Capoeira

Artes marciales. Música. Baile. Danza. Instrumentos. Técnicas. Origen brasileño. Entrenamiento. Competiciones. Cualidades físicas # Utilitat. Tipus. Graduacions. Batizados. La roda

  • Enviado por: Albert García Tena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 79 páginas
publicidad

I.

LA CAPOEIRA

ÍNDEX

LA CAPOEIRA

Introducció .......................................................................................... Pàg 2

1. Què és la capoeira? .............................................................................. Pàg 5

1.1 Significat de la paraula capoeira ...................................... ......Pàg 6

2.Historia/Origen de la Capoeira ............................................................. Pàg 7

3. Quilombos ..........................................................................................Pàg 18

3.1Origen ............................................................................... .......Pàg 19

3.2 El Quilombo de Palmares, RF ............................................... Pàg 20

3.3 Mapa dels Quilombos .......................................................... Pàg 23

4.Utilitat de la capoeira ........................................................................... Pàg 24

5.Tipus de capoeira ................................................................................ .Pàg 25

5.1 Capoeira regional .....................................................................Pàg 28

5.1.2 Mestre Bimba: Pare de la capoeira regional ....................Pàg 29

5.2 Capoeira angola ......................................................................Pàg 30

5.2.3 Mestre Pastinha: Pare de la capoeira angola ...................Pàg 34

5.3 Comparativa: Regional i Angola ..........................................Pàg 38

6. Vestimenta ...........................................................................................Pàg 40

7. Graduacions .........................................................................................Pàg 42

8.Batizados .............................................................................................. Pàg 48

9. Música, relacionada amb la capoeira ...................................................Pàg 49

9.1 Ordre musical .......................................................................... Pàg 53

9.2. Tipus de cançons ...................................................................Pàg 54

9.3 Instruments…........................................................................Pàg 57

10. Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira ...................................Pàg 63

11.Qualitats psicològiques que desenvolupa la capoeira ...........................Pàg 66

12. La roda .................................................................................................Pàg 68

12.1 Cops/Moviments de la capoeira ...............................................Pàg 69

13. Conclusions ..........................................................................................Pàg 73

14. Bibliografia .......................................................................................... Pàg 77

El meu treball anomenat “la capoeira”, pertany a l'àrea d'Educació Física i el meu respectiu tutor ha sigut en Carlos professor d'educació física del centre I.E.S Cal·lipolis.

Vaig decidir fer el treball sobre la capoeira perquè vaig entrar en una associació brasilera anomenada ABADA (Asociació Brasileña de Apoyo de Desarrollo del Arte Capoeira ). M'havien esmentat que al institut de Salou hi feien capoeira des d'aquell moment vaig començar a interessar-me sobre aquest art i a mesura que anava adquirint més coneixements sobre aquest més m'interessava.

Vaig decidir participar en aquesta activitat i en certa manera a poc a poc me he anat involucrant amb aquesta cultura, la brasilera. El meu mestre ens va explicar d'on provenia la capoeira i perquè va sorgir, em va deixar fascinat.

Vaig veure que era un art, un tipus de lluita, una dansa, però el que més em va interessar va ser la espectacularitat i alhora l'eficàcia d'autodefensa que té la capoeira.

Un altre dels motius per el qual vaig fer aquest treball fou la mancança d'informació que hi havia això em produïa una sensació de voler saber, d'investigar, de buscar-hi bé, per això vaig pensar que seria molt adequat fer un treball de recerca sobre una tema difícil de trobar informació, si bé no era adequat era més emocionant per a mi.

Un dels motius principals també va ser el poc coneixement de la capoeira en la societat, sobretot a Espanya. La majoria de la gent desconeix totalment que és la capoeira i en poques ocasions algú et pot explicar el seu origen.

També crec que podria ser interessant explicar quina metodologia he seguit per elaborar aquest treball.

Primer que tot vaig començar a fer una recerca de llibres el que va suposar bastant esforç ja que la majoria de llibres que vaig trobar estaven escrits en llengües que jo desconeixia totalment ( portuguès, brasiler...). Encara així vaig poder trobar un llibre en castellà “A som do berimbau”, que amb molts problemes el vaig poder aconseguir.

També vaig començar a fer una recerca per la xarxa d'internet molt més útil que la que havia fet abans amb el llibre, perquè a internet pots trobar diferents visions sobre la història, diferents tipus d'opinions, i poc a poc vas traient conclusions i així poder donar la teva opinió, que ha intentar ser sempre la correcta ( mancança d'informació en espanyol -català ).

Els meus professors de capoeira ( grup ABADA ) em van ajudar bastant ja que ells coneixen la capoeira millor que ningú, ja que l'han practicat des de que eren infants.

Quan ja vaig tenir totes les fonts amb la informació necessària vaig elaborar un petit esborrany on vaig ficar-hi les idees principals i vaig anar classificant la informació de més important a menys i així vaig anar creant els apartats del treball.

Una vegada fets els punts més importants vaig començar a redactar i elaborar amb deteniment cada apartat. I així vaig completar aquests procediments per poder fer aquest treball.

Crec que en la introducció seria necessari comentar la situació en que es troba la capoeira avui en dia. La capoeira està experimentant en els últims anys un increment de participació molt important, a la gent li atrau molt la idea de poder arribar a fer unes acrobàcies tan perfectes com els grans capoeiristes, a l'any 2004 milers de persones al Brasil van començar a practicar capoeira, podem dir que la capoeira és un “art” de moda al Brasil ( per poder tenir una idea aproximada de el creixement que ha sofert la capoeira diré que el meu grup ABADA fa classes a tots els estats brasilers, a més de 65 països i ja disposa de 30.000 afiliats ).

El que m'agradaria transmetre amb aquest treball és que la capoeira són acrobàcies i molt més, que és un joc amb el teu cos, és arribar a l'harmonia del cos i l'ànima, és treure tot allò que tens dins, a més en aquest treball presento una nova forma de practicar un tipus de lluita i a l'hora introduir-te en una antiga ( s.XVI) però desconeguda nova cultura ( a Europa es comença a conèixer ara).

Vull donar a conèixer aquest estil de lluita, les seves característiques, la seva filosofia, donar a conèixer el seu origen, perquè la practicaven, en que ajuda al organisme i la seva similitud amb un art marcial i afirmar que ho és.

La manca d'informació ha sigut un gran problema ja que la capoeira va evolucionar de forma oral, amb la paraula, per tant no hi ha una abundància d'escrits. A més he tingut que recórrer a llibres escrits en portuguès i a través de traductors comprendre la seva informació. La llengua en el qual està la majoria d'informació també ha suposat un gran impediment.

Com definim la capoeira. És un Art marcial? un Esport? un Ball? Acrobàcies? Lluita? Defensa personal? Cultura? Sensacions?

El primer de tot és que molta gent descriu la capoeira com un simple ball per cridar l'atenció i exhibir-se, però jo considero que és alguna cosa més, considero que la capoeira és un art marcial. Aquesta afirmació intentaré argumentar-la a mesura que el treball es vagi desenvolupant.

Encara així crec que la capoeira no és de les arts marcials amb més eficàcia, ja que el Kick Boxing, Muay Thai, Valetudo, etcètera et poden donar un rendiment òptim a l'hora de lluitar. Però la meva opinió és que la capoeira va començar sent el resultat de les ganes de llibertat dels esclaus fusionada amb l'esperit lluitador de l'esclau, però últimament la capoeira s'està visualitzant d'una altra forma, s'està fent servir com a exhibició acrobàtica de gran flexibilitat per a impressionar als públics. Cada Mestre ensenya un tipus de capoeira, cada mestre té les seves “manies”, i els resultats són ben diferents entre els alumnes d'un mestre o d'un altre.

