Castella i Lleó # Castilla y León

Espanya. Vegetació. Fauna. Història. Organització pulítica. Personalitats importants # España. Geografía Física, Económica, Humana y Política. Vegetación. Personalidades importantes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad

B: GEOGRAFIA FÍSICA

-Relleu:

La forma dominant del relleu la constitueixen planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics.

Al N de Lleó destaca el vessant meridional de la Serralada Csntàbrica, amb altures que superen els 2000 m (Peña Ubiña, Peña Vieja, Peña Prieta), mentre que al NW s'estenen els monts de Lleó, part integrant del massís Galaic.

El límit oriental de Castella i Lleó és format per la Serralada Ibèrica.

-Costes:

No hi han costes.

-Hidrografía:

El riu més important que travessa aquesta comunitat és el Duero amb un cabal de 630 m3/s a la desembocadura.Els afluents principals són, a la riba dreta,el Pisuerga,l'Esla i, a Portugal, Sabór, Túa i Tàmega, i,a la riba esquerra, Riaza,Duratón, Cega, Eresma, Adaja, Zapardiel, Tormes ( el més cabalós d'aquest vessant ),Yeltes i Águeda, a Espanya, i el Cóa i el Paiva a Portugal.

Té unes grans crescudes.

S'han anat construint embassaments a tota la conca,a fi tant de regular-ne el cabal com de produir energia elèctrica. En total,el 1986,la conca del Duero pertanyent a l'estat espanyol, tenia 48 embassaments ( amb una capacitat total de 6520 Hm3) en funcionament i 7 en construcció.Els embassaments més grossos són el d'Almendra

( sobre el Tormes ) i el de Ricobayo (sobre l'Esla )

Els rius que passen per Àvila són :

-El Tormes ( afluent del Duero )

-El Alberche, ( pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas)

- i l' Amblés.

-Els rius que passen per Burgos són:

-Duero,

-Ebre i

-el Cadagua.

-Els rius que passen per León són:

-el Bernesga

-i el Torio.

-Els rius que passen per Palència són:

-Pisuega (afluent del Duero)

-i el Carrión (a la conca del Duero i afluent del Pisuerga).

-El riu que passa per Salamanca és:

-El Tormes (afluent per l'esquerra del Duero).

-Els riu que passa per Segovia és:

-L'Eresma (afluent del Duero)

-El riu que passa per Soria és el Duero.

-Els rius que passen per Valladolid són:

-El Pisuerga i l'Esgueva (afluent del Pisuerga).

-El riu que passa per Zamora és el Duero.

-Clima i vegetació:

La diversitat biològica es troba en el conjunt de la fauna i la vegetació, que està plenament assumida en les polítiques de conservació, especialment després de la signatura del Conveni sobre la Conservació de la Biodiversidad. Amb això es volen conservar els ecosistemes en el seu conjunt.

Molts terrenys que originariament eren boscos avui son cultius agrícoles, pastures o matolls. Actualment Castella i Lleó té gairabé 5 milions d' ha de terreny forestal.

El 54% dels boscos són de frondoses (alzines,roures,...), el 38% són coníferes(pins i sabines) i el 8% està ocupat per una barreja de les dues espècies.

Tambè trobem boscos fruit de repoblacions (pins).

900.000 ha son de matolls (19% de la superfície forestal) la major part tenen el seu origen en incendis que juntament amb la ramaderia inpedeixen la regeneració dels arbres.

Degut a l'alçada d'aquestes terres i a les montanyes que l'envolten i dificulten l'influència del mar el clima és continental.

L'alçada mitja supera els 600 m, amb grans contrastos entra la periferia ( 2648 m de Torre Cerredo) i l'interior (600 m del Duero)estableix grans diferències climàtiques a l'impedir l'orografía l'entrada d'aire humit de l'Atlàntic pel nord o del Mediterrani per l'Est, això fa que es desenvolupi una vegetació molt diversa però amb grans limitacions degut els greus contrastos de temperatura entre l'estiu(amb una mitjana de 21 ºC) i l'hivern ( amb una temperatura mitja de 4 ºC)i tambè entre la nit i el dia i també per una escasa pluviositat.

