Caza de brujas en Cataluña

Historia de España. Siglo XVII. Cataluña. Caza de brujas. Brujería. Delito de brujería. Magia negra. Aquelarres. Persecuciones. Marginación social. Ejecuciones. Iglesia católica

  • Enviado por: Esther
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 27 páginas
publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

publicidad

1. introducció

Aquest treball anomenat La caça de bruixes al Vallés, tracta de les persecucions que van surgir durant els segles XIV i XVII al Vallès Oriental i Occidental. Les morts van ser molt nombroses i amb elles podem establir una investigació sobre el perquè totes van succeir durant els mateixos anys 1619-20 i alguns paisos mes que en altres, i perquè justament en els paisos on menys morts trobem són catòlics. També trobem com van succeir aquestes morts en els municipis del Vallès i perquè.

En primer lloc trobem que eren les bruixes i perquè sempre s'ha considerat que les bruixes havien de ser dones i no homes, després trobem el desenvolupament de com van succeir aquestes persecucions a Europa i seguidament al Vallès ( més extensa), Cal afegir que moltes de les persones acusades de bruixeria al Vallès, no estàn completes degut a la manca d'informació.

2. Bruixes?

2.1 Descripció del concepte

La imatge de l'anomenada bruixa, descendeix de totes les antigues formes de representació, reals o fruit de la imaginació popular, de les sacerdotesses de la vida i la natura ( les ninfes, les fades, les druïdesses celtes...)

Peró aquesta visió de la bruixa es desintegra en els seus origens, en l'etapa anomenada “precristiana” on hi havien les antigues creençes actualment etiquetades com a “paganisme”. Llavors es creia que les bruixes adoraven a un déu de tipus animal i la majoria de vegades exercien l'acte sexual amb ell. Peró amb l'arribada del cristianimse, els obligaren a convertir-se en una societat secreta, on la majoria de vegades apareixia la imatge del déu “diable” representat quasi sempre sota la forma de boc, i on les “temibles” bruixes, copulaven amb els seus animals familiars... fent aparèixer així la imatge de la tant coneguda i misteriosa “bruixa”. Així doncs, mica en mica, aquesta imatge prenia una àmplia difussió popular per tota Europa., ja fos fruit de fet reals o senzillament de la curta imaginació de la gent de l'época.

Durant aquests anys la seva imatge va adoptar moltes formes i descripcions fins a acavar dient que les bruixes eren éssers humans als quals s'atrubueixen poders axtrahumans. Tenen la facultat de transformar-se en diversos animals (gats negres, guineus, cabres, gallines...) de donar el mal amb la mirada, d'embruixar amb un simple caramel o fins i tot amb una diadema del cavell. Volen amb un ungüent especial, l'ungüent de la bruixa i provoquen tota mena de malvestats en societats on la dependència envers la natura era molt estreta i per tant, vital per subsistir. Generalment per acasionar tempetses i pedregades. Les bruixes acostumaven a reunir-se en llocs apartats de tota presséncia humana, fora dels nuclis de la població, tot i que podem trobar-hi excepcions.

Un altre les creençes mes antigues i importants són les seves pràctiques de magia negra o magia nociva. Quan una bruixa pactava amb el diable, i aquest se l'hi apareixia, normalment en forma d'un home formós i ben vestit, la seduia amb la promesa de recompensar-la amb riqueses materials o plaer sexual. La bruixa accedía al refús de la seva fe cristiana, que solía simbolitzar-se amb l'acció de trepitjar la creu i a ser rebatejada pel dimoni. A continuació rendia homenatge al diable, inclinatnt-se al seu davant (sovint cap enrera) o fent-li un petó a les natges. El dimoni donava a la bruixa les instruccions meticuloses d'actes malèfics, subministrant-li quan era necesari, les pocions, ungüents i imatges que necessités per practicar el seu art. Després d'aquesta ceremónia la bruixes es runien periódicament totes juntes i realitzaven fets blasfems i cruels, com sacrificar nens i fer banquets amb els seus cossos i altres plats repugnants, ballaven despullades i mantenien relacions sexuals amb el diable i amb d'altres bruixes.

Al llarg de l'Edat Mitjana el diable era descrit com l'enemic de Crist. Hem e recordar que el diable és el gran enganyador com ens diu la Bíblia. I una vegada que la bruixa no es troba en igualtat amb ell, aquesta pot convertir-se en la seva víctima.

Aquest fenómen va arribar precisamet en un moment clau i va ser idoni pels diferents governants civils i religiosos d'aquella època que l'aprofitaren per poder carregar sobre “aquesta gent” les culpes de totes les desgràcies i mals que es produïen en aquell fosc periode de crisi i transformació social.

2.2 Desenvolupament

El fenòmen de la caça de bruixes al Vallés durant l'edat moderna no va ser només un seguit de fets puntuals en determinats espais geogràfics, sinó que va suposar el processament de milers de persones arreu d'Europa, i que es van allargar durant tres segles.

