesta és la etapa oral, el nen es comunica a través de la boca amb el món exterior. Als pocs dies de vida el nen pot:

  • seguir una llum.

  • Tancar els ulls per un flash.

  • Seguir un so amb el cap.

  • Als 15 dies fixa el rostre de la mare.

  • A les 3-4 setmanes pot somriure.

Moragues descriu tres etapes:

  • ETAPA INFANTIL 0-2 ANYS, ETAPA EGOCÒSMICA O SENSOMOTORA:

  • Passa de la confusió a la orientació. S´aconsegueix amb l´esquema. El creixement es exponencial. Al principi és molt ràpid fins arribar als 12- 14 anys i desprès anirà minvant sempre.

    • Desenvolupament motor del nadó:

      • Comença a mouries abans amb els braços que amb les cames.

      • Als tres mesos aguanta el cap.

      • Als 4 mesos pot girar-se i pot agafar coses amb les mans, la visió ja és normal.

      • Als 6-7 mesos ja gateja i repta, juga amb les mans i es pot seure. Apareixen les dents.

      • Als 8 mesos s´aixeca aguantant-se.

      • Als 12 mesos camina aguantant-se.

      • Als 18 mesos camina sense aguantar-se, puja escales, corre amb les cames obertes, aguanta l´equilibri, menja sol potinejant, juga a la pilota, fa gargots, controla els colors, i els esfínters. Aprèn l´ordre i la disciplina. Per Freud aquesta es la fase anal.

      • Als 24 mesos la capacitat motora ja ha de ser la correcta.

    • Alimentació i deslletament:

      • Biberó, cullera, mossega i mastega.

      • Fins els 6 mesos és una dieta líquida. Als 4 mesos comencen a menjar amb la cullera. Entre els 6mesos- 2 anys comencen a sortir les dents, és molt dolorós i això afecta al nen.

      • Dels 6-8 mesos l´alimentació comença a ser sòlida

      • Als 24 mesos ja pot menjar de tot.

    • Desenvolupament del llenguatge:

      • Al 1 mes sons gotorals.

      • Als 2 mesos comença a vocalitzar.

      • 3 mesos diu les consonants k-p-m.

      • Als 4-5 mesos ja diu síl·labes.

      • Als 12 mesos ja diu paraules, parla de sí mateix en tercera persona: el nene.

      • Als 18 mesos ja és més estructura. S´interessa més per les coses, llibres, sap dir el nas, les mans el cul...

      • Dels 2 als 4 anys hi ha una eclosió del llenguatge. Els hi agrades molt els comptes.

    • Desenvolupament mental:

    Per Piaget és la etapa sensomotora i per Moragues és l´assimilació del món i acomodació en el món. L´experiència quotidiana del nen fa l´assimilació i acomodació en el món. El nen es mou , sent, escolta i creix. Als 12-18 mesos experimenta tot el que l´envolta.

    És una etapa on el nen és molt depenent de la figura materna. A partir d´aquí es consolida el simbolisme ( substitutius dels afectes paterns). En aquesta etapa dels 0-2 anys existeixen les coses si es veuen o no es veuen, aprèn les permanències de les coses, malgrat no es vegin.

    El nen aprèn a parlar, és un llenguatge substitutiu pel nen. També aprèn el paper del joc i el conte, per a ells és una eina de control de la situació.

  • ETAPA PROLÒGICA 2-6 ANYS:

  • És l´etapa del NO, el nene no. Comença a controlar els esfínters, la realitat admet que té limitacions. Quan apareix el germà hi ha una regressió del nen gran i torna adoptar actituds que ja havia superat.

    Als 3-4 anys és l´etapa edípica per Freud. “ jo quan sigui gran em casaré amb la mama”. És el “complejo de Edipo o Electra” ambivalència amor-odi.

    Aprèn a diferenciar-se dels altres i vol ser el rei de la casa. Reafirmació personal. Té llenguatge molt avançat, aprèn a simbolitzar.

