Célestin Freinet

Pedagogía. Principios pedagógicos. Filosofía de la educación. Biografía. Técnicas de Freinet. Método tradicional de aprendizaje. Cooperativismo

  • Enviado por: Nina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

INDEX

  • Biografia de l'autor ------------------ pàg 1.

  • Principis pedagògics----------------- pàg 2.

  • Desenvolupament del mètode------- pàg 3, 4, 5, i 6.

  • Característiques del material-------- pàg 7 i 8.

  • Conclusions----------------------------pàg 9.

  • Comentaris personals---------------- pàg 10 i 11.

  • BIOGRAFIA DE L'AUTOR

  • Célestin Freinet, era un pedagog francés que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX, quan França es trobava en un régim republicà. Eren temps de desenvolupament de la classe obrera, de la industrialització i la urbanització.

    L'ensenyança secundaria i la superior havien sigut estructurades sota el comandament de Napoleó I, que va deixar a l'esglèsia l'ensenyança primària.

    Al 1848 es va proclamar l'ensenyança gratuïta, però no es va establir plenament fins al 1881, en que la primària era gratuïta i obligatòria.

    Freinet, va nèixer a Gars, el 15 d'octubre del 1896 en un poblet montanyos dels Alps francesos. La seva familia eren tot pagesos que treballaven de teixidors, però es van preocupar de fomentar en el seu fill una bona educació.

    Va estudiar per a ser professor a l'Escola Normal. Al acabar els seus estudis, a l'any 1916 durant la primera guerra mundial, va combatre i a la batalla de Verdún va ser greument ferit a un pulmó, passant quatre anys llargs en el tractament.

    En el 1920, va tornar en activitat, sol·licitant a l'estat de França una plaça per mestre. França el va nomenar professor a Bar- Sur- Loup, als Alps Marítims.

    Així que al 1928 abandona l'escola per anarse'n a Saint Paul de Vence, ja que tenia conflictes deguts a que la seva ensenyança era fortament criticada per no desenvolupar-se en totes les escoles en especial les privades.

    Com que la seva actuació no va compalure a tothom, sobretot als que no portaven els seus fills a l'escola pública, comença una dura campanya de desprestigi contra la figura de Freinet i la seva manera d'entendre l'escola. Es fan escrits, i tot tipus de difamacions per tal de que els pares deixin de portar els seus fills a l'escola de Freinet.

    Per fi, aquella pressió aconsegueix que Freinet sigui privat del dret d'exercir a Saint-Paul. Però ell, juntament amb la seva dona, insisteix en l'ensenyança i busca un altre lloc. Va en busca i formació de la seva própia escola.

    Freinet, en la seva escola, acull nens, al mateix temps que es torna un defensor del comunisme i aleshores es desenvolupa com a sindicalista i milita en el partit comunista francès.

    Sota aquestes inclinacions, i el seu moviment, defensen una ensenyança de qualitat, viatjant per diferents països per pder difondre les seves idees.

    Quan esclata la segona guerra mundial, es detingut i engarjolat per un any. Desprès s'incorpora a la guerrilla antifeixista, arribant a ser dirigent de la resistència en la regió de Briançon fins a l'any 1944.

    Al 1945 torna a Vencetrobant la seva escola destrosada, de manera que torna a construir-la. Al 1947 torna a obrir l'escola, torna a publicar articles i llibres sobre la educació.

    El 8 d'octubre del 1966 mor sobtadament a Vence, sent enterrat al cementiri de Gars.

  • DESENVOLUPAMENT DEL MÈTODE

  • Paper de l'educador


    Célestin Freinet va ser un gran seguidor de Maria Montessori i com a tal va seguir els seus passos.
    L'educador ha de despertar l'interés de l'alumne per a que hi hagui un auténtic aprenentatge. L'interés, a la vegada, està assentat a una necesitat on el nen ha de sentir els significats, el sentit i el valor del que fa.
    L'educador pot intervenir per a guiar als infants a conèixer altres activitats però mai les imposará ja que, per a Freinet, el nen ha de treballar en un ambient lliure i de quotidianïetat.
    També haurà de fer l'anàlisi de les formes de treball per organitzar i conduir activitats de grup, atendre als alumnes de manera diferenciada i establir un ambient d'ordre a l'aula.

