Ciclo interno de la empresa

Actividad empresarial. Análisis formal. Clases de producción. Factores productivos. Medida de productividad y rendimiento # Capacitat de producció. Processos productius. Factors. Productivitat i Rendiment

  • Enviado por: Gamjaci
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

  • Classes de producció

  • 3.1.1 Concepte

    La producció és la part de l'activitat econòmica de l'empresa que transforma mitjançant una tècnica determinada els factors productius en productes.

    Les principals classes de producció, les podem dividir en:

    • Simples: s'obté d'un sol producte.

    • Complexes: s'obté de més d'un producte. Dins d'aquest tipus de producció és pot distingir entre:

      • Alternativa: aplicant els diferents mitjans productius. Si es vol incrementar el volum de producció d'un d'aquets productes només es pot aconseguir reduint el volum de producció d'algun altre producte.

      • Acumulativa: si s'augmenta el volum de producció d'algun producte es genera l'augment d'algun altre producte perquè s'obtenen conjuntament i inseparablement del mateix procés. Aquest fenomen també es coneix com a producció conjunta. Per exemple: si jo sóc un granger i tinc més vaques i més llet, aleshores també m'augmentaran els fems o en el cas de la carn: a més carn també tinc més pell.

      • Paral·lela: els productes s'obtenen de forma independent sense interferir-se entre ells perquè normalment es fan en llocs de treballs diferents. És a dir, es tractaria de diferents produccions perfectament diferenciades però unides pel fet de pertànyer a una mateixa explotació o empresa.

    Cal tenir clar que en cadascuna de les diferents fases de transformació podem tenir classes de producció diferents i, per tant, per exemple: la fase 1 pot esser acumulativa i la fase 2 alternativa.


    3.2 Els factors productius

    Prèviament, hem de definir el concepte de procés productiu, com aquell procés en el qual les matèries primeres circulen pels diferents centres de treball, i mitjançant la resta de factors van adquirint un major grau de perfeccionament fins a convertir-se amb productes acabats.

    Aquesta definició és ben certa per els processos de les empreses industrials però caldria realitzar matisos per a les empreses de serveis, i s'hauria d'entendre que les empreses comercials no tenen processos productius complexos sinó únicament de comercialització, encara que en els grans magatzems, per exemple: es produeix un procés elaborat des de la compra de la mercaderia en els proveïdors, fins que es posen a la venta a la botiga.

    Els factors productius són els que possibiliten el desenvolupament d'un procés productiu i segons com actuïn es poden classificar en:

    • Actius: són els que es desenvolupen l'activitat que exigeix l'execució d'un procés productiu, es divideixen en:

      • Estructurals que són aquells que s'utilitzen en més d'un procés.

      • Col·laboradors que són aquells que s'utilitzen en un sol procés i s'han de reposar.

    Per exemple: la màquina estructural, la força de treball col·laborador.

    • Passius: són l'objecte de l'activitat i, per tant, els que suporten el procés. L'únic factor productiu passiu és la matèria primera.

    Una vegada hem analitzat els diferents factors podem classificar 3 tipus de processos productius segons el comportament de les classes de producció:

    • Procés de producció simple: és aquell en el qual s'obté un únic producte acabat, un cas particular, és el procés de producció lineal definint com aquell que partint d'una matèria primera i a través de tractaments en fases successives s'obté un únic producte acabat.

    • Procés de producció compost: és aquell en el qual s'obté més d'un producte acabat i és possible establir un procés de producció independent per a cadascun dels productes.

    • Procés de producció complex: és aquell en el qual s'obté més d'un producte acabat i no és possible establir processos de producció independents per a cadascun dels productes.

    Comparant les classes de producció i els tipus de processos productius podem treure les conclusions següents:

    • Un tipus de producció simple implica un procés de producció simple.

    • Un tipus de producció alternativa implica un procés de producció compost.

    • En un procés de producció compost almenys una de les seves fases és de producció alternativa.

    • En un procés de producció complex almenys una de les seves fases és de producció acumulativa.

    Tot i així, podem classificar els processo productius sota altres perspectives, com per exemple el temps utilitzat i el nombre d'operacions realitzades. Si ho enfoquem des d'aquest punt de vista podem distingir entre:

    • Producció en sèrie: la conversió d'inputs en outputs es realitza en espais infinitesimals de temps i nomes es realitza una operació.