Considero que la definició més objectiva que la capoeira pot tenir és la de que és un procés dinàmic constituït per a dues persones regides per un ritme (normalment el berimbau) en el qual els dos individus mostren a la gent que els rodeja ( roda ) la seva manera de “jogar” o participar en la capoeira, intenten lluitar amb la màxima agilitat i flexibilitat i alhora intentar impressionar al seu contrincant.

Doncs hi han moltes teories sobre el significat d'aquesta paraula amb la relació amb la lluita capoeirana:

- Hi ha historiadors que diuen que va néixer a la llengua “tupí”. Kapu´era és "clareia"(clariana al matoll). Terme què està relacionat amb el terreny de matolls on es feia lloc per al cultiu agrícola, també zona de pràctica de capoeira per als esclaus (zones amagades).

- També hi ha un altra teoria que diu que la paraula capoeira prové de una llengua tupí-guaraní parlada per molts pocs al Brasil al s.XVI i amb el mot de caa-pua-neira era com denominaven el nom d'una planta raça de la regió interior, que fa referència a la lluita del “capoeirista” perquè els capoeiristes quan van estar marginats a la ciutat doncs es van dedicar al robatori, aquests els practicaven en aquest arbust.

- Hi ha una tercera teoria que diu que les “maltes” els grups que estaven marginats a les ciutats de capoeristes, es passaven moltes hores en els mercats de les ciutats pidolen gràcies a la capoeira i existeix un tipus de cistella per portar als galls que es diu capoeira i van identificar amb gran simbolisme els moviments del gall que feia per voler sortir de la gàbia, amb aquesta teoria veiem que es comparaven amb un gall amb ganes de llibertat (escapar de la gàbia).

Per esbrinar sobre el naixement de la paraula capoeira he anat contrastant en diferents fonts i he vist que les de més importància donaven com afirmativa l'opció de procedència de la llengua “tupí” encara que he cregut imprescindible ficar altres teories, ja que la procedència no és exacta ( no hi ha documentació escrita amb una única teoria veritable).


Hem de remuntar-nos al S.XVI, quan les grans potències d'aquest moment, Anglaterra, Espanya, Portugal, i altres tantes intentaven colonitzar tot el món, hem refereixo a envair altres països per així posseir les riqueses d'aquests, sotmetre a les persones a un règim autoritari i gairebé sempre lligat a un règim de forta repressió.

Ens centrarem en l'imperi de Portugal en el s.XVI, en aquest moment Portugal ja havia conquistat alguns territoris, però és ara en el segle XVI quan Portugal comença a descobrir i colonialitzar. El nou rei va afavorir a la classe mitjana portuguesa i amb això als mariners i comerciants els va subvencionar els pressupostos dels diferents materials (això va ser un incentiu per desenvolupar la colonització).

El govern portuguès es va dividir en dues ideologies, uns volien dominar el Àfrica sub-sahariana, uns altres volien conquistar les índies. Portugal va començar a conquistar el nord d'Àfrica, més tard també va començar l'expansió per les índies.

Una vegada Portugal havia complert els seus objectius en les índies (mes o menys) va decidir arribar a les illes Açores i Madeira, que més tard li farien de pont per arribar a la gran colònia del Brasil. I és aquí al Brasil on vull centrar l'atenció ja que és aquí on va néixer la capoeira o si més no va néixer i es va desenvolupar amb més intensitat.

Els portuguesos necessitaven mà d'obra, ja que el Brasil era un país amb grans plantacions i aquest tipus de conreu necessiten molta mà d'obra, els portuguesos havien intentat d'esclavitzar als natius del Brasil ( només arribar-hi) però van veure que els natius no aguantaven el ritme de vida d'un esclau. Per tant van començar a traficar amb esclaus de l'Àfrica ( aguantaven millor el treball i les temperatures altes ).

El tràfic d'esclaus va durar 400 anys i va ser una caça de l'home blanc cap a l'home negre, els portuguesos i en general tota la raça blanca classificava als negres d'animals. Uns 350.000 africans a l'any eren capturats a l'Àfrica i solament una desena part arribava a la destinació corresponent (50 dies de viatges), ja que les dolentes infrastructures dels “navios negreiros” i les males condicions del viatge feien que els esclaus no arribessin al seu destí ja sigui per esgotament, falta de menjar, absència total d'higiene, epidèmies, etc.

'Capoeira'

'Capoeira'

Quan al s.XVI ( a finals ) arriben aquests “navios” a Brasil, plens d'africans ( destinats a treballar) procedents de colònies com Angola, Congo, Guinea, fa que es ajuntin diferents cultures amb unes altres de ben diferents. Els africans porten amb ells unes danses anomenades “n'golo” i “batuque”, el “'n golo” majoritàriament procedia de la colònia d'Angola ( va ser la més castigada per els portuguesos, era allí on es trobava el major nombre de practicants. Altres regions d'Àfrica també van ser durament castigades pel tràfic d'esclaus com Moçambic, Congo, etc. “N'golo” significa força i poder, encara que alhora també significa la dansa “de la zebra”. Què era la dansa de la zebra?. Els nens angolenys quan arribaven a la seva pubertat, tenien que fer al seu poble un coambat, el que demostrés més habilitat, flexibilitat, agilitat, era el que guanyava, i el que guanyava tenia el privilegi de casar-se amb qui volgués i a més a més tenir una boda totalment gratis. Per l'altra part el “batuque” era l'altre tipus de lluita portada a Brasil per els africans, consistia en lluitar amb un peu al terra i l'altre a l'aire, el que més temps aguantés de peu guanyava i el guanyador era considerat el major guerrer del poble.

Al Brasil es van fer grans plantacions de canya de sucre que era molt productiva i els portuguesos obtenien molts beneficis. La manera de obtenir més beneficis és explotant als treballadors i així ho feien, els esclaus treballaven 18 hores al dia, eren maltractats per els senyors blancs i només rebien un menjar al dia. Durant el poc temps lliure que tenien treien el coratge i l'esperit de llibertat que encara els quedava i practicaven “brincadeira de angola”.

Els esclaus vivien en “senzalas”, era allí on dormien i on tenien els seu poc temps lliure. L'informació que he pogut aconseguir diu que les primeres manifestacions de capoeira van sorgir en aquest lloc. Però, ¿com podien inventar un tipus de lluita que es camuflés davant els seus senyors? Molt fàcil, els esclaus es van fixar en els moviments de diferent animals de la selva ( micos, ximpanzés, lleons ) i van anar copiant els moviments d'aquests animals, de fet el nom d'alguns cops de la capoeira rendeixen homenatge al animal en que es van inspirar per imitar el cop. Exemple: Macaco: gir cap enrera amb una mà (moviment semblant a la forma de saltar dels micos) amb aquests cops i afegint la malícia que veien als homes blancs quan colpejaven als esclaus es va crear la capoeira com a lluita camuflada.

Els esclaus formaven un cercle ( roda ) , dos homes es situaven al centre exhibint el seu estil i els nous coneixement que havien adquirit i a més a més aprofitaven i era la seva manera de ficar-se en forma per una futura fugida o lluita contra els que vigilaven. S'anava progressivament pujant el nivell de la lluita ( l'intensitat de la lluita sempre regida per els ritmes dels instruments) en aquells temps fets de manera molt rudimentària. Aquesta lluita de esclaus només consistia en marcar els cops, mai s'arribaven a glopejar, això ho tenien reservat pels homes blancs.