-Flora i fauna:

La vegetació reflecteix la varietat climàtica de la comunitat, la diversitat del seu relleu i l'acció humana. Les alzines són els arbres més extesos a totes les províncies. Els ginebres i les sabines a les províncies de Sòria i Burgos eren les espècies dominants , que en la actualitat han estat substituïdes en gran part pels roures al Parc Nacional dels Picos de Europa(León), a la Reserva Nacional de Caza de Riaño(León), i a la Reserva Nacional de Caza de Fuentes Carrionas (Palencia), alzines sureres i alzines a Salamanca, així com castanyers, faigs i sobre tot pins silvestres a la serra de Guadarrama i al Sistema Ibéric, i pins pinyoners a Tierra de Pinares (Valladolid).

Els boscos han vist reduïda progressivament la seva extensió, i el seu empobriment ha provocat l'aparició de les devesas.

Els matolls (estepes, brucs,...) cubreixen una quarta part del territori de la comunitat.

Les diferències de relleu i vegetació entre unes i altres zones marquen la diversitat de la fauna. La guineu, el gat salvatge i les ovelles abunden a l'amplia plana de l'estepa, el toro de lidia es troba a les deveses de Salamanca, els cérvols, els cabirols i els galls salvatges habiten a les montanyes del nord, mentre que les serrelades del nordoest són els dominis del llop i per últim la Serralada Central és l'hábitat de les àligues reials i dels voltors (a les montanyes de Segovia hi ha una de les colònies més importants d' Europa).

VEGETACIÓ

ALZINES

GINEBRES

SABINES

ROURES

ALZINES SURERES

CASTANYERS

FAIGS

PINS SILVESTRES

PINS PINYONERS

FAUNA

GUINEU

GAT SALVATGE

OVELLES

TOROS DE LIDIA

CÈRVOLS

CABIROLS

GALLS SALVATGES

LLOPS

ÀLIGUES REIALS

VOLTORS

C GEOGRAFIA ECONÒMICA

-Sector Primari:

L'agricultura continua essent un pilar fonamental de l'economia castellano-lleonesa, encara que el nombre d'ocupats hagi baixat d'un 32,8% el 1981 a un 17,5% el 1991. Les zones perifèriques i muntanyenques (escassament modernitzades i amb un predomini aclaparador del secà ) han petit un considerable èxode rural i en l'especte agrari tenen un escàs futur, mentre que a les planes centrals, el desenvolupament del regadiu i l'agricultura intensiva dels darrers anys han aconseguit mantenir un cert optimisme. En conjunt, les terres llaurades ocupen (1989) el 35,5% de l'extensó comunitària, amb un predomini del secà (91%) sobre el regadiu (9%). Els cereals ( respectivament el blat, que ha desplaçat l'ordi), els farratges (sobretot l'alfals) i els conreus i han desplaçat l'olivera i la vinya. La ramaderia ha anat assolint una importància primordial a les províncies meridionals on suposa més del 60% de la riquesa agrària. L'oví (especialment important al sector occidental ) és molt estès, ja que s'adapta molt bé a les pastures castellanes, mentre que el boví abunda a Salamanca (per toreig) i Lleó. El porcí és especialment important a Salamanca i l'aviram a Valladolid i Burgos.Quant a la mineria, es concerta principalment a Lleó, on destaquen jaciments de carbó i ferro. Cal també esmentar els jaciments de tungstè de Los Santos (Salamanca) o els d' estany a Santa Elisa (Zamora).

Sector Secundari:

Les activitats industrials (19,7% dels ocupats ) se centren específicament en tres sectors (energtic, alimentari i de maquinària i materials de transport), que proporcionen la major part de la riquesa de la comunitat. Valladolid, Lleó i en menor mesura, Burgos, són les províncies més industrialitzades. Pel que fa al sector energètic, a part la mineria, destaca la producció hidroelèctrica de la conca del Duero, i en el de materials de transport, es subsector de l'automobil a Valladolid i Palència. La indústria alimentària es troba molt repartida i té un especial èmfasi en els subsectors del pa i de pastisseria

Sector Terciari:

En el sector serveis cal destacar, a part de les grans àrees comercials centrades en les respectives capitals de província, l'amplitud de les àrees comercials de Ciudad Rodrigo, Ponferrada, Béjar, Aranda de Duero i Miranda de Ebro.