    • Producció en cadena: els processos es realitzen en un espai acotat de temps, i es realitzen simultàniament varies operacions.

    Cal tenir en compte, que cada empresa pot tenir un procés de producció específic, per això, hem d'intentar buscar trets comuns per aplicar un tractament comptable homogeni, així doncs, la conjunció de diferents mitjans de producció, en un binomi espai - temps, per tal que, realitzin una combinació harmònica que generi productes acabats ha de concretar-se en les unitats de treball.

    Una unitat de treball és el conjunt mínim de factors actius que degudament coordinats i organitzats, poden realitzar una activitat.

    Cada unitat de treball determinarà una unitat de cost, per exemple: una colla de mà d'obra (operari i una màquina) totes les unitats de treball que facin la mateixa activitat les agruparem en llocs de treball i aquests els agruparem en seccions de treball.

    Exemple de lloc de treball: seria la agrupació de tots els operaris que tallin peces en un lloc anomenat tallatge.

    Exemple de secció de treball: seria la agrupació del lloc de tallatge i altres llocs relacionats amb la producció de determinats productes en la secció de producció.

    El fet que alhora de calcular els costos utilitzem els llocs de cost o seccions de cost, dependrà del nivell d'agregació d'activitats que es desitgi.

    D'una forma genèrica podem realitzar una classificació segons les seves funcions, per seccions de treballs de la forma següent:

    • Secció de proveïment.

    • Secció de transformació.

    • Secció comercial.

    Aquesta va ser una primera classificació degut a que en temps anteriors les funcions d'administració no eren massa importants, però posteriorment és crea i s'agrupa aquestes tasques en una secció pròpia de l'administració:

    • Secció de proveïment: fa referència a totes les operacions que es refereixen a compres o aprovisionaments de matèries primeres i auxiliars i de l'administració d'aquestes. Per exemple: el fet d'emmagatzemar les matèries primeres.

    • Secció de transformació: fa referència a les operacions que es produeixen a la empresa des de que entren els productes a les operacions de transformació fins a arribar a l'obtenció del producte acabat. Per exemple: transformar la matèria primera en producte sèrie acabat.

    • Secció comercial: fa referència a les operacions que es produeixen a l'empresa des de que entren els productes tècnicament acabats al magatzem de productes a l'exterior. Per exemple: la captació de nous clients.

    • Secció d'administració: fa referència a les operacions d'administració i direcció general de l'empresa. Per exemple: omplir els fulls de salari, preparar la factura d'un client.

    Tot i així, al cap del temps, han anat sorgint altres seccions que poden ser tan importants com les anteriorment mencionades, com poden ser: I + D, disseny del producte, el servei post venda, hot-line, etc.

    D'altra banda, podem obtenir una classificació segons el tipus d'operació que es realitza, així doncs, podem trobar llocs de treball principals i llocs de treball auxiliars.

    • Els principals, intervenen directament en l'adquisició dels factors, en l'elaboració dels productes, en la col·locació d'aquests, i en l'administració i dissecció general de l'empresa.

    • Els auxiliars, intervenen en operacions complementàries a les dels llocs de treball principals, però en principi són imprescindibles, com per exemple: la neteja, el cost de seguretat de l'empresa, etc.

    3.3 Mesura de la productivitat i el rendiment

    3.3.1 Concepte de productivitat i el rendiment

    La productivitat és la relació que existeix entre la quantitat de producte obtingut (output) i les quantitats mitjanes de producte (matèria primera) utilitzats per aquesta finalitat. Aquest és un factor amb el qual podem comparar la producció obtinguda per una empresa, és la matèria primera un factor passiu bàsic sobre la qual actuen tots els processos productius i que ens proporcionar una primera visió estàtica de la productivitat, així doncs tindrem que:

    Aquesta ràtio ens diu els productes obtinguts respecte a la matèria primera utilitzada com que no té gaire sentit analitzar per separar cadascun dels factors que intervenen en la producció sinó que desitgem trobar la combinació harmònic productiu, una magnitud homogeneïtzadora i dinàmica, es la unitat de temps.