Durant l'Edat Moderna una gran quantitat de persones, la majoria dones, van ser jutgades pel delicte de bruixeria. Gairebé la meitat d'aquestes persones van ser executades, generalment a la forca. La majoria d'aquests judicis de bruixeria se celebraven als fórums seculars o en els tribunals dels regnes. Durant el segle XV hi va haver un augment gradual del nombre de processos que va seguit d'una lleugera disminució a la meitat del segle i finalment durant el segle XVII es va produir una reducció gradual.

Aquest fet históric rep el nom de “caça de bruixes”. Aquesta no va suposar, en general, la persecució física d'un individu determinat, sinó que suposava la identificació d'individus que, segons una creença extensa, practicava alguna activitat secreta. Es tracta d'una tasca assumida per diferents grups, en general autoritats judicials. Peró també en alguns casos, caçadors de bruixes.

La caça de bruixes va ser produïda per una sèrie de factors concrets, factors relacionats amb l'evolució histórica, económica, religiosa i social que va viure Catalunya a l'Edat Moderna. Alguns d'aquests factors són: la Reforma, la Contrareforma, la Inquisició, la utilització de la tortura judicial, les guerres de religió, el naixement de l'Estat modern, el conflicte social i cultural i l'intent d'acabar amb el paganisme.

3. La caça de bruixes

3.1 Les persecucions a Europa

L'obsessió pels dimonis va començar amb la famosa Butlla de 1484, quan el Papa Inocencio VIII va declarar:

“Ha arribat als nostres oïdes que membres d'ambdós sexes no eviten la relació amb àngels dolents. I que mitjançant les seves bruixeries, conjurs i encisos sufoquen, extingeixen i fan malbé els enllumenaments de les dones”.

A més de generar moltes atres calamitats, amb aquesta butlla es va inciar l'acusació i execusió sistemàtica d'incomptables bruixes a tota Europa.

Ser bruixa era la pitjor acussació que podia caure sobre una dona, ja que significava que practicava el sexe promiscu i altres actes malèfics. Significava ser part dels malsons de la societat.

El papa va anomenar a Kramer i Sprenger perqué escrivissin un estudi complet utilitzant tota l'artilleria acadèmica de finals del segle XV. Amb cites axhaustives de les escriptures i d'erudits antics i moderns, van produir el “Malleus Maleficarum”, descrit com un dels documents més aterradors de la história humana. L'obra maleïda dels frares dominícs va adquirir prestigi com un vehicle per a desvetllar les representacions terrestres del príncep de les tenebres.

Algunes de les coses que el Malleus deia era que, si a una dona l'acussen de bruixeria, es que és bruixa. La tortura és un mitjà infalible per a demostrar la validesa de l'acusació. L'acusat no té drets. Tampoc té oportunitat d'enfrontar-se als acusadors. Se l'hi dóna poca atenció a la possiblitat que les acusacions puguin fer-se amb propósits com la gelosia o la venjança. El manual técnic per a torturadors també inclou métodes de càstig per alliberar el dimoni del cos de la víctima abans de matar-la. A més a més, cada membre del tribunal rebía una gratificació per cada bruixa cremada. La resta de les propietats de la bruixa cremada ( si n'hi havien) es dividien entre l'Esglèsia i l'Estat. Amb el Malleus en mà i amb la garantía de l'alè del papa, van començar a sorgir persecucions de bruixes per tota Europa.

La meitat de les cremes de bruixes, es van produïr als Estats alemanys, on van ser executades 25.000 persones. Peró posant el nombre d'execucions en relació amb el d'habitants veiem que l'Ichsteinstein és el lloc on més crua va ser la persecució: 300 cremes en relació amb 3000 habitants, aixó correspon a un 10% de la població.

La primera execució pública es va produir l'any 1274 a Toulon (França), ella es deia Angele i era una pobra dona, vídua i sense fortuna que tenia més de cinquanta anys, i que va ser acusada de mantenir relacions amb Satanàs.

A Estocolm, al 1669, una junta d'investigació d'Estocolm (Suècia) va sotmetre a un interrogatori a uns 300 nens, pertanyents a les parróquies d'Elfdal i Mora, situades a la regió Dalarne, a la llunyana Estocolm. El govern va condemnar a setanta bruixes acusades de bruixeria i a 51 d'aquests nens d'entre 12 i 15 anys, acusats d'acompanyar aquestes als seus aquelarres. El seu càstig va ser, ser assotats durant un any tots les diumenges davant l'Esglèsia.

Tot i que la caça de bruixes va ser un procés completament judicial, en ocasions, els ciutadans es prenien la justícia per la seva mà i executaven bruixes actuant a l'estil d'un grup parapolicial. A aquesta justicia camperola se l'hi va oposar el Govern Central ja que desafiava la seva autoritat i es van prendre mesures per impedir-ho. Per tant podem estar quasi segurs que la majoria de persones executades per bruixeria a Europa van ser jutjades i sentenciades legalment.