En el turisme tenen una gran importància totes les activitats derivades de la caça, es pretén que tot i l'existéncia d'una gran quantitat de reserves naturals per a la conservació de la fauna salvatge això no suposi cap limitació per a l'exercici d'aquesta activitat.

D GEOGRAFIA HUMANA I POLÍTICA

Població:

Castella i Lleó és una regió poc poblada, amb una densitat demogràfica de 27 h/Km2, molt inferior a la mitjana estatal.La disminució de la població és un procés que, iniciat al s XX, s'accentuarà durant els anys cinquanta i seixanta a causa de l'èxode rural vers els punts més industrialitzats de l'estat. La major concentració demogràfica se situa a les planúries centrals, mentre que el páramo i les zones muntanyoses estan desertitzats. La ciutat més dinàmica i de més pes demogràfic és Valladolid,seguida de Salamanca, Burgos i Lleó. Aquestes quatre ciutats són les úniques que superen els 100.000 h.

Províncies i capitals:

-Àvila: 8.048 Km2, 174.378 habitants l'any 1.991. La capital és Àvila.

-Burgos: 14.269 Km2, 352.772 habitants l'any 1.991. La capital és Burgos.

-Lleó: 15.468 Km2, 525.896 habitants l'any 1.991. La capital és Lleó.

-Palència: 8.029 Km2, 185.479 habitants l'any 1.991. La capital és Palència.

-Salamanca: 12.336 Km2, 357.801 habitants l'any 1.991. La capital és Salamanca.

-Segòvia: 6949 Km2, 147.188 habitants l'any 1.991. La capital és Segòvia.

-Sòria: 10.287 Km2, 98.803 habitants l'any 1.991. La capital és Sòria.

-Valladolid: 8.202 Km2, 489.636 habitants l'any 1.991. La capital és Valladolid.

-Zamora: 10.559 Km2, 224.369 habitants l'any 1.991. La capital és Zamora.

Llengües que es parlen:

El castellà és la llengua pròpia de la població de Castella i Lleó, mentre que el gallec és parlat a algunes zones de les províncies de Lleó i Zamora.

Costums i Tradicions:

Àvila: Són molt típics d'aquesta província els mercats de bestiar de la capital, d'Arévalo i de Barco de Àvila i els mercats de ceràmica i de productes de la terra (Mercado Chico).

Els menjars típics són: les mongetes del Barco amb xoriso i orella, la sopa castellana, les costelles de vedella, el garrí rostit, el xai, el cabrit, les truites del Tormes, la caldereta , i per postres “ yemas” de Santa Teresa, els pastissos d'atmetlla i també la fruita.

Burgos: Hi han tres festes declarades d'interés turístic: San Juan del Monte a Miranda de Ebro, el Colacho a Castrillo de Murcia i el Dia de las Peñas a Burgos, a més destaquen la Bajada del Angel i la Bajada de la Cruz a Aranda de Duero, la Taberna a Santa Casilda, les romeries de San Juan de Ortega i San Bernabé a Briviesca, la festa de El Capitán a Frías i la romeria de Nuestra Señora de las Nieves a Las Machorras.

En gastronomia destaca el xai rostit, l'olla podrida, la sopa d'all, les llenties i la truita a la castellana.També tenen molta fama les “morcillas”, el formatge fresc i el d'ovella, la mantega, les ametlles de Briviesca...

Lleó: Es celebren festes com: el Corpus de Laguna de Negrillos, la Encina en Ponferrada, San Juan i San Pedro a Lleó, també gran quantitat de romeries a tota la província, els carnavals i la Setmana Santa a Lleó i a Jiménez de Jamuz.

A la gastronomia són molt coneguts els embutits, la”chanfaina”, la “cachelada”, la sopa de truites, les anques de grenota, el xai, la cua de bou i tota la carn de caça.