    Aquesta ràtio analitza el temps empleat respecte l'output obtingut.

              • Quin està en millor posició, una productivitat de 5 o de 3? Posem el mateix denominador vol dir que un ha obtingut més producte acabat que l'altre, és a dir, el de 5 està en millor situació.

    Segons el professor Fernández Pirla, els factors que més intervenen en la variació de la productivitat són quatre:

                • La dimensió de l'empresa.

                • L'amplitud del mercat sobre el qual actua l'empresa.

                • El grau de capitalització de l'empresa en els recursos.

                • L'organització de la producció i dels recursos humans de l'empresa.

    Mentre que, la productivitat és un concepte majoritàriament acceptat, el concepte de rendiment té múltiples versions, en tot cas podem entendre per rendiment, la mesura de l'aprofitament del potencial productiu dels factors utilitzats mitjançant la proporció entre previsions i realitzacions; és ad dir, entre dades planejades i dades aplicades.

    Pels factors passius podem trobar que:

    Aquesta ràtio analitza el consum previst vers el consum real.

    Pels factors actius podem trobar que:

    Aquesta ràtio analitza el temps previst vers el temps real.

    També, es pot entendre el rendiment com l'anàlisi d'una combinació productiva per veure si s'obté realment la quantitat precisa de producte, en aquest cas tindrem la expressió següent:

    Aquesta ràtio analitza la producció programada vers la producció realitzada.

    3.3.2 La capacitat de producció

    La capacitat de producció és pot definir com la quantitat física d'un producte que una empresa pot produir en un determinat període de temps, es pot expressar en tones l'any, kilograms al dia, unitats a l'hora, etc. una determinació teòrica de la capacitat de producció és superior possiblement si és coneix prèviament el temps necessari per processar una unitat de producte, per tant, cal definir d'una forma clara les condicions amb les que treballa l'empresa.

    La qüestió es pot anar complicant quan una peça ha d'ésser vinculada a diferents llocs de treball, perquè cadascun d'ells es pot destinar més o menys temps en processar la peça i en crear-ne els anomenats colls d'ampolla.

    En aquests casos, la capacitat estarà limitada pels llocs on s'inverteixi més temps en fabricar la peça, encara que és interessant fer a l'empresa, coneix-ne la capacitat teòrica, la que realment cal saber és la capacitat real que difereix de la primera perquè analitza els fenòmens d'interferència, els fenòmens de saturació, les irregularitats en el procés, les parades imprevisibles, etc.

    Exemple de fenomen interferència: dues peces amb diferents recorreguts que s'han de processar en el mateix lloc de treball.

    Exemple de fenomen de saturació: la capacitat de subministrament dels proveïdors.

    Exemple de irregularitat en el procés: la baixada del rendiment dels operaris.

    Exemple de parades imprevisibles: l'escalfada d'una màquina.

    Dins de la capacitat real podem distingir la capacitat pràctica que sol oscil·lar entre un 70% i 80% de la tècnica, depenent del sector, i que és la visió realista tenint en compte les condicions actuals i la capacitat normal que és la visió a mig termini, havent estudiat els canvis cíclics dels últims 3 o 5 anys entre els quals hi podem trobar la diferencia de la demanda del producte.

    Quan és produeix un excés de capacitat, és a dir, la producció real és inferior a la capacitat de producció que no poden adaptar-se a la nova situació, i es genera el fenomen econòmic de la subactivitat que implicarà tenir uns costos que no seran necessaris per a la producció real. Exemple de subactivitat: produeixen molt menys del que realment podria produir, si et baixa la producció, però ja tens uns treballadors que els hi has de continuar pagant el salari. Si tenim un compromís de lloguer i no es pot tirar enrere i et baixa la producció, has de pagar igual sense fer-ho servir.

    3.3.3 L'anàlisi del factor temps

    La magnitud temps té una gran importància en els processos productius, per això, el seu control serà indispensable per a la gestió empresarial, en tot cas el que necessitarem és una eina homogènia per poder mesurar la realitat econòmica, per tant, una duració del temps que per exemple no es proporcionin els calendaris tradicionals en mesos que tenen diferents setmanes o dies.

    Així doncs, és indispensable elaborar els anomenats calendaris econòmics que agrupen el temps amb major nacionalitat i permet una comparació entre períodes semblants.