Quan es feien les rodes sonaven uns tambors i uns xiulets construïts per ells, i dos o tres capoerisites s'estaven per la feina de vigilar si venia algú guarda, quan veien apropar-se al home blanc portuguès feien una senyal als capoeiristes i radicalment canviaven de ritme i baixaven el nivell de agressivitat per a que els senyors no sospitessin.

'Capoeira'

Els Africans havien portat la seva cultura al Brasil. Aquesta cultura era transmesa oralment, només es podia conservar a través de la paraula.

Els esclaus quan creien oportú s'armaven amb les eines del camp i intentaven fugir camp a través ( grans motins de fins i tot 50 persones ). Els que no tenien “armament” feien servir la lluita que havien practicat durant tant de temps en els seus temps lliures, la capoeira. Era una lluita desequilibrada, armes convencionals portugueses, contra el cos a cos brasiler; encara així molts esclaus aconseguien fugir.

Els que aconseguien fugir formaven com uns petits pobles anomenats “Quilombos”, el més gran va ser el de Palmares.

“En una noche cualquiera del año de 1597, cuarenta esclavos huyeron de un engenho en el sur de Pernambuco. Hecho corriente. Esclavos huían todo el tiempo de todos los engenhos. El número es que parecía excesivo: cuarenta de una vez. Fue también insólito lo que hicieron antes de optar por la fuga colectiva: armados de guadañas, chuzos y mazos habían masacrado a la población libre de la hacienda. Ya no podrían esconderse en los matos y breñas vecinos - serían cazados furiosamente hasta que, uno por uno, tuviesen el destino de los amos y captores que habían ajusticiado.
De
mañana, ciertamente, la noticia correría la Zona de la Mata - esa formidable galería verde que, salpicada de cañaverales, a unos diez kilómetros del mar, lo acompaña sin nunca perderlo de vista. Tenían la libertad y una noche para actuar.

El quilombo de Palmares sembla ser que va ser el més gran de la historia de la recerca de la llibertat per els esclaus. Aquest Quilombo estava perfectament organitzat, ja sigui políticament com socialment hi existien unes jerarquies. El Rey era Ganga-Zumbi, més conegut com Zumbi de Palmares, una de les llegendes més importants de la capoeira. Zumbi va ser l'introductor de la capoeira als Quilombos com a mètode de defensa en cas de futurs atacs.

Al llibre “Zumbi” on podem trobar detalladament tota historia, les anècdotes, la forma de vida del Quilombo, etc.

Els esclaus no podien més d'aquella inhumana esclavització, necessitaven fugir i tornar a crear un tipus de societat on ells s'hi trobessin bé.

Al llibre de Do Santos es veu clarament el sentiment que tenien els esclaus i les seves...intencions...de...fugir:


”La fuga era
la única manera de que recuperaran su humanidad - esta es la mejor respuesta que conozco

Els portuguesos es van donar compte de la creació d'aquests Quilombos ( torturaven als esclaus que atrapaven i els obligaven a dir on estaven situats).

Als començaments del s.XVII la majoria de quilombos van ser trobats. Quan els portuguesos trobaven un Quilombo el primer que feien era cremar-lo, després capturaven a tots els esclaus que hi vivien allí. Va ser en aquest període quan Zumbi ( després de haver guanyat algunes expedicions portugueses amb només com armament les mans i peus ) fou mort i torturat.

Els que van sobreviure van marxar a les ciutats. Allí es van crear les “maltes” grups que eren socialment marginals. Aquestes maltes van començar a desarrollar la capoeira com a mètode per aconseguir diners, ballaven en els carrers amb l'objectiu d'aconseguir diners. Això no va funcionar, la capoeira no donava diners per tant els capoeiristes van ser contractats per màfies les quals els feien robar, assassinar, en conclusió els capoeiristes van caure en un entorn amb moltes dificultats i criminalitat. Als pobles els capoeiristes eren sinònim de lladres.

Els capoeiristes ( ja en un estatus social molt baix ) seran contractats per el Rey com a mercenaris i aniran a lluitar en nom de Brasil a guerres com la de Paraguay. La capoeira va arribar a uns extrems de criminalitat i les autoritats van declarar la capoeira il·legal, aquell que practiques capoeira seria sancionat amb sis mesos de presó.

"Dos, Vadios e Capoeiras" -- Art. 402 - Fazer nas ruas e praças publicas exercidos de agilidade e destreza corporal, conhecidos pela denominação de capoeiragem (andar em correrias, com armas, andar com instrumentos capazes de produzir uma lesão corporal, provocando tumulto ou desordens, ameaçando pessoas certas ou incertas, ou incultindo temor ou algum mal). Pena: Prisão celular de dois a seis meses.

Després d'aquesta llei la repressió va ser molt dura i la capoeira va estar molt a prop d'extingir-se. Però al 1937 va arribar el “salvador”, el Mestre Bimba va ser invitat per el governador d'aquells moments de Brasil, el Mestre Bimba i els seus alumnes van fer una demostració, a la classe alta els va agradar i van oficicialitzar la capoeira, considerat ara com un esport més.

Podem definir “Quilombo” com el resultat físic de la fugida dels esclaus, és a dir, el lloc on després de fugir els esclaus anaven a viure i arrelar la seva cultura. Allí creaven una nova cultura ( arrelada a les seves creences ). Allí també es practicava la capoeira per augmentar el potencial de lluita dels capoeiristes ( el Rey Zumbi del Quilombo de Palmares va ser l'introductor de la capoeira als Quilombos ), la capoeira es va transformar en la única eina per poder combatre als portuguesos.

Al 1600 la vigilància portuguesa als “camps de concentració” per a esclaus era màxima, els intents de fuga eren quasi bé nuls. Però al 1624-1630 els Holandesos intenten controlar Pernambuco, això crearà una intranquil·litat a la colònia portuguesa. Com a conseqüència els portuguesos debiliten la vigilància en les residències dels esclaus.

En aquell moment la intensificació de intents de fugues va augmentar considerablement i cada cop són més els que aconsegueixen escapar ( sobrepoblació d'esclaus, molt difícil de controlar). Un cop estaven en “llibertat” es dirigien als Quilombos. Els primers Quilombos eren de difícil i s'havien creat uns signes per transmetre el lloc exacte d'aquests pobles d'esclaus.

Després de molts anys resistint atacs ( incendis, emboscades, tec) va arribar el final dels Quilombos quan una tropa contractada per la Corona Portuguesa i militarment molt superior als esclaus va acabar fins i tot amb el Quilombo de Palmares el més gran construït mai.

El Quilombo de Palmares va ser el més important de tots els que han existit, es va dir Palmares perquè abundava la palmera pindo, aquest “Quilomboestava en una zona de difícil accés per als blancs. Era una molt bona zona pesquera i per mantenir una agricultura ( els negres eren experts en cultius i fins i tot van arribar a tenir excedents). S'ha registrat que en algunes ciutadelles van arribar a practicar la metal·lúrgia i la artesania, això si, molt rudimentària.

Els blancs sabien que els negres cultivaven molt i amb gran quantitat, els principals cultius practicats per els esclaus era mandioca, patata, canya de sucre, la fava, per tant els blancs atacaven en temps de recollir la collita així si conquistaven el “Quilombotenien per menjar tot el que volien.

Les aldees o poblats que formaven els “Quilombos” es deien “mocambos”, en aquests poblats les cases estaven fetes de palmeres i protegides per unes tanques de fusta.

Quan el “Quilombo de Palmares” va a arribar a la seva màxima expansió ( 20.000 habitants ), els blancs tenien por de les emboscades que podien arribar a fer, així que els pactes dels blancs amb els “Quilombos” era una cosa freqüent.

