Centrals elèctriques

Medio ambiente. Fuentes de energía. Electricidad # Energia elèctrica. Central hidroelèctrica. Mareomotriu. Geotèrmica. Eòlica. Tèrmica. Nuclear. Heliotèrmica. Solar fotovoltaica. Biomasa

  • Enviado por: Marta Sanz García
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

1. Introducció:

  • Producció de la energia elèctrica

  • b)Centrals elèctriques

    Les centrals utilitzen alguna forma d´energia que acostumen a transformar

    en energia mecànica i aquesta, alhora, en electricitat per mitjà d´un generador.

    Segons la font d´energia utilitzada, una central elèctrica pot ser hidroelèctrica, mareomotriu, tèrmica, nuclear, geotèrmica, eòlica, heliotèrmica o fotovoltaica. Al seu torn, i dependent de l´origen, les fonts d´energia també es classifiquen en renovables i no renovables.

    2. Diferents tipus de centrals i transformacions energètiques que produeixen.

    3. Elements fonamentals de les centrals elèctriques.

    Explica las fig.3 i 4 i dibuixa-les.

    La turbina d´una central elèctrica és un dispositiu mecànic capaç de convertir l´energia cinètica de l´aigua, el vapor, el gas o l´aire en moviment de rotació.

    alternador és el generador d´electricitat que s´usa generalment. Produeix

    un corrent i consta de dues parts: l´estractor i el rotor.

    -L´ estator és una armadura metàl·lica fixa proveïda d´un enrotllament

    de fil de coure en el seu interior.

    -El rotor, situat a l´interior de l´estator i proveït d´electroimants, pot girar

    al voltant d´un eix.

    Quan el rotor gira a gran velocitat, en els fils de l´estator es produeix un corrent induït que proporciona al generador la força electromotriu. En

    les centrals elèctriques, aquest moviment del rotor s´aconsegueix utitzant

    els diferents tipus d´energia mecànica que proporciona la turbina.

    Els alternadors de les centrals generen corrents elèctrics a una tensió que oscil·la entre 10 000 i 20 000 V. Per facilitar-ne el transport, aquesta tensió es fa passar per un transformador i s´eleva a valors compresos entre 110 000 V i 380 000 V per reduir pèrdues d´energia durant el transport. Mitjançant les línies d´ alta tensió, l´electricitat és transportada a les localitats de consum. Transformadors successius disminueixen el voltatge fins a 380 V, 220 V o 125 V, que són lesa tensions utilitzades ordinàriament.

    4. Denvolupa amb explicacions les centrals.

    Central hidroelèctrica

    Per instal·lar una central hidroelèctrica s´ha de construir una presa en el cabal d´un riu i crear un embassament. L´aigua embassada té energia potencial que es pot convertir en energia cinètica en fer-la descendir per la canonada fins al nivell de la presa. L´energia hidràulica és renovable, no contamina i permet en gran mesura l´autoproveïment en els països on l´aigua no escasseja. Els embassaments, de vegades enormes, han submergit terres cultivables i han desplaçat pobles sencers, ha representat, algunes vegades, un greu impacte mediambiental.

    Son mes freqüents trobarles als estanys del Pirineus i capçaleres dels rius.

    Central mareomotriu

    Les centrals mareomotriu aprofiten la diferència de nivell d´aigua del mar entre la plenamar i la baixamar. Per fer-ho, es construeix un dic a l´estuari d´un riu o port natural. Durant la plenamar es permet l´entrada d´aigua del mar a través de les recloses a l´interior de la desembocadura del riu. Quan baixa la marea, l´aigua torna a sortir. A les recloses hi instal·lades turbines reversibles connectades als alternadors, on s´obté energia elèctrica. Aquest dispositiu permet d´aprofitar l´energia tant a l´entrada com a la sortida de l´aigua. Per desallotjar l´aigua es fa passar per unes conduccions on hi ha les turbines i els alternadors i s´obté energia elèctrica.

