APUNTES DE NATURALES

TEMA-1: La cèl-lula

• La cèl-lula es la unitat més petita de que estan formats tots els èssers vius. Des dels éssers més petits, que només es poden veure amb l´ajut d´un microscopi i tenen poques cèl-lules, fins als animals o plantes més grans i complexos, formats per moltes cèl-lules.

• La paraula cèl-lula deriva del llatí cellula. Aquest nom va ser donat per l´astrònom i físic anglès Robert Hooke (1635-1703)

• LA TEORIA CEL-LULAR

Tots els èssers vius están formats per cèl-lules.

La cèl-lula és la unitat anatòmica dels èssers vius: en defineix la forma

La cèl-lula és la unitat fisiològica dels èssers vius: en defineix la funció.

La cèl-lula és la unitat genética dels èssers vius: en defineix la reproducció.

• Segons que tinguin una o més cèl-lules es poden classificar en unicel-lulars i pluricel-lulars respectivament.

• PARTS PRINCIPALS DE LA CÈL-LULES

Cèl-lula animal	Cèl-lula vegetal
	paret cel-lular
membrana plasmàtica	membarna plasmàtica
ribosomes	ribosomes
reticle endoplasmàtic	reticle endoplasmàtic
aparell de golgi	aparell de golgi
lisosomes	lisosomes
vacúols	vacúols
mitocondris	mitocondris
	cloroplasts
centríol
nucli	nucli

La membrana plasmàtica es l´estructura més externa de la cèl-lula. Serveix d´embolcall, aïlla la cèl-lula del medi i alhora la hi relaciona transportant i seleccionant les substàncies que entren i surten de la cèl-lula.

El citoplasma és l´espai que hi ha entre la membrana plasmàtica, esta formada per aigua, proteïnes i substàncies minerals dissoltes. Al citoplasma es troben també els orgànuls.

• ELS ORGÀNULS

• Ribosomes: Es troben lliures, formant rosaris o adherits al reticle endoplasmàtic. Tenen la funció de fabricar proteïnes.

• Reticle endoplasmàtic: Es troben unides al nucli, quan en la superfície es troben ribosomes rep el nom de reticle endoplamàtic rugós, quan no, es, reticle endoplasmàtic llis. Treballa en l´emmagatzematge i transport dels nutrients.

• Aparell de Golgi: Emmagatzema i transporta substàncies a l´exterior.

• Lisosomes: Son unes petites vesícules envoltades per una membrana i que tenen en l´interior substàncies que desfan els nutrients que entren a la cèl-lula. Es formen a partir de l´aparell de golgi.

• Vacúols: Son unes vesícules, poden tenir diverses mides i estan envoltades per una membrana. Son molt abundants en les cèl-lules vegetals.

• Mitocondris: Es produeix dintre seu la respiració cel-lular.

• Cloroplasts: Es forma dins seu la clorofil-la, que fa posible la fotosíntesi. Només es troben en les cèl-lules vegetals.

• Centríol: Intervé en la divisió cel-lular repartint equitativament els cromosomes. Només es troben en les cèl-lules animals.

Els orgànuls vibràctils de la cèl-lula tenen aspecte de filament. N´hi ha de dos tipus: els flagels i els cíl-lis. Els flagels son llargs i poc abundants o únics i els cíllis són més petits i nombrosos.

El nucli és un orgànul situat generalment al centre de la cèl-lula. Te una doble membrana que el separa de la resta de la cèl-lula. Conté mol-lécules d´ADN y d´ARN, portadors de tota la informanció genètica o hereditària.

CÈL-LULES EUCARIOTES Y PROCARIOTES

Les cèl-lules eucariotes, tenen nucli, en canvi les procariotes, les procariotes no tenen un nucli diferenciat.

EL MICROSCOPI

Per l´observació de coses imposibles de veure amb l´ull, s´utilitza el microscopi òptic. Les mostres es diuen preparacions.

Les parts d´un microscopi son:

Braç, peu, l´ocular, tub òbtic, objectius, revòlver, platina, condensador, focus lluminós, diafragma, portafiltres, cargol macromètric i cargol micromèric.

COM FUNCIONA LA CÈL-LULA

La nutrició cel-lular: Les cèl-lules poden captar substàncies del medi on viuen mitjançant el mecanisme de fagocitosi. La fagocistosi es un mecanisme que les substàncies son cambiades per obtenir energia i poder desenvolupar així les altres funcions. Les prolongacions s´uneixen i el nutrient queda dins de la cèl-lula formant un vacúol. Aquest vacúol s´uneix amb un lisosoma i es digereix la subtància capturada. Quan la fagocitoci és més petita i serveix per englobar líquid, s´anomena pinocitosi.

