CDROM (Compact Disc Read Only Memory), DVD (Digital Versatile Disc)

Informática. Computación. Dispositivos de almacenamiento. Codificación de información. Orígen. Ventajas. Incovenientes. Características. Soporte físico. Conexión. Formatos # Característiques. Enmagatzemanet de dades. Codificació. Formats. Ventatges

  • Enviado por: Thais Torrebadella
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 30 páginas
publicidad

Els CD_ROM

Index

  • Introducció

  • Origen i desenvolupament.

  • Ventatges i inconvenients.

  • Característiques físiques

  • Fabricació.

  • Emmagatzemant de les dades.

  • 6.1 Codificació de la informació.

  • Capçal de lectura.

  • Soport físic

  • 8.1. D'altres paràmetres d'interes.

    8.1.1. Latència

    8.1.2. Temps d'accès

    8.1.3. Temps de búsqueda

    8.1.4. Temps de canvi de velocitat

    8.1.5. Caché

  • Conexió

  • ATAPI.

  • SCSI.

  • Diferents formats.

  • CD-DA

  • High sierra, ISO 9960.

  • CD-ROM XA

  • Forma 1

  • Forma 2.

  • Photo CD

  • DVD

  • Tamany dels CD's.

  • Últimes consideracions.

  • 1. Introducció.

    Introducció

    Ja fa uns quants anys que el disc compacte està entre nosaltres i s'ha convertit en un dispositiu gairebé imprescindible, tant en els equips informàtics de les nostres llars com en els de les oficines.

    Fins fa un parell d'anys el lector de CDROM era considerat un element opcional dels PC de gama alta. Actualment el CD-ROM, venut conjuntament amb una tarja de so, és un component imprescindible de qualsevol configuració bàsica d'ordinador. Això ha estat degut a les exigencies del sector informàtic per satisfer la gran demanda d'espai que requereixen els actuals programes, i en especial les aplicacions multimedia.

    Des dels primers reproductors de CD Audio que van revolucionar el món del soport digital, fins els últims discs versàtils digitals (DVDs) amb una increïble capacitat d'emmagatzemament, existeix una enorme varietat d'aplicacions en les que s'utilitza aquest tipus de soport. En el món de la informàtica els discs compactes juguen en l'actualitat un paper fonamental, havent quasi desbancat als disquets de 3 ½. De fet, ja existeixen equips sense disquetera ja que qualsevol ordinador actual és capaç d'arrancar des d'un CD creat per a tal efecte.

    2. Orígen i desenvolupament.

    A finals del ays 70, companyies interessades amb archius visuals com Xeror y Kodak van iniciar la fabricació de discs de tecnologia óptica laser (els “Worm”- Write Once Read many-); destinats principalment a grans usuaris com el govern d'Estats Units i les companyies finanseres. Aquests discs van pendre el lloc als grans drives de

    L cinter la seva facilitat d'instalació i el seu ràpid accès. Tot i aoxò la cinata era méa barata, més estandar i la conexió dels drives i dels mainframens també era més fàcil que la dels WORMs.

    La exogencia de medis d'enmagatzenament massiu, i l'aparició dels PC amb processadors de 32 bits van impulsar la investigació d'una tecnologia óptica compatible amb aquests tipus de màquines. L'objectiu era obtenir un sistema amb contingut multimedia, alta capaciatat de accés i d'enmagatzenament ( censt de Mb), i de transferència ràpida . Es van provarvaris procediments: magneto-òptics(MO), polimer de color (DP), canvi de fase (PCR)...

    Els magneto-òptics han tingut certa aceptació en l'ambit professional, tot i que han set els CD-ROMs i les actuals gravadores de CD-R el que están actualment al capdevant del mercat de enmagatzenamnt massiu.

    3. Ventanges i inconvenients.

    Les ventatges dels CD-ROMs están relacionades amb l'exit obtingut pels CD de música els quals es van impossar sota la dictadura de Philips i Sony. Aquests es fabriquen de la mateixa manera; així s'aprofita l'infraestructura industrial existent capaç de fabricar productes cost baix;la cual cosa ha set fondamental per atreure els fabricants de jocs y desenvolupanetsd e software.

    Ventantges:

    • Gran capacitat de enmagatzenament que varia entre 500 i 600 Mb.

    • La majoria de les unitat de CD-ROM tene la possiblitat de reproduir discs de música.

    • Són ideals per als arxius multimedials, ja que aquest archius com a norma general són molt extensos.

    • Les unitats de CD-ROMs tenet un cost relativemnt bix.

    • La seva naturales de lectura exclusivament els fa esdevenir un medi perfecte per enmagatzemar informació que no necessita ser actualitzada amb fraquencia.

    • Els erros de les dades està en l'ordre de 10-8.

    Inconvenients:

    • Fins fa poc no han tingut la possiblitat de ser gravats en àmbit particular.

    • La pista única an espiral fa més difícil l'accès aleatori, tot i que hi ha discs óptics amb pistes concentriques, anomenats ORMS amb accès aleatori real.

    4. Caracterstiques físiques

    • El diàmetre d'aquest discs es de 12 cm y el seu espesor es de 1.2mm. EL furat del centre té un diàmetre de 1.5cm.

    • El CD té una capa metálica reflectant recoberta per una altra capa protectora feta a base de un vernís transparent.

    • LA informació a enmagatzemar s'impresiona sobra la capa meálica amb forma de pits y lands.

    • Els pits i els land s'alinien al llarg d'una u´nica espiral que va desde el centre a les bores i recobreix tot el CD.

    • Donat que els pits tenen una amplada de 0'6 micres, les diferenst voltes d'aquesta espiral están separades únicamnet per 1.6 micres.

    • La densitat de un CD agafa caso les 16.00 pistes per polsada, el qual resulta dificilment comparable a les 1365 que presenten el disquest de alta densitat de 3'5.

    • La longitud de aquest espiral es proximadament de 6 km on s'hi troben uns 2 billons de pits.

    • El diàmetre del raig es d'ina micra i es va esstretint segons la longitud d'ona de la llum que contitueix el raig.

    MANEJADORES CD-ROM

    Velocidad General

    Tiempo de búsqueda
    (milisegundos)

    Transferencia de datos

    Velocidad Simple

    600

    150k por segundo

    2x

    320

    300k por segundo

    3x

    250

    450k por segundo

    4x

    135-180

    600k por segundo

    6x

    135-180

    900k por segundo

    8x

    135-180

    1.2MBps (máximo)

    10x

    135-180

    1.6MBps (máximo)

    12x

    100-150

    1.8MBps (máximo)

    16x

    100-150

    2.4MBps (máximo)

    24x

    100-150

    3.6MBps (máximo)

    32x

    100-150

    4.8MBps (máximo)

    5. La fabricació.

    Es CD estan formats per un dics de policarbonat de 120mm de diàmetre yi 1'2mm d'espesor. El proces que segueis per la fabricació d'aquest CD ( tant dels d'audio com els de dades) es similar al procès seguit per la fabricació dels antics dics de vinil.

    Primerament es fabrica el master. Aquest original consisteix amb un CD que es grabat utilitzant un làser d'alta potència amb el qual s'imprimeixen els diferenst uns i ceros que són una sèrie de forats microscòpics. Aquest es considera el discs original que es utilitzat porteriorment per crear les còpies per presió. Un cop que la còpia esta correctament impresa amb els forats en el lloc adecuat es recobreix amb una capa fian d'alumini uqe caracteritza l'habitual aspecte brillant dels CD i que serveix per reflexar el laser del capçal de lectura y finalment s'aplica una nova capa plàstica. Després d'aquest proces s'adornen les caras amb diferenst gàfics.