Paléncia: Podem destacar les festes del “cangrejo” a Herrera del Pisuerga la baixada en

piragua pel Pisuerga, el “paloteo” a Ampudia, la missa Visigoda a San Juan de Baños, la festa del cavall a Villarramiel i la festa de San Antolín a la capital.

Es molt típica la matansa del porc del que s'en fan molts embotits, a la cuina són molt apreciades les llegums, les llenties estofades, les perdius i les guatlles, les truites, els cargols, els crancs de riu, el bacallà i el capó guisat, també els formatges, l'arrós amb llet, les “natillas”, les galetes d' Aguilar...

Salamanca: L'activitat festiva és molt variada, podem destacar la Romeria del Castañar, la celebració “chacinera” per Santa Anna, els homes de “Musgo” o el dia dels “Calvotas” a Bejar a més del carnaval de Ciudad Rodrigo, la festa de Sant Bartolomé a Aldeadávila...

La “chanfaina” i el “calderillo” són plats típics d'aquestes terres com també ho són el cabrit rostit i el “cuchifrito”, l'embotit de porc ibèric i molts postres com el “ bollo maimón”, les ametlles garrapinyades, les rosquilles de Ledesma i els formatges de Hinojosa del Duero.

Segovia: Són molt coneguts els “encierros” de toros, les romeríes com les de Hontanares a Riaza, Hormez a Senezuela, el Cristo del Caloco a El Espinar i a Sepúlveda la de San Frutos.

En gastronomia podem destacar: els rosits de “cochinillo”, les mongetes de La Granja amb xoriço, la “caldereta” de xai, l'estofat de carn i la vedella, en reposteria hem de fer esment dels formatges d'ovella curats amb mel i les “yemas”.

Soria: A la capital es celebren les festes de San Juan o de la Madre de Dios, a San Pedro Manrique es celebren les festes del Paso del Fuego i les Móndidas, la Pinochada a Vinuesa, a Medianceli la festa del Toro Júbilo.

En gastronomia hem de destacar els rostits, les truites al forn, els crancs, les perdius i les guatlles i la vedella a la planxa, també és molt bona la mantega, les “mantecades” i les “ yemas” d'Almazán.

Valladolid: A gairebé tots els pobles d'aquesta provincia es celebren les festes amb “encierros” entre els que destaca el de Tordesillas, la festa més important a Valladolid és la Setmana Santa.

Entre els menjas són molt coneguts la llebra amb xocolata, la perdiu a la pastora, el colomí estofat, la sopa d'all amb pernil, els ous escalfats, el bacallà i molts embotits, en postres podem menjar les rosquilles de Nava del Rey, les “pelusas” de Cabezón i l'arrós amb llet.

Zamora: La festa més important és la Setmana Santa, també són conegudes la fira de San Pedro, la festa de les dones a Àguedas, el carnaval, les mascarades...

Les carns d'Aliste, les truites del Tera, el xai, el bacallà són menjas típics d'aquesta província.

História:

Àvila: Fou ocupada alternatiuvament pels cristians i pels musulmans el segle VIII. Alfons VI la reconquerí el 1088. Durant la guerra de les “comunidades” esdevingué la seu de la primera junta de “comuneros”. Al començament del segle XVII, inicià la seva decadència.

Burgos: La ciutat nasqué cap al 884 de la unió de diversos burgs o fortaleses construïdes com a defensa contra els atacs musulmans. Convertida en capital del comtat de Castella durant el regnat de Ferran I esdevingué la capital de Castella i Lleó fins l'any 1087. Durant els segles XIV i XV es desenvolupà extraodinàriament gràcies a la llana castellana, la qual era expedida cap a Flandes a través dels ports cantàbrics. Cap a la fi del segle XVI Burgos inicià la decadència, a conseqüència de la crisi econòmica provocada pel trencament del comerç Medina del Campo-Anvers. Durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué la seu del govern de Franco.

Lleó: La ciutat d'origen basicament militar(l'antiga Legio Septima Gemina dels romans), pel seu emplaçament, tingué unpaper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capital del regne.

