Catedral de Florencia

Historia. Italia. Renacimiento. Arte renacentista del siglo XV. Arquitectura italiana. Quattrocento. Santa María dei Fiori. Brunelleschi. Cúpula

  • Enviado por: Kel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

CÚPULA DE SANTA MARIA DEI FIORI

Part descriptiva

Elements d'identificació

  • Autor: Brunelleschi

Elements de localització

  • Lloc on es troba: Florència

  • Cultura a la que pertany: és una mostra d'arquitectura de l'art del renaixement (Quattrocento)

Periodització

  • Any/Segle: 1420-1446 (s.XV)

  • Estil: L'església està construïda en estil gòtic encara que és l'època del Renaixement

Descripció

- Aquesta cúpula de 13 metres d'alçada i 42 m de diàmetre, magnífica obra de Brunelleschi, era la coberta de l'església de Santa Maria dei Fiori.

La cúpula consta de dues voltes anomenades de quadrant d'esfera: la interior és apuntalada amb tirants de roure i l'exterior, de més alçada, que exerceix una càrrega vertical i fa de resistència.

Brunelleschi va fer servir maons foradats per tal d'alleugerir el pes i la va anant construint en diferents fases per mitjà d'una quantes bases circulars horitzontals sobre les quals anava recolzant unes bastides molt lleugeres.

De tambor octogonal amb grans finestres rodones.

La puresa de les formes li dona una admirable bellesa.

Part analítica

Materials: Maons foradats i teula de color vermellós

Estructura de planta: - Planta octogonal de 13 m d'alçada mitjançant un tambor octogonal amb grans finestres rodones.

Elements estructurals:

  • Cúpula exterior: Es apuntada i està realçada per 8 nervis que convergeixen en la llanterna.

  • - Parts de la cúpula:

  • - Nervis de marbre blanc, accentuen la verticalitat i conflueixen a la llanterna..

  • - Plementària: de teules planes vermelles que donen una alternança cromàtica de gran plasticitat.

  • - Tambor octogonal: amb plaques de marbre que presenta a cada cara un òcul o finestra circular.

  • Cúpula interior: Utilitza un sistema de doble cúpula. L'espai buit generat entre les dos ©úpules alleugereix el pes total de l'estructura i permet prevenir millor la humitat.

Marc històric

- Aquesta obra pertany al Quattrocento italià, època en la que a la ciutat de Florència es va viure una gran devoció per la construcció.

Un segle abans s'havia construït la catedral de Santa Maria dei Fiori amb un estil gòtic, de dimensions molts grans i amb molta lluminositat.

Al cimbori hi havia molt espai per poder-lo cobrir amb una cúpula que havia de fer uns 42 metres de diàmetre. Aquesta obra es va encarregar a Brunelleschi i es creu que va ser inspirat per les cúpules romanes, especialment la del Panteó.

Brunelleschi va saber solucionar aquest gran repte projectant una cúpula molt esvelta i encara la va realçar més amb un tambor octogonal.

Amb aquesta obra es va iniciar la gran sèrie de cúpules europees.

Brunelleschi va destruir la multiplicitat i la diversitat gòtiques, anul·lant totes les forces de l'edifici per fer-la converge en la gran cúpula.

Aquesta cúpula aviat es va convertir en símbol de la nova arquitectura renaixentista.

Vídeos relacionados