Als s. XIII i XIV els tribunals eclesiàstics europeus van adoptar un nou sistema inquisitiu que els hi donava el dret a torturar a tot aquell que fós acusat de bruixeria fent relativament senzill extreure confessions i noms de suposats còmplices de les bruixes.

La densitat de les persecucions a Europa

 

 

 

País

Execucucions (per cada mil)

Habitants aprox. 1600

Portugal

7 (0,0007)

1,000,000

Espanya

300 (0,037)

8,100,000

Itàlia

1000? (0,076)

13,100,000

Països Baixos

200 (0,133)

1,500,000

França

4000? (0,200)

20,000,000

Anglaterra

1500 (0,231)

6,500,000

Finlàndia

115 (0,238)

350.000

Hungría

800 (0,267)

3,000,000

Bèlgica

500 (0,384)

1,300,000

Suècia

350 (0,437)

800.000

Islàndia

22 (0,440)

50.000

Txèquia

1000? (0,500)

2,000,000

Àustria

1000? (0500)

2,000,000

Dinamarca

1350 (1,391)

970.000

Alemanya

25000 (1,563)

16,000,000

Polónia

10000? (2,941)

3,400,000

Suïssa

4000 (4,000)

1,000,000

Lichteinstein

300 (100,000)

3.000

Com veiem a la gràfica els països on hi ha menys nivell d'execucions són Portugal, Espanya i Itàlia. Aquests països són católics, aixó ens demostra que en els països católics (com veurem més endavant) s'estableixen unes normes, unes instruccions, per tant hi havia un cert nivell de preocupació sobre el que estava passant, cosa que en els altres països protestants com Suïssa on el nombre de morts són exagerats, no n'hi havien. Es va calcular que la Inquisició en els Països católics del Mediterrani es van portar a terme entre 10.000 i 12.000 processos de bruixeria que, no obstant aixó, van ser sentenciades amb penes menors o absolució. Per tant la febre de la caça de bruixes va ser més forta a l'Europa Central i per tant als països protestans, que no pas als Paísos Mediterranis , els països Católics.

Totes aquestes execucions van tenir un reflex brutal en els altres pobles propers i es van produir més fogueres i més morts després de judicis descaradament sumaris i poc seriosos.

Al 1526 l'èlit de teólegs espanyola es va reunir a Granada per elaborar unes noves instruccions pel que fa a la bruixeria. Aquestes instruccions van variar segons el país:

A.- Qualsevol bruixa que voluntàriament confessi i mostri senyals de penediment, serà capturada sense confiscació de béns i rebrà penes salutaries per la seva ànima.

B.- Ningú serà arrestat en base de les confessions d'altres bruixes.

C.- Els jutges esbrinaràn si le persones per ells detingudes ja han estat anteriorment sotmeses a tortura per altres justícies.

D.- Preguntant a altres residents de la casa us assebentareu de si aquestes persones, en la nit que asseguren haver assistit a la junta de bruixes, realment es van absentar de casa o si per contra, van estar en ella tota la nit sense sortir.

Amb aquestes instruccions dirigides a l'Inquisidor General i al seu Consell. Es va deslligar a Espanya la crema de bruixes durant la major part del segle XVII.

L'època de la Reforma comprèn els anys 1520-1650. Aquests anys s'inclou l'etapa de major intensitat en la caça de bruixes. La Reforma i Contrareforma van ajudar a que aquest procés s'escampès d'un lloc a un altre. Aquests dos moviments van provocar canvis d'actitud i pràctiques religioses durant l'època de la Reforma que van estimular el creixement i pervivència de la caça de bruixes. També van sorgir conflictes entre les diferents denominacions protestants, com els luterans i els calvinistes.

A molts països d'Europa les divisions i els conflictes religiosos van alimentar la inestabilitat i la violència política. En general els Estats religiosament homogenis o monolítics van viure la caça de bruixes ocasionalment i amb un nombre relativament baix. Els judicis, es tramitaven no només en els tribunals episcopals i dels inquisidors papals sinó també en els diferents tribunals municipals.

Amb l'excepció d'Anglaterra, on les bruixes sentenciades a mort eren penjades com els atres criminals, el més normal era que fossin cremades a la forca. La majoria de les bruixes no eren cremades vives, encara que aquesta pràctica era habitual en els territoris espanyols i italians, a França, Alemanya, Suïsa i Escócia es donava un cop de garrot a les bruixes avans que les flames consumissin el seu cos.

3.2 Les persecucions al Vallés

La bruixeria catalana va ser un fenòmen que es va fer notable en els anys 1619, 20 i 21, tant era així que l'any 1620 Felip III escriu al virrei del principat, duc d'Alcalà: “ Tengo entendido que hay gran cantidad de brujas en ese principado y particularmente en los condados de roselllón i Cerdanya y habiéndose considerado en la forma que se podria remediar tan gran daño se ha ofrecido un medio, que es conceder perdón general a los que hubiesen incurrido en este pecado para castigar a los que reincidiesen después con mayor rigor.”