Palència: La Pallantia romana fou restaurada entre els anys 1000 i 1035 per SançIII de Navarra. El 1208 Alfons VIII hi creà la primera universitat de la Península Ibèrica (traslladada el 1239 a Salamanca). Participà en temps de Carles V en les lluites dels “comuneros”. A causa de la crisi de la llana, al segleXVI experimentà una gran recessió, que amb l'establiment d'indústries farineres el segle XVIII es revitalitzà.

Salamanca: L'antiga Helmantiké o Salmantica, fou conquerida per Hanníbal el 217 a C. Sota el sromans formà part de Lusitània i des del 712 restà en pder dels musulmans fins el 1085. Es fundà l'universitat el 1200. Esdevingué centre de la indústria tèxtil castellana i mercat exportador de llana. Al segle XVI la universitat esdevingué un focus cultural a Europa. Ocupada per les tropes napoleóniques (1809) fou alliberada per Wellington. Durant la guerra civil (1936-39), fou seu de diversos ministeris del govern franquista i d'organitzacions falangistes.

Segòvia: Tingué un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l' Eresma. Des del segle XII fou un centre llaner i de draperia important. Participà en l'alçament de les Comunitats de Castella. El segle XVII entrà en decadència, que intentà superar emb la creació de la Real Compañia Segoviana de Manufacturas de Lana(1763), es recuperà cap a la segona meitat del segle XIX.

Sòria: Antic poblat celtiber, fou destruïda pels romana. La seva situació fronterera i la seva importància ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial (manufactures llaneres). El segle XV, l'expulsió dels jueus marcà l'inici de la seva decadència. Fou escenari de conflictes bèl.lics durant la guerra de Successió (1707) i durant la guerra contra Napoleó.

Valladolid: Els origens de la ciutat no han estat precisats. Els provilegis reials, sobretot d'Alfons X, n'hinpulsaren el desenvolupamenr i esdevingué la capital política de Castella. Felip II li consedí el titol de ciutat, però el tresllat de la capitalitat a Madrid i l'incendi del 1561 en marcaren la decadència. Ocupada pels francesos (1808), fou alliberada per Wellington (1812). El 1936 hi triomfà l'alçament militar contra la República.

Zamora: El seu nom arrenca posiblement de l'època goda. Durant l'edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati i també Numància. Ocupada pels portuguesos fou recuperada per Ferran el Catòlic (1476) ,durant el regnat del qual assolí la màxima esplendor. Prengué part en la guerra de les “comunitats”.

Llocs turístics importants:

La muralla d'Àvila, la catedral de Burgos (patrimoni de la Humanitat), el Palacio Episcopal de Astorga, Ponferrada, el Convent de San Marcos, la Casa de las Conchas, Ciudad-Rodrigo, el Acueducto i el Alcázar de Segovia, les ruïnes de Nunància, Medinaceli, Berlanga de Duero, el Burgo de Osma, els Picos d'Europa, la Reserva Ncional de Fuentes Carrionas.

Esports:

Futbol: Real Valladolid (primera divisió), estadi José Zorrilla.

C.D.Numancia ( segona divisió B), estadi Los Pajaritos.

Eusebio és un jugador molt conegut del Real Valladolid, que ja ha jugat 500 partits a la primera divisió.

Basquet: Forum Valladolid (Lliga ACB).

Handbol: BM Valladolid ( Lliga Asobal).

Caja España Ademar León (Lliga Asobal).

Organització pulítica:

Castella i Lleó es creà mitjançant la fusió de Castella la Vella i Lleó amb l'exclusió de Santander i Logronyo.

Obtingué un règim pre-autonòmic el juny de 1978. L'estatut d'autonomia fou aprovat el gener de 1983.Les primeres eleccions autonòmiques les guanyà el PSOE i Demetrio Madrid esdevingué el nou president. El 1987 obtingué la majoria AP i José M. Aznar en fou nomenat president. Les eleccions del 1991 guanyà el PP i fou escollit president Juan José Lucas fins aquest mateix any 2001 en què ha tornat a guanyar el PP i ha estat nomenat nou president Juan Vicente Herrera Campo.

Tan la bandera com l'escut recullen el doble origen de ls comunitat, amb quatre quadrícules, la superior esquerra i la inferior dreta són vermelles amb la superposició d'una torrassa, i la superior dreta i la inferior esquerra sobre un fons gris destaca la figura d'un lleó.