    Segons Freinet, l'educació és obra de vida i no pas una fórmula d'escola, per això es centrará més a fer activitats de la vida quotidiana i ha treballar artesanalment.
    Per tant, la principal funció de l'educador será d'orientar, encauçant al grup cap a l'el.lecció dels temes, intentarà fer una educació d'autoaprenentatge i d'autocorrecció.

    A mesura que els infants crèixen, se li anirán ensenyant aquestes noves assignatures:


    -Aprenentatge de la lectura: Freinet considera que el text és el producte d'una voluntat de comunicació i que aquest és inseparable de l'escritura. Utilitza el mètode global desde la seva propia perspectiva, en la que figura el text lliure (expressió oral lliure) on els nens conten i el mestre escriu d'una manera senzilla el que l'alumne conta a la pissarra, es llegeix aquesta narració, que es copia, i es resumeix en fitxes que es guarda i que s'utilitzaran per preparar altres narracions.

    L'impressió dels textos per el grup i pel propi autor, tancarà l'aspecte analític, al mateix temps que permetrà garantir la comunicació mitjançant el diari escolar, en aquest cas apareix la oposició fonamental entre l'aprenentatge sistemàtic construit abstractament i l'aprenentage espontani a base de proves, assaigs i errors rectificats per arribar a l'objectiu.

    -Lectura-treball i biblioteca: Per aquest autor, llegir és anar a buscar el text que es necessita, ja sigui per distracció o per actuar. La lectura és important per profunditzar el estudi del medi.


    -Ortografia i gramàtica: L'alumne conserva la seva autonomia i utilitzarà el diccionnari, un manual de gramàtica o fiches autocorrectores.


    -Càlcul viu: S'ensenyen les matemàtiques prenent d'origen les necesitats reals de la vida escolar. Freinet va voler submergir en la vida l'aprenentatge de les matemàtiques, raó pel qual el seu instrument debia ser la mesura. Exigeix activitats concretes com ara, fabricació, cultiu, criança, comercialització; mesures de longuitud, de volum, de pes, venta de les collites, etc.


    .-Ciències, Història i Geografia: L'el.lecció del tema és arbitraria i bé imposada per la pròpia progressió del manual. Per a Freinet, es parteix d'observacions concretes efectuades en el medi viu: l'estudi del medi torna a ser el punt de partida, el fonamental per aquest autor és l'observació, la necesitat de compendre i la necesitat d'actuar i buscar una explicació. En història s'intentarà reconstruir la localitat mitjançant la investigació de monuments i diversos vestigis, mitjançant també relat dels ancians. En geografia, l'estudi de granja, de les fabriques locals, de les vies de comunicació, del tipus d'habitat, de la fauna i la flora, etc.


    -Ensenyança artística: L'expresió artística constitueix la base d'aquesta ensenyança i en especial de la pintura. S'ilustren els textos i es multipliquen els dibuixos mitjançant el grabat sota lli. Es pinta quadres tant individual com grupalment, aquest estil reflexava una manipulació inconscient i apareix en la llibertat d'expresió oral i escrita.


    Ambient (aula)


    Crea una escola en Vence, en un lloc aïllat, el terreny es troba en un turó sobre una petita vall.
    Les aules són grans i predominen els colors verd i blau dins d'aquesta. El que intenta es que els nens/es surtin de l'aula per anar a buscar la vida en l'entorn del camp i l'artesania.
    Dins l'aula, els alumnes, es distribueixen les tasques, s'estableixen ritmes de treball, es reparteixen responsabilitats i a través de l'imprenta el nen aprén a lleguir i a cooperar amb els altres membres del grup.

