Carbó

Combustibles fósiles # Propietats. Antracita. Hulla. Torba. Lignit. Mines. Jaciments carbonìfers

  • Enviado por: Marc Jabardo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
publicidad

EL CARBÓ

ÍNDEX

  • INTRODUCCIÓ

  • ORIGEN

  • PROPIETATS

  • CLASSES DE CARBÓ I CLASSIFICACIÓ

  • ANTRACITA

  • HULLA

  • TORBA

  • LIGNIT

  • TIPUS DE MINES

  • UTILITZACIÓ DEL CARBÓ

  • CONTAMINACIÓ I PROBLEMES MEDI AMBIENTALS

  • PRINCIPALS JACIMENTS CARBONÍFERS

  • ÍNDEX

  • INTRODUCCIÓ

  • El carbó és un combustible sólid d'origen vegetal. En eres geològiques remotes , i sobre tot en el periode carbonifer (que va començar fa 345 milions d'anys i va durar uns 65 milions d'anys) grans extensions del planeta estaven cobertes per una vegetació molt abundant que creixia en pantans. Moltes d'aquestes plantes eren tan grans com arbres. Al morir les plantes, quedaven submergides per l'aigua i es descomposaven lentament. A mesura que es produïa aquesta descomposició, la materia vegetal perdia àtoms d'oxigen i d'hidrogen , amb el que quedava un diposit amb un elevat percentatge de carboni. Aixi es van formar les “turberas”. Amb el pas dels anys, la sorra i fang de l'aigua es van anar acumulant sobre algunes d'aquestes tuberes. La pressió de les capes superiors, aixi com els moviments de l'escorça terrestre, i , en ocasions, el calor volcànic, van comprimir i endurir els diposits fins a formar el carbó.

    Els diferents tipus de carbó es classifiquen segons el seu contingut de carboni fix. La turba, la primera etapa de formació del carbo té un baix contingut en carboni fix i un alt índex d'humitat, El lignit, el carbó de pitjor qüalitat, té un contingut de carboni major. El carbó “bituminos” té un contingut encara més gran, pel qual el seu poder calorífic també és superior. La antracita és el carbó amb el major contingut en carboni i té el màxim poder calorífic. La pressió i el calor adicionals poden transformar el carbó en grafit, que es practicament carboni pur. A més a més de carboni, el carbó conté hidrocarburs volàtils, sofre i nitrògen, aixi com diferents minerals que queden com cendres al cremar-ho.

    Podem trobar diferents tipus de carbó segons la seva formació

    . Carbó activat: Carboni amorf granular i en pols, caracteritzat per la seva elevada superfície especifica per la seva gran porositat. S'utilitza principalment com absorvent.

    . Carbó bituminos: Varietat del carbó la constitució i propietats del qual són intremitjes entre l'antracita i el lignit.

    . Carbó del petroli: Es produeix per la destil·lació del petroli, normalment no s'utilitza.

    . Carbó d¡origen vegetal: s'obte cremant fusta. Apilada en pilots coberts de fang, per evitar el contacte amb l'aire i aconseguir que la combustió sigui parcial.

    .Carbó d'origen mineral: Carbó natural, sòlido combustible, de consistencia terrosa, constituit per carboni amorf acompanyat d'hidrocarburs compostos orgànics complexes i materials inorgànics.

