Catalanisme

Renaixença literària i cultural. Revoltes populars. Federalisme. Valentí Almirall i el Centre Català. Memorial de Greuges. Fracàs del projecte d'Almirall. Unió Catalanista i les Bases de Manresa. Reformisme dinàstic. Setmana Tràgica de Barcelona

  • Enviado por: Raquel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas

publicidad

11.ELS ORIGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

la Renaixença és un moviment cultural i literari que va sorgir cap al 1830. La seva finalitat era la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat catalans. Estava mancat d'aspiracions i de projectes polítics.

La Renaixença literària i cultural

A l'inici del segle XIX va haver-hi una disminució de l'ús del català com a llengua de cultura Quedava circumscrit a la parla quotidiana.

La publicació de la revista “La pàtria”marca l'inici de la Renaixença. La llengua es va convertir en un símbol d'un moviment que dedicà les seves energies en conscienciar de la necessitat de fer del català una llengua de cultura.

L'any 1859 es van celebrar els Jocs Florals, com a plataforma per restaurar i conservar la llengua i la literatura catalanes. Van contribuir a l'acceptació social del català com a llengua culta i de prestigi.

La Renaixença comporta també una recerca de les arrels de la identitat catalana.

La Renaixença popular

Paral.lelament al moviment cultural popular, es desenvolupa una relació d'oposició. Les classes populars sempre havien utilitzat el català com a llengua de comunicació oral. Els partidaris d'un català culte menyspreaven el que defensaven una llengua plena de castellanismes. Els defensors d'un català popular retreien la utilització de paraules incomprensibles.

Els origens del catalanisme com a moviment de caràcter polític va tenir els antecedents en un seguit de moviments populars de protesta contra el nou Estat liberal.

Les primeres revoltes populars

La configuració del nou Estat liberal comportà una centralització, justificada com una necessitat per garantir l'enfortiment de l'Estat. Les primeres mostres d'oposició van ser algunes manifestacions del particularisme català, que foren els moviments populars, entre 1835 i 1843. Conduïren a la formació de Juntes revolucionàries. Algunes d'aquestes insurreccions, es van conèixer amb el nom de “bullangues”. Moviments populars de protesta derivats del malestar social i polític amb què certs sectors de les classes populars van reblre el pocrés de consolidació de l'Estat liberal i els inicis de la industrialització. Reivindicaven la descentralització de l'Estat. Sentiment particulista català i anticentralista.

El federalisme

El federalisme és una doctrina política durant el Sexenni Revolucionari (1868-74). Molt significatiu a Catalunya, amb el suport de la petita burgesia més radical i dels obrers industrials. Trobà en el Partit Republicà Democràtic Federal el vehicle adequat per diforndre's. Propugnava una nova manera d'articular l'Estat espanyol que implicava el repartiment de poders. Francesc Pi i Maragall fou el principal inspirador d'aquest republicanisme federal. Els republicans federals catalans, cal destacar Valentí Almirall, que amb altres van impulsar l'any 1869 el Pacte de Tortosa. Conveni on els diferents comitès republicans federals, arribaren a l'acord de construir l'Estat federal espanyol. Valentí Almirall va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. El seu pensament girava al voltant del convenciment que la modernització d'Espanya només podia arribar a partir de la implantació d'una república federal. Aquesta república havia de contribuir a la regeneració política de l'Estat espanyol.

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser una figura clau per entrendre la transició del federalisme cap al catalanisme polític. Del que ha sigut l'impulsador. Va crear una organització política específicament catalana. El pensament polític va quedar recollit a “Lo Catalanisme” on es van establir les bases ideològiques del catalanisme progressista. Catalunya representava un element de progrés er a Espanya. L'objectiu d'unir totes les forces catalanistes va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880). Aplegava el federalisme republicà i el corrent més literari. Va constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana, i també la creació del Centre Català, que inspirava una associació interclassista en defensa dels interessos de Catalunya. El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) que va tenir gran importància en la configuració del catalanisme polític.El Congrés va quedar inacabat per causes polítiques conjunturals i per les discrepàncies entre els diferents sectors del catalanisme, malgrat arribar a acords en qüestions específiques com la defensa del proteccionisme i del dret català.