Els acusats de bruixeria eren majoritàriament dones, molt sovint amb defectes físics o socialment marginades, curanderes, captaires o simplement vidues.

Les fonts de les quals s'extreu la següent informació són nomès entre els anys 1619-1620, degut a:

La Catalunya del segle XVII, era un país poc poblat, fins i tot tenint en compte els paràmetres de l'època.

La major part de la gent vivia al camp i del camp. Les ciutats eren petites, i la més gran de totes, Barcelona, cap i casal del Principat, amb prou feines arribava als trenta mil habitants. El règim feudal, introduït a l'Edat Mitjana, continuava vigent en els seus aspectes fonamentals. A principis del segle XII es va produïr un estancament sgeneral de la producció agrària acompanyada d'una crisi monetària i de nombroses fallides de bancs privats, que van acavar amb els estalvis d'un gran nombre de menestrals.

Les fams, les guerres i les pestes d'aquell període havien buidat Catalunya, tant des d'un punt de vista económic com demogràfic. I es justament aquí quan comença la repressió contra la bruixeria.

Tots aquests fets van fer que es busquèssin els culpables d'alló, el perqué de tantes desgràcies. La resposta a tot alló va ser una mà posseïda pel dimoni, millor dit el dimoni matiex n'era el causant. Com no es podia agafar el diable es va proseguir capturant a tots aquells que se'n relacionèssin, les bruixes.

També cal remarcar l'existència dels processos aplicats contra les bruixes a Catalunya. Quan una bruixa era agafada se l'ha jutgava per mitjà de tribunals baronials en les terres de jurisdicció reial, acostumaven a ser presidits per un batlle o representant del senyor del lloc i disposaven d'un nunci*, d'un escrivà o notari* i d'advocats* (veure annex 1). Convé precissar que els processos sovint van ser iniciats per pressió dels consells municipals, i que pertocava als veïns pagar-ne les despeses, sens dubte elevades.

Els interrogatoris que es feien avans de jutgar l'acusada, no pretenien discutir la culpavilitat de les acusades, el seu objectiu era el descobrir altres cómplices. Quan la detinguda es negava a col·laborar, és a dir, a confessar la versió ja préviament fixada, era conduïda a un acte de tortura.

Aquestes tortures sovint es feien en cases particulars o castells abandonats, peró sempre en llocs apartats. A l'estança on s'anava a aplicar la tortura hi havia sempre pa, vi i llum. Desprès s'aplicaven actes de tortura on hi era present algun cirurgià, a manera d'assessor tècnic del tribunal.

Les acusades eren despullades i se'ls hi aplicaven tortures que només un autèntic superdotat podria superar. Cal remarcar que algunes de les acusades eren dones grans i dèbils. Després de pasar per aquest processos judicials i de ser acusades pel Tribunal, acostumaven a ser penjades a la plaça pública de la vila, en un acte al qual assistia tot el poble.

Van ser moltes les poblacions catalanes relacionades amb la caça de bruixes, i van ser molt poques les que es van deslliurar d'aquesta fanàtica presecució.

Amb aquests fets i la seva expansió per tota Europa, la caça de bruixes arriva al Vallés.

Tot comença quan un dia de Maig de 1690 una dona anomenada Margarida Codonyera va ser agafada pels guàrdies de l'Ajuntament o universitat de la Garriga, acusada de bruixa amb motiu d'una denúncia que va fer un veí de la vila.

Després d'aixó l'alcalde va enviar tot un seguit de lletres als batlles de les poblacions més importants comunicant, que hi havia una dona acusada de ser bruixa a la qual se l'hi aplicaría la tortura per ferla confessar de que exercía la bruixeria i demanant als consellers dels diferents ajuntaments que assistíssin a les tortures per veure si en l'interrogatori acusava altres dones de ser bruixes.

A partir d'aquí aquestes lletres van arrivar a tots els ajuntaments i van començar els rumors de que hi havien bruixes al Vallès.

Taula:

Municpis

Empressonaments 1619

Execucions 1619-20

Caldes

8

13

Granollers

8

8

Terrassa

5

5

Gallifa

2

0

Montseny

1

1

Sentmenat

1

1

Granera

3

0

Garriga

1

1

Palau Solitar

3

3

Gualba

0

0

Sant Miquel de Toudell

1

0

Castellar

3

0

Sabadell

3

6

Ripollet

2

10

A la taula anterior podem trobar les xifres de totes les dones que van ser capturades al Vallés Oriental i Occidental durant l'any 1619. Els municipis on més captures es van produïr van ser a Caldes amb 8 captures i Granollers amb el mateix nombre. I els municipis on menys hi van haver van ser El Monsteny, Sant de Toudell, Sentmenat i la Garriga amb una.