  • ORIGEN

  • El carbó és una roca l'origen del qual prové de l'acumulació i alteració fisico-química de materia vegetal. Las acumulacions originals de la vegetació (principalment plantes llenyoses) donen com a resultat la formació de turba, substància precursora del carbó. La turba es converteix en carbó després de quedar enterrada i amb un increment de pressió i temperatura, alternant aquestes de forma progressiva es comprimeixen i s'endureixen fins que aconsegueixen alterar la matèria i convertir-se en grafit. En eres geològiques remotes , i sobre tot en el periode carbonifer (que va començar fa 345 milions d'anys i va durar uns 65 milions d'anys) grans extensions del planeta estaven cobertes per una vegetació molt abundant que creixia en pantans. Moltes d'aquestes plantes eren tan grans com arbres. Al morir les plantes, quedaven submergides per l'aigua i es descomposaven lentament. A mesura que es produïa aquesta descomposició, la materia vegetal perdia àtoms d'oxigen i d'hidrogen , amb el que quedava un diposit amb un elevat percentatge de carboni. Aixi es van formar les “turberes”. Amb el pas dels anys, la sorra i fang de l'aigua es van anar acumulant sobre algunes d'aquestes tuberes. La pressió de les capes superiors, aixi com els moviments de l'escorça terrestre, i , en ocasions, el calor volcànic, van comprimir i endurir els diposits fins a formar el carbó.

  • PROPIETATS

  • El carbó s'evalua segons certes propietats. Aquestes propietats determinen moltes coses del carbó. Les més importants són les següents:

    · Potència calorífica: És la més important, ja que el calor potencial és la mercancia nbejcte de compra-venda. Depen de la qüantitat d'humitat i de cendres, aixi com de la composició de la matèria orgànica.

    · Humitat: Component no combustible que augmenta el pes mort del carbó, consumeix calor de la part combustible i debilita la seva estructura física.

    · Cendra: Matèria mineral inorgànica que queda coma residu de la combustió. En la majoria de les mines de carbó funcionen plantes de rentat per a la separació de la matèria inútil.

    · Sofre: Impuresa inorgànica del carbó. És perjudicial ja que en la combustió es formen àcids corrosius.

    · Temperatura de fusió de les cendres: Els carbons pobres produeixen cendres foses que ocasionen greus avaries al obstruir els pasos d'aire de les parrilles.

    · Dimensions: Determinat per per el grau de ruptura de sofre en la manipulació, pero regulat per la trituració que es realitza durant el procés.

    · Triturabilitat: Propietat d' interès principal per la fabricació de ciment i de les instalacions que utilitzin carbó en pols.

    · Tendència a formar escòries: Funció derivada de la composició de les cendres i de les condicions de manipulació.

    · Grau d'ignició: Depen de les propietats del carbó i influeix en la velocitat de combustíó

    · Uniformitat de qüalitat: Un carbó de qüalitat pobre però uniforme pot ser preferible a un altre de qüalitat més elevada però variable.

    A més d'aquestes propietatas més importants, també en podem esmentar algunes altres de significatives.

    Mecàniques

    · Duresa: es mesura per les dimensions i profunditat de la ralla produida per un cos penetrant. L'antracita es comporta com un cos elàstic perque no es ralla. Els carbons que contenen entre 80-85% de carboni mostren un màxim de duresa.

    · Abrasivitat: És la capacitat del carbó per desgastar elements metàl·lics.

    · Resistència mecànica

    · Cohesió: És l'acció i efecte que tendeixa unir els components de la matèria carbonosa.

    · Friabilitat: És la facilitat que presenten els carbons per trencar-se. És el contrari de la cohesió.

    Tèrmiques

    · Conductibilitat tèrmica: És la capacitat que presenta el carbó per conduir el calor.

    · Calor específica: És la qüantitat de calor nescessària per elevar 1 gram de carbó un 1º C.

    Electriques

    · Conductivitat elèctrica: Capacitat per conduir la corrent electrica, depen en un alt grau de la qüantitat d'aigua que conté el carbó.

  • CLASSIFICACIÓ DELS CARBONS MINERALS

  • En aquesta classificació ens centrarem en el carbó d'origen mineral. Aquest carbó es classifica segons el seu contingut de carboni, per el grau de transformació que han experimentat i per l'ús al que s'adapten. En aquesta classificació trobem bàsicament 4 tipus de carbó: antracita, hulla, torba i lignit.