El 23 d'abril és la festa autonòmica, es celebra la derrota dels “comuneros” a la batalla de Villalar.

Personalitats importants:

Adolfo Suarez, ex-president del govern espanyol nascut a Cebreros (Àvila) el 1932.

Concha Velasco, actriu de cinema i teatre nascuda a Valladolid el 1939.

Miguel Delibes, escriptor de noveles com La sombra del ciprés es alargada, Los santos inocentes,... Nascut a Valladolid el 1920.

Leopoldo Alas, novel.lista i periodista, utilitzava el pseudònim de Clarín. La seva obra més coneguda és La Regenta.(Zamora 1852-Oviedo 1901)

José Zorrilla, poeta idramaturg escriví Don Juan Tenorio entre moltes altres obres.(Valladolid 1817- Madrid 1893).

Santa Teresa de Jesús, religiosa i escriptora ( Àvila 1515-1582).

Notícies d'actualitat de la comunitat:

-El primer cicle d'ESO tindrà dues hores més de classe a la setmana (4-6-01):

A partir del curs 2002-2003 els alumnes del primer cicle d'ESO tindran dues hores més de classe setmanals que serviran per reforçar tres asignatures: Llengua i Literatura, Matemàtiques i Ciències Socials.

-Quatre pobles demanen ser exclosos del parc natural de Los Arribes (4-6-01):

Els veïns de Carbajosa, Castro de Alcañices, Pino del Oro i Villalcampo demanen no estar inclosos en aquest parc natural perque, segons ells la declaració de parc natural implicaria que ja no podrien aprofitar la llenya que actualment recullen en els boscos i que no podrien anar a caçar.

-XI Fira del Cavall (4-6-01):

La Fira del Cavall de Guarrate a aplegat els millors jenets de Castella i Lleó, s'han fet concursos de doma vaquera, d'alta escola i d'enganxes.

-Investiguen alguns casos de càncer en un laboratori agricola (4-6-01):

La Junta de Castilla y León ha ordenat una investigació per aclarir si hi ha alguna relació entre quatre casos de cancer detectats entre treballadores d'un laboratori d'investigació agricola de Valladolid i els productes quimics que utilitzen.

-La comunitat rep 6.150 milions de la U.E. (4-6-01):

La comunitat ha rebut 6150 milions de la UE per a projectes mediambientals, els diners es destinaran a la gestió de residus i a l'abastiment d'aigua.

-Dia Mundial del Medi Ambient (5-6-01):

L'ajuntament de Palència i la Diputació Provincial celebren amb diferents actes el Dia Mundial del Medi Ambient.

-15 palentins esperen un trasplantament d'órgans (7-6-01):

45 palentins actualment estan en tractament de dialisi, d'aquests, 15 estan en llista d'espera per a un trasplantament. L'Hospital Clínic de Valladolid es el que realitza els trasplantaments.

-Mara Santos guanya l'or (10-6-01):

La palentina Mara Santos guanya la copa del món de piragüisme.

Valoració personal:

Castella i Lleó es una comunitat autónoma amb molts monuments importants i llocs turístics interessants, però em sembla que no saben aprofitar tot això.

A part de les ciutats la resta de la comunitat és bastant pobre, molts viuen de l'agricultura i de la ramaderia. Tambè crec que el no tenir mar els afecta negativament, ja que tenen un clima en que a l'estiu fa molta calor i a l'hivern fa molt fred.

En definitiva opino que degut a diferents causes vivim millor a Catalunya que a Castella i Lleó.

Bibliografia:

-Fulletons de l'Oficina de Turisme de la Junta de Castilla y León.

-Internet: Pàgina web de la Junta de Castilla y León.

-Internet: Pàgina web del COI.

-Enciclopèdia Compacta.

-Gran Enciclopèdia Catalana.

-Enciclopèdia Encarta.

-Diari El Norte de Castilla

-Articles de revistes.

Índex:

A. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

B. Geografía Física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

C. Geografía Económica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

D. Geografía Humana i Política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Valoració personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Bibliografía . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24