Fins i tot, els màxims dirigents d'un poble van arribar a pagar un tribut a els “mocambos” per no ser atacats, a canvi de les armes o diners els negres no atacaven ni feien cap emboscada.

Els negres d'aquests poblats es van organitzar molt bé, sempre amb una base africana però introduint noves formes i noves tradicions. Van ser molt jerarquitzats, la gent del poblat escollia al home que més poder de lideratge tingués, el primer Rey elegit va ser Ganga-Zumbe, després de mort el seu net, Zumbi, va ser elegit i va ser un dels reis més importants de la República de Palmares.

Les ciutats que componien el “Quilombo de Palmares” van ser: Mono, que va ser el centre polític i administratiu d'aquesta regió, Subupira, camp de entrenament; Amaro, Andalaquituche, etc..

L'administració d'aquesta regió ( la del Quilombo) estava molt jerarquitzada, aquesta administració feia les funcions d'un govern convencional, s'ocupava de repartir l'agricultura, de ficar uns impostos, etc.

Exèrcit i lluites

El exèrcit dels “Quilombos” estava dividit en comandant, general d'armes, oficials y soldats normals. Majoritàriament la població era negra (esclaus) encara que també hi havia mulat, mamelucs, indis i també blancs que generalment eren desertors, o també blancs que es trobaven mal tractats per els colonialitzadors.

Es calcula que la població d'aquest “Quilombo” va ser d'uns 20 a 30 mil persones, una xifra bastant alta per ser un refugi.

Però els negres van introduir les fortificacions regulars, això va produir un gran espant als portuguesos que se ho tenien que pensar dues vegades per atacar. Però el que més por els feia als portuguesos es que els negres feien servir el tipus de guerra de “guerrilles” o de “moviment”, un tipus de guerra que consisteix en esperar al enemic al teu terreny, el cual coneixes a la perfecció i així poder dominar la situació.

Actualment la capoeira ha adquirit diferents utilitats, la gent la practica la capoeira per alguna raó, en aquest apartat intentarem esbrinar perquè la capoeira està tenint un èxit important en la joventut i quina utilitat es veu en un art tan especial com la capoeira.

Actualment al Brasil i a països subdesenvolupats la capoeira té un paper fonamental en el sentit de que uneix als nens de les fabeles i a més a més els treu de mal ambients i el temps que podrien passar robant o delinquint el fan servir per practicar capoeira i poder ser millor que el seu amic/amiga. Fa que es sentin identificats amb una comunitat

En els països que anomenem desenvolupats la capoeira és un reclam com a ritual de exhibicionisme i a més a més la inseguretat que està causant la immigració i l'augment de la violència al carrer fa que la gent vulgui en un moment adequat saber defensar-se, la capoeira és una opció.

La capoeira també pot ser un optimitzador de la flexibilitat, rapidesa, reflexes, agilitat, etc. Totes aquestes qualitats el que fas amb la capoeira és desarrollar-les al màxim fins a punts extrems on pensaves que mai podries arribar.

La capoeira és un art format per lluita, balls, cançons, etc. Això agrada molt a la gent ja que sense disposar d'unes grans habilitats ni coneixements de cap tipus pots arribar a ser un bon capoeirista i arribar a poder fer un “espectacle” bastant peculiar.

L'evolució que ha sofert la capoeira no ha sigut ni molt ni menys petita, des de el segle XVI que la capoeira va començar s'ha anat modificant amb el transcurs del temps, sempre condicionada per el moment històric.

En els moments de guerra la capoeira era molt més agressiva i molt menys bonica per al espectador ( ja que no existien).

En moments de crisis la capoeira tenia molta malícia, era ideal per poder robar a la gent i fins i tot agredir-la.

En moments de tranquil·litat social la capoeira és molt més bonica, amb una finalitat “exhibicionista”.

I la capoeira avui en dia ha evolucionat de tal manera que ha creat dues maneres diferents de practicar capoeira. Encara que després aquest tipus depenent de la regió i del mestre que l'ensenyi varia bastant.

La capoeira està formada per la capoeira angola o tradicional, i la capoeira regional o contemporània, però després també podem trobar diferents tipus de capoeira ja molt menys populars, practicades en determinats llocs ( capoeira de rúa, capoeira ambiental, etc)

L'origen de la capoeira regional és molt més clar que el de la capoeira Angola, ja que la capoeira regional és molt més moderna, per tant, hi ha més documentació escrita.

L'Origen de la capoeira regional ve del “Batuque”, una lluita que es feia els diumenges, al carnaval, el dos de juliol de cada any, al barri de Largo de Piedade. Aquesta lluita consistia en que quan es feia un senyal, els combatentents (sempre dos) unien les cames fortament, protegint els seus òrgans sexuals. Un podia pegar amb les dues cames al adversari, però sempre mantenint-se al aire, el que queia al terra perdia. Els jugadors intentaven pegar amb una cama i equilibrar-se amb l'altra.

Aquestes lluites sempre acabaven amb la intervenció de la policia i amb ferits ja que es creaven conflictes al carrer, això i altres punts que ara mateix no venen a terme van fer desaparèixer el Batuque i donar lloc a la capoeira Regional.

Així va néixer la capoeira regional, aquesta capoeira era temuda al principi per els capoeiristes que practicaven un altre tipus de capoeira fins al punt en que si hi havia una roda al carrer i un capoeirà-regionalista entrava i demostrava que sabia capoeira regional la roda es parava.

La capoeira era criticada per els capoeiristes angolenys, en els següents punts:

- Desobediència als tocs de l'orquestra

-Gingado mal estructurat.

- Falta de cops de vista

- Cops violents e inoportuns

- Allunyament excessiu entre jugadors.

- Musculatura en tensió

Després d'aquestes crítiques Bimba va decidir deixar d'assistir a les rodes de carrer i va començar a difondre la capoeira regional en les seves acadèmies fent que ara sigui el tipus de capoeira més practica.

La gent que no entén de capoeira preferirà veure una roda de capoeira regional que una angolenya ja que la regional va estar dissenyada per Bimba, molt més creatiu i exhibicionista que Pastinha, el creador de l'angolenya.

La capoeira regional és la més practicada avui en dia, ja que és la més espectacular i clarament la que és considerada un esport, ja que aquesta capoeira no s'ensenya per lluitar sinó per exhibicions.

La capoeira regional és la que veurem als carrers de diferents països, incloent Brasil, encara així la capoeira Angola encara li fa ombra..

Característiques:

La capoeira regional és una capoeira més ràpida, moviments més àgil, alts, més tombarella i més espectacularitat.

La capoeira regional segueix uns tocs del berimbaus molt més ràpid i s'acompanya amb més instruments.

S'exercita la flexibilitat i l'agilitat però sobretot els reflexes.

És la capoeira més nova que existeix, no te arrels històriques

És criticada per introduir moviments procedents del ju-jitsu.

Avui en dia es practica com a defensa personal

Conclusió: a la majoria de acadèmies del món s'ensenya aquest tipus de capoeira, encara així els mestres més vells no son partidaris ja que veuen aquesta capoeira com a desarrelada de la historia vertadera de la capoeira.