    L'escola nova no s'assembla a cap centre tradicional, els nens treballen, menjen i dormen a l'escola.
    Les parets de l'aula i els diferents racons que hi han estàn decorats amb els dibuixos i tapissos que han realitzat els diferents nens.
    L'escola està envoltada per un bosc en el que els nens poden acudir lliurement, diposa d'una piscina en mitg del pati i com el clima es bó, treballen molt sovint al aire lliure, cuidant també de l'hort i dels animals del corral. Així l'infant pertany a una comunitat social i cultural.
    La característica més important d'aquesta escola és que els nens aprenen tot practicant (tanteig experimental). Un exemple d'aquesta seria: l'infant aprén a dibuixar, dibuixant; aprén a escriure, escribint, etc.

    Procés d'ensenyança

    Célestin Freinet va introduir el mètode natural d'aprenentatge, (métode que li permeti al nen aprendre a l'escola coma prendria a la vida). Aquest métode està basat en el tanteig experimental (eliminant al màxim la memòria), l'interès, la resposabilitat, l'esforç i l'amor per el treball. El métode de tanteig experimental, parteix de les aproximacions successives i de l'assaig-error, a través d'aquests principis va impulsar un mètode centrat en l'acció del nen, en el qual fomenta que el nen aprèn i conforma la seva intel·ligència i els seus coneixements a través de la lliure exploració i experimentació, és a dir s'aprèn a llegir llegint, s'aprèna dibuixar dibuixant...

    Aquest métode natural freinetiano , és un mètode actiu que afavoreix a la socialització a través d'un ambient adequat, no artificial i eld esenvolupament de les seves tècniques específiques.

    El treball comú que duen a terme els alumnes, suposa una coordinació d'idees, realitzacions, projectes, que afavoreixen al treball cooperatiu, donant lloc al cooperativisme (pedagogia oposada a l'individualisme).

    Freinet va buscar la cooperació de mestres que enfrontessin els seus problemes, que tinguessin les seves dificultatss, establint una cooperativa de mitjans i de persones, de problemes i solucions.

    A travès del tanteig experimental i basan-se de les tècniques que hem vist, els mestres aprenen cooperativament, a transformar l'escola i començen a redactar petites revistes escolars, que serveixen per establir comunicació entre la familia i l'escola. Freinet va trencar amb l'estructura tradicional de la classe, disposant d'una sala d'ús comú, diversos tallers (hort), i biblioteques. Aquests espais contaven amb els seus recursos corresponents, tant en l'interior, com a l'exterior.

    Segons Freinet, les etapes educatives són quatre i les seleccionava així:

    1er Període pre-escolar: Desde el naixement fins als dos anys.

    2on Parcs de nens: de dos a quatre anys.

    3er Escola maternal: De quatre a set anys.

    4rt La escola primària: De set a catorze anys.

    El primer període és important i determinant, ja que d'aquesta formació inicial depèn en gran mesura l'èxit pedagògic. En aquest període el nen inicia la seva primera experiència per tanteig.

    El segon període es diu “parcs” de nens, perque Freinet observa com vivien els nens a la ciutat en habitatges amb falta d'espai, sense camp, sense flors, per això Freinet va dir: “En la ciudad, sobre todo, los niños de los trabajadores son como esos animales que en los jardines zoológicos están obligados a adaptarse, bien o mal, a un espacio reducido, con un esqueleto de árbol, un simulacro de arroyo y la tierra muerta y desnuda”

    Aleshores, la possible solució per aquells animals són els parcs forestals, perque puguin viure en el seu medi natural i lliures.

    És aquest ambient on el nen ha de desenvolupar aquestes experiències per tanteig, perì donan-li un ordre i alhora seleccionant aquestes experiències.