Un altre mecanisme de nutrició es la difusió, consteix en el pas de les substàncies a l´interior de la cèl-lula a través de la membrana plasmàtica, ja que aquesta té capacitat discriminatòria peque`només hi entrin els elements que la cèl-lula pot fer servir.

Els organismes atòtrofs són capaços de formar matèria orgànica per nodrir-se, a partir de matèria inorgànica. És el cas de les cèl-lules amb clorofil-la.

Els organismes heterotrofs són els que es nodreixen amb substàncies orgàniques.

LA RESPIRACIÓ CEL-LULAR: Les cèl-lules obtenen energia a partir dels nutrients i així poden realitzar els processos vitals i fabricar les seves pròpies cèl-lules.

Aquest procés d´obtenció d´energia s´anomena respiració cel-lular. La respiració cel-lular pot ser aeròbica o anaeròbica.

Aeròbica: S´utilitza oxígen.

Anaeròbica: S´utilitzen atres elements químics.

Fermentació: S´obté energia a través de l´utilització de substàncies orgàniques en que no intervé l´oxígen.

Metabolisme: Son tots els processos químics que realitza la cèl-lula.

Hi ha de dos tipus el catabòlic i l´anabòlic.

Metabolisme catabòlic: Consisteix en la descomposició de les substàncies per fer-les més petites i obtenir-en energia, a més de la que ja s´obté amb la respiració.

Metabolisme anabòlic: Es formen substàncies més complexes a partir d´unes atres de més simples. Aquest tipus de metabolisme consumeix energia.

El moviment cel-lular:

Hi han tres tipus de moviment:

Moviment ameboide, te lloc per mitjà dels pseudopodis, els mateixos que hem vist en la fagocitosi.

Moviment vibractil depén dels cílis i els flagels.

Moviment contràctil té lloc per mitja d´unes fibres internes que

s´escurcen o s´allarguen.

La reproducció cel-lular: Les cèl-lules es reprodueixen per bipartició, es a dir, una cèl-lula es divideix en unes altres dues que son exactament iguals.

La mitosi consta de diferents etapes: profase, metafase, anafase i telofase.

Profase: Desapareix la membrana nuclear. Els centríols emigren als pols cel-lulars.

La mol-lécula d´ADN del nucli es duplica abans de començar la divisió i es replega en petits trossos que son anomenats cromosomes.

Hi han 46 cromosomes, es a dir 23 parelles de cromosomes.

Metafase: Els centríols s´uneixen a través del fus acromàtic, que és un estel de fibres que es forma a mesura que es van separant les dues meitats dels cromosomes. Els cromosomes es distribueixen en aquest fus.

Telofase: Apareixen les membranes nuclears i una prolongació de la membrana plasmàtica separa els dos citoplasmes.

Els cromosomes segueixen el procés a l´inrevés, es desfà la seva estructura i el nucli torna a ser com al principi de la divisió.

Anafase: Cada una de les parts doblades dels cromosomes és arrosegada pel fus acromàtic cap als centríols

Un organ: és una part del cos d´un èsser viu integrada per un conjunt de teixits diferents i que exerceix unes funcions particulars.

Un aparell: és un conjunt d´òrgans relacionats entre si i que duen a terme una mateixa funció.

Teixit epitelial: és un teixit format per cèl-lules que poden constituir un revestiment extern, un d´intern o glàndules. Serveix per protecció, absorció i secreció de substàncies.

Teixits connectius: estan formats per cèl-lules que mantenen juntes les altres cèl-lules de l´organisme.

Teixit muscular: Esta format per cèl-lules que tenen la capacitat d´escurçarse i allargar-se. Les cèl-lules d´aquest teixit s´anomenen fibres

perquè són allargades.

Teixits nerviós: Està format per cèl-lules especialitzades a transportar els impulsos nerviosos.

La cèl-lula fonamental del teixit nerviós s´anomena neurona. Es caracteritza per tenir prolongacions que li donen una forma així com si fos un estel.

Teixit sanguini: Es dins de l´aparell circulatori. Exemples son:

• globus vermells

• globus blancs

Teixit limfàtic: Forma part de l´aparell circulatori. Constitueix els ganglis i vasos limfàtics. En els ganglis hi trobem els glòbuls blancs. Pels vasos limfàtics hi circula la limfa. La limfa està formada per plasma, limfòcits i gotes de greix.