Característiques generals del segle XV

Baja Edad Media. Libros de Caballería. Características. Ausiàs March. Ramon Llull

  • Enviado por: Neida
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

Característiques generals del segle XV

Llibres de cavalleries, Ausiàs March i Ramon Llull

24/03/2009

Índex

Introducció................................................................................................................pag. 2

La Baixa Edat Mitjana................................................................................................pag. 3

Llibre de cavalleries..................................................................................................pag. 4

Característiques generals..............................................................................pag. 5

Ausiàs March.............................................................................................................pag. 6

Ramon Llull.............................................................................................................pag. 10

Bibliografia..............................................................................................................pag. 12

Introducció

Després del domini romà (218 aC - 476 dC) i del període visigòtic (476-771), la península ibèrica va ser l'escenari durant els gairebé vuit segles de l'Edat Mitjana del desplegament i el xoc de dues grans cultures: la islàmica i la cristiana que, finalment, es va imposar en tot el territori al final del segle XV. D'altra banda, l'Edat Mitjana contribueix a explicar les bases de l'Espanya actual, ja que en el decurs del seu procés històric es van formar diversos regnes independents, que només tenien en comú l'imaginari cristià i feudal. Les regions i nacionalitats que actualment componen Espanya, a més de Portugal, es van forjar durant l'època medieval.

'Caracterstiques generals del segle XV'

L'estructura de la societat coneguda habitualment com a “piràmide feudal” va subsistir fins ben bé el segle XIX:

'Caracterstiques generals del segle XV'

La Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

La Baixa Edat Mitjana va ser una etapa de depressió caracteritzada per la disminució del nombre d'habitants, la reducció del consum, l'estancament o el descens de la producció i la pèrdua de força militar.

Dins d'una etapa de depressió succeeixen diverses crisis, és a dir, moments de curta durada (mesos o anys) en els quals la gent té moltes dificultats per sobreviure, o bé passa per situacions de profund malestar. Aquestes crisis poden ser econòmiques (falta d'aliments), demogràfiques (més mortaldat que natalitat), socials (si hi ha enfrontaments entre grups de persones), religioses... Si les dificultats es manifesten en tots els àmbits, com va passar a la Baixa Edat Mitjana, parlem d'una crisi general.

Doncs bé, els segles XIV i XV van ser un període dur i difícil per a la supervivència a causa de les lluites polítiques internes, els aixecaments socials i, de manera especial, l'aparició de períodes de fam i de pestes extremadament mortíferes que, com la de 1348 -anomenada pesta negra-, van acabar amb una part important de la població.

Tot això va provocar canvis en la mentalitat, en la cultura i fins i tot en l'activitat econòmica. Malgrat tot, tant el comerç mediterrani que feien els comerciants valencians com les exportacions de llana castellana cap al nord d'Europa no van deixa d'augmentar.

També es van produir alçaments socials ocasionats per la fam, com a conseqüència d'un seguit continuat d'anys de males collites. De tots els alçaments pagesos destaca la rebel·lió dels irmandiños, llauradors i artesans de les viles gallegues que es van aixecar contra els senyors feudals a mitjan segle XV.

D'altra banda, en els períodes de depressió perseguia les comunitats jueves que ocupaven barris sencers en moltes ciutats. Es feia culpables els jueus de tots els mals i, tot sovint, pagaven amb la seva vida el descontentament dels cristians en autèntiques massacres populars, com ara la del call de Girona de 1391.

Llibres de cavalleries

Els llibres de cavalleries tenen el seu origen en les obres narratives inspirades en la tradició de les llegendes artúriques, i es van llegir fins al s. XVII.

Destaquen, per exemple, Amadís de Gaula o Palmerín d'Anglaterra.

A mitjan del s. XV apareixen les novel·les cavalleresques; les quals, però, no es

diferenciaven dels llibres de cavalleries per la temàtica sinó per les tècniques i els procediments:

'Caracterstiques generals del segle XV'

Pel que fa a la novel·la cavalleresca, s'hi reflecteix l'ambient contemporani del s. XV. Val a dir que la cavalleria real del s. XV era molt distinta a la del s. XII, però la van recuperar amb nostàlgia i enyorança. Van escenificar els episodis de les obres famoses de forma exagerada: els torneigs, els passos d'armes, les exhibicions, els vots estrafolaris, etc.