    Pel contrari del que es prodria pensar; la capa en que estan grabades les dades és la capa superior; es a dir , aquella que está impresa i per tant el laser ha d'atravesar els 1.2 mm d'espesor del CD per arribar fis a les dades. Prova d'ixò es que molt sovint; els nostres CD presenten petites ratllades i encara segueixen essent accessibles; això es degut en primer lloc als mètodes de redundància y recuperacions d'errors implemnetats; però a més a més que que moltes d'aquestes ratlles no afecten a la cara de les dades; que es la oposada del CD.

    6. Enmagatzemament de les dades

    6.1 Encapçalament del CD.

    La superficie gravable d'un CD es divideix en 3 parts:

    • El lead in, també anomenat l'encapcalament que ocupa les 4 primers milímetres del CD en el marge interior i que donté una espècie d'index.

    • La zona d'enmagatzenament de dades; que es on s'emmagatzenen les dades del sowware que conté el CD. Auqesta part ocupa com a molt 33mm depenent del nivell d'ocupació del CD.

    • El lead out que ve a ser com una especie de marca final; aquesta es trova inmediatament darrera del final de la zona de dades ocupada i te ina amplada aproximada d'un milímetre.

    6.2. La codificació de la informació.

    La informació a enmagtzemar s'impresiona en la capa metàlica del CD mitjançant pits i lands, que són unes petites pertuveràncies y cavitats, però no existeix correspondencia entre ceros i lands o pits i uns o viseversa. El principi de fincionament de la óptica de lectura de la unitat del CD-ROM no permet aquesta sensilla assignació. En el seu lloc el vaolr 1 de un bit anomenat cahnel1 es contempla sempre com el pas de un pit a un land o al reves. La longitud del pit o del land representa el numereo de bits amb valor 0 (chanel 0). En realitat s'ha comprovat que com a mínim han d'haber-hi dos chanel 0 que segueixin un chanel 1 perque només aleshores la distancia fins al proper chanel1 es suficientment gran com per a que no passi desapercebuda a la óptica de lectura.

    Per un altre costat, els pits i els lands no han de ser massa llargs docs pot resultar complicat per la electronica de la unitat mdir exactament la ongitud i per tant averiguar el numero de chanel0. Com a máxim en el desenvolupament del CD s'ha provat una longutud de 11 bits.

    Tots aquests condicionants porten cap a el procediment EFM “eight to fourteen modulation”, on un byte al enmagatzemar es tradueix juntament amb els seus 8 bits en 14 chanelsbit. LA sequència chanel0 canel1 dins d'aquest 14 chanel bit está determinada per una sencilla taula de conversió que es la part integrant de la electrònica de control de lcada unitat CD-ROM. El còdics de la taula EFM estan elegits de manera que s'eviti tant l'existencai de 2 chanel1 consecutius con la de una cedena de channel0 seguts massa llarga, estant limitada a un máxim de 11 channel0.

    De totes maneres, la conversió a través de la taula EFM no comtempla un problema: la separació de bits initaris. Quan per exemple, un primer byte acaba amb un chanel1 (y amb ell el canvi de pit a land o al reves), el seguent byte no pot començar de nou amb el mateix temps de canvi ja que al mig no hi ha cap espai. Per aquest motiu, a cada byte amb els seus 14 channel bit se li afegeixen tres channel bit més que s'anomenen merging bits. Aquets separen els bytes l'un de l'altre i amb això s'augmenten el nombre de channel bits a 17 per byte.

    7. Capçal de lectura.

    El mecanisme de lectura d'un CD és el següent:

  • En feix de llum coherent (laser) es emes per in do¡iode de infrarrojos cap a un mirall que forma part del capçal de lectura qeu es mou linealment al llarg de la superficie del disc.

  • LA lum reflexada en el mirall atravessa una lent y es enfocada sobre un punt de la superficie del CD.

  • Aquesta llum incident es reflexa a la capa d'alumini. La cantitat de llum reflexada depen de la superficie sobre la que incideix el feix. Així i seguns el forats que están imprimits en la superficie de dades; si el feix de llum incideix sobre un forat aquets es difon i la intensitat reflexada es molt menor. Segons això; només hem de fer coincidir els 1 amb la manca de forants i el 0 amb els forants; i així obtemin una convinació binaria.

  • La llu reflexada s'encamina mitjançant una sèrie de lents i miralls a un fotodetector que recull la cntitat de lum reflexada.

  • LA energia lluminosa del fotodetector esdevé una energia elèctrica i mitjançant un simple umbral el nostre detector decidirá si el put senyalt pel punter correspont amb un 0 o amb un1.

  • La presencia del capçal de lectura óptic i no metàlic evita molts problemes al no existir un contacte directe entre aquest i la superficie del disc però tot i això ha d'haber-hi certes precaucions com per exemple; tenir cura de la llimpiesa de la superficie del dics i evitar que s'hi acumuli polç a la superficie de les lents ja que poden afectar a una lectura erronia per part del lector.

    Un cop explicada com es realitza la lectura d'una dada concreta s'ha d'explicar com es realitza la lectura d'una seqüència de dades. En primer lloc, hem d'explicar com es el moviment del capçal de lectura a través de la superficie del disc y de la forma que es distribueixen les dades.

    El CD-ROM está provist d'un motor que fa grar el dics, s'aquesta manera tenim 2 popcions que són mantindre la velositat lineal contstant o que la que segueixi constant sigui la velisitat de giro.

    • CAV ( constant angular velocity):

    El disc roda a uan velociatat constant independenment de l'àrea del disc a la té accés. El disc tarda sempre el mateix temps a fer una rotació de 360º independentment de la distancia de la qeu estigui la capcelera de rotacuó del CD-ROM:

    • CLV (constant linear velocity)

    Prové dels CDs d'audio estándar, El CD-ROM ajusta la velocitat del motor de manera que la seva velocitat lineal sigui sempre constant. Així, quan el capçal de lectura està aprop dels extrams en motor gira més lentament que quan es troba aprop del centre. Aquest fet dificulta molt la construcció del lector pero asegura que la tasa d'entrada de dades al PC sigui sempre constant. La veolcitat de rotació en aquest cas, es contrlada per un microcontrolador que actua segons la posició del capçal per a permetre un accés aleatori a les dades.

    LA majoriad els dispositius de menor velocitat que 12X utilincen CLV, el més moderns i ràpids, no obstant, opten per la opció CAV. A l'utilitzar CVA, la velocitat de transferencia de les dades varia segons la posició que ocupen aquest en el dics al mantindre una velocitat angualar aconstant.

    Un aspecte importamt al palar dels CD-ROMs de velociatats 12x o de mayors es , al que ens referim realment quan parlem de velocitat 12X, donat que en aquest cas no tenim una velositat de transferencia 12 vegades major que la referència i aquesta ni tansols és una velositat constant. Quan parlem que un CD-rom CVA es 12X volem dir que la veociatat es 24*24 vegades més ràpid en l'extrem mentre que és un 60% més lent respecte a la seva velocitat máxima.

           

        

    Amb tota aquesta explicació vull arribar a que no només la velocitat és important en la lectura del CD; també hi ha d'altres paràmetres molt importants en la elecció dels nostres equips. A continuació es mostra una taula on s'indiquen les velocitats de tranferncia comparades segons el metode de rotació utilitzat.