La capoeira regional va ser creada i desenvolupada per el Mestre Bimba, aquest home bautisat com a Manoel dos Reis Machado va néixer al1899 al barri de Engenho Velho, de Salvador de Bahia. Amb menys de dotze anys Bimba va aprendre la capoeira de Angola, amb un africà anomenat Bentinho, capità de la companyia Bahia de Navegació (Bimba va treball allí fins als 27anys). Més tard va començar a donar classes de capoeira a la capitania de ports a Bahia, va estar fins a 10 anys. Més tard els estudiants universitaris de Bahi es van començar a interessar per la capoeira. Això va contribuir a la creació de una nova metodologia d'ensenyança. Universitaris i gent de classe mitja alta comencen a practicar capoeira amb Bimba. Això i el pas de molts estrangers per les seves acadèmies va fer una nova capoeira amb l'objectiu de fer veure que la capoeira podia ser una lluita, així va incorporar aquest tipus de capoeira els cops traumatitzants y desequilibrants del “Batuque” a la capoeira. Aquest nou tipus de capoeira va ser anomenada “Lucha Regional Bahiana” ja que es practicava a Salvador de Bahía. Més tard es va anomenar Regional perquè es va estendre per tota la regió.

El mestre bimba a 1932 va inaugurar la seva Acadèmia - Escola de Capoiera Regional no Engenho de Brotas a Salvador de Bahi i al 1937 Bimba va ser convidat per el Governador de Bahi, el General Juracy Magalhaes, per fer una demostració de Capoeira amb els seus alumnes al palau del govern. Després de la presentació va rebre el registre de la seva acadèmia a la Secretaria de Educació, Salut i Astènica Pública de Salvador Bahía.

Aquest pas va significar molt per a la capoeira, va ser el principi del alliberament, ja que la capoeira fins aleshores havia estat vista com a que la gent que la practicava eren delinqüents i degut a les baralles que hi havien, però aquest nou registre significava que el govern començava a veure aquesta capoeira com un esport.

Al 1939 Bimba comença a donar classes de capoiera al Cuartel del Centro de Preparación de Oficiales de la Reserva del Ejercito a Salvador (CPOR), on va treballar durant 3 anys.
En 1942 Bimbava fundar la segona acadèmia de Terreiro de Jesús.
En 1953 Bimba va fer una exhibició al president Getulio Vargas.

En 1973 Bimba es va mudar a Goiania i al febrer de 1975 va morir al hospital de la universitat de Goiana després de sofrir un derrame cerebral.

Les acadèmies del mestre bimba van estar tancades durant 7 dies com a mostra de dol.

'Capoeira'

L'origen de la capoeira Angola és difícil d'esbrinar ja que no es va deixar cap document escrit ni res, encara això es sap que es practicava a Angola, encara que amb diferències estilístiques.

Aquest desconcert origina que cada mestre sigui la seva pròpia teoria sobre l'origen d'aquesta capoeira tan tradicional.

L'origen de la capoeira angolenya el trobem a Brasil, les seves arrels estàn en la regió d'Angola al África, concretament a la illa de Lubago, van ser els esclaus d'aquesta regió que van transportar aquest tipus de capoeira, no coneguda amb aquest nom sino amb el nom de N'golo (imitació de animals de sexe masculí que intentava atraure a la femella lluitant amb un altre mascle) encara que també era un ritual on els homes de la tribu tenien que destacar.

Teoria de Mestre Jao Pequeno, sobre l'origen de la capoeira angola

'Capoeira'

L'origen de la capoeira angola és l'aglutinament de diferents rituals tant brasilers com africans, encara que per el Mestre Camisa també té molt a veure la lluita que es practicava a l'Illa de Cabo verde anomenada BAÇULA que tenia una certa versemblança amb la capeoira angolenya

Teoria de Mestre Camisa, sobre l'origen de la capoeira angola

'Capoeira'

La capoeira angola té unes característiques que fan destacar-la a simple vista, la capoeira angola és molt menys espectacular que la capoeira regional, a continuació veurem en que consisteix aquest model tradicional de la capoeira.

Característiques:

- La capoeira angola és molt més lenta que qualsevol altra, és a dir, els tocs de berimbau són molt més suaus i més lents.

- El capoeirista s'adapta a la música, i les seves acrobàcies disminueixen de velocitat.

- S'exercita molt més la força i l'ha flexibilitat, ja que quan més lent vas més flexible tens que ser perquè s'han de realitzar uns moviments lents però amb més perfecció.

- El capoeirista que pràctica aquest tipus de capoeira intenta combinar moviments expressius i que enllacin en certa manera als del seu company

- El capoeirista intenta amb moviments d'animals salvatges causar confusió i sensació de cert perill al seu contrincant, ja que els moviments són desconcertadors.

- Els practicants de la capoeira regional diuen que la capoeira angola no serveix per lluitar però que si per demostrar l'art i els moviments de la capoeira.

Conclusió: aquesta rama de la capoeira serà menys espectacular encara que més dificultosa, a més a més el joc es relentitzarà i els moviments portaran una mica de malícia. Es pot diferenciar clarament perquè els jugadors passen quasi tota l'estona tocant la màxima part del seu cos al terra.

Vicente Ferreira Pastinha vaa néixer el 5 d'abril del 1889 a Salvador (Brasil). Va ser fill d'espanyols concretament fill de José Señor Pastinha i Raimunda Dos Santos Negro. El Mestre Pastinha va dir que ell havia après capoeira gràcies a Mestre Benedict també conegut com “El Africano Viejo”. Pastinha va començar a entrenar amb 10 anys, diàriament. Més tard quan Pastinha havia après capoeira, va

estar a l'exèrcit Brasiler, concretament a l'exèrcit de Mar, s'hi va estar 8 anys.

'Capoeira'
Pastinha, filòsof de la capoeira angola.

Pastinha va ser constructor, pintor i encarregat d'una fàbrica de joguines, però el que veritat l'omplia era ensenyar el gran art, l'art de la capoeira.

Ell sabia la importància de la capoeira, això es veu clarament en la frase que ell mateix va dir:

“La capoeira es el padre y madre de todas las luchas de Brasil”.

Va ensenyar clandestinament durant temps a tocar els instruments i a ensenyar els moviments de la capoeira, però va ser al 1910 quan va sortir de la marina i es va

dedicar a ser professor de capoeira, el seu primer alumne va ser un dels millors capoeiristes de Bahia.

La primera acadèmia de Pastinha va estar situada a Largo de Cruzeiro.

Volia que la capoeira es difongués però sempre assumint una veritat a l'hora de parlar sobre la capoeira: "no va a decir que la capoeira es lo que ella no es , ni va a contar lo que no escuchó nadie hablar, entonces, no va a contar aquello que no puede contar. No es todo el mundo el que va a abrir la boca y decir yo conozco la capoeira, la capoeira es eso. Ni todos mientan, ni todos pueden abrir la boca para cantar lo que es la capoeira”

Ell va contribuir a donar a la capoeira una imatge de art marcial molt lluitadora i difícil de vèncer, ell pensava que si arribaves al nivell màxim de la capoeira, era molt difícil de que algú et pogués vèncer.

Se'l considera el guardià de la capoeira Angola, perquè aquest home va ser fotografiat, pintat, va escriure un llibre, va gravar un disc, tot això per fer perdurar aquesta lluita brasilera.

Després de que la seva acadèmia estigués en funcionament la gent va pensar que era hora de remorejar-la, Pastinha va estar d'acord, però quan van acabar les obres al local, el mestre ja no va tornar, havia mort, va morir al barri de Pelourinho al any 1981.

El mestre Pastinha físicament era de pell fosca, de una estatura mitjana, prim i amb un bigoti.

Diuen que era un home gentil, benhumorat, i responsable.

Podem dir que va ser el “pare” de la capoeira Angola, ell va ser el màxim filòsof d'aquesta modalitat a més a més feia poemes y componia cançons relacionades amb temes capoeiristics.

Exemple:

"É, mas grande es Dios.
É, mas grande es Dios, pequeño yo soy.
Lo que yo tengo fue Dios quien me lo dio,
lo que yo tengo fue Dios quien me lo dio,
En la roda de capoeira,
Grande y pequeño soy yo."