El motiu que ens explica el trasllat de les escenes literàries a la realitat és la crisi que vivien en el s. XV els cavallers, la noblesa. Per tal de recuperar el seu estatus i el reconeixement social que en el s .XII tenien els cavallers en els llibres de cavalleries, van dur a la realitat tot allò que en s XII era literatura (però que només era literatura i no era una realitat).

Els cavallers van crear un vocabulari propi, molt retòric, el qual ha quedat imprès a les lletres de batalla, és a dir, a les cartes de desafiament.

Aquest vocabulari seria utilitzat a les novel·les cavalleresques, i també en els moments de lleure per part dels cavallers que volien mostrar la seva condició de nobles avesats a les

armes. Les "lletres de batalla" esdevenen una mostra de la vida real i quotidiana del s. XV, moment en el qual s'intentava recuperar una època i una forma de vida enyorades.

Lògicament la recuperació de la noblesa només es podia fer mitjançant un element que havia protagonitzat bona part de la vida i de la literatura dels segles anteriors: el codi cavalleresc. Per exemple, el codi cavalleresc va influir en els esquemes de la lírica catalana fins al s. XV.

A Catalunya la novel·la cavalleresca hi presenta unes característiques molt concretes que la distingiran respecte de les altres literatures i la convertiran en una novel·la moderna: el realisme i la versemblança.

El punt i final en aquest tipus d'obres, tant pel que fa als llibres de cavalleries com pel que fa la novel·la cavalleresca, va ser l'aparició de Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes.

Característiques generals dels llibres de cavalleries

Ausiàs March

'Caracterstiques generals del segle XV'
Ausiàs March va ser el primer poeta culte, que, en l'àmbit de la literatura catalanp-valenciana, trenca amb la tradició de la literatura provençal: la llengua, les referencies culturals i el preciosisme dels trovadors.

Va néixer a Gandía (València), en una família de la petita noblesa; el seu pare (Pere) i el seu tiet (Jaume) també van ser poetes. Durant el regnat d'Alfons el Magnànim va participar a diverses expedicions militars, per el que va ser recompensat amb concessions territorials i títols honorífics.

Es va casar amb Isabel Martorell (1437), germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc. Un cop enviudat es va casar amb Joana Escorna (1443).

Ausiàs March morí a València l'any 1459 la seva fortuna va ser heretada per un nebot seu. En el testament del poeta, però, malgrat no tenir descendència de les seves esposes, es citen quatre fills naturals.

Els seus 128 poemes són, en gran part, el vigorós testimoni d'aquest home angustiat per la contradicció entre les conviccions religioses, reforçades amb un coneixement molt directe de la filosofia tomista, i la seva debilitat davant l'amor carnal. Els recursos expressius dels trobadors, d'alguna manera presents, queden desbordats per el seu llenguatge aspre i vigorós, ric en antítesis i en insòlites comparacions. Publicades per primera vegada amb la corresponent traducció castellana de Baltasar Romaní (1539).

Les poesies d'Ausiàs, amb sis edicions durant el segle XVI, van tenir una gran repercussió a la poesia catalana i castellana de la època.

Els cants d'amor

En la seua producció l'amor és un tema tan important que arriba a generar-ne d'altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte del primer. En l'obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un "senhal" per amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor.

Plena de Seny

Aquest primer cicle està compost per dènou poemes. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud agressiva, però segueix lluitant i com escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle.

Llir entre Cards

Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.

Amor, amor

Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat.

Mon darrer bé

Comprèn només dues poesies adreçades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats...

Oh, foll amor

Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ací el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.

Els cants de mort

El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. El poeta fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.

La gran dolor que llengua no pot dir

del qui.s veu mort e no sap on irà

(no sab sson Déu si per a si el volrà

o si.n infern lo volrà sebollir) [...]