    La construcció de centrals mareomotrius requereixen badies en les quals aixecar el dic sigui tècnicament factible i on el desnivell entre la plenamar i la baixamar sigui de 6 m com a mínim.

    La capacitat de producció d´energia es limitada; el tipus d´energia es renovable i no contaminant; això comportarà del tancament d´amplies badies o l´estesa de quilometres de costa artificial.

    Central geotèrmica

    El funcionament de les centrals geotèrmiques es basa en la diferència de temperatura que hi ha en el exterior de l´escorça terrestre i les capes més internes.

    Per obtenir energia elèctrica s´introdueix aigua a pressió, mitjançant una canonada, en un punt calent de l´interior de la Terra. L´aigua, en escalfar-se, es converteix en calor que ascendeix a la superfície per altra canonada.

    Dins l´intercanviador, el vapor sobreescalfat cedeix la seva calor a un fluid, el freó; fa que es vaporitzi i retorna a l´interior de la Terra per tal de repetir el cicle.

    El freó vaporitzar és conduït a la turbina per fer-la girar. Posteriorment, es liqua en el condensador i passa un altra vegada a l´evaporador.

    L´ inconvenient més important d´aquest tipus de centrals rau en la necessitat de fer servir tecnologia avançada i en la localització de punts calents que tinguin un accés relativament fàcil des de la superfície.

    A l´Estat espanyol, l´energia geotèrmica s´utilitza solament en els balnearis i per al subministrament d´aigua calenta als habitatges.

    Les zones amb més potencials són Catalunya, Andalusia, Galícia, Madrid, Burgos i sobretot les Canàries.

    Central eòlica

    Les centrals eòliques aprofiten l´energia cinètica del vent per fer girar un rotor proveït d´una gran hèlice situada a la part de dalt d´una torre.

    El moviment de l´ hèlice fa girar, el seu torn, un eix connectat a l´alternador. Un rectificador converteix el corrent altern generat en corrent continu. Mitjançant uns conductors el corrent carrega unes bateries d´acumuladors.

    S´aconsegueix de convertir en energia cinètica del vent en energia mecànica.

    Les centrals eòliques no produeixen residus ni contaminen l´aire. Segons la grandària de la instal·lació i la seva situació, produeix una sèrie d´alteracions en el medi físic, com ara impacte sobre les aus, impacte visual, soroll i erosió.

    La central més gran de l´Estat espanyol i d´Europa és la dels Parques Eólicos de Tarifa, de 30 MW, que disposa de 90 torres.

    Central tèrmica

    Una central tèrmica converteix l´energia química d´un combustible en energia elèctrica.

    La combustió d´aquests productes produeix calor, que es fa servir per escalfar l´aigua continguda en una caldera. L´aigua bull i produeix vapor que, a alta pressió, adquireix l´energia suficient per moure una turbina de vapor que, al seu torn, acciona el rotor de L´alternador elèctric.

    Després d´accionar la turbina, el vapor d´aigua es refreda en un condensador i dins les torres de refrigeració, des d´on torna a la caldera per repetir el cicle. Els recursos hidroelèctrics són limitats. La contaminació atmosfèrica que produeix l´emissió de residus sòlids i gasosos procedents de la combustió i la contaminació terrestre provocada per l´eliminació de deixalles d´origen químic.

    Dins l´ Estat espanyol hi ha nombroses centrals tèrmiques distribuïdes per tot el territori peninsular i insular. Les centrals de carbó més potents són les de Puentes de García Rodríguez (La Corunya) amb 1400 MW de potència ; Compostilla (Lleó), de 1312 MW, i Terol, amb 1050 MW de potència. Algunes centrals de fuel tenen un sistema d´alimentació de combustible que els permet de funcionar també amb gas natural. Les més importants són les Castelló de la Plana, de 1083 MW, i la Santurtzi (Biscaia), de 936 MW.

