Cicerón

Literatura antigua clásica latina. Vida y obra ciceroniana. Biografía. Oratoria y Retórica

  • Enviado por: Depo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Vida i obres

Vida

Ciceró va ser un orador, polític i filòsof romà d'origen provincial i nascut a Arpinum (Italia) en una família del ram equestre, el jove es va familiaritzar a Roma amb els oradors: Cras i Escèvola, eren juriconsols.

Com que aquests mestres pertanyien al partit de la noblesa senatorial, ell va militar en les files coservadores.

Des del 87 va seguir les conferències de l'art de l'oratòria de Molón de Rodes, que es trovaba de pas a Italia; a continuació va esperar el final de la guerra civil (87-82) per iniciar-se a la vida pública com a simple advocat.

El seu primer al·legat va ser el Pro Quinctio (80) numés va ser una mostra de pret civil, però en el segon, Pro Roscio Amerino (79) en el que va defensar a Sext Rosci contra el llibert Crisógeno , qui havia aconseguit la confiança de Sila, el va portar al primer pla de l'actualitat. Poc després d'haver guanyat el plet, va embarcar cap a Grècia, un cop a Atenes, va compartir el seu temps entre les classes del jefe de l'Acadèmia Antíoc de Ascalón i les de Zenón, que profesava l'epicureisme.

Al 78 es trasllada a Esmirna. Després de la mort de Sila, Ciceró torna a Itàlia, va abordar la carrera dels honors i va ser elegit questor a Sicília, va acceptar defensar les queixes dels sicilians contra l'antic magistrat Verres, qui els havia oprimit i Ciceró va aconseguir la seva condena amb els seus al·legats Verrinaes. Per recompensar-lo, els sicilians li van enviar un important cargament de blat, però ell mostrant el seu respecte cap a la llei Cínica (que prohibia les remuneracions cap als advocats), va cedir el cargament de blat als graners de la plebs, i aquest gest va fer que fos escollit edil al 69. A més, el seu èxit en el procés de Verres li va consagrar una fama d'advocat i per això va defensar diverses causes (Pro Caecina, Pro Roscio, Pro Archia, Pro Rabiro Postumo...).Gràcies als beneficis d'aquestes causes, Ciceró va portar a la seva casa del Palatí i altres viles, una vida de gran senyor.

Va ser escollit pretor al 66 i va ajudar a Pompeu amb el seu discurs a favor de la llei Manilia (que otorgava al proconsol la direcció de la guerra contra Mítriades). Gracies a les incerteses de les seves intencions, va poder apartar a Catilina als comicis consulars i aparèixer com a cònsol del Senat davant el seu amic Marc Antoni, company de llista de Catilina i favorit de la plebs. Amb gran habilitat va neutralitzar a Marc Antoni amb ocasió del sorteig per les províncies que els cònsols havien d'administrar al final de la seva magistratura. A Marc Antoni se li va tribuir la Cisalpina i a Ciceró la Macedonia cargada de promeses perquè era molt rica per explotar. Ciceró li va proposar a Marc Antoni un interncavi que ell va acceptar i així es van fer amics.

Mes tard va fer dos discursos més, De lege agraria, que va lograr el fracàs de la reforma agraria presentat per Rullo. Després va fer front als populars, i els liders eren Cras i Cèsar perquè havien acusat d'ata traició al senador Rabiri per haver participat trenta set anys abans en l'assassinat de Saturnino. Ciceró va declarar la inocència de Rabiri en el seu Pro Rabiri; però quan Catilina novament derrotat a les eleccions consulars estava decidit a emplear la violència per tal d'ésser cònsol, va fer una conjura i Cèsar i Cras es van espantar perquè pensaven que allò acabaria amb una guerra civil i aquella mateixa nit, Cras va informar a Ciceró i l'endemá el Senat el va fer Senatus-consulte ultimum. Els conjuradors van intentar assessinar a Ciceró una matinada , però com que encara no havien començat l'execusio del complot i no podia acusar-los de res va actuar amb rigor i va convocar el senat amb l'esperança de que Catilina, present a la sesió, es veies forçat a desterrar-se ell mateix, aquests va ser l'objectiu que va aconseguir gràcies a la primera Catilinaria, més tard va pronunciar davant del poble la segona Catilinaria en la que va denunciar als criminals; però els conjurants no van reaccionar, no va ser fins la tercera Catilinaria quan Cèsar va proposar una cadena perpètua als presos, i finalment a la quarta Catilinària Ciceró es va decantar per la pena capital i va pronunciar a favor de la mort dels presos i va ser el que va decidir el senat, i va ser el mateix Ciceró qui va preucupar-se personalment de l'execució del decret.

Uns anys després es va formar el primer triumvirat entre Pompeu, Cras i Cèsar, i aquests van escollir com a Clodio com a tribun de la plebs, i el primer que va fer va ser aprovar una llei que castigava qualsevol ciutadà responsable d'haver executat a un altre sense la petició popular, davant d'això, Ciceró aterroritzat per l'amenaça es va exiliar, i Clodio va vendre les propietats de Ciceró en una subhasta i va destruïr casa seva. Més tard per decisió dels cònsolss, va tornar a la ciutat on va presentar varis dels seus discursos (De reditu, De domo, De Haruspicum responsis...) que van tenir molt èxit i això va fer que es tornes a posar a la vida política amb al·legats com (Pro Sestio i Pro Caelio)...

Però al 53, afectat per la mort de Cras, el triumvirat es va desfer. En el discurs que va fer Ciceró titulat Pro Milone, va ser un dels discursos més bonics que va fer, a partir d'aleshores es va dedicar a escriure tractats sobre la eloquència (De Oratore, De Legibus o de Republica. Li van donar el titol de proconsol, però ell es va dedicar a escriure estudis desinteresats que el consolaven per la pèrdua de la seva filla. Va escriure diversos diàlegs i llibres entre els que destaquen els temes de filosofia, natura i acadèmics.

L'asesinat de Cèsar el va fer tornar a la vida política i es va dedicar a convènçer al senat que els assasins de Cèsar havien de ser catigats. Llavors arriba Octavi (era el fill adoptat de Cèsar) i Ciceró es pensava que es posaria de part seva en contra de Marc Antoni però no va ser així, per això va esciure les Filípiques, no va ser així perquè Octavi es va aliar amb Marc Antoni i també Lèpid i van fer el segon triumvirat, i Ciceró va ser incluit a la llista dels seus enemics més importants i va ser asasinat a Formies per els asasins a sou enviats pel triumvirat per matar Ciceró.

Obres

La República

De Las Leyes

De los fines del Bien y del mal

De Senectude

Cuestiones Tusculanas

De la naturaleza de los dioses.

De la amistad

De los deberes (De Oficiis dedicado a su hijo Marco)

Entre les seves cartes trobem:

Ad familiares

Ad Atticum

Ad Quinctum fratrem

Ad Brutum

A Cayo Casio