Per altre banda trobem que en el cas de les execucions varien respecte als empresonaments per exemple en el cas de Sabadell o de Caldes hi podem observar que hi han més morts que emrpessonaments. Perquè? Per què com ja es desenvolupa més endavant algunes bruixes no van ser executades al mateix lloc on es van capturar. Aixó era degut a la manca d'una organització judicial que declarés la sentència com és el cas de Castellar del Vallès o Sant Miquel de Toudell, que havien de portar als seus acusats/ades a un altre municipi. El més gran i important en aquell moment era Caldes de Montbui. Aquests fets van succeir de manera diferent a cadascún dels municipis, comprovem-ho:

El primer poble on es va empresonar una dona acusada de bruixeria es a la Garriga, aquest fet va marcar un avans i un després al Vallés ja que a partir d'aquí el batlle de la Garriga va enviar cartes a diferents municipis adverint-los del perill que suposaven les bruixes i les mesures que s'adoptarien al respecte.

A Caldes de Montbui, un cop rebuda la carta enviada pel batlle* (veure annex 1) de la Garriga, es va reunir l'ajuntament de la vila de Caldes i per votació va ser escollit el conseller Fransesc Regasol. El 22 de Maig de 1619 es va traslladar a la pressó on hi havien dues bruixes empresonades. Aquella presó era un fosc corredor, on la calor de tant petit recinte era asfixiant i el que s'emblava ser una antiga “casa de banys” per els numbrosos dipósits d'aigues termals que subministraven un hospici.

Eulàlia puig i Braga i Margarida Pujol i Ras hi eren empresonades, van ser interrogades i van donar els noms d'altres dones que també van ser agafades i empresonades; Úrsula Roca i Beya, Caterina David, Maria (anomenada Gavatxa per ser francesa), Elisabet Rossell, Magdalena Vadrena, Durges, na Sobragran i na Casavellor.

Al novembre, un cop agafades se l'es enviaría a altres llocs on començaría la seva tortura. Amb la presència d'un notari sel's hi llegiríen els seus càrrecs i la seva pena. Seguidament empleaven les tortures necessàries per fer-les confessar els noms d'altres dones que exercicin la bruixeria, aquestes tortures es feien sota la preséncia d'un cirurgià, un escrivà i d'altres juntament amb el notari. I finalment les mataven, ja fós amb la foguera o mitjançant la forca.

A la primera, Eulàlia Puig i Braga la van portar a les golfes d'una casa. Asseguda a una cadira i estànt tota núa, se l'hi va llegir el motiu del seu empresonament i la seva pena, durant la tortura va dir molt noms d'homes i dones que exercien l'acte de la bruixeria, alguns d'aquests ja eren a les pressons dels seus respectius municipis i d'altres van ser capturats sistemàticament. Van fer el mateix amb totes les altres i en van sortir molts noms, els quals van ser capturats cap al més de desembre. Finalment encara que haguèssin confessat van ser cremades o penjades a la forca, juntament amb tots els seus acusats, un total d'11.

A Granollers la situació no va ser gaire diferent. El dia 28 de maig de 1619 a Francesc Regasol, president del municipi, al batlle de la Garriga l'hi van comunicar els fets que van succeir a Caldes i que una de les bruixes torturades va confessar el nom de dues més que semblava ser que residien al municipi. Amb aquesta informació Francesc Regasol va fer arrivar la noticia als algutzirs* (veure annex 1). I sota les ordres d'aquests es van dirigir als domicilis de les dones acusades, al cap d'unes hores Eulàlia Puig i Braga i Margarida Pujol i Ras van ser portades cap a la presó de Caldes.

Amb l'empresonament i tortura d'aquestes van aconseguir els noms de sis dones i dos homes que si que van ser empresonats, torturats i sentenciats a Granollers, era el cas de; Eulàlia Lafarga, elionor Reig, Gabriela Boira, Anna boirons, Solera, Margarida Rosa, Joan Vives i Jaume Fonolleda. Aquestes bruixes van ser penjades entre el 1619 i 1620.

La caça de bruixes es va estendre de manera molt ràpida per tot el Vallés. Ara tots els seus municipis preseguien un mateix objectiu: atrapar bruixes.

La credulitat popular va donar lloc a l'autèntica professionalitat d'alguns espavilats, que asseguraven que podien descobrir les bruixes de cada poble. Aquest va ser el cas dels caçadors de bruixes. Dos homes anomenats Jaume Font i Cosme Solé anomenat Tarragó es van fer famosos i respectats per tota Catalunya, per ser especialistes en trobar les marques de les bruixes sobre el cos de les acusades. Aquests, peró demanaven una recompensa pels seus serveis.

Aquests professionals de la persecució van deixar, sens dubte, un regutzell de crims contra víctimes innocents. Fins i tot, la caça de bruixes es va convertir en un autèntic negoci en que tant els advocats com les autoritats municipals van participar.

