Casa Milá; Antonio Gaudí

La Pedrera. Arquitectura urbana modernista siglo XX. Urbanismo barcelonés

  • Enviado por: Betsy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1.1 Catalogació

- Nom: Casa Milà oPedrera

- Arquitecte: Gaudí i Cornet

- Cronologia: 1907 - 10

- Moviment artístic: modernisme

- Localització: Barcelona (Catalunya)

1.2 Elements materials i tècnics

- Materials constructius: pedra, maó, ceràmica i ferro

- Sistema constructiu: mixta (arquitravat i voltat) amb materials industrials.

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Elements de suport: estructura de ferro i pilars de pedra

- Elements suportats: jàsseres de ferro i volta anul·lar d’arcs parabòlics.

- Espai interior:

- Planta: Rectangular aixamfranada amb les parets perimetrals ondulants. Té dos celoberts interior de grans dimensions. Gaudí va preveure instal·lar-hi un ascensor i va fer-hi una escala de veïns reduïda en benefici de l’espai i la claror dels celoberts.

- Ordenació de l’espai: Es basa en el traçat poligonal i irregular de les estances, parets irregulars i falsos sostres amb formes d’onades sinuoses. Això obligava a tenir mobles fets a mida que van ser dissenyats per Gaudí.

- Il·luminació natural: Ben il·luminat per els celoberts i les moltes finestres.

- Espai exterior:

- Descripció: Ocupa la parcel·la d’eixample que tenia assignada, i respecta la forma que predeterminava el pla Cerdà. La façana no és simètrica però aconsegueix un gran equilibri i harmonia. Vista des de l’exterior sembla una muntanya de pedra de formes capricioses. Es compon d’una planta baixa, cinc pisos i un àtic dominat per arcs parabòlics i revestit totalment de tessel·les de ceràmica blanca. I arran de carrer hi ha quatre pilars en forma d’arbres inclinats.

- Elements formals: No hi ha línia recta. Les línies corbes i paràboles dominen tots els contorns.

- Estil i autor: El modernisme arquitectònic català busca una síntesi entre la modernitat i la tradició constructiva gòtica. Un tret característic és l’estructura orgànica. Gaudi va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va impregnar del corrent neomedievalista. Poc a poc va emprendre un camí personal; un llenguatge innovador. Les seves obres importants són la Casa Batlló, el Parc Güell, la Sagrada Família, etc.

3. INTERPRETACIÓ

- Caràcter i tipus d’edifici: Civil i privat.

- Funció: Residencial i locals comercials a la planta del carrer.

- Símbols: Havia de ser coronat per una escultura dedicada a la Mare de Déu del Roser, ja que la senyora Milà es deia Roser. És símbol del poder econòmic de la família Milà. Respon a la profunda religiositat del seu autor, ja que el projecte inicial era un conjunt escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, però els atacs a la religió en aquells moments van impulsar la propietària a suprimir els detalls religiosos.

- Client: Roser Segimon de Milà

- Destí: Família de classe burgesa.

- Context històric: El creixement industrial i demogràfic de Barcelona va fer necessari un nou pla urbanístic. Les tensions socials, polítiques i religioses paral·leles a l’anticlericalisme van culminar en la Setmana Tràgica, que va forçar a eliminar les referències religioses. Gaudi ja dirigia la construcció de la Sagrada Família que era un temple expiatori dels “pecats anticlericals”.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

És un compendi de les aportacions més rellevants de l’arquitectura del S. XIX i un avanç d’alguns dels elements més característics del S. XX. Gaudí va deixar volar en llibertat la imaginació i la fantasia, sense oblidar l’aspecte funcional. Les referències a la natura són constants, com exemple de l’artificiositat humana. Declara l’edifici de caràcter artístic abans que se’n finalitzés la construcció. Constitueix una de les obres claus de l’arquitectura moderna.

Vídeos relacionados