Catalinàries; Marc Tuli Ciceró # Catalinarias; Marco Tulio Cicerón

Literatura clàsica romana. Narrativa romana o llatina. Circumstàncies polítiques. Argument. Esdeveniments # Narrativa romana o latina. Circunstancias políticas. Argumento. Acontecimientos

  • Enviado por: LlLlibertatll
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

Biografia de Ciceró…………………………………………………………………….2

Circumstàncies polítiques que justifiquen la redacció de les Catilinàries……….3

Resum de les quatre Catilinàries…………………………………………………….5

Esdeveniments posteriors derivats de les Catilinàries…………………………….7

Conclusions…………………………………………………………………………….8

Bibliografía……………………………………………………………………………...9

BIOGRAFIA DE CICERÓ

Com la majoria dels polítics republicans, Marc Tuli Ciceró pertanyia a una família acomodada la qual li va permetre desenvolupar els seus estudis a Roma. Els seus primers passos es van dirigir cap a la jurisprudència, la filosofia i la retòrica, realitzant un viatge per Grècia per a conèixer la cultura hel·lenística. A l'any 77 a. de C. va tornar a Roma i va contreure matrimoni amb Terència, iniciant el cursus honorum a l'any següent. Va ser nomenat qüestor a Sicília, destacat per la seva honradesa i a l'any 67 va obtenir el càrrec de pretor des del qual va donar recolzament a Pompeu. Tres any més tard va ser triat cònsol, aconseguint descobrir el complot dirigit per Catilina que pretenia acabar amb la seva vida. Amb les Catilinàries va aconseguir convèncer al Senat de la pena de mort dels conspiradors. El Triunvirat de Pompeu, Cras i Cèsar motivaria la decadència de Ciceró ja que fou condemnat a l'exili durant un any. De retorn a Roma va recolzar obertament a Pompeu, provocant l'enfrontament amb César que li va dur a retirar-se a Bríndisi. La mort de Cèsar l'apropà novament a la política per escriure contra Antoni les seves Filípiques en memòria de Demòstenes, entrant a la llista de proscrits durant el Segon Triunvirat. Antoni va dirigir contra ell als seus sicaris, que li van donar la mort a prop de Fòrnia.

CIRCUMSTÀNCIES POLÍTIQUES QUE JUSTIFIQUEN LA REDACCIÓ DE LES CATILINÀRIES

Entre el 82 i el 79 aC, en la guerra civil entre Mari i Sul·la, Catilina s'arrenglera en el partit d'aquest darrer, els optimats, i participa activament en les depuracions de ciutadans que Sul·la porta a terme després d'accedir al poder l'any 82 a C. A l'any 68 aC Catilina és escollit pretor, i al 67 aC és enviat com a governador a la província d'Àfrica, l'actual Tunísia.

Quan tornà, fou acousat de malversació de fons, cosa que no li permet presentar-se a les eleccions consolars per a l'any 65. Aleshores, el 29 de desembre Catilina es passeja pel Fòrum armat per tal d'atemorir als nous cònsols, fet que provoca la seva absolució dels càrrecs, però el veredicte li arriba quan ja no és a temps de presentar-se a les eleccions consolars per a l'any 64. Curiosament, Ciceró s'havia plantejat de defensar-lo davant dels tribunals, per tal d'aconseguir un pacte electoral amb ell.

Els cònsols electes són acusats de frau electoral i són substituïts pels candidats que havien perdut les eleccions. Els substituïts planegen un cop d'estat amb el suport de Catilina, Ceteg, Cèsar i Cras entre d'altres. Aleshores, això singificava que Cèsar i Cras tindrien el poder absolut enfront de Pompeu, el qual és a Àsia lluitant contra Mitridates, i Ciceró fa una conjuració en contra d'ells. Catilina es presenta a les eleccions consolars per el 63 aC com a representant del partit dels populars juntament amb Marc Antoni Híbrida; Ciceró és el representant del partit dels optimats. Cras i Cèsar donen suport econòmic i polític als candidats populars, però els senadors i els cavallers es decanten per Ciceró, el qual finalment guanya les eleccions amb Antoni.