    El tercer període, corespon a la etapa de l'educació intermitja entre el medi familiar i el medie scolar. Per arribar a aquesta etapa el nen ha ha arribat a conquistar el medi que l'envolta, aconseguint diverses experiències. Llavors, a partir dels quatre anys, el nen comença el període del treball que són: El joc- treball i el treball-joc.

    Finalment, podem dir que aquest métode interpreta com el ne adquereix els coneixements i les habilitats com caminar, parlar o a la manipulació d'objectes o estris d'una forma natural. Segons Freinet, dedueix que el procés d'aprenentatge escolar ha de partir dels interessos, necessitats i de l'estat de desenvolupament de l'alumne.

    Així freinet, planetja que els priemrs coneixements que adquereix els ser humà, els aprèn per un tanteig mecànic, que es dóna de manera innata per la necessitat de sobreviure. Després afirma que la interacció d'aquests tantejos origina una experiència que forma un nou novell.

    Freinet planteja tres etapes de l'evolució que es donen abans de l'edat escolar:

      • Un primer període de prospecció per tanteig. Dura fins els dos anys d'edat. Ës el període en el qual el nen experimenta, busca, examina, prova i es familiaritza amb l'ambient. En aquesta etapa en nen vol i es conforma amb conèixer per conèixer, això com per exemple pot tocar i observar una pedra.

      • Un segon període que denomina d'instal·lació. Aquest període va dels dos als quatre anys. En aquest període el nen ja ha adquirit una autonomia major de les seves reaccions, que ja poden realitzar activitats constructives. El nen ja agrupa les seves experiències per tanteig entorn a les seves necessitats que té i a les incógnites que se li van presentant. Les seves activitats són bastant individuals i duren poc temps. És el període de l'egocentrisme, però també manifesta gestos de generositat, bondat i qualitats socials positives.

      • Un tercer període que denomina del treball. Comença a partir dels quatre anys. Aqui, el nen organitza els seus priemrs reflexes vitals i aleshores està preparat per conquistar el món a través del treball.

    4. CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL

    Tècniques de Freinet

    Freinet, dona molta importància a la persona com individu respectant el seu cicle natural, desenvolupant-ho a la seva pròpia escola.

    Està influenciat per el vitalisme filosòfic de H. Bergson, però Freinet, fa aquest vitalisme naturalista, un estil de vida. Va fomentar les pràctiques naturalistes a la seva escola de Venece, basades en la higiene natural i en un programa dietètic.

    El vitalisme, es una corrent filosòfica que tendeix a la filosofia de la vida.. Postula l'existència real d'un o més elements immaterials, a la formació dels éssers vius, que exerceixen control a les seves activitats. Aquesta corrent declara no ser la raó el mode superior del coneixement sinó que hi ha una relació més cognoscitiva, més pròxima a la realitat humana.

    Aquesta corrent, va servir de base per a que Freinet fes i apliques les tècniques educatives a la escola que el mateix va fundar les quals no van fer diferencia dels rendiments individuals sinó que va partir dels coneixements bases que aquests tenien.

    Freinet va desenvolupar les seves tècniques basant-se en 3 principis: la llibertat d'expressió, la vida en cooperació i la vida participativa. Aquestes tècniques busquen que el nen fos responsable del seu aprenentatge de les diferents matèries.

    La definició de tècniques segons Freinet: “són un conjunt d'instruments, materials i procediments didàctics, que ajudaran a l'alumne al seu procés de formació. No són estàtiques sinó que es poden modificar segons les necessitats del grup, de tal manera que ajuden a l'aprenentatge sempre i quan desenvolupen una pedagogia pràctica i cooperadora.”

    Proposava l'ús d'una sèrie de tècniques d'ensenyança segons l'edat del nen, la maduració i les necessitats. Per això, proposa la formació d'uns tallers. Quatre d'aquests seran de treball manual i els altres quatre d'activitat evolucionada socialitzada i intelectualitzada.