A Terrassa les noticies que arribaven de la resta de Catalunya van crear una certa inquietud en el poble. Davant d'aixó el dia 26 de Desembre es va establir una llei, que permetia castigar tota persona que fos acusada de bruixa, així Terrassa també es preparava per la caça de bruixes. Cin mesos més tard es van capturar cinc dones acusades de bruixeria; joana Toy, joana Sabina, Miquela Casanovas àlias Esclopera, Eulàlia Totxa i guillema Font àlias Mirabunda. Aquestes dones van ser empresonades a les presons reials que es trobaven dintre del castell de Terrassa, l'anomenada Torre de Palau. Moltes d'aquestes dones van ser empresonades per la ingnorància de molts dels ciutadans d'aquella época. Alguna gent afirmava que Margarida Tafanera feia molt de temps que tenia embruixats al poble i a la seva familia amb la intenció de qué no tinguèssin fills i així posseir els seus béns. Aquestes dones van ser penjades a la forca* (veure annex 1) el dia 26 de juny de 1619.

A Gallifa van ser agafades na Molinera i una tal Beata .

Al Montseny va ser detinguda Margarida Font de 28 anys, era anomenada la Gavatxona, pel fet de ser francesa, tot i que va ser criada a la població del Montseny. El dia 10 de maig la van portar a la presó de Vic, on va ser torturada .

El petit poble de Sentmenat es va veure sobtat per l'empresonament d'Eulàlia, acusada d'exercir la bruixeria. Aquesta dona va ser primerament empresonada a Sentmenat on va ser torturada i jutgada per la Cúria* (verue annex 1) peró desrpés va ser executada a Caldes el dia 4 de juny de 1620.

Als calabossos de Granera hi havien empresonades tres dones; na Filomena, Salomona i eulàlia Moyosa.

Al poble de Palau solitar el fets que ocurrien en els municipis de Caldes de Montbui i les denúncies fetes a la Garriga entre d'altres van crear un estat d'alerta en aquest municipi. Van ser capturades tres dones; Francina Marrats, na Riera i na Fustera. Aquestes dones van ser emrpesonades i torturades el 21 de novembre de 1619 a casa de Josep Bonvilar. Finalment son penjades el 30 del mateix mes.

Al municipi de Gualba es va convocar una assamblea el 14 de genre de 1619, per decidir que faria Gualba davant de la situació que es vivia al Vallès. Un total de 39 persones arriven a acordar que s'establiràn pautes per la realització de l'acusació i la tortura, l'empresonament i l'alimentació de les detingudes i com es pagaràn les despeses. És a dir, la caça de bruixes també arriva a Gualba.

Dies més tard l'ajuntament de Sant Viçens de Gualba envia una lletra* (verue annex 1) el 18 de gener a la vila d'hostalric explicant qui hi ha sospita de que hi ha algunes persones que exerceixen la bruixeria per veus dels veïns. També que aquestes atemorien els veïns, rondaven pels cementiris i que se savia que en aquell lloc hi menjaven alguna cosa estranya. Als pocs dies el batlle de Gualba rep la resposta, dient que la vila d'Hostalric no creia en les bruixes i que no participaría en res d'aixó.

En el poblet prop de Terrassa, a Sant Miquel de toudell es va empresonar a una dona anomenada Ramona Porta. Aquesta per motius desconeguts va ser portada a Caldes a la presó de Caldes. El 4 de juny de 1620 va ser penjada al municipi de Caldes.

Les bruixes empresonades a Caldes de Montbui van delatar algunes altres que partanyein a Castellar del Vallès, amb les noticies que arribaven de Caldes, Castellar es va posar a buscar les tres dones acusades de bruixeria que pertanyein al municpi. Les tres “bruixotes” van ser empresonades als calabossos del castell de Castellar. Aquest castell un tant tètric va suposar la nova casa de Jerónima Muntada, Eulàlia Oliveres i Violant Carnera i també el lloc on viurien dies de tortura. Dies desprès el batlle del municipi va creure que calia allunyar-les de la vila i amb el permís del batlle de Sabadell van ser portades a l'Hostal d'en Ferrer, a Sabadell. Totes tres van ser executades a Sabadell durant el mes de maig de 1620.

Totes aquestes morts van provocar una situació de por i d'inseguretat per part del poble, ja que semblava que les bruixes eren moltes i no savien que fer ni com reaccionar al respecte. Molta gent davant de la ignorància van acusar a tota dona vidua, amb malformacions o simplement que el s'h i semblés sospitosa, d'exercir actes malèfics relacionats amb el dimoni. D'aquesta manera la situació de la caça de bruixes es va tornar incontrolable. Una altre de les caracteristiques que es va desenvolupar davant d'aquesta situació va ser el recórrer a advocats per part de les families per defensar a les seves filles acusades, aquests advocats no solien ser gaire prestigiosos de manera que molt poques vegades per no dir mai aconseguien els seus propósits.

El pensament del poble va canviar de tal manera i era tal la superstició existent llavors que la gent creia fermament que les bruixes eren les causants de les males collites, de les malalties i de les pedregades i que calia descobrir-les i matar-les.

Davant d'aquesta situació alguns municpis com Ripollet van enviar lletres a altres municipis per orientar-se sobre el que estava passant i el que havien de fer al respecte. En el cas d'aquest va enviar una lletra a Castellar, se sap que hi havien dues dones acusades a Ripollet i que en van morir 10 executades a la forca, peró per manca d'informació no se sap res més.