En el mateix any, Ciceró pren possessió del consolat, i una de les seves primeres accions fou avortar una proposta de llei dels populars sobre la reforma agrària. Paral·lelament Cèsar, essent pretor, aconsegueix ser escollit gran pòntifex de Roma. Al juliol es convoquen eleccions consolars per l'any 62 aC. Catilina s'hi presenta i torna a ser derrotat per dos candidats de Ciceró, el qual, davant el perill de ser assassinat, presideix els comicis armat i amb cuirassa. Marc Antoni Híbrida es desmarca definitivament de Catilina, per agrair al cònsol el fet que li hagi cedit el govern de macedònia, província que li corresponia. Catilina decideix fer un cop d'estat a tot Itàlia, prometent la reforma agrària i la cancel·lació dels deutes.

A l'octubre, Cras fa a mans de Ciceró unes cartes anònimes que l'informen d'amenaces contra ciutadans, aleshores Ciceró comunica al senat que Gai Manli, còmplice de Catilina, s'alçarà en armes el dia 27 a Ertúria i que el dia 28 hi hauria una massacre d'optimats. El senat decideix atorgar als cònsols poders absoluts. El 27, molts nobles abandonen Roma per salvar-se, però no passa res. Els últims dies d'octubre Catilina demana el seu arrest domiciliari a casa de Ciceró, per tal de demostrar que ell no té res a veure amb la conjuració.

Al novembre, els conjurats es reuneixen amb Catilina per tal de matar Ciceró, però Flúvia, l'amant d'un dels còmplices, ho delata al cònsol, fet que provoca que Ciceró convoqués els senadors per descobrir el complot i esperar els assassins. Quan aquestos arriben, en adonar-se de la descoberta fugen, però Ciceró convoca immediatament el senat per explicar la conjura, en presència de Catilina. A la mateixa nit, aquest fuig i es reuneix amb gai Manli. Alhora, Lèntil i Ceteg havien previst alçar-se en armes, però s'ajornà per dos dies més tard per tal que Catilina pogués arribar a la ciutat. El senat envià tres exèrcits contra les tropes de Catilina, i Ciceró aprofita l'ajornament per aconseguir proves definitives contra els conjurats.

Al desembre són capturats uns legats dels al·lòbrogues, els quals en el seu retorn a Gàl·lia, portaven cartes dels capitosos per a Catilina. Els conjurats havien volgut atreure's la complicitat dels legats perquè provoquessin la sublevació de la Gàl·lia a canvi de la condonació de tots els seus deutes amb Roma. Aquest, aconsellats per Ciceró, els seguiren el joc fent que els lliuressin cartes de compromís ja que desconfiaven d'ells. Després de la detenció dels legats, Ciceró convoca els senadors, els aporta les cartes com a prova, i interroga els acusats, els quals foren arrestats. Dos dies després es decidí la pena de mort per als conjurats.

RESUM DE LES QUATRE CATILINÀRIES

Primera catilinària: Ciceró avisa a Catilina que el senat ja sap tots els seus plans, els quals van en contra de la república, i que ja l'havien d'haver condemnat a mort. Després d'indicar el motiu pel qual fa el discurs, posa exemples de personatges que també intentaren atemptat contra la república i foren condemnades a mort, com per exemple Luci Saturní i Gai Servili, i remarca que a Catilina han estan benèvols perquè encara no se l'hi havia aplicat la condemna, i el motiu pel qual encara no ho ha fet és perquè creu que és massa aviat, i per tal que assumís la seva culpabilitat, una altra raó és per tal de no aparentar ser massa cruel, però que algún dia ho farà i que mentrestant catilina estarà vigilat. Després es dirigeix als senadors noticiant-los del front contra Roma des d'Etrúria. Repassa tots els atemptats que ha fet, i adverteic que hi ha còmplices entre el senat, els quals també s'haurien de penalitzar amb la mort. Finalment demana que marxés de Roma ja que no pot romandre-hi més, enduent-se a tots els que estan a favor seu per tal de no incrementar els problemes, i invoca a Júpiter.