    *Tallers per a treballs manuals:

    1. Treballs al camp. Cria d'animals.

    2. Herreria i fusteria.

    3. Filament, teixit, costura i treballs de llar.

    4. Construcció. Mecànica. Comerç.

    * Tallers d'activitat evolucionada, socialitzada i intelectualitzada:

    1. Investigació, coneixement i documentació.

    2.Experimentació.

    3. Creació, expressió i comunicació gràfica.

    4. Creació expressió i comunicació artística.

    Entre les tècniques que Freinet desenvolupa als seus tallers, trobem:

    • El text lliure: on els alumnes donen testimonis individuals, presentats a classe que els volen donar a conèixer als seus companys el que l'ha cridat l'atenció i en el que ells han participat. Utilitzant per això la impremta. La impremta i el litògraf , seran els medis tècnics que faran possible una comunicació.

    • El diari escolar: es una forma de difondre els aprenentatges cap a l'entorn de la família.

    • La correspondència inter escolar: per la qual es comunica a altres escoles la substància d'aquests testimonis individuals, escollits de forma democràtica a classe i modificats col·lectivament.

    Freinet donava molta importància a la llibertat i el respecte a la naturalesa. Els seus instruments principals i primordials seran l'estudi del medi, la impremta i el diari i correspondència.

    Tant per les matemàtiques com per la gramàtica proposava altres tècniques. Entre aquestes es troben:

    • Els fitxers autocorrectius, formats per dos tipus de fitxes. Una construïda de color clar on es plantejaran preguntes o exercicis i una altre construïda de color vermell on es plantegen les respostes.

    • Els geoplans, són figures geomètriques a partir d'una superfície en la qual es claven.

    • Materials manipulatius, com el treball amb escales, croquis i plans.

    Per a Freinet, el càlcul, servia per: mesurar el camp, pesar els productes, calcular els diferents preus, saber els interessos que es cobren i que es deben.

    Tot això justificarà l'activitat aritmètica. Es important passar els càlculs a la vida quotidiana i transformar-ho en càlcul viu.

    Per a les ciències naturals, la història i la geografia entre les seves tècniques:

    • La conferencia, era necessari buscar una persona que domini el tema, de tal manera que amb la seva experiència personal, pogués donar exemples clars. El que fa aquesta conferencia haurà de elaborar un text. Quan la conferència acabi es donarà pas a una discussió i el l'autor de la conferencia resoldrà les preguntes plantejades, per fer unes conclusions.

    • Treballs manuals, com el cultiu de jardins, mapes elèctrics, fusteria...

    • La discoteca escolar, són discos de cants d'ocells, sons de diferents animals, pluges, tempestats i cants folklòrics d'altres països.

    5. CONCLUSIONS

      • Célestin Freinet es va trobar en plena república, en quan la classe obrera s'estava desenvolupamant igual que la industrialització. La majoria de les persones eren analfabetes, igual que la seva família, però gràcies a la seva mare, va poder estudiar.

      • Encara que va haver de lluitar a la primera guerra mundial, això no va fer que abandonés l'esperança de portar una nova ensenyança. Encara que va ser molt criticada va construir una escola amb ajuda de la seva dona.

      • Proposa una pedagogia basada en el nen, en les seves possibilitats, necessitats i desitjos.

      • Va introduir el métode natural d'aprenentatge, el tanteig experimental, métode que va permetre al nen apendre a l'escola com aprenia de la vida.

      • Va ser molt útil per donar pas a l'Escola Moderna, aj que va ser ell qui va aplicar la impremta a l'escola.

      • En definitiva podem dir que estem d'acord amb les técniques i métodes que utilitzava, ja que es molt positiva pels nens. Ells entren en contacte amb la natura i s'expressen lliurement. Ens sembla molt bé, que es preocupi particularment per l'educació dels infants amb famílies amb pocs recursos.