    Central nuclear

    Una central nuclear té el mateix principi de funcionament que una central tèrmica: aprofitar l´energia d´un combustible; la calor que necessària es

    genera per mitjà d´una reacció nuclear en un reactor. La fissió nuclear de l´urani allibera enormes quantitats d´energia. L´aigua que conté la caldera s´escalfa fins a aconseguir el punt d´ebullició i el vapor produït acciona les turbines, acoblades als generadors elèctrics. El vapor es liqua al condensador i passa una altra vegada a la caldera. L´aigua de refrigeració

    està totalment separada de l´aigua radioactiva de la caldera. Les centrals nuclears han resultat ser antieconòmiques, en gran part a causa de la necessitat d´establir sistemes de seguretat complexos per evitar catàstrofes de conseqüències greus. Plantegen un problema difícil de solucionar: l´eliminació dels residus radioactius.

    Central heliotèrmica

    La central heliotèrmica aprofita la reflexió de la llum del Sol en uns miralls reflectors plans amb orientació automàtica.

    A les centrals es col·loca un elevat nombre d´heliòstats. Els feixos lluminosos reflectits s´orienten en un punt de la caldera situada sobre la torre.

    La calor produïda escalfa un fluid portador de la calor. Aquest fluid transmet la calor en un altre fluid que es converteix en vapor en el generador de vapor.

    Posteriorment, passa per l´aerocondensador, es refreda i retorna al generador de vapor per tancar el circuit.

    Les centrals heliotèrmiques no contaminen el medi ambient, aprofita l´energia solar que arriba al terra i la converteixen en energia elèctrica.

    El seu inconvenient és la gran quantitat d´energia que es perd durant el procés de transmissió de calor d´un fluid a un altre. A l´Estat espanyol hi ha tres centrals d´investigació a la Plataforma Solar d´Almeria. Dues tenen una potència de 0.5MW i la tercera, d´1.2MW. A la Catalunya Nord (Targasona), funciona una central de torre amb 200 heliòstats que té una potencia nominal d´1MW.

    Central solar fotovoltaica

    La central solar fotovoltaica és l´única que aprofita directament la llum del sol i la transforma en electricitat.

    S´estenen estructures o plafons amb cèl·lules fotovotaiques sobre una gran superfície de terreny. Les cèl·lules poden anar connectades en sèrie o en sèrie/paral·lel.

    El corrent elèctric és continu i amb aquest corrent es carreguen els acumuladors de la central.

    Igual com en el cas de les centrals eòliques, en la central mateixa disposa d´una font auxiliar d´energia que permet la regulació del consum.

    No obstant això, la producció d´energia solar encara és aproximadament 6 vegades més cara que l´energia produïda per carbó, encara que ara fa una dècada era 18 vegades més cara. La de San Agustin de Guadalix (Madrid) i la de l´illa de Tabarca (Alacant), de 100KW cadascuna.

    Darrerament s´ha inaugurat una nova central fotovoltaica a La Puebla de Montalbán (Toledo), considerada com la més moderna del món.

    5. Explica la biomassa

    Tots els subproductes amb un origen biològic constitueixen l´anomenada biomassa.

    La biomassa, u recurs molt abundant en la natura i va ser l´energia més utilitzada per l´ésser humà fins la aparició dels combustibles fòssils.

    Però la tecnologia actual permet d´anar més enllà del pur aprofitament dels residus generats en els processos de producció, i s´orienta principalment a la generació de combustibles i a la comercialització de l´energia elèctrica produïda.

    A més, l´impacte mediambiental derivat de la seva producció és mínim, comparat amb altres sistemes de tractament tèrmic.

    Per obtenir energia a partir de la biomassa es fan servir processos físics, s´asseca i es redueix la mida dels residus per obtenir combustible sòlid.

    En els bioquímics, es fa fermentar la biomassa i s´obté metà o etanol.

    El procés tèrmic és el més interessant de tots. Consisteix a sotmetre la biomassa a temperatures elevades amb una quantitat d´oxigen limitadfa, la qual cosa es provoca la descomposició de la matèria orgànica.