    Utilitzant algun d'aquests calendaris econòmics l'empresa pot dividir el temps en:

                • Temps operari: fa referència a la plantilla i serveix per analitzar quin és l'aprofitament quantitatiu de la força del treball. Dins d'ell podem distingir en dos tipus:

      • Temps hàbil: és aquell en el qual es preveu realitzar l'activitat. Dins del temps hàbil, hi ha dos tipus:

        • Temps de presència: quan l'operari va a l'empresa en condicions de poder prestar la seva força de treball. Dins d'aquest n'hi ha dos tipus:

          • Temps actiu: es dóna quan l'operari realitza una feina concreta. Dins d'aquest n'hi ha dos tipus:

            • Temps principal: es dóna quan l'operari està realitzant una tasca bàsica del lloc de treball.

            • Temps complementari: es dóna quan l'operari està realitzant tasques secundàries als del seu lloc de treball. Exemple: ordena i netejar una determinada secció.

          • Temps inactiu: es dóna quan l'operari no desenvolupa cap funció concreta en la seva feina.

        • Temps d'absència: quan l'operari no va a l'empresa a prestar la seva força de treball. Exemple: malaltia.

      • Temps inhàbil: és aquell en el qual no es preveu realitzar l'activitat. Per exemple: diumenges i festius, excepte en alguns sectors.

                • Temps de maquinària: fa referència a l'aprofitament dels mitjans estructurals , segueix alguns dels paral·lelismes amb el temps operari, tot i que aquí seria difícil expressar el temps d'absència tenint molta importància el temps principal de transformació.

                • Temps material: l'utilitzarem per conèixer el procés transformades des de que la matèria primera surt del magatzem de compres fins que el producte acabat arriba al magatzem de vendes, és a dir, tot el cicle intern de l'empresa conegut com el temps material total, aquest valor bé determinat per una sèrie d'intervals parcials, n'hi han tres:

      • Temps de transport: està format pel desplaçament de les matèries primeres des del magatzem fins a les fases de transformació, també pels productes semiacabats d'una fase a l'altre i dels productes acabats des de la última fase fins al magatzem.

      • Temps d'estacionament: inclou el temps d'espera de les matèries primeres i els productes semiacabats mentre no els transformem, així com, els semiacabats i acabats mentre posen a una altra fase o al magatzem de vendes (aquí es produeixen colls d'ampolla)

      • Temps d'elaboració: és el temps que dura la transformació en cadascuna de les fases del procés productiu, sol coincidir amb el temps de transformació de l'operari i la maquinària.

    La consideració conjunta dels tres tipus de temps ha estat escollida mitjançant els diagrames o gràfiques de Gantt, on es pot apreciar la durada dels diferents intervals i permet tenir-ne un control.

    En aquest diagrama de Gantt s'observa un important temps inactiu d'operaris i maquinària, mentre s'espera el transport de la matèria primera, i posteriorment un petit temps inactiu de l'operari, que ha d'esperar que la màquina acabi la seva feina.

    Aquest control es pot concretar en una sèrie d'objectius, com són restringir el temps d'estacionament perquè els productes semielaborats no estiguin de lleure, restringir els temps inactius per aprofitar millor els recursos i per últim disminuir el temps de transformació per millorar la productivitat.

    Gràfic de Gantt

    T inactiu

    T complementari

    T principal

    T inactiu

    T complementari

    operari

    T inactiu

    T complementari

    T transformació

    T complementari

    maquinària

    T transport

    T estacionament

    T elaboració

    T transport

    material

    Tema 3. Anàlisis formal del cicle intern de l'empresa

    -Pàgina 34-

    T2

    T2

    “Q”

    “A”

    “P”

    T1

    T3

    T2

    “A”

    “P”

    T1

    “A”

    “P”

    T1

    “Q”

    “A”

    “P”

    T1

    T1

    “P”

    “A”

    “Q”

    T2

    “B”

    “Q”

    “A”

    “P”

    T1

    “Q”

    “A”

    “P”

    T1

    Temps complementari

    Temps principal

    Temps inactiu

    Temps actiu

    Temps absència

    Temps presència

    Temps inhàbil

    Temps hàbil

    Temps calendari