    És una etapa de simulacre ( com si), pensament màgic, utilitzar la part pel tot ( obra els braços i les mans com si fos un avió). Agafant una part de la realitat controlen la realitat.

    Característiques del pensament màgic:

    • Animisme: atribuir vida a objectes inanimats.

    • Imitació: jo faig “com si” i ja sóc allò.

    • Contacte: amb una petita part de la realitat es converteix en tota la realitat.

    • Omnipotència : atribuït a entitats externes ( el pare és el més gran del món). El reis, papa noel són els millors i ho poden tot.

    • Els personatges són extrems, extremament bons (les fades, els prínceps) o, extremament dolents (els pirates, les bruixes).

    • Són unidireccionals i en la realitat no, el pare un dia esta de bon humor, però al següent dia ja no.

    • Generalització: només n'hi ha un. Entitat única.

    • Egocentrisme: el món es veu des de la perspectiva del nen. Monòlegs col·lectius tots parlen però no s´escolten. L´escolarització és l´entrada del món col·lectiu. Els contes sempre tenen una moralina.

  • ETAPA OPERATIVA 7-12 ANYS:

  • Es comença a valorar lo lògic amb lo màgic. Són móns separats. Per Piaget hi ha una consagració de la matèria ( got llarg i got prim). Malgrat el canvi i la forma la quantitat d´aigua és la mateixa. Amb la massa també apareix aquesta consagració ( 1kg de palla o de ferro).

    La socialització s´ha fet evident, va a l´escola, té amics.... comença a aprendre nous coneixements a l´escola. Aprendrà les regles del joc. Adequar-se al temps ( el temps és il·limitat).

    Dels 10-12 anys hi ha una assimilació del pensament objectiu. És capaç de pensar en temes concrets. Pot raonar, aprendre i progressar. Per Freud és l´etapa de latència ( tota la sexualitat esta adormida).

    TEMA 13: L´ADOLESCÈNCIA:

    • En l´adolescència hi ha uns canvis fisiològics que iniciaran el pas de la vida infantil a l´adulta. A mitjans del segle XIX es comença a parlar de l´adolescència:

    • De la pubertat fins a la edat adulta, on en la etapa puberal hi ha els canvis físics i psicològics, encara que socialment encara no és totalment adult psicològicament.

    • Hi ha turbulència i agitació personal (segons els romàntics). És una etapa de bandes i de delinqüència també.

    • Segons la societat l´adolescència pot ser una etapa tranquil·la o de trauma. Hi ha una crisi psicosocial ja que es troba a si mateix i s´ha d´acceptar. Això dependrà molt de l´entorn on es viu.

    • Es desenvolupen els òrgans primaris sexuals. Canvis psicològics on hi ha un canvi de temperament, buscar-se a sí mateix buscant símbols.

    • Negació de l´infancia, l´adolescent tot aquell món infantil el deixa totalment arraconat. Hi ha una busques de la seva “nova” identitat, “qui soc jo”. Sap que no és un nen.

    • Té pensament ambigües, no té clares les coses, això li provoca tenir molta sensibilitat, l´opinió dels altres és molt important per ell.

    • Té ambivalència, passa per moments d´exaltació i de calma, per moments que és molt responsable i per altres de total irresponsabilitat. És molt extremista, o ara o mai.

    • Etapa típica de la crisi generacional: són recíproques, troba molts defectes als pare, igual que els pares veuen que el seu fill ha canviat molt. Es produeix rebuig i incomprensió per ambdues parts.

    • Fa grans projectes pel futur, encara que desprès sol canviar-los. La temporalitat la viu encara com si fos un nen. No sap ben bé com calcular el temps per fer les coses.

    • L´adolescència és un procés d´individualització: les idees es van estructuralitzant millor, va pensant per si mateix va cap a la maduració.

    TEMA 14: PSICOLOGIA DE L´ADULT I DE LA GENT GRAN

    14.1.- L´EDAT ADULTA:

    • Erikson: estudia en cada etapa allò que passa.