       

    <TBODY>

     

    CLV

    Velocitat

    Velocitat de transferència

    1X 

    150 KB/s 

    2X 

     300 KB/s

    4X 

     600 KB/s

    6X

    900 KB/s

    8X

    1200 KB/s 

    10X

     1500 KB/s

    12X

     1800 KB/s

     

     CAV

    Velicitat

    Velocitat Mínima de transferència

    16X

     930 KB/s

     20X

     1170 KB/s

     24X

     1400 KB/s

    32X

    2100 KB/s

    En aeusta taula queda bastant clara la idea que s'ha intentat explicar en l'anterior paràgraf, quan parlem de CD-ROMs de velocitats méss altes hem de tenir en comte que ens están parlant de les velocitats máximes de transferència.

           

      Demés paràmetres s'interes.

    Latència

    Una vegada uqe el capçal de lectura está en el lloc adecuat per realitzar la lectura, al estar girant el disc, ha d'esperaar a que passi pel punt adecuat per començar a llegir. La cantitat de temps que porta, a mesura, fins que la informació pasa per on espera el capçal de lectura des de el moment en qeu aquest està en el lloc adecuat es el que es coneix com a latència. Obviament la latencia depen directament de la velocitat del dispositiu, es a dir, cuan més gran sigui la latència en un dispositiu 24X es molt menor que un 4X. La mesura de la latència era un paràmetre fàcil de medir en els CD-ROM CLV ya que la velocitat de gir era variable com ja hem explicat.

    Aquest paràmetre no sol ser donat per un CD-Rom ja que forma part del temps d'accès que sí és realment un paràmetre d'interès.

    Temps d'accès.

    Per descriure la canlitat de un CD-ROM aquets és provablement un dels paràmetres més interessants. EL temps d'accès es pren com la cantitat de temps que li comporta al dispositiu des de que comença el proès de lectura fins que les dades començan a ser llegides. Aquest paràmetre ve donat per: la latència, el temps de búsqueda i el temps de canvi de velocitat. S'ha de tenir en conte que el moviment de búsqueda del capçal y la aceleraió del disc es realitcen al mateix temps, per tant no estem parlant de sumar aquests componets per obtindre en temps d'accès sinó de procesos que justifiquen aqueta mesura.

    Aquest paràmetre, obviament, depen directament de la velocitat de la unitat del CD-ROM ja que els components d'aquest també depene d'ell. LA raó per la que el temps d'accès es tan superior en els CD-ROM respecte als discs durs es la construcció d'aquests. La disposició de cilindres dels discs durs redueix considerablement els temps de búsqueda. Per la seva part els CD-ROM no van ser inicialment ideats per l'accès aleatori sino que seqüèncial pels CD de audio. Les dades se disposen en espiral en la superficia del dics i el temps de búsqueda es per tant molt major.

    Uan qüestió a tenir en compte és el reclam utilitzat en moltes ocasiosn perl fabricants, és a dir, si les taxes d'accès més ràpides es troben a 100ms intentaran convercer-nos de que un CD-ROM la velocitat d'accès es de 90ms es infinitament millor quan la realitat es ue la diferència és a la pràctica inapreciable. Un CD-ROM és millor si és molt ràpid, però ham de considerar el preu que en volem pagar per desprès no apreciar-ho.

    Temps de búsqueda.

    El temps de búsqueda es referix al temps que comporta moure el capçal de lectura fins la posició del discs en la que hi ha les dades. Només té sentit parlar d'aquesta magnitut en mesura ja que no és le mateix arribar a una sola dada que està prop de l'extrem que a una altra que hi ha al centre. Aquesta magnitud forma part del temps de accès que es una dada molt més significativa. El temps de búsqueda té interès per estendre els componets dels temps d'accès però no en quan a magnitud en si.

    Temps de canvis de velocitat.

    En els CD-ROM de velocitat lineal constant (CLV), la velocitat de giro del motor dependrà de la posició que el capçal de lectura ocupi sobre el disc, més ràpid quan més a prop del centre. Això implica un temps d'adaptació per qeu aquest motor prengui la velocitat adecuada un cop qeu conegui el punt en el que es troben les dades. Això es sol aconseguir mitjançant un microcontrolador que relaciona la posició de les dades amb la velocitat.

    En les CD-ROM CAV no té sentit parlar d'aquesta medusura ja que la velocitat de rotació és sempre la mateixa, així que la velocitat d'accès no es veurá beneficiada per aquesta característica i serà una mica menys; no obstant, s'ha de tenir en compte que els fabricants indiquen la velocitat máxima per als CD-ROM CVA y aquesta és varible, un CD-ROM CLV és molt és ràpid que un latre de la mateixa velicitat més aprop del centre del disc.

    Caché

    LA majoria dels CD-ROM solen incloure una petita cache la misió de la cual és reduir el número d'accessos físics als dics. Cuan s'accedeix a una dada al disc aquets es graba a la caché de manera que is tornem a accedir a ell, aquest es tornarà directament de aquetsa memòria evitat el lent accès al disc. Per suposat com més gran sigu el caché major serà la velocitat del nostre equip pero tampoc hi ha massa diferència de la velocitat entre diferents equips per aquest motiu ja que aquesta memòria només ens limita a l'accès de les dades més recienst.

    8. Soport físic.

    Un aspecte característic de qualsevol dispositiu informàtic és la construccció física i les opcions que ofereix a l'usuari. Tot i que pugui semblar un tema sense importancia podría resultar una desagradable sorpresa  que al instal·lar el nostre nou equip de CD ens trobessim que els dos o tres slots del nostre PC estigui ocupades i hem de precindir d'algún dels dispositous instal·lats per fer-li lloc. També és important coneixer les opcions que ens ofereix a través del panel frontal.

    Els CD-ROM ocupen el forat de la unitat de disco de 5'25 polçades, pero aquestos forats estan estandaritzats i n'hi ha prou en teneir-ne una lliure per introduir el dispositiu en l'equip.

    Els dispositius que el CD-ROM ofereix están bastant estandaritzats y gairebé semper ems trobem am un panel que ens ofereix:

  • Jack; sortida per als cascso.

  • Luz de indicació de lectura.

  • Volumen de la sortida del Jack

  • PLAY;Reproducció de audio.

  • Pas a la pista següent.

  • STOP; parar la reproducció.

  • EJECT; obrir la bandeja del CD

  • No tenen que haber-hi tots els controls però aquests són els més usuals i la seva utilitat es dotar al nostre CD-ROM de les funcions típiques d'un CD d'audio convencional; aquestes funcions també poden ser ofertes pel sowftware.

    La sortida del jack ofreix una calitat raonable d'audio, però sempre tundrem una millor qualitat si obtemin la sortida d'audio del nostre CD a través d'una tarjeta de so convenienment amplificada.

    La introducció del disc a l'interior del dipocitiu, al igual que en els CD d'audio convencionals, és fa normalment a través d'una bendeja que es desplaça a través d'una rails i sobre la que es diposita el CD, per ixò la seva ubicacío horitzontal que ocupa en la caracassa de PC. Si més no és cert que existeixen CD-ROMs que permeten la situació vertical pero tot i així es recomana el sentit horitzontal.