El memorial de Greuges

L'any 1885 el Centre Català va convocar un míting. Almirall pretenia l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia. A la reunió es va aprovar la redacció d'un manifest, conegut com el Memorial de Greuges, que recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. S'hi denunciava l'opressió del rpegim centralista sobre Catalunya, i formulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dret civil català. Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme.

El fracàs del projecte d'Almirall

El projecte es va mostrar inviable. Presentava una catalanisme massa republicà. No va sabe treure's tampoc les bases populars. El Centre Català va desaparèixer a la meitat de la dècada dels anys noranta.

Nova generació d'intel·lectuals (Riba). Van fundar la Liga de Catalunya 1887. defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execusció d'una política exclusivament catalanista. Un de els primeres iniciatives va ser el Missatge a la reina regent.

El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

El catalanisme defensava la necessitat de la descentralització administrativa de l'Estat espanyol. Durant la Restauració part del clergat va cercar un espai dincs el liberalisme més conservador. El vigatanisme, va ser un moviment cultural i ontel·lectual, impulsar pels membres de les institucions eclesiàstiques.

Torres i Bages era un bisbe de Vic que va defensar un catalanisme amb arrels cristianes.va voler plantejar una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

La Unió Catalanista volia ser una federació de tots els grups, centres i publicacions catalanistes. Tenia com a objectius la propagació de les idees regionalistes i la realització d'un programa comú per a tots els grups catalanistes. Tiomf definiu de les tesis catalanistes sobre els regionalistes. Les Bases de Manresa consten del poder central (configurava com a federal, i de les atribucions a Catalanuya) i el poder regional. Defensa de la plena sobirania per Catalunya. Proclama l'oficialitat de la llengua catalana i estableix que els càrrecs públics a Catalunya podran ser exercits pels catalans. Proposa el restabliment de les velles institucions catalanes.

La candidatura dels “quatre presidents”

Els dirigents de els corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. El programa demanava una autonomia política i administrativa. Es va organitzar el Centre Nacional Català (1900, Riba entre d'altres). A l'abril s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions convocades per al mes de maig. La “candidatura dels quatre presidents” encapçelada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torres. La candidatura catalanista s'imposà totalment.

La fundació de la Lliga Regionalista

La Lliga va consolidar la força electorañ del catalanisme. Catalunya es disputaria entre republicans i catalnistes. La Lliga es pot considerar com la primera formació política moderna de l'Estat espanyol. Una organització eficaç. Va dur a terme una hàbil tàctica reformadora. Força influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona.

12. LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ(1902-1931)

l'arribada al tron d'Alfons XIII va donar inici a una segona etapa de la Restauració. Dues forces, el catalanisme i el republicanisme, van passar a ser les directores del joc polític.

El reformisme dinàstic

Amb Antonio Maura i Jose Canalejas va arribar al poder una nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme (no era un bon model per les tupinades i el caciquisme). Govern precidit per Maura endegar la “revolució des de dalt”. Canvia certes coses però tot desde el seu punt de vista. Pretenia desbancar la vella csta caciquil. Es va endegar la Llei de Reforma electoral (1907). Va fer un projecte de Reformes de l'Administració Local. Eduardo Dato el va substituir com a nou líder conversvador. José Canalejas va formar un nou govern concervador,1910. la seva política social va tenir com va elements bàsics la substitució de l'impopular imposat de consums per un impost progressiu i la reforma de la Lei de Lleves. Va iniciar la Llei de Mancomunitats(possibilitats de la unió de les diputacions provicionals).

El catalanisme; la Lliga Regionalista

La vaga general(1902) la defineixcom uan força burgesa de tarannà conservador. Discrepàncies ideològuiques internes. La crisi arran de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona. El Centre Nacionalista Republicà. El nou partit es va definir com a nacionalista, demòcrata i republicà i aplega els militars escindits de la Lliga, i després també republicans del federalisme.la Lliga es presentava com un partit nacionalista que reclamava el seu dret a l'autogovern. Voluntat de descentralitzar l'Estat i democratitzar la vida política.

El republicanisme lerruxista

Alejandro Lerrouix periodista i polític va presentar un discurs molt radical i democràtic. Carácter obrerista i revolucionari. Posicions anticlericals. Es manifestaca com a espanyolista. Va aconseguir éxits electorals. Elegit diputat, amb candidatures de la Lliga a les eleccions. Força obrerista. Tècniques de propaganda i iniciar uina política de masses. “ berenars fraternals”. Trobades de simpatitzants i barrejar-s'hi com a participant més. Partido Radical.