Finalment en el cas de Sabadell dones provinents de Castellar van acusar-ne altres tres agafades el dia 1 de novembre de 1619 era el cas de; Joana sol, Guillema roberta i na Romaguera. Aquestes tres dones van ser torturades i finalment penjades el 18 de Febrer de 1620.

3.3 Estat de la qüestió:

Com hem vist, les bruixes acusades solien ser dones marginades socialment, persones grans i dèbils, gent amb malformacions i fins i tot vidues. Els processos de tortura se celebraven amb un cirurgià, un notari, i algunes persones d'alt càrrec per presenciar i ser testimonis de l'acte de tortura. Els judicis per altre banda requerien també la presència del batlle del municipi i algunes vegades d'una entitat religiosa. Els llocs on es feien els actes de tortura solien ser llocs apartats, abandonats i quasi sempre al mateix municipi, aquí hi tenien pa, vi i llum (sense comptar les eines utilitzades en la tortura), per altre banda els judicis se celebraven en jutgats representants del poder reial.

A arrel d'aquest moviment es va crear un sentiment antidemoniac o també anomenat por, per part de la població (sentiment que segueix avui dia), culpant així a tota persona que fos sospitosa culpant-los així de les degràcies del moment . A més a més van sorgir nous personatges en la història com els caçadors de bruixes, com Tarragó i una nova forma de fer diners. Les persones destinades a mort, eren penjades a la forca davant de tot el poble. En la majoria de poblacions eren morts d'un cop avans de que el foc les consumís, peró en els pobles bàrbars entre d'altres les deixaven morir cremades.

Hem pogut veure que la caça de bruixes al Vallès es va extendre molt ràpidament i tot per carta i rumors que passaven de poble en poble advertint de que hi havia gent malèfica que portava desgràcies a la població. D'aquesta manera i sense drets per defensar-se i sense ningú que les protegís, van ser mortes més de 400 bruixes i bruixots a tota Catalunya i unes 500.000 arreu d'Europa.

4. Conclusió

En aquest treball he pogut desenvolupar un tema que desde un bon principi em va semblar força interesant.

Una de les coses que vull remarcar és el tipus de persones que eren acusades, la majoria de vegades per no dir sempre eren persones amb malformacions, grans... persones dèbils i a les quals ningú defensaría ni trobaria a faltar, també la gran majoria eren dones, sens dubte degut a la societat extremadament masclista que hi havia en aquell moment. Per tant aquesta va ser una caça de bruixes o un exemple de la indefensió dels débils?

Tot i que molt avans del segle XVII ja hi havien rumors, de l'existència d'èssers que es relacionaven amb el dimoni i feien actes malèfics. Recordo que va ser l'esglèsia, qui per primera vegada va fer pública la seva existència juntament amb la seva culpabilitat. A partir d'aquí, tots els rumors que havien existit van agafar nom, les bruixes. A la biblia hi ha un fragment que diu “no t'aprofitaràs ni t'en riuràs dels més dèbils”... De tota manera nomès estem parlant de mig milió de morts a tota Europa.

Seguint desde aquest punt de vista si aquestes persecucions no han sigut més que una mera invenció per posar nom a totes les pestes, epidèmies i males collites que hi havien en aquell moment, hi ha una pregunta important que crec que ens hauriem de plantegar, Ha existit mai la bruixeria? O tot ha surgit a causa de rumor i imaginacions de la població?

I les bruixes? Haguèssim conegut mai la imatge cruel i diabólica de la bruixa?

La bruixeria és un tema massa ampli per descruire'l en una teoria, hi han hagut molts historiadors com H.CH. Lea, que diu que la bruixeria és fonamentalment un invent dels seus perseguidors. Nomès l'obssesió d'aquests va acabar donant forma -mitjançant la coacció i la tortura de víctimes innocents- a unes pràctiques que havien existit exclusivament en la seva ment malaltissa. També trobem teories com la de Sant Agustí, que afirma l'existència de grups de persones que disposaven de poders malèfics, peró que aquests nomès existien en el seu pensament.

Finalment, m'agradaria dir que jo si que hi crec en les bruixes, peró no en les bruixes dels contes, amb l'escombra i la berruga al nas, sinó en persones, homes i dones, que tenen habilitats i capaçitats que nosaltres desconeixem o que no savem veure. Per què la por, l'obscurantisme, el tabú són sempre el pitjor camí per viure i pensar lliurement, i mitjançant la ciència, la raó i el coneixement són segurament els únics mitjans que ens permeten assegurar que episodis tràgics com la caça de bruixes, pertanyin definitivament al camp de la història.