    9. Conexió ( SCISI, IDE-ATAPI)  

    Una altre dels paràmetres q tenir en conte a l'hoa d'ecollir el CD-ROM que s'adapti més a les nostres necessitats es el mode de conexiód'aquest i la interface utilitzada. Són dos, actualment , les opcions. O ens decantem cap als comuns ADE-ATAPI o els SCSI. A continuació comentarem les ventatges de l'un sobre l'altre i els seves diferencies

    9.1 ATAPI  ( AT Attachment Packet Interface )

    Aquests protocol es va dessarrollar per aprofitar els controladors IDE utilitzats nomalment qer als dicsc durs. La seva funció és que els CD-ROM y les unitats de cinta poden treballar amb controladors trdicionals tot i no ser estrictament IDE. Les comandes típiques de IDE no tenen sentit en la unitat del CD-ROM per això es van haber de crear unes comandes intermitges que sevirin de “traducció” de un a un altre sistema. Una unitat conectada al controlador IDE pot estar conectat a tipus de mestre o esclau; el més corrent es tenir un disc dur com a unitat mestra y conectar el CD-ROM com a esclau. El seu major inconvenient és que quan d'accedeix al CD-ROM la major part del temps, el processador está inaccesible per a totes les demés comandes.       

    9.2 SCSI ( Small Computer System Interface )

    SCSI és un bus que pot ser utilitzat en diferents dispositius i d'alta calitat. La principal diferència está en l'us que aquets dos dispositius fan del processador. En aquets cas, SCSI, oferix taxes de transmisió de dades fins a 40MB/s, molt més ràpid que esl ports serie o paral·lel estàndar. LA contraprestació es l'elevat preu d'aquest tipus de controladors. A més a més s'ha de tenir en compte que sovint, les altes velocitats permeses pels busos SCSI no són suportades per les limitacions d'un controlador mediocre. LA conclusió es uqe en el cas de necessitar altes velocitats de transferència y sempre que ho permetin les restruciions escoòmiques la elecció podría ser un bon Cdrom SCSI, en un altre cas, potser la decisió hauria d'apuntar més aviat a un ATAPI.

    10. Formats utilitzats.

    Sovint, quant mirem la publicitat dels CD-ROMs, veiem diferents compatiblitats que ens ofereixen el diferents formats, els quals sovint seconeixem. A continuació s'indicarán els més utilitzats amb les seves caracteristiques i utilitats

    10.1. CD-DA

    Aquets va ser sens dubte el primer format utilitzat en el mon del CD i va ser dessarotllat per Philips y Sony a principis dels 80. Aquest estándar especifca no només el foramts de les dades de audio sino també les característiques en quan a la posició d'aquests en el dispositiu, distancia entre prites, etc.

    El so enmagatzemat del CD es previamnet mostrada per convertir-lo a format difgital a una frecuencia de 44.1 Hhz en estereo, el que es coneix con a calitat C. Les mostres de 16 bits son enmagatzemades en el CD. Tenim, aleshores una taxa de 176.400 bytes/s. Les dades de audio son enmagatzemades en sectors de 2.352 bytes de dades més la cantitat adicional de dades de correcció d'errors de manera que cada segon de so precissa 75 sectors. D'aquesta manera, 74min de CD comportes 2.352 x74x75x60=747 Mb.

    Els CD-ROM habitualment són compatibles amb d'estandar de audio CD y permeten reproduir aquest CD i inclús amb el software adecuat manipular, filtrar o enmagatzemar en discs el só enmagatzemat en aquests.

    10.2. High Sierra, ISO 9960

    Aquest format és l'utilitzat habitualment per a dades y está basat en l'estandar anterior. També va ser desenvolupat pre Philips i Sony a principis dels 80 una mica després de introduir el format d'audio. Com a curiositat indicar que la raó de reconeixer com a estandar High Sierra conssisteix en que la especificació inicial era massa general per la cual cosa el diferents fabricants van tenir una runió on es tractaba de arribar a un estandar únic i compatible i d'aquesta manera especificar també certes indeterminacions de la especificaió d'aquest. Les decisions preses en aquesta reunió es van plasmar en la especificació ISO 9960.

    10.2.1. Mode 1

    <TBODY>

    Sync

    12 bytes

    Header

    4 bytes

    Dades

    2048 bytes

    EDC

    4 bytes

    libre

    8 bytes

    ECC

    276 bytes

    EDC/ECC

    392 bytes

    EDC/ECC

    392 bytes

    Control

    98 bytes

    </TBODY>

    El gràfic anterir representa la estructura dels sectors en el format de CD-ROM, modo1.

    Pràcticamnet tots els CD-ROM existents implementen únicament auests formats de sector que constituyeixen el autentic estándar. Les dades, en aquets format es presenten practicamnet de la mateixa manera que en els CD de audio però se li afegeix un còdic de protecció d'errors adicional.

    2078 bytes reals de dades i 75 blocs per segon.

    10.2.1. Mode2.

    <TBODY>

    Sync

    12 bytes

    Header

    4 bytes

    DATOS

    2336 bytes

    EDC/ECC

    392 bytes

    EDC/ECC

    392 bytes

    Control

    98 bytes

    </TBODY>

    El gràfic anterior representa la estructura dels sectors en el dormat CD.ROM, mode 2.

    En aquets format s'estalvien les informacions per a la correcció d'errors augmentant el tamany del sector de dades y es manifesta el sistema de correcció d'errors bàsic. LA justificació d'aquest format está en que certs tipos de dades, com el vídeo o so no requereixen tanta protecció com una altre tipus d'informació. D'aquesta manera, quan tenim aquets tipus de informació podem utilitzar aquest tipo de sectors amb el que obtindrem una tas de dades mayor. No obstant pocs CD-ROM permeten aquest sistema.

    10.3 CD-ROM XA

    Els discs que utilitzen un format CD-ROM XA han esdevingut un estàndar dins de la multumèdia. Al igual que els anteriors ven ser creats per Philips i Sony però aquest cop amb la col·lavoraciód e Microsoft a finals dels 80 i perfeccionats a pricipis dels 90.

    Una de les seves caracteríctiques es que poden utilitzar el macanisme conegut com Interleave. Aquest mecanisme ve de les caracteríctiques del fenòmen multimèdia y motivat pels alts temps d'accès en aquestes unitats. Quan recorrem a una aplicació multimèdia en el nostre PC tenim que utilitzar al mateix temps reproduir so, imatge y possiblement text o dade de qualsevol tipus. Si dueiem a cap l'accès a aquetes fonts diferents de informació obrint i tancant cada ficher en trobem amb la nacessitat d'anar desplaçant la capçalera lectora per anar llegint les diferents fonts. Els alts temps d'accès limitarien de forma important les tases d'informació y les fonts simultaniament utilitzades. Quina és la sil·lució? Si barregem la informació que prové de les diferents fonts i anidem els diferents fitxers no necesitem moure el capçal de lectura per llegir al informació de text después de fer sonar la música corresponent o de posar la image de vídeo arpopiada.

    La diposició de les dades es la segûent: en primer lloc es situen tres sectors amb text, depués quatre amb vídeo y finalment tres amb audio i es repetix fins acabar amb les diferents fonts de dades. Per permetre el Interleaving es necessita uns altres dos formats de sector que es corresponen com a forma 1 i forma 2 del format High Sierra.

    10.4. CD-I (interactive)

    Aquest format va efactuar la seva aparició l'any 1986 i és un format pròxim al CD-ROM XA anteriorment explicat. Va ser creat amb una ambisiosa idea de desarrotllar un nou tipus de hardware. Aquest va ser el primer intent important de crear el qeu coneixem com multimedia i que integra text, gràfics, video, audio y dades binaries. EL CD-I preten facilitar la conexió d'aquest dispositiu en una pantalla de televisio. Per a aquestes funcions els dispositius de CD-I van provistos del seu rpopi microprocessador que substituex al PC. Algunes unitats de CD-ROM madernes ofereixen compatiblitat amb aquest dispositius.

