Cel·lules procariotes i eucariotes # Células procariotas y eucariotas

Célula. Citología # Cèl-lula. Nucli. Membrana. Citoplasma. Ribosomes

  • Enviado por: Ivens Huertas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Cel·lules Procariotes i eucariotes

Primer de tot, hem de definir a la cèl·lula com la unitat de vida capaç de realitzar les 3 funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) de l'esser viu.

Procariotes.-

Malgrat el citat abans, no totes les cèl·lules poseeixen el mateix grau d'organització. Les primeres que surgeixen en el curs de l'evolució son cèl·lules molt simples i primitives, i els seus representants actuals son les bacteries i algues verd-blaves. Totes dos constitueixen el nivell procariota (Pro = primitiu, Carión = núcli), que com el seu nom ens indica, tenen un nucli molt primitiu.

Una de les característiques estructurals més importants de elles es la paret bacteriana, que es la capa més externa que els dona rigidessa i forma.

Inmediatament baix trobem la membrana plasmàtica, que controla el intercanvi de substàncies amb el medi i presenta varies invagacions, que reben el nom de mesosomes, on es creu que es el nivell on es realitza la respiració d'aquestos organismes.

El citoplasma es el medi cel·lular limitat per membranes, similar al de la cèl·lula eucariota, i es on es realitzen la majoría de les reaccions metabòliques de la cèl·lula.

Els ribosomes son organuls globulars on es realitza la biosíntesis de les proteínes.

El núcli bacterià o comosoma bacterià està constituit per la llarga molecula de ADN, molt arrollada i doblada sobre sí mateixa, i pot ser fins 500 vegades més llarga que la cèl·lula que la conté.

Les inclusions contenen substàncies de reserva.

Eucariotes.-

Excepte les bactèries i les algues verd-blaves, la resta dels essers vius poseem cèl·lules més complexes que les procariotes, amb un nucli ben diferenciat, constituint el nivell eucariota (Eu = verdader).

Hi podem distinguir dos tipus de cèl·lules eucariotes: les animals (heteròtrofes) i les vegetals (autòtrofes), i podem trobar diferències en elles al nucli, la membrana que les recubreix i al citoplasma.

La membrana celular constitueix el límit entre el citoplasma i el medi on es troba la cèl·lula, i també entre els organuls cel·lulars i el hialoplasma. Poseeix un espesor de 7'5 nm. i es presenta com una doble capa de lípids i sobretot per proteines. A través de diversos compartiments de estes biomembranes es produeixen intercanvis amb el medi i també els que ocurreixen dins de la propia cèl·lula. La estructura de la membrana reb el nom de “mosaic fluid” a causa de la movilitat de les capes lipídiques, el qual provoca que la capa siga fluida i flexible.

La pared cel·lular es exclusiva i unica en les cèl·lules heteròtrofes. Es una capa externa rígida que les rodeja i actua com a element de protecció i sostén de les cèl·lules. Es composa de quatre capes que reben diferents noms i està constituida per cel·lulosa i altres substàncies que donen la seua rigidessa característica.

El citoplasma son els organuls celulars i el medi intern on aquestos es troben. El medi intern reb el nom de hialoplasma, i es on es produeixen moltes de les reaccions químiques de la cèl·lula.

També trobem el retícul endoplàsmic, que es un conjunt de cavitats o canals que recorren la cèl·lula. Les membranes del retícul poden tindre adosats altres organuls cel·lulars, anomenats ribosomes, en aquest cas la superfície del retícul poseeix un aspecte granular i reb el nom de retícul endoplàsmic rugós (R.E.R.). En cas de no tindre ribosomes, s'anomena retícul endoplàsmic llis (R.E.L.).

La seua funció entre altres es la de arreplegar en les seues cavitats les proteines sintetitzades pels ribosomes. També es realitza la biosíntesis de colesterol i fosfolípids. Actúa com organ colector.