  • ANTRACITA

  • Carbó dur que té el major contingut de carboni fixe i és el menor en matèria volàtil dels quatre tipus. Conté aproximadament un 87,1% de carboni, un 9,3% de cendres i un 3,6% de matèria volàtil. Té un color negre brillant de estructura cristalina.

    S'utilitza sobre tot com a combustible i coma font de carboni industrial. Tot i que s'inflama amb més diferència que altres carbons, allibera una gran qüantitat d'energia al cremar-se i despren poc fum.

    Carbó

    L'antracita va quedar enterrada en el nivell més profund. Presenta una superfície vidriosa, i nomès s'aprecien algunes laminacions que es veuen en l'hulla.

  • HULLA

  • Combustible fòssil amb una riquesa entre 75 i 90 % i un contingut en volàtils que oscila entre 20 i 35 % . És negre i no gaire brillant, més aviat un negre opàc. Crema amb dificultat i quan ho fa crema amb una flama grogosa. Es diferencia del lignit pel seu major poder calorífic (entre 20 i 36 MJ/Kg).

    A la revolució industrial se'l va denominar carbó de pedra, s'utilitzava com combustible i en la siderurgia. S'utilitzava per obtenir gas ciutat i una gran qüantitat de productes químics.

    Alquitrà d' hulla: Líquid negre i viscos, produit en la destil·lació del carbó per fabricar gas. És una mescla complexa de compostos orgànics, sobretot hidrocarburs. La seva composició varia segons el tipus de carbó, la Tº a la que es forma i el procés utilitzat

    Carbó
    L'hulla és rica en carboni. Pques vegades conté fósils de la matèria vegetal que el constitueix.

  • TORBA

  • Material orgànic compacte, de color fosc grogós a negre. Es produeix aixi una carbonificació lenta, en la que la torba és la primera etàpa de la transformació del teixit vegetal en carbó. El contingut en carboni augmenta del 40 % en el material vegetal original , al 60 % en la torba.

    Té un poder calorífic inferior a 8.4 MJ/Kg.

    Carbó
    Les plantes no es van podrir, sinó que van formar un estrt de torba. Els restes vegetals segueixen sent visibles.

  • LIGNIT

  • Varietat del carbó de qüalitat intermitja entre el carbó de torba i el bituminós. Normalment té un color negre i una estructra fibrosa o llenyosa. Té una capacitat calorífica inferior (17200 KJ/Kg) a la del carbó comú degut al contingut en aigua (43,4%) i baix en carboni (37,8%). L'alt contingut de la matèria volàtil (18,8%) provoca la desintegració del lignit exposat a l'aire.

    Carbó
    Carbó
    El lignit es turba que ha estat comprimit sota terra. La pressió ha expulsat la major part de l'aigua. Encara es poden observar algunes restes vegetals.

    Aquí tenim una altre mostra de lignit.

  • TIPUS DE MINES

  • Mina a cel obert: És en la que el carbó es troba prop de la superficie i s'extreu mitjançant pous descoberts. Es nescessita una elevada inversió en maquinaria. Casi totes les mines es troben a pocs centimetres , algunes es troben a 25 metres.

    Avanç d'eplotar la mina, es fa un reconeixament preeliminar del terreny per veure si el jaciment té l'espessor adeqüat i si les capes justifiquen el tipus de mina. També es fa un reconeixament per veure si hi ha carreteres, pous petrolifers, gas natural...

    L'extracció de mostres permet saber les caracteristiques del terreny i determinar la situació de l'excavació practicada al fons de la zona carbonera per recollir l'aigua de la mina. El sistema de vies s'ha de colocar el més aprop possible.

    Si el terreny és gros s'extrau part del terreny amb una pala excavadora i es fa un tall de 0,90 a 1,20 m. d'amplada , fins un punt determinat sobre del carbó. Després la pala carbonera excava una faixa de carbó, deixant un forat a la part superior per la pala desencaparadora.