    10.5 Photo CD

    Aquets estandar va ser dessarotllat a principis dels 90 per Kodak y Philips i utilitza el mode 2 y forma 1 anteriorment esxplicats.

    El procediment comença des de la presa de les fotos i seguidament seran digitalitzades i gravades al CD amb el procediment habitual.

    La ventratge és que pertany al tipus de discs gravables i que permet ser actualitzat y regrabat varis cops. Són fàcils de reconeixer ya que en aquest cas el seu bany no és d'alumini i epr tant no ès platejat; sino dorat. Els habituals forats són en aquets cas substituits per una subtància de color les propietats de reflexió de la qual varien utilitzant el làser de manera que después puguin ser llegides per les unitats de CD-ROM convencionals.

    11. Tamany eral dels CD's

    Playing
    Time
    [min]

    Disc
    Size
    [mm]

    AUDIO
    2352 bytes/sector
    [bytes / Mb]

    CD-ROM Mode 1
    2048 bytes/sector
    [bytes / Mb]

    CD-ROM Mode 2
    2336 bytes/sector
    [bytes / Mb]

    CD-i & (XA) Form 1
    2048 bytes/sector
    [bytes / Mb]

    CD-i & (XA) Form 2
    2324 bytes/sector
    [bytes / Mb]

    80

    120

    846,717,648
    807

    737,277,952
    703

    840,957,664
    801

    681,984,000
    650

    836,637,676
    797

    74

    120

    783,216,000
    747

    681,984,000
    650

    777,888,000
    742

    681,984,000
    650

    773,892,000
    738

    63

    120

    666,792,000
    636

    580,608,000
    554

    662,256,000
    632

    580,608,000
    554

    658,854,000
    628

    21

    80

    222,264,000
    212

    193,536,000
    185

    220,752,000
    211

    193,536,000
    185

    219,618,000
    209

    18

    80

    190,512,000
    182

    165,888,000
    158

    189,216,000
    180

    165,888,000
    158

    188,244,000
    180

    12. Últimes consideracions

    Com podem observar són moltes les coses que s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir un CD-ROM y casi sempre el “paràmetre” més significatiu es el $ que un esigui disposat a gastar-se. Vist el funcionament d'aquets dispositiu i els significats de molts valors amb el que esl fabricants acompanyen els seus equips es tidrá almenys una mayor prespectiva a l'hora d'escollir aquell que més s'adapti a les nostres veritables necessitats sense deixarnos portar per aquella vella idea de que el millor és el més car.

    INDEX B

    1. Gravadores CD-R

    2. Gravadores CD-RW

    3. Característiques importants.

    Grabadores de CD

    Grabadores CD-R

    A finals dels anys 80 van aparèixer les primeres grabadores de discs compactes grabables (CDR : Compact Disc Recordable). El successiu abaratament d'aquests dispositius ha fet que actualment la grabació en format digital en aquest soport sigui una realitat a l'abast de qualsevol usuari.

    El descens del preu dels CD's verges ha jugat un paper fonamental en la popularització d'aquestes grabadores. Actualment es poden emmagatzemar 650 Mb d'informació per menys de 200 pessetes, convertint als discs compactes en el soport més barat en quant a cost d'emmagatzemament (3.25 pessetes per Mb aprox.), després dels DVD-RAM. La seguretat de que a més a més podrem aquests discs en qualsevol lector de CD-ROM convencional, fa que l'ús d'aquest soport desbanqui en moltes ocasions a sistemes més cars com són les unitats ZIP o Jazz, encara que amb una funcionalitat diferent.

    Amb el pas del temps, aspectes com la velocitat de grabació i de lectura també han estat millorats, situant als CDs cada vegada més a prop d'altres dispositius d'emmagatzemament més ràpids i cars. Actualment trobem al mercat grabadores que agafen velocitats de fins 1200 Kb/seg (x8), que ens permeten tenir un CD totalment grabat en apenes 9 minuts. A més, la velocitat de lectura de les grabadores és cada cop més alta (de fins a x32), amb la qual cosa comença a ser innecessari un lector de CD per llegir els CD-ROMs de dades.

    Funcionament :

    Al contrari que amb els discs compactes platejats, la grabació de CD-Rs no es realitza mitjançant una capa d'alumini preimpressa, sinó que els microsurcs són realitzats per mitjà d'un làsser que modifica les propietats d'una capa orgànica, per tal de que reflexi més o menys la llum. Aquests canvis de reflexió provoquen en el lector el mateix efecte que els microsurcs de qualsevol disc compacte convencional.

    Grabadores CD-RW

    Intro & història :

    A mitjans de 1997 van apareixer les primeres unitats CD-RW, gràcies a la col·laboració de Hewlett-Packard, Mitsubishi Chemical Corp., Philips, Ricoh y Sony. Aquest tipus de grabadores admeten tant CD-R's com CD-RWs (CD-R reescribibles, CD-ReWritable). La ventatja immediata d'aquest tipus de discs és que poden ser borrats i tornats a utilitzar centenars de vegades. En realitat aquesta ventatja no acaba de ser desiciva per molts usuaris a l'hora d'elegir la grabadora que vol adquirir. El cost dels discs CD-RW, al voltant de 2000 pessetes, fa que només tinguin aplicació pràctica en casos molt concrets, ja que la majoria de vegades sortirà més a compte fer una grabació en CD-R.

    Funcionament

    La tècnica de grabació en la que es basen els discs reescribibles consisteix en l'estat que adopta un compost cristal·lí, que en funció de la variació de fase aplicada pel làsser de la grabadora, cristal·litza - reflexant la llum -, o permaneix en estat amorf - reflexant-la molt menys -. Un problema d'això és que la superfície d'un CD-RW reflexa menys la llum que la dels CD-ROM i la dels CD-R, per la qual cosa per a poder llegir un CD-RW en un altre lector es necessari que soporti l'especificació MultiRead, desarrollada per Philips i Hewlwtt Packard. Des de fa quasi un any tots els lectors convencinals de CDROM que es fabriquen compleixen aquesta especificació.

    Mètodes d'escritura dels CD-ROMs

    Els estandards acceptats per tots els fabricants per grabar són els següents :

    DAO (Disk At Once)

    És un mètode de creació de CD's en el qual les pistes són escrites en una única operació, després de la qual és “tanca” el disc. En aquest mètode el làsser sempre es manté encès. És un mètode que requereix un disc en blanc i que no es pot utilitzar conjuntament amb multissessió (grabació en varies sessions). S'utilitza principalment per duplicar discs d'audio on les separacions entre pistes poden no ser iguals.

    TAO (Track At Once)

    Constitueix un procediment de grabació de CDs on el làsser es detè i reinicia amb cada pista, inclús quan es tenen que grabar multiples pistes. TAO s'utilitza massivament en la creació de discs estàndard i multissessió. La seva característica principal és que permet afegir dades als nostres discs en diferents sessions i, per tant, és possible actualitzar el seu contingut. Quan utilitzem un d'aquests discs en un lector de CDROM no es distingeix els diferents espais de cada grabació, sinó que es pot contemplar el seu contingut com si s'hagués grabat tot en una única sessió.

    IPW (Incremental Packet Writing)

    És un tipus de grabació que permet utilitzar la grabadora com si es tractés d'una unitat més del sistema. Permet escriure en el disc arxiu a arxiu i no sessió a sessió. A més té la possibilitat de borrar i/o actualitzar fitxers prèviament grabats (els borra però no recupera l'espai que utilitzaven).