Quan va morir Pastinha va deixar molt ben marcada la seva opinió en el llibre que va escriure, va anomenar a la capoeira “vadiaçao” referint-se a la capoeira com un joc (criticava les lluites del carrer que es feien amb la capoeira), també va deixar clara la seva opinió de que la capoeira és només per als que la porten a la sang, aquest grup de gent per ell eren els “Africans Brasilers” era així com anomenava a la gent que ell creia que podria aprendre una bona capoeira angolenya. Pastinha va morir als 92 anys.

'Capoeira'

Capoeira Angola Capoeira Regional

Original ---------------------------------------------------------------- Descaracteritzada 
Tradicional ------------------------------------------------------------Moderna 
Joc baix ----------------------------------------------------------------Joc alt 
Joc lent ----------------------------------------------------------------- Joc ràpid 
Maliciosa -------------------------------------------------------------- sense picardia 
Amb religiositat ------------------------------------------------------- No religiosa 
Integrada a la cultura del negre --------------------Expressió de la dominació blanca 
Practicada per marginats socials --------------- Practicada per gente mig-privilegiada

Necessita molta força de cames ------------------------ Necessari flexibilitat i agilitat

Comentari

He elegit aquesta “gràfica” perquè crec que descriu perfectament el que volia donar a entendre, volia fer veure a la gent que llegeixi aquest treball que la capoeira té moltes varietats i que cadascuna d'elles és molt diferent, per tant, per un capoeirista seria bàsic saber diferenciar clarament quin tipus de capoeira està visualitzant.

Resumint les característiques dels dos tipus de capoeira més importants podem treure aquesta resumida comparativa i podem deduir que la capoeira Angola és la més antiga, la tradicional, la que van fundar els esclaus als principis de la capoeira. Traiem com a conclusió que la capoeira regional és una capoeira més “moderna” que s'està utilitzant en els últims anys perquè és més espectacular i així crida més l'atenció, això interessa per poder difondre-la encara que no sigui la capoeira original.

Comparativa gràfica

Capoeira Angola:

'Capoeira'

Capoeira Regional:

'Capoeira'

El primer que direm es que cada grup de capoeira té la seva vestimenta pròpia, és a dir, el escut del seu grup, però generalment la vestimenta es uniforme (pantalons blancs + samarreta blanca ). Però això per entrenar, però en les competicions la vestimenta té que ser d'una manera característica.

  • Es obligatori en les competicions el portar pantalons blancs que arribin fins al turmell.

  • S'ha de portar el cinturó que indica el teu nivell de capoeira

  • Prohibit portar al pantaló butxaques

  • S'ha de portar el escut del teu grup estampat a la samarreta, pot ser sense mànigues

  • En les competicions individual no es requereix la corda

  • No es pot portar sabates ni mitjons.

  • 'Capoeira'

    'Capoeira'

    'Capoeira'

    Principalment i el més important és que les graduacions a la capoeira venen donades per les “troques” o “cordas”, que traduït al català voldrà dir “cinturó o corda”.

    Com és una “corda”?: una corda és mes o menys de uns 10 mm de amplària i uns 3 mts de llarg.

    Per a què serveix una “corda”?: serveix per a classificar als practicants i així poder distingir els diferents nivells en una competició, a més a més, és una forma de aclarir la jerarquia dins d'un grup. Encara que els “psicologocapoeiristas” pensen que l'ús de les cordes fa que els alumnes es motivin i fiquin més ganes alhora de practicar per així poder pujar de nivell.

    Simbologia de les “cordes”?: Les cordes simbolitzen els esclaus, ja que com s'han vist en molts dibuixos de l'època en que els esclaus buscaven la llibertat, els negres feien servir les cordes per a que no se'ls caiguessin els pantalons mentre lluitaven. Encara que també hi ha que diuen que són per respecte als Orixás (una mena de Déus Brasilers), això fa que vegem clarament la relació de la capoeira amb la religió.

    La forma més popular al Brasil de ficar el color a les seves cordes en la graduació ( forma d'evaluar d'alguna manera el nivell del practicant ) jerarquitzada del grup és amb els colors de la bandera del Brasil (vegeu en fotografia)

    'Capoeira'

    Però, que vol dir ficar els colors de les cordes de la bandera de Brasil?, quin color és el més important?

    Cada color de la bandera brasilera té un significat que és el següent.

    - Verd: les monumentals “matas” del país (lloc on treballaven els esclaus)

    - Groc: l'or que hi va haver al Brasil

    - Blau: és un retrat del cel tan blau que hi ha al Brasil

    - Blanc: perquè hi hagi pau a les ciutats brasileres

    - Estrelles: identificació dels estats

    -<<Ordem e Progresso>>: el lema del poble

    Però el que ens interessa és la graduació que correspon als alumnes (mostraré les graduacions més comuns per els grups al Brasil).

    • Corda Crudo: L'alumne no està familiaritzat amb la capoeira, simbolitza la introducció del alumne a una nova cultura, la cultura de la capoeira.

    • Corda Verda: color del principiant que ja es comporta de forma activa. Període on l'alumne s'interessa per les acrobàcies.

    • Corda Groga: els entrenaments en aquesta etapa van destinats a preparar al capoeirista per a que pugui afrontar situacions difícils que li sorgiran posteriorment. Ja es comporta com a monitor.

    • Blava: comença una etapa on aprendrà com educar físicament als altres alumnes. Comença a dominar tots els aspectes, música, instruments, acrobàcies, etc.

    • Blanca: és el nivell més elevat, simbolitza l'experiència i la saviesa, la pau i la forma de consciència i aprenentatge global.

    Hi han altres tipus de graduacions

    La següent graduació és del grup ABADA, del qual formo part des de fa 2 anys.

    És una graduació molt específica, concretament és dels grups de capoeira que més “cordes” té. És molt difícil arribar-hi a les més altes ja que tens que portar des de l'infància practicant la capoeira, a més a més el problema del temps tambè és important ja que no pots avançar de cinturó amb un termini menor a un any, s'ha de veure bè l'evolució ( cambiarem de corda als batizados ).

    Les cordes del grup ABADA tenen una cosa que és bastant característica, als extrems de les cordes es fan uns nusos simbolitzant la força.

    La forma de graduar del grup ABADA es pot trobar en qualsevol dels seus prospectes informatius i sinó consultant moltes de les pàgines webs que hi té. Ex: www.abada-barcelona.com

     

    Iniciante

    'Capoeira'

     Cuerda Cruda

     

    Alumno

    'Capoeira'

     Cuerda Cruda/Amarilla - Transformación.

    'Capoeira'

     Cuerda Amarilla - El Oro - Significa la valoración del aprendizaje.

    'Capoeira'

     Cuerda Amarilla/Naranja - Transformación.

    'Capoeira'

     Cuerda Naranja - El Sol - El despertar para el aprendizaje.

    'Capoeira'

     Cuerda Naranja/Azul - Transformación.

     

    Alumno Graduado

    'Capoeira'

     Cuerda Azul-El Mar - La inmensidad del camiño a recorrer

    'Capoeira'

     Cuerda Azul/Verde - Transformación

    'Capoeira'

     Cuerda Verde- La Floresta - A solidificacion del aprendizaje

    'Capoeira'

     Cuerda Verde/Purpura - Transformación

     

    Instructor

    'Capoeira'

     Cuerda Purpura - Reflexion de la continuidad en la capoeira.

    'Capoeira'

     Cuerda Purpura/Marrón - Transformaciín

     

    Profesor

    'Capoeira'

     Cuerda Marrón - El color que caracteriza el estilo. El camaleón.

    'Capoeira'

     Cuerda Marrón/Roja - Transformación.