    L'equip mecànic pot ser accionat per motors diesel o elèctrics. S'utilitza una aplanadora en combinació amb pales més grans per moure la part final del recubriment. Els pous que queden després de l'extracció a cel obert, solen ser bastants plans, per el qual s'utilitzan amb finalitats agricoles.

    Produccó de carbó amb mines a cel obert:

    PAÍSES

    % Carbón

    Checoslovaquia

    43,4

    Rep. Fed. Alemana

    40,1

    Canadá

    33,7

    España

    28,2

    E.E.U.U

    25

    Australia

    19,1

    India

    13,6

    China

    10,6

    Reino Unido

    5,2

    Francia

    1,6

    Mina subterranea: És el segon tipus bàsic d'extracció de carbó.

    Quan el mineral es troba a grans profunditats es caven pous fins a arrivara la veta i després galeria per extreure-ho.

    Per ventilar aquest tipus de explotació s'utilitza un mètode que consisteix en comunicar entre si aquests pous perque els gassos que treu el carbó surtin a l'exterior i no produeixin explosions.

    Per evitar que la mina s'esfondri, es col·loquen uns pilars a cada capa i quan ja s'ha acavat es provoca l'esllavisada.

    Per transportar el material es fa per mitja d'unes vagonetes a les instal·lacions i si l'explotació minera està més modernitzada es fa per mitjà d'unes cintes transportadores i elevadors.

    El carbó sempre surt amb materials que dificulten la seva utilització i disminueixen al seva qüalitat respecte al poder calorífic que té. Per netejar-lo s'utilitzen mitjans físics , com la trituració i el rentat.

    Carbó

    Les mines subterranies s'obren en zones amb jaciments minerals prometedors. El pou és la perforació vertical principal, utilitzat per l'acces de le spersones a al mina i per treure el mineral. Un sistema de ventilació situat prop del pou principal porta aire fresc als miners i evita l'acumulació de gasos perillosos. Un sistema de galeries transversals connecta el jaciment de mineral amb el pou principal a varis nivells, que a la vegada estàn conectats per obertures anomenades alçaments. Les grades són les cameres on s'extreu el mineral.

  • UTILITZACIÓ DEL CARBÓ

  • Les utilitats del carbó han variat ampliament d'acord amb el seu grau, pero són tres els camps en els que s'han distingit.

    L'ús de major importància ha sigut com a combustible per generar energia elèctrica i calor. (Plantes termoelèctriques, ús industrial, domèstic i pels ferrocarrils.)

    Un percentatge considerable de l'ús mundial del carbó que tingui propietats adeqüades ha sigut la manufactura del “choque” de grau metal·lurgic.

    En el pasat es va fer servir el carbó de forma extensa per la producció de gas, i les noves investigacions semblen indicar la tendència cap a un desmbolupament important en la converció de carbó a combustibles líquids i gasosos per substituïr el petroli i el gas natural.

    El carbó va ser una de les fonts principals de numerosos i variats productes químics avanç de ser substituits en gran part per el petroli i el gas.

    Tots els tipus de carbó tenen alguna utilitat. La turba s'utilitza des de fa segles com a combustible per focs oberts, i més recentment s'han fabricat”briquetas” de turba i lignit per cremar-les en forns.

    La siderurgia utilitza carbó metal·lurgic o “coque”, un combustible destil·lat que és casi carboni pur. El procès de producció de coque proporciona molts productes químics secundaris, com l'alquitrà d'hulla, que s'utilitza per fabricar altres productes.

    El carbó tambè es va utilitzar desde principis del segle XIX fins a la segona Guerra Mundial per produir combustibles gasosos, o per fabricar productes petrolifers. La fabricació de combustibles gasosos i altres productes a partir del carbó van disminuir al creixer la disponibilitat del gas natural. A la dècada de 1980, tot i això, les nacions industrialitzades van tornar a interesar-se per la gasificacció i per noves tecnologies netes de carbó.