Segona catilinària: Ciceró informa que Catilina ha marxat de Roma i que a causa d'això s'iniciarà una guerra contra ell (considerat hostis, un enemic extern). Ciceró se'n penedeix d'haver-lo deixat marxar perquè el que pretenia era acabar amb la seva vida, però insisteix que no cal abaixar la guàrdia, malgrat que es trobi fora del país. Tot i que Catilina havia fugit, els seus pitjors còmplices s'havien quedat, i per tal de que marxessin amb ell, els indica el camí per on havia abandonat Catilina la ciutat. Tot seguit descriu la personalitat i els atemptats de Catilina, i també de tots els seus còmplices, exposant-los com a homes de mala vida i obligant-los a prendre la decisió de marxar o quedar-se a Roma. No totes les persones van trobar bé que exiliés a Catilina, algunes, el van acusar d'enviar Catilina a l'exili, i Ciceró ho justifica dient que aquest tenia previst fer la guerra i per aquesta causa va marxar ell voluntàriament per reunir-se amb les seves tropes. Està atemorit per si Catilina renunciés perquè la gent el culparia d'haver fet marxar un innocent a l'exili sense haver estat condemnat. Aleshores repassa tots aquells que estan a favor seu, i arriba a la conclusió que tos estan endeutats. Remarca que el seu exèrcit és superior al de Catilina i que els seus principis també, i després aconsella als habitants que protegeixin les seves cases però que no es preocupessin massa. Torna a adverir als conjurats que no havient fugir, avisant-los que si intenten fer una revolta serien castigats. Per acabar, Ciceró dóna les gràcies als déus immortals i invoca a la gent del poble que preguin i implorin els deus.

Tercera catilinària: Ciceró informa al poble que ja no hi ha perill, ja que tot torna a estar a la normalitat, sense saber que encara quedaven alguns conjurats i planejaven atemptats a la República. Ciceró aconsegueix assabentar-se i d'amagat intercepta i empresona als legats al·lòbrorgues, els quals portaven unes cartes dirigides a Catilina. Aleshores, els presenta al senat i expliquen, acusant-se entre ells, tots els plans que tenien. Els senadors decideixen que els principals personatges fossin arrestats, i es decreta una acció de les gràcies dels déus. A Ciceró se li dona una toga en agraiment a la salvació de la república. Reconeix l'èxit de la marxa de Catilina, i informa que Gai Ceteg era una peça clau per tal d'evitar els atemptats. Ciceró agraeix la protecció dels déus immortals, i es treu mèrits dient que només ha sigut el titella de Júpiter, el qual ha evitat el davallament de la República. No accepta cap obsequi, i l'únic que demana és que sigui recordat i que sempre que atemptin contra ell, sigui defensat.

Quarta catilinària: Els senadors discuteixen sobre aplicar la pena de mort directament, argument defensat per Dècim Silà, o la presó a vida perpètua i a l'exili juntament amb la confiscació de béns, la qual és defensada per Gai Cèsar. Ciceró opina sobre les dues i mostra les coses bones i les dolentes de cadascuna, però deixa que la decisió sigui presa pel senat. No està totalment d'acord amb cap de les dues, però en la que està més a favor és amb la de la pena a mort, i demana als senadors que prenguin una decisió ràpida sobre el càstig, abans que es fes de nit; mentrestant, Ciceró analitza els pros i els contres de les dues propostes, i finalment, en la proposta de Gai Cèsar, veu que seria massa cruel per als condemnats. Tot i la seva decisió, deixa l'escolliment de la condemna a tota la gent, inclòs els artesans i els esclaus . S'adona que la seva obra ha estat bona, i torna a demanar que en el futur fos recordat.