    Carcteristiques a tenir en compte al comprar una grabadora :

    Velocitat :

    Al igual que passa amb els lector de CD-ROM el paràmetre més important d'una grabadora és la seva velocitat. En el cas de les grabadores CD-R tenim la velocitat de grabació i també la velocitat de lectura, mentre que en les regrabadores CD-RW cal afegir a les anteriors esmentades la velocitat de escritura dels discs CD-RW.

    Actualment trobem al mercat grabadores CD-R que agafen velocitats de fins 1200 Kb/seg (x8) i pel que sembla no hi ha perspectives de que aquesta velocitat sigui superada proximament a causa de les limitacions físiques dels substrats que s'utilitzen actualment. En quant a les regrabadores fa poc han aparegut els primers models que escriuen a 6X (900 Kb/seg), encara que la velocitat habitual és de 2X i 4X.

    Velocitat

    (1X =150Kb/seg)

    Temps grabació

    (CD de 650 Mb)

    2X

    300 Kb/seg

    37 minuts

    4X

    600 Kb/seg

    19 minuts

    6X

    900Kb/seg

    13 minuts

    8X

    1200 Kb/seg

    9 minuts

    Memòria caché :

    És una memòria que agilitza els processos de transferencia de la informació de l'ordinador cap a la grabadora. La grabació d'una sessió d'un CD s'ha de realitzar tota seguida, no hi ha la possibilitat de fer una pausa fins que la informació es trobi disponible. Si el buffer es queda sense dades es produeix el temut “buffer underrun” que deixa el CD inservible. Per aquest motiu és important que el tamany del buffer sigui quant més gran millor, ja que així es dóna més temps a l'ordinador per anar subministrant les dades. El valor habitual és 2 Mb encara que hi ha models de gama alta que tenen 4 Mb de buffer.

    Compatibilitat :

    Els soports habituals de grabació tenen una longitud de 650 Mb (74 min.), però també n'existeixen de 80 minuts (700 Mb). Per poder utilitzar-los és important que la grabadora els soporti.

    Tot CD-R a més a més de la seva capacitat convencional, té un espai adicional on es graba la informació sobre el fnal de la grabació. Hi ha unes poques grabadores que permeten aprofitar aquest espai extra, amb la qual cosa poden encabir entre 660 i 750 Mb en un CD-R de 650 Mb. Aquest procès s'anomena OverSizing o OverBurning.

    Si pensem grabar molts CDs de audio, hi ha moltes grabadores que permeten grabar el que s'anomena CD Text, que no és altra cosa que informació sobre el nom de cada cançó, autors, títol del CD, ... Això és una opció interessant per exemple si es té un lector de CD compatible (la majoria de cargadors de CD per a cotxe actuals ho són), ja que ens mostrarà tota aquesta informació pel display.

    Conexió

    Igual que en els lectors de CD les grabadores utilitzen conexions ATAPI (Controladora IDE del disc dur) o SCSI. En el cas de les grabadores si ens decantem per l'interface SCSI, ens permetra treballar normalment amb el nostre ordinador mentre està grabant. Això no és així amb la conexió ATAPI, ja que aquesta carrega molt el processador i si utilitzem varis programes mentre es graba, en molts casos ens passarà que el buffer de la grabadora es quedi sense dades i el CD quedi inservible.

    L'únic inconvenient de l'interface scsi és el seu elevat cost i la necessitat d'utilitzar una controladora adicional.

    Firmware

    És el codi o instruccions que gobernen el funcionament de la grabadora, i que s'encarrega de respondre a les ordres que li arriven des del software de grabació. Aquest es troba emmagatzemat en una memòria ROM que és important que sigui programable per tal de que es puguin fer futures actualitzacions.

    Funcionalitat de CD-ROM

    Si es té intenció de duplicar CDs, és molt important tenir una bona unitat lectora de CD-ROM. Ademés de les característiques habituals cal tenir en compte dos paràmetres nous : el spindown i la velocitat d'extracció d'audio.

    • El spindown fa referència al temps que tarda l'unitat en passar del mode d'estalvi d'energia (quan el CD insertat no roda) a la lectura a ple rendiment.

    • Per duplicar CDs de audio cal tenir en compte la velocitat a la qual el nostre lector de CD-ROM ens permet extreure pistes de audio (DAE). Les pistes de audio tenen un format diferent de les de dades i, en conseqüència, la seva lectura no es regeix per les mateixes regles. Aquest paràmetre és molt important si tenim intenció de duplicar CD's de audio, ja que si aquest valor no es prou alt, haurem o bé reduir la velocitat de grabació o bé copiar les pistes al disc dur. En altres paraules : si volem copiar un CD de audio amb una grabadora 8X però el lector només és capaç d'extreure les pistes d'audio a 2X, aleshores la grabació només la podrem fer a 2X.

    INDEX C

  • Història

  • Què és?

  • Característiques del DVD video.

  • 3.1 Estandars

    3.2 Adicionals

  • La qualitat del DVD-video.

  • El DVD-ROM.

  • El DVD-Audio

  • EL DVD - Lectors

    Història del format digital.

    Ja fa 14 anys que Philips i Sony van desenvolupar el format digital del compac disc(CD) i van oferir al món la primera expressió de l'entreteniment digital. Desprès d'aquest va arrivar el CD-Rom, Photo CD, CD-i, DCC, Minidisc.. però ningun va crear les perspectives que ha creat el Digital Video Disc (DVD). En aquesta evolució s'han produïn avenços significatius en tecnologíes que soporten aquests formats i sobre tot els algoritmes de compressió i codificació de video, audio i dades. Indiscutiblement els avenços en els circuits integrats (VLSI) i els mecanismes de control han fet possible que les noves tecnologíes es fessin realitat.

    Va ser al setembre de 1995 quan Sony, juntament amb altres 9 companyíes van unir els seus esforços i van crear un estàndar unificat per al format DVD.

    Respaldat per les grans companyíes electròniques i del món de la multimèdia el projecte va començar a funcionar.

    Que és el DVD?

    DVD poden ser les sigles de Video Disco Digital o Disc Versàtil Digital, és la següent generació en la tecnología d'emmagatzemament en disc òptic. És esencialment un CD més ràpid i amb més capacitat que pot emmagatzemar tant video com audioi com dades d'ordinador. El DVD intenta abarcar entreteniment domèstic, ordinadors i informació de negocis en un únic format digital, reemplaçant evntualment al CD de audio, a la cinta de video, el làser disc, CD-Rom i potser fins i tot els cartutxos de videojocs. El DVD s'ha extés àmpliament gràcies al suport de la majoria de fabricants d'electrònica, la majoría dels fabricants de hardware d'ordinador i quasi la mitat dels majors estudis de cinema i música, la cual cosa no té precedents i diu molt de les seves possibilitats d'èxit (o en un pla pesimista la possibilitat de tenir que donar marxa enrera).

    És important entendre la diferència entre DVD-Video i DVD-Rom, el primer emmagatzema programes de video i es llegeix en un lector de DVD connectat a una televisió. El DVD-Rom emmagatzema dades d'ordinador i es llegeix per un lector DVD-Rom connectat a un ordinador. La diferència és similar a la que hi ha entre un CD Audio i un CD-Rom. El DVD-Rom a més a més inclou variacions grabables (DVD-R, DVD-Ram, DVD-RW, DVD+RW). La majoria de les persones esperen que el DVD-Rom tingui en principi molt més èxit que el DVD-Video. La majoria dels nous ordinadors amb lectors DVD-Rom poden a més a més llegir DVD-Video.

    QuiNES SÓN LES característiques del DVD-Video?

    • Unes 2 hores de video digital d'alta qualitat sobre 8 hores en un disc de doble cara i doble capa.