    • Helson: estudia els fets que marquen al passar d´una etapa a una d´altre de la vida, que marquen pautes evolutives ( fer la mili, casar-se, tenir fills, mort d´un familiar, pèrdua d´una feina, agafar una malaltia greu, la jubilació, que pot ser a qualsevol edat, però sempre produiran un canvi). També poden ser esdeveniments imprevistos.

    Per se madur s´ha de:

    • tenir noció i control del temps.

    • Individualització: capacitat de poder pensar i fer les coses per tu mateix. També entendre que els altres són individuals.

    Una persona madura és un concepte òptim, no ideal, sinó que pot tenir alts i baixos que qualsevol situació pot afectar-li, actuar de la forma més ponderada possible ( seny).

    La maduresa esta associada amb salut ( mentalment, la capacitat d´estimar i d´ésser responsable, sa mental). Freud “ és madur aquell que sap estimar i treballar”.

    Allport “ trets característics de la persona madura:

    • Compromís del jo o involucració personal a les activitats a les que un s´entrega i participa.

    • Capacitat d´afecte i estimació envers els altres, ressonància efectiva.

    • Seguretat emocional i confiança en sí mateix que li permet tolerar, més o menys, situacions frustrants i les pròpies limitacions.

    • Tenir un sentit realista en les percepcions, com en les aspiracions, funcionar adequant-se a la realitat ( les coses tal com són). Objectiu amb les percepcions.

    • Coneixes a sí mateix, i tenir sentit de l´humor sobre un mateix, això evita el beures superior, ser més humil.

    • Tenir uns filosofia de la vida propis alhora d´afrontar els esdeveniments, i donar sentit a la pròpia vida, tenir coherència entre el que es pensa i el que es fa.

    14.1.1.- ETAPES DE L´EDAT ADULTA:

  • EDAT ADULTA PRIMERENCA ( 20-45 anys):

  • Es comença a establir relacions series. No te feina segura, i físicament s´esta en bona forma.

  • Primera joventut o etapa de joventut ( 20-30 anys):

    • Se sent en plena forma.

    • Estableix relacions estables intimes, o almenys les busca.

    • Etapa de compromís. No pot començar una activitat i deixar-la perquè no li agrada.

    • L´activitat professional ocupa el 50% del temps.

    • Evolució pel que fa a les amistats, molt important la confiança, el compartit el ser jove.

    • Establim l´identitat, estudis universitaris, la primera feina.

    • Amb l´edat l´amistat es guarda per les relacions íntimes. Les relacions estables acaben en matrimoni, normalment, o en parella.

    • El concepte d´individualització, és diferent l´altre que tu. No tenir aquesta capacitat implica un grau mínim de maduresa. Fracàs en les relacions. La mitja d´edat per casar-se és de 25 anys.

  • Etapa de la primera maduresa (30-45 anys):

  • Hi ha dos tipus de parelles:

    • Parelles simètriques: els dos individus molt semblants.

    • Parelles complementaries: són molt diferents però això fa que es complementin.

    Hi ha moltes parelles que estan en mig. A la llarga les parelles simètriques tenen més problemes ja que com són molt semblants un es fica en el territori e l´altre, sense adonar-se.

    Entre els 30-35 anys venen els fills. Comporta una sèrie de canvis en la parella, canvia el seu ritme de vida. El fill ha de ser desitjós i esperat, sinó és així, si el fill ve d´una manera sobtada pot haver-hi problemes. Cada vegada els joves tenen fills més tard per problemes econòmics i perquè tindran una obligació, encara que tenir un fill comporta una gran satisfacció.

    Hi ha dos tipus de famílies:

    • Famílies centrípetes: formen un nucli familiar, ho fan tot junts.

    • Famílies centrífugues: es separen molt tempranament, els fills marxen de casa molt aviat.

    Actualment les famílies són centrifugues per causes de treball, viatges...