Els ribosomes son uns organuls molt petits solament visibles al microscopi electrònic. Es troben al hialoplasma de totes les cèl·lules i també en alguns orgànuls com les mitocondries i cloroplasts. Estan formats per dos subunitats de diferent tamany. La seua funció es la de fabricar o sintetitzar proteínes. Algunes vegades es troben aillats i en altres forman grups que reben el nom de polisomes. Estos organuls no es componen de membranes, sino que son complexes macromolecules compostes unicament per varies cadenes de polipèptids, ADN i ARN.

L'aparell de Golgi es un biosistema membranós que forma cavitats aplanades i ordenades que reben el nom de sàculs. Un conjunt de sàculs apilats formen un dictiosoma. Una de les funcions del aparell de Golgi es el de “empaquetar” molecules com les proteines, adquireixen una envolta membranosa i constitueixen vesícules de secreció. Gracies a la seua activitat secretora es també responsable de la formació dels lisosomes.

Els lisosomes són organuls globulars que presenten formes molt diferents. S'originen a partir del retícul endoplasmàtic o aparell de Golgi. Els lisosomes constitueixen l'aparell digestiu de la cèl·lula. Contenen enzims hidrolítics que catalizen la hidròlisi o digestió de les macromolècules. Son organs poliformes i es poden distinguir en lisosomes primaris (sols contenen enzims hidrolítics) i secundaris (ademés dels ja anomenats, també contenen molecules en procés de hidròlisi o digestió.

En els autòtrofes son molt freqüents les vacuoles, amb la funció d'emmagatzenar substàncies. Consten de una membrana limitant anomenada tonoplast, i en el seu interior hi ha una disolució acuosa. Quan els lisosomes primaris verteixen els seus enzims digestius al interior d'una vacuola, es constitueix un lisosoma secundari.

Les mitocondries son els organuls energètics de les cèl·lules i en ells es produeixen el conjunt de reaccions químiques que reben el nom de respiració aerobia i mitjantçant les quals s'allibera de forma gradual l'energía que poseeixen les molècules orgàniques. Per a que es realitcen estes reaccions es necesita oxigen.

Els cloroplasts son organuls exclusius de les cèl·lules autòtrofes, i es on es realitza la fotosíntesis. Estan formats per dos capes de membranes. Poseeixen substàncies captadores de llum com la clorofila, xantofila i carotens. Son generalment de forma ovoide.

Els centriols son organuls tubulars present unicament en les cèl·lules heteròtrofes. La majoría de cèl·lules heteròtrofes poseeixen dos centriols, propers al nucli i perpendiculars entre sí. Entre les seues funcions, una de elles es la de entrar a formar part de cils i flagels. Ajuden a repartir el material genètic. També intervenen en la formació del hus aromàtic durant la mitosis, adquirint un aspecte molt diferent.

El nucli de la cèl·lula pot presentar dos aspectes diferents segons el moment en que es trobe.

El nucli interfàsic, es quan està en estat normal. Açò provoca la aparició de cromatina, fet un bolic. El nucli es generalment esfèric i es poden trobar diferents components com son:

  • Membrana nuclear: Separa el nucli del hialoplasma i té porus nuclears per a intercanviar substàncies desde el nucli al hialoplasma i viceversa.

  • Nucleoplasma: Es el medi intern del nucli amb propietats paregudes al hialoplasma.

  • Cromatina: Es el material genètic que s'hereda de pares a fills.

  • Nucleol: Es un organul esfèric que intervé en la formació de ribosomes.

El nucli en divisió son els cromosomes. Quan es produeix la divisió nuclear, les fibres del ADN i la cromatina es condensen i s'enrrollen en espiral formant estructures en forma de cromosomes. El numero de cromosomes es distint per a cada espècie. Si hi ha alguna alteració en aquest nombre es poden produir alteracions genètiques com per exemple el mongolisme.