     

    Sub-Maestro

    'Capoeira'

     Cuerda Roja - El Rubi - La piedra que simboliza la justicia.

     

    Maestro

    'Capoeira'

     Cuerda Roja/Blanca - Transformación.

     

    Gran-Maestro

    'Capoeira'

     Cuerda Blanca - El Diamante - Es el más duro y resistente mineral. Es en el que todo el sistema se sostene y preserva sus ideales.

    Hem pogut observar la gran quantitat de nivells que hi ha, recordar que la

    blanca només la té una persona: el Mestre Camisa, fundador de ABADA

    Què és un batizado?

    Diguéssim que el batizado és la teva primera experiència oficial amb el món de la capoeira. Té un significat simbòlic, després de estar un temps entrenant ( 1 any ) el grup organitza un esdeveniment on es fan exhibicions, entrega de cordas, etc. Aquest és el primer contacte teu amb el món de la capoeira.

    En els batizados es reuneix gent de tots els llocs, uns venen a conèixer a gent relacionada amb el món de la capoeira, uns altres augmentar de nivell, cadascú amb la seva finalitat però el que realment és important que tothom i va a divertir-se i a exhibir-se el màxim de bè.

    Podria arribar a dir que la música és un dels factors que més influeix en la capoeira, ja que la música de la capoeira marca el compàs dels jugadors, el ritme al qual es tenen que adaptar, el nivell d'agressivitat que s'ha de fer servir, els tipus de moviments, el tipus de capoeira, el to de la celebració, etc.

    És a dir, un expert en capoeira, només apropant-se a una “roda” i escoltar els tocs del berimbau (l'instrument més important dins el món de la capoeira) podria saber totes aquestes coses que hem determinat.

    El mestre Pantera ens descriu la música en el món de la capoeira amb aquestes paraules.

    “O ritmo é a batida do coração na capoeira e a música é a alma. A música pode tornar um jogo rapido e agressivo ou chamar os capoeiristas para mostrarem suas abilidades no jogo ou faze-los relembrarem da velha sabedoria. Sem música a capoeira fica incompleta”

    Traducció:

    L'alma de la capoeira és el ritme i el compàs de la música. Amb la música podem esbrinar si es un joc rapid o agressiu i el tipus de capoeira per a que els capoeiristes mostrin les seves habilitats en el joc i demostrar la seva saviesa. La capoeira sense música és incompleta.

    Les primeres manifestacions musicals no van ser registrades, per tant no podem saber amb exactitud quan van ser. La major part dels historiadors no s'atreveixen en certa manera a dir quan van ser construïts els primers cants capoeiristes.

    Cap teoria afirma amb certesa el moment en que els primitius van començar a fer art per mitjà de sons.

    Els esclaus feien servir la música en un sentit religiós, considerant els sons de la música un regal dels reus per matar l'avorriment

    La dansa amb contacte amb la música assumien un caràcter ritual, per mitjà del qual es podia donar la benvinguda allò desconegut, i podien donar gràcies per la seva vida, la seva cultura, etc.

    Al principi la música de la capoeira es basava amb alguna cosa que fes de pandero, cops de mans i cops de peus, més tard les seves “ritmades” van començar a fer servir els sons de diferents cops de fusta , al principi cops molt simples més tard més complexes, les teories diuen que d'aquí van començar a sortir els instruments de fusta.

    A més els sons de la naturalesa van marcar molt a l'esclau capoeirista, volien a més a més d'imitar els moviments dels animals salvatges també poder reproduir els seus sons el més semblant possible. Però la indústria melòdica dels instruments encara no havia desenvolupat, per tant, els esclaus van començar a imitar els sorolls dels animals amb la gola, en forma de crits, juntament amb cops de mans i peus, aquest estil va estar vigent durant bastants anys.

    Després de uns quants anys intentant millorar aquest sons, van començar a desarrollar instruments de tota classe amb tot tipus de materials, així van aconseguir unes melodies molt característiques de la capoeira, on el berimbau, els pandeiros, el caxixi, i molts més instruments són característics, la música va ser un dels elements que va ajudar a ocultar la part de lluita de la capoeira davant dels portuguesos.

    Quan es realitzaven les rodes es plenaven de sons, era una festa de ritmes i cants breus, on la sensibilitat es manifesta lliurement. La lluita/ball va acompanyat de una dansa i uns cants.

    La música és essencial a la capoeira, és l'arrel i el cos de l'art, la melodia prové del berimbau, atabaque, ganzás, agogos, panderetes, tot és un so i un moviment respectiu.

    A més els la lletra dels cants és molt important, ja que conta anècdotes, històries dels grans capoeiristes (Zumbi), consells per als capoeiristas, trossos de filosofia capoeiristas, etc.

    Quin és l'ordre musical que s'ha de seguir en una roda?

    S'ha de començar a cantar sense cap control i a tocar els instruments com cadascú vulgui? Doncs la resposta és no, a la capoeira hi ha un ordre molt rigorós referint-nos a la música, s'han de seguir uns passos que són els següents.

  • El primer pas, el mestre de la roda comença a tocar el berimbau sense cap acompanyament, ni de tipus musical ni vocal, toca el berimbau amb un toc qualsevol, això si, sempre animat i característic d'aquell mestre.

  • Després de que el mestre hagi tocat tots els altres instruments es fiquen en funcionament, ja siguin els berimbaus restants o tots els instruments de percussió.

  • El mestre segueix tocant el berimbau i alhora comença a cantar una ladinha.

  • El mestre i el coro (sense deixar de tocar els instruments) canten una entrada o chula

  • Quan acaben la entrada el mestre i el coro comencen los corridos

  • Quan el mestre dona una senyal la música i los corridos acaben.

  • Les cançons més conegudes per a la capoeira són ladainhas, chula y corridos, per això definirem cadascuna:

  • Ladainhas: la ladainhas només la canta el mestre, quan a la roda no hi ha contacte físic entre els capoeiristes, la ladainhas només preparen el que serà una roda. La lletra de la ladainha serveix per recordar als capoeiristes el passat dur de la capoeira, els consells del mestre i la filosofia de l'antiga capoeira.

  • Ejemplo de Ladainhas, “Casca de Coco” por el mestre Bigodinho

    Ô casca de coco
    Colega casca de coco
    Quero ver caxuleta
    Colega casca de coco
    Quero ver caxuleta
    Eta eta quero ver caxuleta
    Colega Indererê
    Quem bate panderio é homem
    Quem bate palma é mulher
    Vou lhe dizer uma coisa
    Vou lhe dizer uma coisa
    Você pode acreditar
    Todas Maria são santa
    Tem a natureza má
    De um nó esconde a ponta
    Pra você não desatar

    Camaradinho, é hora é hora

    2- Chula: és aquí a la “chula” quan comença el joc físic i els capoeiristes es basen en el joc, la música ara passa a un segon pla encara que els capoeiristes tenen que estar atents al ritme cantat per ells canviar també el estil de joc, no es pot cantar una chula angolenya i que els capoeiristes facin joc alt i ràpid, no seria estètic i demostraria els pocs coneixements dels jugadors.

    Ejemplo de Chula, “Vailá Menino” por el mestre Cinzento

    Vai lá menino
    Faz a brincadeira
    Mostra pra esse povo
    O que é a capoeira

    Vai lá menino
    Faz a brincadeira
    Mostra pra esse povo
    O que é a capoeira

    Capoeira é arte
    Capoeira é dança
    Capoeira também é
    Brincadeira de criança

    Vai lá menino...

    No toque da regional
    É malandragem a roda inteira
    No toque do berimbau
    Tem a noite inteir
    Vai lá menino...