    6. COMENTARIS PERSONALS

    Comentari personal de la Marina:

    Al principi, alhora de repartir-nos els autors pedagògics, nosaltres teniem en John Dewey, però al haver-hi poca informació el vam canviar per en Célestin Freinet. Aquest canvi ens va suposar una pèrdua d'algunes hores, de manera que penso que amb una mica mes de temps aquest treball el podriem haver disfrutat mes.

    Per repartirnos la feina i anar mes ràpid alhora de fer el treball, ens vam repartir un punt cada una per desprès posar-ho tot en comú.

    Al final de tot em tingut molts problemes amb l'ordinador de manera que a última hora hem tornat a passar tot el treball.

    Freinet, va afrontar tots els problemes de la pedagogía en aquella época, i va intentar trobar una solució a aquests, proposant una pedagogia centrada en el nen. Trobo molt bé que centrés la seva educació en la democràcia, la llibertat d'expressió, la comunicació, el compromís, la responsabilitat i el treball en equip.

    Comentari personal de la Jessica:

    El meu grup, en un principi vam tenir una mica de problema per que fa a l'autor, ja que no trobàvem gaire informació i el vam canviar. Des d'un primer moment per poder organitzar-nos i fer el treball, de manera que tothom col·labores, ens vam repartir un punt per a cada persona. A mi hem va tocar l'apartat de material. Però aquest autor no fa referència d'un material concret, sinó que parla d'un material que l'utilitza ell a les seves tècniques. Llavors, jo explico les tècniques que Celestine Freinet, utilitzava al seu mètode.

    Fer aquest treball, penso que no es mala idea, perquè d'aquesta manera coneixem més els autors, ja que som nosaltres els que hem de buscar la informació. Encara que penso que es un treball, al qual hauríem d'haver dedicat una mica més de temps.

    Pel que fa referència als grups, es una manera de conèixer als altres companys i companys de la classe, encara que també es una mica complicat perquè no tots els membres del grup treballa d'una mateixa manera, i ha estat complicat alhora d'organitzar-ho.

    Penso que la filosofia que utilitza Freinet es molt positiva, sobre tot perquè posa molt als nens en contacte amb la natura i planteja una manera d'ensenyar, per als nens dels pobres. Es a dir, es preocupa per l'educació d'aquests infants i intenta fer les matèries de manera que les relacionin amb el que els envolta, com podria ser l'exemple amb el càlcul.

    Comentari personal de la Brenda:

    Aquest treball tracta sobre els diferents autors pedagógics i al nostre grup ens ha tocat Célestine Freinet.

    Freinet va ser un autor que va proposar una pedagogia diferent i inovadora, en desacord amb l'escola tradicional.

    En concret jo he redactat la part de principis pedagógics i he trobat bastanta informació, per això he pensat que la millor forma de realitzar aquesta part del treball seria sintetitzant aquets principis i redactan-los d'una manera clara i entenedora.

    Encara que crec, que hauriem d'haver disposat de més temps per a realitzar-lo i més coordinació a l'hora de fer la feina, cosa una mica dificultosa ja que, és difícil de sintetitzar el treball d'una manera justa, seguint les pautes d'uns apartats molt diferents entre ells. En global crec que em realitzat un treball correcte i ben redactat.

    Comentari personal de la Sandra:

    Crec que aquest autor va ser un gran precursor de l'escola nova, ja que a aportat grans técniques per a la educació dels infants, així com per exemple la lliure elecció dels temes d'estudi, els coneixements de l'entorn i la socialització.

    Un métode que va ser molt útil va ser el del càlcul viu, ja que aquest es feia mès amé amb aquesta técnica, i no era tan sistemàtic. D'aquesta manera aprenien aritmètica amb tasques de la vida quotidiana.

    Crec que el grup en un primer moment no anava ven encaminat, però un cop ens hi vem posar, ens em vam sortir prou bé. He tingut mès afinitat amb uns companys que amb altres, ja que compartiem les mateixes opinions, i amb altres no tant.