    • Suport per películes en format ample en televisors estàndarts o de format panoràmic

    • Fins i tot 8 pistes de audio digital per a varis idiomes, DVD's.... cada una de les pistes fins i tot amb 8 canals.

    • Fins i tot 32 de subtítols de Karaoke.

    • Salts automàtics sense forçaments de video.

    • 9 angles e camara (diferents punts de vista que es poden seleccionar durant la lectura.

    • Menús i característiques interactives senzilles (per a jocs, perguntes, etc...)

    • Textos identificatius en varis llenguatges per al nom de la película, nom de l'àlbum, títol de la cançò, actors, equip...

    • Rebobinat i avanç ràpid (instantani)

    • No hi ha desgast per lectures, solamet per danys físics

    • So és susceptible als camps magnètics, soporta el calor.

    • Tamany compacte fàcil d'utilitzar i emmagatzemar, els lectors poden ser portàtils, la creació de còpies és barata...

    Característiques estàndar:

    • Sellecció de l'idioma

    • Efectes especials en la lectura (congelat, pas a pas, lent, ràpid.... però no hi ha reproducció inversa)

    • Control patern sobre películes o escenes amb material adult. (si la película porta informació adicional)

    • Lectura aleatoria i lectura repetida

    • Sortida d'audio digital (PCM estéreo i Dolby Digital)

    • Compatibilitat amb els Cd's d'audio

    Característiques adicionals d'alguns lectors:

    • Sortida amb components per a una imatge de video d'alta qualitat

    • Sortida de components d'escaneig progressiu per imatges analògiques d'alta qualitat.

    • Sortida analògica de 6 canals des d'un descodificador d'audio intern.

    • Reconeixement i sortides d'audio digital Surround DTS.

    • Compatibilitat amb Video CDs.

    • Compatibilitat amb Laser Disc i CDVS

    • Capacitat de llegir discs DIVx

    • Reproducció inversa quadre a quadre

    • Sortida RF ( per a TV sense entrada directa de video)

    • Menús en pantalla en diversos idiomes.

    • Zoom digital (augment de 2x o 4x per a una part de l'imatge) aquesta és una característica del lector, no del disc DVD.

    Com és la qualitat del DVD-Vídeo?

    El DVD té la capacitat de produir video amb qualitat quasi d'estudi i qualitat d'audio millor que la del CD. El DVD és molt millor que la cinta de video i en general millor que el Laser Disc. De totes formes la qualitat depèn de molts factors de producció. Mentre l'experiència en la compressió i la tecnología millora veuirem com la qualitat augmenta, ara bé, mentre les despeses de producció s'abarateixen també veurem discs de baixa qualitat. Alguns DVDs de baixa qualitat utilitzen una codificació Mpeg-1 (que no és millor que VHS) en comptes de Mpeg2 que és de millor qualitat.

    El DVD-Video és codificat generalment desde les cintes màster d'estudi digital a format Mpeg2, el procès de compressió que utilitza una pobra compressió que elimina informació repetitiva (així com àrees de la imatge que no canvien) i informació que no és fàcilment perceptible per l'ull humà. El video que resulta, sobretot quan és complexe o d'imatge que canvia ràpidament podria, de vegades, contenir “artefactes” com la falta de bocins d'imatge, imatge borrosa i sorolls de video, la qual cosa depèn de la qualitat del processat i la quantitat de compressió. En una velocitat mitjana de 3,5MBps (millons de bits per segon) aquests artefactes es podrien reconèixer ocasionalment. Velocitats majors poden donar major qualitat sense quasi difer`necia perceptible amb el màster original a velocitats sobre 6MBps. Mentres la tecnologia de compresió Mpeg avança es consegueix millor qualitat a una velocitat menor.

    El video que prové del DVD, de vegades conté artefactes visibles així com cintes de color, taques, petits resplandors, detalls perduts, i a mé a més efectes com superficies que “floten” amb retràs darrere d'imatges en moviment. S'ha d'entendre que el terme “artefacte” es refereix a qualsevol cosa que no hi era de forma original present en la pelicula. Els artefactes són cusats de vegades per un pobra codificació Mpeg com també més sovint per TVs mal ajustades cables dolents, interferències elèctriques, una manca gradual de reducció del soroll digital avans de la codificació de la imatge, pobre transferència de película a video, fallos en el lector, errors de lectura en discs, etc. La majoria del s DVD's mostren pocs artefactes visibles de compressió Mpeg en un sistema ben configurat.

    Algunes de les primeres demos de DVD no van ser molt bones, però això és simplement una indicació de lo dolenta que pot ser la qualitat del DVD si no es procesa i reprodueix de forma correcta. Molts discs de demostració es van avançar al procediment de codificació amb la intenció de ser distribuits de la forma més ràpida possible. Contrariament al sentit comú i encara que sembli una tonteria aquestes demos NO estan perparades per a demostrar lo millor del DVD. Les demos en les botigues han de ser visualitzades amb una mica de paciència ja que la majoria de venedors se senten incapaços d'ajustar correctament un aparell de televisió. La majoria dels televisors ténen la qualitat molt alta per a la claretat del DVD. Això exagera el video d'alta frequència i causa distorsió, al igual com el control d'aguts d'un CD fixat en volum alt que fa que el so sigui estrident. Molts lectors de DVD treuen video en un nivell de negre de 0 IRE (stàndar Japonés) en comptes del 7.5 IRE (stàndar USA). En televisors que no estan ben ajustades pot sorgir alguna ausència de boins en escenes fosques. El DVD-Video té una fidelitat de color excepcional, així que els colors borrosos són casi sempre un problema de visualització i no del DVD, la calitat de audio del DVD és excelent. El DVD incloeix la opció d'audio digital PCM (Pulse Code Modulation) amb tamanys de mostra i velocitats majors que els de CD-Audio. Alternativament, el audio per a la majoria de les pelicules és emmagatzemat com un sò surround multicanal discret fent servir compressió d'audio Dolby Digital o DTS similar al format de sò surround utilitzat en els cinemes. Al igual que en el video la qualitat de audio depèn del bé que s'hagi processat i codificat. Tot i això la compressió, la qualitat Dolby Digital i DTS pot ser pròxima o major que la del CD.

    La evaluació final de la qualitat del DVD esta a l'abast del consumidor. La majoria dels espectadors el valoren millor que el Làser Disc, però ningú pot qüestionar la qualitat del DV de la mateixa manera que ningú pot descartar-lo basant-se en rumors o demos. Al final de la questó de percepció de l'indiviu i el nivell de qualitat entregat pel sistema de reproducció.

    Quines són les característiques i velocitats dels lectors DVD-Rom?

    A diferència dels lectors de CD-Rom que van necessitar anys per anar a 2x i 3x de rotació el DVD-Rom més ràpid van començar a sortir des del primer any. La majoria dels lectors DVD-Rom 1x ténen un temps de búsqueda de 90 a 200 ms, temps d'accès de 100-250 ms. Els lectors de DVD-Rom de 1x proporcionen una velocitat de transferència de dades de 1,321 Mbps amb intervals d'escacs fins a 12 Mbps o més grans. La velocitat de transferència de dades amb aquests discs DVD-Rom és de 1x és de ordre similar a un lector DVD-Rom de 9x. La velocitat de gir del DVD és 3 vegades més gran que la del CD, però quasi bé tots els lectors DVD-Rom incrementen la velocitat quan llegeixen CD-Rom's aconseguint 12x o més. Els lectors DVD-Rom 6x estan ja disponibles. La majoria de lectors de DVD-Rom de 6x llegeixen CD-Rom's a velocitats de més de 30x. Els lectors superiors ja estan disponibles a pesar de que generalment no aconsegueixen una velocitat de transferència sostinguda a la seva velocitat màxima. Quan més sigui la memòria caché (búffer de memòria) en un lector de DVD-Rom, més ràpid podrà suministrar dades a l'ordinador. Però és útil sobretot per les dades, no per al video. També podria reduir o eliminar el canvi capa però no té efecte el la qualitat de video.