5. Bibliografia

-LES BRUIXES DE VALLGORGUINA I EL DOLMEN DE “PEDRA GENTIL”; per Jaume López i Puigbó. PUBLICACIÓ ASSOSIACIÓ CULTURAL DE VALLGORGUINA, 1989

-BRUIXES A LA CATALUNYA INTERIOR; per Jordi Torres i Sociats. Ed. FARELL, 2002

-BRUIXES I BRUIXOTS; per Joan Amades. Ed. EL MEDOL, 2002

-LES BRUIXES SEGRESTADES; per Lluís Orriols i Monset. Ed. RAFAEL DALMAU, 1994

-LA CAÇA DE BRUIXES AL VALLÉS; per R.Garcia Carrera Ed. ÈGARA, 1987

-LAS BRUJAS Y SU MUNDO; per Pio Baroja. Ed. ALIANZA, 1961

-BRUIXERIA A CATALUNYA; per Joan Guillamet. Ed. DEL COTAL, 1983

-EL SEGLE DE LES BRUIXES; per Alcoberro y pericay. A. Ed. BARCANOVA, 1992

-DE BRUIXES; LES DE CALDES, LES DE CASTELLAR I LES DE SABADELL; Alsina i Giralt.J

6. Webgrafía

-www.naciodigital.cat

-www.geocities.com

-www.corazones.org

-www.club.telepolis.com

-www.uv.es

-www. club.telepolis.com

7. Annex 1

Glossari:

*Cúria- lloc on se celebraven les reunions en presència del rei per decidir coses importants.

*Algutzirs-secretaris reials

*Batlle-persona amb càrrec administratiu, respresentatiu de l'esglèsia.

*Lletres-documnet que es feia servir com a mètode de comunicació reial o diplomàtica entre municipis.

*Forca- lloc on es penjava als condemnats ofegant-los amb una corda lligada al coll.

*Nunci- persona que feia les funcions de procurador fiscal.

*Escrivà- persona que prenia les notes del procès.

*Advocats- els que actuaven com a assessors legals del tribunal.

8. Annex 2

Al segle XV Jaume Roig va publicar un poema anomenat Les Bruixes, que ens deostra que en aquella época ja s'havien produït algunes execucions a Catalunya:

Fet és mirable;

Lo gran diable

Qui les guanyà

Hi té la mà.

Ell les engana

E les prfana

Fins que són preses

En càrcer meses

A mal llur grat;

La llibertat

Com l'han perduda,

Pus no'ls ajuda

Ni'ls val pus l'art;

D'elles ja fart,

Quan són al foc

Ell se'n trau joc

O se'n fa trufa,

Al foc les bufa;

Mes les demnades

Són inclinades

Naturalment,

Més follament

ser fetilleres

e sortilleres

conjuradores,

invocadores

e adivines.

El següent text està extret del llibre “Caça de bruixes al Vallès” ens mostra un exemple del que eren les tortures empleades durant el segle XVII, per fer parlar a les anomenades bruixes; aquest concretament es va produïr a Terrassa a Joana Toy, acusada d'exercir actes malèfics coneguts com bruixeria:

“Lo divendres 28 de Juny de 1616, constituïts personaliter lo honorable Montserrat Ullastrell, per la SªCª i Rª Majestat batlle de la vila i terme de Terrassa, i lo magnific Miquel Gilabert en quiscun dret doctor i ciutadà de Barcelona, assessor de dit honorable batlle i jutge de la present causa, i Bartomeu Quelles, procurador fiscal de la cort de l'honorable batlle i mossèn Hernando Martínez, cirurgià, juntament amb mi Pere Cruell, notari públic de la vila de Terrassa i servent de la cort del dit honorable batlle, i del present procès, juntament amb los ministres, per a fer la tortura devall escrita dins de una sala gran construïda dins lo Castell o Palau de Terrassa anomenada sala gran, en lo qual Castell o Palau estan construïdes les càrcers reials, en la qual sala sobre una taula havia pa, vi, llum, foc i altres coses necessàries per la dita tortura, fonc aportada la dita Joana Toy, la qual asseguda sobre del banc en presència dels ternals com dels altres aparatos de la dita tortura, per lo dit magnífic jutge fonc manat als ministres que despullassen a la dita Joana, i despullada, foncs per lo dit honorable batlle exhortada (...). En continent del manament del dit magnífic jutge, la dita Joana Toy fonc posada en lo banc al torment dit del potro, i lligada amb los braços per darrera per los dits ministres, i fonc altra vegada exhortada per lo dit magnífic jutge que diga la veritat, i aquella negant, fonc manat als ministres que tirassen les cordes, i la dita Joana de toy començà a cridar dient: Eh senyor, eh senyor, perdoneu-me, ai pobreta, ai Mare de Déu, ajudeu-me Mare de Dèu, Mare de Déu, ai, ai, ai, ai, ai senyors ja ho diré, ja ho diré, traeu-me d'ací, Mare de Déu. I en continent fonc manat afluixar les cordes.”

En turmentar-la fou requerida a que confessés, peró va dir que no sabia del que li deien, i a la segona exhortació del jutge va exclamar: “Mateu-me, que bé n'haureu de donar compte a Dèu.”

Les bruixes al Vallès

12

Vídeos relacionados