Solidaritat Catalana

La primera gran aliança de les forces polítiques. Causes: reacció de la major part dels grups polítics catalans contra la política anticatalana dels govenrs liberals de Madrid. Oposició al projecte del projecte de la Llei de Juridiccions. Rebuig massiu a la llei, va gestionar un moviemnt patriòtic de la personalitat catalanana. Solidaritat Catalana. Una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes. Llevat fels partits dinàstics I dels lerroixistes. Defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions I la necessitat de dotar Catalanuya d'òrgans d'autogovern. Gran triomf electoral.

La crisi de la Solidaritat

La Solidaritat era una aliança de partits. Moltes foren les contradiccions. El primer element de discòrdia va ser el Projecte de Llei de l'Administració Local (Maura). Volien negociar amb madrid la descentralització. L'esquerra solidària presenten un pressupost de cultura a l'ajuntament de BCN, comporta la introducció a les escoles del català i la neutralitat religiosa. Els fets de la Setmana Tràgica van dispersa el moviment solidari.

La política colonial i la Guerra del Marroc

1909 va haver-hi una violenta protesta popular de caràcter anticlerical i antimilitarista. Trist record que la guerra de Cuba havia deixat.

La conferència d'Algesires i el Tractat dHispanofrancès van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. Penetració d'Espanya al Rif per interesos econòmics. El govern Maura va optar per incrementar el nombre de soldats espanyols al Rif. Important protesta popular.

La setmana Tràgica de Barcelona

La mobilització popular contra la guerra es va iniciar a Barcelona. Es va constituir un comitè de vaga, republicans, socialistes i anarquistes, van fer una crida a la vaga general. Iniciativa popular va desbordar els mateixos convocants de la vaga, mancat de direcció, va esdevenir un esclat espontani de totes les tensions acumulades. L'anticlericalisme va desenbocar en un incendi. Van declarar l'estat de guerra. La repressió posterior va ser molt dura. Francesc Ferrer i Guardià pedagog anarquista I impulsador de l'Escola Moderna fou acusat de ser-ne l'inspirador ideològic.

Les conseqüències polítques

El govern conservador de Maura ba haver de fer front a les crítiques per la dura repressió, mentre els liberals i republicans s'unien per exigir-ne la dimissió. El bloc d'esquerres sota la fórmula comuna “Maura no”. Les forces d'esquerra van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). Pacte de Sant Gervasi, va dearadar, i els seus electors vna castigar ambdues forces . la desfeta va fer entrar en crisi la Unió Federal Nacionalista Republicana.

La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer ens administratiu català des del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins el 0931. modernització de Catalanya.

El procés de formació

El procés va ser llarg i difícil. La primera demanda va ser el 1911. després de que la diputació de BCN aprovés una declaració a favor de mancomunar les atribucions de les quatre diputacions catalanes. Canalejas, president del govern de Madrid, va comprometre a tirar endavant el projecte. El Partit Conservador eren partidaris d'arribar a un acord amb els catalanistes, s'hi oposava perquè era una iniciativa del Partit Liveral. La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 1914. el president va ser Prat de la Riba. Va ser solament una delegació de les tres funcions que ja tenien les diputacions. En qualsevol moment el govern podia suspendre la Mancomunitat, atès que era tan sols uns ens administratiu. Va tenir tres presidents: Prat de la Rbia, Cadafalch i Alfons Sala.

La tasca de la Mancomunitat

Va crear un infraestructura de serveis públics i administratius que potenciessin el desenvolupamente econòmic. Va dur a terme un projecte cultural i educatiu. Es pretenia una modernització de Catalunya basada en l'ensenyament, la cultura i el desenvolupament de noves infraestructures. Un pla per la millor de la xarxa v iària i del sistema postal i telefònic. Pla d'acció agrària. Escoles de tècnics agraris. Reafirmació de la llengua i la cultura catalanes. Nou mipuls a institucions com l'Institut d'Estiuds Catalans (fixació de la normativa de la llengua catalana), Biblioteca de Catalunya, Consell d'Investigació Pedagògica. Va impulsar també una renovació pedagògica.

Vídeos relacionados