O cruel mal qui tols la joventut

e fas podrir les carns dins en lo vas!

l'esperit, ple de paor, volant va

a l'incert loch, tement l'eternal dan;

El cant espiritual

Aquest cant, dirigit a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrits en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en català. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por d'ésser condemnat per haver caigut en el "foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.

Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.

Si com los rius que a la mar tots acoren,

Així les fins totes en tu se n'entren.

Puix te conec, esforça'm que jo t'ame:

Vença l'amor a la por que jo et porte.

Ramon Llull

'Caracterstiques generals del segle XV'
Va néixer a Palma de Mallorca l'any 1235. Era filòsof i escriptor català. Fill d'un barcelonès emigrat a Mallorca poc abans de que naixés. Llull va estar des de molt jove relacionat amb ambients cortesans. Durant la seva joventut va ser “senescal” del hereter del regne, el finant don Jaume, i fins complir la trentena va portar una vida despreocupada, malgrat el seu matrimoni amb Blanca Picany amb la que va tenir dos fills.; en aquesta època es va dedicar a escriure poesia de cort trobadoresca.

Als trenta-dos anys, segons s'explica, se li va aparèixer Jesucrist. La seva interpretació dels fets va ser decisiva per la seva carrera posterior: Crist li demanava que es poses al seu servei. Va abandonar, doncs, la cort, l'esposa i els fills i va emprendre una peregrinació a Santiago de Compostela, des d'on es va traslladar a Barcelona i posteriorment a la seva illa natal, en la qual es va entregar durant nou anys al estudi i a la contemplació.

Després, es va retirar a la muntanya on, segons es diu, Déu el va il·luminar i el va inspirar a la escriptura d'un llibre que servís per convertir al cristianisme als pagans (Art abreviat de trobar la veritat). L'any 1276 va fundar el col·legi Miramar, del que es va convertir director i posteriorment va emprendre un viatge a París per exposar les seves idees a la Sorbona i obtindre el magisteri en arts.

A més a més, va exposar davant el papa Nicolás IV un projecte per una nova Creuada a terres paganes, però al no contar amb el favor del pontifica va anar en solitari a Xipre i Armènia. Durant aquesta època va combinar els seus innumerables viatges amb la redacció de gran quantitat de llibres. L'any 1307 va caure presoner a Bugia, al nord d'Àfrica. D'allà es va traslladar a Pisa, a la que va arribar milagrosament, després d'un naufragi i després novament a París.

Algunes de les seves obres:

El llibre de les maravelles:

El Llibre de les meravelles és una enciclopèdia que recopila el diàleg entre mestre i deixeble, el protagonista del qual és el deixeble, Fèlix; i el seu mestre, el seu pare. El jove Fèlix, tot seguint els consells del seu pare, recorre el món, “meravellant-se de les seves meravelles” fetes per Déu, el gran creador. El llibre de les meravelles consta de deu parts o llibres més petits dedicats respectivament a Déu, als àngels, al cel, als elements, a les plantes, als metalls, als animals, a l'home, al paradís i a l'infern. Tots aquests llibres estan encadenats entre ells, ja que és la progressió del temps en que Fèlix va descobrint les meravelles del món. En tot el conjunt podem trobar un gran nombre d'eximplis que serveixen per reforçar les teories i pensaments de l'autor i així facilitar-ne la comprensió.

El llibre de les bèsties:

El Llibre de les bèsties és una breu i deliciosa novel·leta moral on l'univers dels animals projecta el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comportament humà. La narració, dividida en set capítols, va precedida d'una introducció clarament deslligada de la resta de l'obra, on Fèlix és només apareix simplement com a espectador-narrador de l'historia. A més a més, afegeix un petit epíleg on diu q vol fer arribar El llibre de les bèsties en mans del rei perquè s'adoni que el món dels animals reflecteix el dels humans.

El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes. Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d'elles és atribuïda nombroses vegades, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.

Aquest llibre no és una sàtira antifeudal, sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.

i va dir que no se'n fiava d'ella perquè tard o d'hora el mataria. I Na Renard el va matar davant del rei..

Bibliografia

http://www.uib.cat/

http://www.epdlp.com/

http://ca.wikipedia.org/

http://www.biografiasyvidas.com

14