  • CONTAMINACIÓ I PROBLEMES MEDI-AMBIENTALS DERIVATS DE L'ÚS DEL CARBÓ

  • Certs productes de la combustió del carbó poden tenir efectes perjudicials sobre el medi ambient.

    Al cremar carbó es produeix diòxid de carboni entre altres compostos. Degut a l'ús extès del carbó, la qüantitat de CO2 a l'atmosfera terrestre podria augmentar fins al punt de provocar canvis en el clima de la terra.

    Tambè el sofre i el nitrogen del carbó formen òxids durant la combustió que poden contribuir a la pluja àcida.

    La mineria subterrania pot provocar silicosis als miners, esfondraments del terra situat sobre els mines i filtracions d'àcids als aqüifers.

    La mineria a cel obert exigeix una restauració del entorn per que la terra torni a ser productiva i el paisatge es recuperi.

    Al 1990, la preocupació de l'escalfament de la terra com a resultat de l'efecte hivernacle, v afer que es prenguessin mesures per reduir les emissions de CO2 provocada pel carbó. Però la solució a aquests problemes es costosa i això fa que el consum de carbó creixi amb lentitud.

    Parlem ara de problemes més concrets:

    *Repercusions sobre el terra

    · Explotacions a cel obert , per la restauració que pateix el terreny després de aquesta explotació gran part de l'impacte medioambiental desapareix.

    · Deteriorament de la capa superficial degut a la pluja àcida.

    * Repercusions sobre l'aigua

    · Tèrmica. Les centrals tèrmiques nescesiten un circuit de refrigeració per condensar el vapor. Si la central agafa aigua d'un riu o un mar i la torna a avocar, es produeix un augment de la Tº en l'ecosistema. Si aquests circuit fos tancat es podria aprofitar aquesta calor per generar altres energies podent ser utilitzada igualment en l'ambit domèstic com calefacció.

    ·Física i química. Es produeix principalment en la mineria i en el sistema de tractament d'aigües.

    *Repercusions acustiques

    · Sobretot en les centrals tèrmiques, per evitar els sorolls, fan un revestiment especial insonor per que no sigui tant gran l'impacte en poblacions pròximes.

    *Repercusions sobre l'atmosfera

    · La combustió del crabó origina també residus que pasen a l'atmosfera com òxids de sofre, òxids de nitrogen, particula , hidrocarburs, dioxid de carboni i vapor d'aigua. Aquests productes poden originar problemes greus a la naturalesa si no són absorvits per ella.

    ·Efecte hivernacle al produir-se un augment de CO2, les particules no deixen que el calor surti fora de l'atmosfera un cop a entrat, i es produeix un augment considerable de la temperatura.

    · La pluja àcida

    *

    Carbó

  • PRINCIPALS JACIMENTS CARBONIFERS

  • El carbó es troba a casi totes les regions del món , però en l'actualitat els únics diposits d'importància comercial estàn a Europa, Àsia, Austràlia i Amèrica del Nord.

    A Gran Bretanya, que va ser líder mundial en producció de carbó fins el segle XX, existeixen jaciments al sud d'Escòcia, Inglaterra i Gales.

    A Europa occidental hi ha importants dipòsits de carbó a tota la regió francesa de Alsacia, a Bèlgica i a les valls alemanyes de Sarre i Ruhr.

    A centre Europa hi ha jaciments a Polonia, la Republica Txeca i Hungría.

    El jaciment més extens i valuos de le ex Unió Sovietica és el situat a la conca de Donets, entre els rius Dniéper i Don.

    Tambè s'han explotat grans dipòsits de la conca carbonera de Kuznetsk, a Sibèria occidental.

    Els jaciments carbonifers del nord-oest de Xina, que estàn entre els majors del món, van ser poc explotats fins el segle XX.

    EL CARBÓ

    Geològia

    12-02-2002

    2n trimestre

    El carbó

    I.E.S Gironella