ESDEVENIMENTS POSTERIORS DERIVATS DE LES CATILINÀRIES

La seva precipitació a executar alguns dels conjurats provocà que l'any 85 hagués de marxar exiliat a Tessalonica i a Dirràquium, acusat d'haver condemnat els còmplices de la conjuració sense haver-los concedit el dret d'apel·lar al poble, dret que tenia por tot ciutadà romà davant una possible actuació prepotent d'un magistrat. El causant principal de l'ordre d'exili fou Publi Clodi Púlquer, tribú de la plebs de l'any 58, que pertanyia al partit dels populars.

L'any següent, però, gràcies a l'acció de Pompeu, Ciceró tornà a Roma envoltat d'honors màxims. La ciutat, de fet, estava a les mans de Cèsar, i Ciceró, malgrat les seves conviccions, no tingué més remei que acceptar-lo, tot i que preveia l'esfondrament de les institucions republicanes en benefici de la instauració del poder unipersonal que aleshores representava Cèsar.

L'any 53 fou nomenat àugur i el 51 Procurador a Cicília, a l'Àsia Menor. Al començament de l'any 49 tornà a Roma, just quan s'iniciava la guerra entre Cèsar i Pompeu. En aquesta lluita civil es va decantar per les posicions d'aquest darrer, ja que les va considerar més respectuoses amb la constitució republicana. Tot i que no participà a la batalla de Farsalos (48 aC), va romandre a l'Epir fins a la desfeta de Pompeu, després de la qual implorà la clemència de Cèsar i tornà a Roma. Aquest li retornà la dignitat senatorial, però ell es retirà de l'activitat política, a Bríndisi.

Durant el bienni 46-44 va tornar a la capital i es dedicà a escriure la majoria del seus tractats de retòrica i alguns dels seus tractats filosòfics. Després de l'assassinat de Cèsar, Ciceró va reanudar la seva activitat política atacant Marc Antoni, un dels successors del dictador, i oferint el seu suport a l'altre, Octavi. Esdevingué altra vegada el defensor de la legitimitat republicana i portaveu del senat, fins que es constituí el segon triumvirat. Els nous triúmvirs van considerar Ciceró el primer enemic que calia eliminar, i un centurió d'Antoni el va assassinar el dia 7 de desembre del 43 a la seva vil·la Fòrmies

CONCLUSIONS

Les conclusions que he tret d'aquest llibre són que durant el període de la república no tot eren flors i violes i anava tot molt bé, sinó que hi havia gent en contra, la qual pel seu egocentrisme de voler aconseguir tot el poder, i no tenien en compte la gent del poble.

Ciceró, des d'un bon principi va esbrinar les intencions de Catilina, i va fer tot el que va poder per evitar que es complissin els seus objectius, fet pel qual el va portar a que fos atemptat més d'una vegada, i mitjançant els seus discursos, va mostrar al senat tot el procés progressivament dels plans de Catilina en contra la república.

Les conseqüències de la redacció de la primera fou que Catilina s'exiliés, tot i que el que més desitjava Ciceró era acabar amb la seva vida, però seria massa precipitat fer-ho, i la fuga de Catilina va provocar que es planegessin més atemptats en contra de Roma amb exèrcits exteriors, però no va aconseguir fer caure la república ja que Ciceró, a causa de la seva vigilància, va esbrinar tots els seus plans i va evitar que es portessin a terme.

Finalment, després de capturar els portadors de les cartes de Catilina, van capturar als conjurats i els van matar.

BIBLIOGRAFIA

ARTEHISTORIA: www.artehistoria.com

CICERÓ Marc Tul·li, Les Catilinàries 1a edició, Editorial la Magrana, col·lecció l'esparver clàssic, 23