  • EDAT ADULTA MITJANA ( 45-65anys):

  • A partir dels 40-60 ( maduresa) més o menys ja s´han resolt les qüestions bàsiques de la vida. No hi haurà grans canvis ja que s´han efectuat. El fer-se gran és molt subjectiu ( als 20 ja pots sentir-te gran). Als 45 un ja ha assumit els trets característics de la maduresa. Es sent en el màxim de les seves perspectives. És un anar conservant tot el que has fet.

    Els ideals, les utopies comencen a baixar, son més realistes. Són més independents dels pares. Es centra en tasques realitzables, d´aquí la gran dificultat del personal a adaptar-se a les noves tecnologies, perquè no s'hi fiquen. Aquest pas pot implicar una crisi perquè ests deixant enrera la joventut, assumir que t´estas fent gran pot crear la crisi.

    La visió del temps quan ets jove és il·limitat, a partir dels 40 aquesta visió es veu afectada perquè el temps passa. A nivell imaginari quan ets adult comença a decaure i a veure que no es pot fer tot. El mite de que la joventut és fantàstica i lo vell és desagradable també agreuja aquesta crisi. Això pot provocar molta insatisfacció.

    A nivell laboral entrar a l´edat madura implica una sensació d´estar estancat perquè normalment ja has aconseguit el que volies.

    La funció de pares comença ha desaparèixer perquè els nens són grans. El perdre rols pot crear conflictes emocionals. A nivell personal es comencen a produir canvis, la memòria comença a perdre´s, encara que estàs plenament en situació intel·lectual. La capacitat de aprendre coses noves fa mandra..

    Hi ha canvis físics importants. La vista cansada ( agudesa visual), l´oïda comença a ser més dura, es perd el cabell i apareixen les canes. Es preocupen una mica més, deixen de fumar, a fer dieta, a fer exercici físic( sobretot els homes). És una etapa típica de depressions perquè hi ha alguna cosa insatisfeta a qualsevol nivell, social, físic, laboral o familiar. En les dones apareix la menopausa que provoca canvis hormonals i pot crear una crisi. Normalment intentem compensar el que es perd amb el que ja tens.

    14.2.- LA GENT GRAN:

    Període on física i psíquicament estan bé però socialment són discriminats. ( ex: jubilació als 65 anys).És un canvi molt important en l´estatus de la persona. Avui en dia tenim un augment de gent gran bastant elevat ja que avui dia la medicina ajuda a l´augment. Hi ha més qualitat de vida. Un altre factor que influeix en l´augment de gent gran és la prevenció.

    Dins la gerontologia podem diferenciar dos etapes:

    • Primera etapa ( 65-80 anys) la gent gran

    • Segona etapa ( 80-...) vellesa o senectut.

  • GENT GRAN, PRIMERA ETAPA (65-80 anys):

  • Mantenir la qualitat de vida. Es busquen entreteniments. Esta marcada per la jubilació. En aquesta etapa estan marcats pels aconteixements socials de la seva època. Existeixen factors per poder acceptar aquesta etapa:

    • Salut bona.

    • Persona consicenciada en la jubilació.

    • Ingressos econòmics.

    L´estudi físic d´aquestes persones és bo però comencen a produir-se els “ achaques de la edad”. Les dificultats que tenien es van agreujant. La visió, la sordesa, reflexes, memòria, l´agilitat psicomotora són dificultats que es van complicant a mida que passen els anys i a part hi ha un factor afavoridor d´aquestes pèrdues i és el sedentarisme que existeix a la societat ( tenim moltes comoditats).

    En aquesta primera etapa l´interés per les novetats disminueix ja que un sol tenir molta mandra per aprendre coses noves. En aquestes edats comença la soledat ja que es produeix la mort de la parella o s´ha produït un divorci.... si en aquestes edats es produeix un dol s´ha de deixar viure´l, deixar plorar.

    La entrada a la jubilació és la pèrdua d´un estatus de un rol que prèviament teníem. És important que les persones jubilades assumeixin i compensin les pèrdues dels factors que abans tenien.