    Per mantenir la densitat lineal constant els lectors típics de DVD-Rom giren el disc més lent quan està a prop del extrem extern on hi ha més superfície física en cada pista.

    En lectors CAV, les dades es llegeixen més ràpid en l'extrem del disc, per això que les especificacions s'indica sovint “velocitat màxima”.

    Nota: Quan es llegeixen películes un lector de DVD-Rom ràpid només guanya alguna cosa en un possible escaneig més progressiu i búsqueda més ràpida. Les velocitats de per damunt de 1x no milloren la qualitat de video dels discs DVD-Video. Les velocitats altes només es nota la diferència quan es llegeixen dades d'ordenador.

    La connectivitat és similar a la dels reproductors de CD: ATPI i SCSI 2. Tots els lectors DVD-Rom ténen connectors audio per llegir CD's d'audio. Cap lector de DVD ha estat anunciat amb sortides audio o video (a qual cosa podria requerir hardware intern de decodificació audio/video). Per connectar un PC DVD-Rom a la nostra televisió i un perceptor estéreo la tarjeta decodificadora o la tarjeta de video han de tenir una sortida de video per la TV i una sortida per l'audio. Algunes tarjetes tnen sortides SP/DIF per connectar receptors d'audio digitals. Si no hi ha sortida de video, un conversor d'escaneig per la TV pot ser connectat a la sortida VGA.

    Quasi tots els discs DVD-Video, i DVD-Rom's utilitzen el sistema de fitxer de pot micro Udf/ISO el qual es una combinació de sistemes de fitxer DVD micro Udf i ISO 9660, el sistema de fitxers OSTA Udf reemplaçarà el sistema de CD-Rom ISO 9660 dissenyat originalment per CD-Rom's, però el format pont proporciona compatibilitat cap endarrere que més sistemes operatius soporten UDF.

    EL DVD-Audio

    Inicialment, el DVD no va ser concebut com un supor d'audio, al contrari del que va occorrer amb els CD que si que tenien aquest objectiu. Per dur a terme aquets ptoposit l'anomenat DVD forum working group 4, organisme encarregat del desenvolupanent del DVD audio i pertanyent al DVD forum que s'encarrega de la especificació de les divisions del format, va demanar consell de la indústria musical avans de començar la difinició. Desde març d'aquest any; ja existeix la definició DVD audio 1.0 que tipifica tots els aspectes de la tecnologia i que deu el seu retràs al procès de selecció de mètodes anticopia com la encriptació i l'anomenat water making.

    En principi, els DVD audio, podranser reproduits pels ja existens reproductors de DVD video i DVD rom, tot i això el diferenst formats especificats en l'estandar també conceben DVD de audio que no puguin ser reproduits més que per dispositius específics, per raons eminenment esconòmiques, en cara que aquesta idea no sembla que tingui noltes provabilitats de progressar.

    Caracteristiques:

    • Entre les caracteristiques d'aquest format DVD cal mencionar el suport de 6 canals amb fraquències de mostra de fins a 192 Khz ( En CD 48Khz) amb la qual cosa la cailtat del só es cuatriplíca.

    • Sortida de senyal tant PCM com Dolby digital.

    INDEX D

  • Introducció

  • DVD-R

  • DVD-RAM

  • DVD-RW i DVD+RW

  • Les grabadores de DVD

    Introducció

    Els problemes més grans en quant al desenvolupament del DVD no els han ocasionat format com el DVD-VIDEO o el DVD-ROM, ja totalment unificats gràcies a uns estàndars que totes les companyies segueixen i accepten. Ha estat la grabació on els diferents consorcis de fabricants no s'han ficat d'acord per establir un estàndard únic i cadascú ha apostat per desarrollar el seu propi format. Els dos principals consorcis, el DVD Forum (responsable del DVD-Audio) i el DCA (DVD+RW Compatibility Alliance), s'han tret de la màniga els quatre formats existents actualment :

    DVD-R, DVD-RW, DVD-RAM i DVD+RW.

    Aquests tipus de DVD ja són un estàndard acceptat i només resta esperar qui guanyarà la partida als demés.

    DVD-R

    El DVD-R a l'igual que el CD-R és un format d'emmagatzemament seqüencial que només permet grabar una sola vegada. Té una capacitat de inicial de 3.9 Gb, però fa poc que ha sortit la versió que té 4.7 Gb.

    La seva aplicació més clara és en l'edició professional de video i, sobretot, la seva utilització per provar acertadament les grabacions de DVD abans de portar-les a duplicar.

    La seva major desventatja és l'elevat cost de les unitats. Actualment Pioneer ha començat a vendre les primeres unitats a un preu de partida superior a les 900.000 pts. Si sumem això a la impossibilitat de regrabar els discs, cosa que si que fan els demés formats, tot fa pensar que aquest és el format que té menys probabilitats d'èxit.

    DVD-RAM

    Els productes DVD-RAM han estat els primers en arribar als usuaris, i de fet, ja existeix una acceptable oferta de grabadores.

    A diferència de tots els formats de CD i DVD que hem vist fins ara, en el DVD-RAM tant l'accès com la grabació es poden fer de forma no seqüencial (accès directe). Com el seu nom indica (RAM=Random Access Memory), la informació s'accedeix de forma aleatòria, això permet que es pugui treballar amb una unitat DVD-RAM com si es tractés d'un disc dur, ja que tenim la possibilitat d'escriure, modificar i borrar la informació indefinidament. A diferència dels dispositius RW, aquí teòricament es possible (mitjançant el software adecuat), que quan es borra (o modifica) un arxiu, es recuperi l'espai que ocupava.

    El tamany dels DVD-RAM és inicialment de 2.6 Gb o bé de 4.7 Gb per cada cara del disc. Hi ha previsions de que en menys de 5 anys estaràn disponibles capacitats de 50 Gb en un únic disc.

    Actualment hi ha dos tipus de discs DVD-RAM, els de tipus 1 que venen en un cartutx sellat que s'assembla a un gran disquet. Els de tipus 2 tenen la ventatja de que es poden obrir i extreure'n el disc, encara que en principi, quan es fa això ja no es podrà tornar a grabar. S'espera que a finals d'any, la nova generació de lectors DVD-ROM els puguin llegir.

    La tecnologia utilitzada és diferent a les anteriors que hem vist ja que en la grabació utilitza tècniques pròpies de sistemes magneto-òptics.

    DVD-RW i DVD+RW

    El format DVD-RW deriva del format CD-RW de la mateixa manera que el DVD-R ho fa del CD-R. És un format que permet múltibles reescritures sobre el mateix DVD, i ho fa sempre de forma seqüencial.

    La seva capacitat és de 3Gb, però ja han sortit unitats de 4.7 Gb.

    En principi es denominaven tots DVD-RW però per falta d'acord entre les diferents companyies, HP, Philips i Sony es van separar i van crear el format DVD+RW que difereix de l'anterior de petites diferències en la tecnologia de grabació.

    La gran majoria de lectors actuals compleixen l'especificació multiread que els permet llegir tant els DVD-RW com els DVD-R.