  • LA SENECTUT, SEGONA ETAPA ANCIANITAT ( 80 anys-...):

  • 2.1. Característiques de l´estatus de l´ancianitat.

    • Àrea biològica:

      • Positives:

        • Immunitzat.

        • Desenvolupat.

        • Madur.

        • Llibertat de reproducció en la dona.

      • Negatives:

        • Dèbil.

        • Malalt.

        • Limitat.

        • Pèrdua de la capacitat reproductora en la dona.

    • Àrea psíquica:

      • Positives:

        • Equilibri.

        • Estable.

        • Experimentat.

        • Seré.

      • Negatives:

        • Lent.

        • Insegur.

        • Desmemoriat.

        • Confós.

    • Àrea social:

      • Positives:

        • Llibertat del treball obligatori.

        • Disponibilitat de temps.

        • Menor nombre de responsabilitats.

      • Negatives:

        • Pèrdua del poder socilaboral.

        • Limitació dels contractes socials.

        • Menor rellevància i poder social.

    • Àrea econòmica:

      • Positives:

        • Seguretat de la pensió vitalícia.

        • Assistència sanitària gratuïta.

        • Avantatges fiscals.

        • Serveis en espècies gratuïts.

      • Negatives:

        • Revisió de pensions insuficients.

        • Majors necessitats d´assistència sanitària.

        • Impostos creixents.

        • Pèrdua del poder adquisitiu.

    El futur del subjecte és l´etapa final de la vida. Desprès de la persona trobem gent que es sent més o menys jove. Segons Erikson el subjecte es troba entre la intel·ligència del “ jo o la desesperació”.

    Físicament la ancianitat és fràgil en canvi psicològicament tot depèn de l´individu, si que es veritat que es té més pèrdua de memòria, menor moviment psicomotor, lesions de cervell,...

    La gent anciana té més desinterès pel món i això fa que aprendre coses noves no els interessi. Es desentenen del món. Les relacions interpersonals disminueixen perquè ells s´aillen i això provoca la soledat. Quan la persona arriba aquesta etapa s´han de plantejar on volen viure ( residència, casa dels fills, assistent social...).

  • Personalitat i adaptació a l´envelliment:

    • Teoria de la activitat ( Tartler 1961): segons els gens estudis conclou que només és feliç la persona que es sent útil vinculada a la comunitat. Qui no pugui fer-s´ho es sentirà infeliç. A partir d´això proposen programes d´activació a través dels casals d´avis on es fomenten les relacions socials, les activitats en general.

    • Teoria de la desvinculació ( Cummming i Herry 1961): certs treballs conclouen que el vell necessita d´un aïllament social i d´una reducció de les responsabilitats per sentir-se feliç. Segons aquests autors el vell te por a sentir-se desemparat i marginat i només per això fa activitats d´utilitat.

    Aquestes dos teories són complementaries encara que diguin coses deferents. La persona ha d´anar assumint el rol de persona deferent, aquesta persona ha de compensar les coses que pot fer amb les que no pot fer. L´adaptació de una persona gran sempre dependrà de certs factors com poden ser:

    • salut.

    • Independència/dependència.

    • Estil de personalitat.

    • Economia...

    Existeixen diferents tipologies i graus de adaptació ( Richard 1961):

    • Ben adaptats:

      • Madurs

      • Acomodats.

      • Defensius/ blindats si alguna cos falla = mal adaptats.

    • Mal adaptats:

      • Irritables.

      • Autocomitus/depressius.

      • Mixta.

    Els “life events” esdeveniments dràstics de la vida, trasbalsos que poden causar impactes. Hi ha dos tipus:

    • Normatius: esdeveniments dràstics que et passen a tu però que també li passen a més gent de la població ( comú).

    • Vitals: esdeveniments que estan fora de lloc.

    La última tapa de la ancianitat es quan s´espera o ja es veu la mort per davant teu.

    1