  • Corrido: es comença a cantar quan ja hem acabat la chula, participen tots els membres de la roda amb estrofes curtes ( quasi sempre 4 estrofes ) d'aquestes quatre estrofes sempre es repeteix una ( s'anomena quadra ). Aquestes cançons tenen un to poètic i expliquen coses personals de l'autor.

  • Sempre el coro cantarà la quadra, les altres estrofes dependrà del autor, potser tota la cançó porta coro o només en una estrofa.

    Exemple de Corrido, “Canarinho” per el mestre Cinzano

    Olha aí meu canarinho

    Curió me chamou

    Meu canarinho

    Curió me chamou

    Êêê canarinho, canarinho

    Curió me chamou

    El Berimbau

    Podem definir el Berimbau com l'instrument més important de la cultura de la capoeira i el instrument que té la funció més important, porta el ritme en tot moment i és el centre dels altres instruments, fa de guia als cantants, als jugadors,

    etc.

    La llegenda conta historia d'un jove que estava en un riu bevent aigua, i de sobte un home li va donar un cop de bastó al cap i el va matar. Diuen que aquell home mort el seu cos es va convertir en la fusta del berimbau, els seus braços i les seves cames en la corda del berimbau, el seu cap en caixa de ressonància i la seva alma amb la música sentimental que es fa amb aquest instrument.

    El Berimbau és un instrument de percussió ( corda percudida ) de la família dels cordòfons i d'origen Africà.

    Gràcies a la samba, el candomblè o la capoeira aquest instrument avui en dia és molt conegut als països on els esclaus africans van depositar les seves arrels.

    'Capoeira'
    El berimbau també es pot conèixer per el nom de Uricungo, Bucumbunga, Arco Musical, Gunga, etc.

    Hi ha 3 tipus de berimbau, cadascun rep un nom segons el to del so, si és greu o agut ( vegeu més abaix)

    El nom de berimbau té origen en el material del instrument, està fet d'un tipus de fusta anomenada beriba ( 1'50 de llarg, 20 cm d'ample)

    La caixa de ressò és una carbassa buida, pintada i ben treballada perquè el só sigui perfecte

    Com es toca el berimbau?

    El Berimbau es toca amb una vareta de fusta damunt la corda o filferro ( molt sovint es fan servir els filferros de les rodes dels cotxes) amb una petita cistella de mimbre amb semilles dins. L'agafem entre els dits i amb la palma de la mà, així podrem mantenir una moneda prop de la corda, i produirem un so molt característic i diferent que pertany al berimbau.

    Diferents utilitats del berimbau

    - A Cuba el berimbau s'anomena burumbumba, en aquest país fan servir al berimbau com a instrument per comunicar-se amb els esperits, com si fos un instrument de contacte amb el altre món.

    - Es diu que a l'Àfrica fa molts anys els nois dels poblats quan van començar a construir els berimbaus feien servir aquests instruments per a portar els animals i poder controlar-los millor.

    - I la funció més coneguda del berimbau (que va començar al Brasil colonial) és la de acompanyar narracions, cants, balls, etc. És a dir representa molt bé algunes cultures ja que el berimbau ha estat fonamental per arrelar més la cultura i caracteritzar-la amb un so.

    Diferents tipus de berimbaus:

    -Berimbau Gunga: és el més greu, fa de contrabaix.

    'Capoeira'

    - Berimbau de centro: marca el tema central de la cançó i és el “normal”

    'Capoeira'

    -Berimbau Viola: és el so més agut, equival a la guitarra/solo de rock.

    'Capoeira'

    El pandeiro

    Aquest instrument és origen hindú, va ser introduït al Brasil per els colonitzadors, els portuguesos, que el feien servir per acompanyar les seves oracions religioses.

    El pandeiro acompanya al so del caxixi. Quan es toca el pandeiro els jugadors poden començar a exhibir els seus floreios o variants.

    L'atabaque

    “L'atabaque” és un instrument oriental molt antic, va ser utilitzat com a mitjà de comunicació, va ser molt conegut al continent africà. Quan els africans van arribar a Brasil es van quedar impressionats en veure que els portuguesos també tenien l'atabaque i de millor qualitat i millor só. És un gran instrument de percussió i mesura aproximadament 120cm.

    'Capoeira'

    Agogô

    Aquest instrument és d'origen purament Africà, la seva funció majorment és

    acompanyar al berimbau i al atabaque, encara que no ho sembli és un instrument bastant difícil de tocar, el seu so es fluix però constant, un excel·lent acompanyant del berimbau.

    Reco-Reco

    Encara que no és un dels instruments més importants el reco-reco crea una base semblant a la d'una caixa occidental, en molts llocs on hi vegem una roda potser que no hi estigui el reco reco ja que és un instrument molt característic de Brasil i a més fins i tot al Brasil és difícil de trobar.

    Fins aquí hem pogut veure la varietat instrumental que caracteritza a la capoeira, això no vol dir que no hi hagin altres instruments però els més importants són aquests i els més típics. En una roda “tradicional” quasi sempre hi veurem.

    • Un berimbau (tamany mitjà)

    • Dos atabaques

    • Dos pandeiros

    • Un agogó

    • Un reco-reco

    Considero la capoeira un dels esports més complets i on es practica tot tipus d'exercici i es desenvolupa tot tipus de qualitat física.

    Però en realitat quines són les qualitat que més practiquem realitzant una activitat tan completa com es la capoeira?

    1-Resistència Aeròbica. La capoeira et permet mantenir durant un llarg període de temps una activitat física realitzada en condicions aeròbiques, és a dir, utilitzant directament el oxigen de l'aire. Aquest tipus de resistència es pot trobar en un joc de Angola.

    2- Resistència Muscular. Es la qualitat que permet a l'atleta mantenir el major temps possible una activitat física en condicions anaerobiques, això és, amb oxigen de l'aire als pulmons. Aquest tipus de resistència la podem trobar en la capoeira en una joc Regional ( capoeira amb diferents ritmes que defineixen un cert tipus de joc).

    3- Resistència Muscular Localitzada. Es la qualitat que permet a una persona realitzar moviments continus i d'intensitat. Aquesta qualitat abarca esforços continus. Al ritme Angola podem desarrollar aquesta qualitat.

    4- Flexibilitat. Qualitat física que desenvolupa l'amplitud dels moviments de les diferents parts del cos. Depèn de la mobilitat articular i la elasticitat muscular. En la capoeira sigui quin sigui el tipus d'exercici la flexibilitat és importantíssima i molt necessària.

    5- Velocitat de reacció. Es la velocitat en la qual un atleta respon a un estímul. En la capoeira cada moviment fas servir aquest tipus de velocitat.

    6-Velocitat de trasllat. És la capacitat màxima d'un atleta per traslladar-se de un punt cap un altre.

    7-Velocitat dels membres. És la capacitat de moure els membres tan superiors com inferior els més rapid possible. La capoeira un tipus de lluita i un tipus d'art, fa que els tres tipus de velocitat siguin molt importants fins i tot essencials per al capoeirista. Principalment en ritmes com Angola, São Bento, Regional, etc.

    8-Força dinàmica. És la força dels músculs del cos en moviment. Aquest tipus de força es desenvolupa en el moviment ginga ( moviment bàsic de la capoeira).

    9- Força estàtica. Aquesta força s'explica produint calor, però sense que existeixi una producció de treball. Aquesta qualitat la podem trobar quan fem un “parado de manos” o amb domini de cos

    10- Força explosiva. Aquesta força es produeix quan exercim un màxim d'energia en un acte explosiu (potència muscular). Aquest tipus de força la trobem en el moment d'executar patades en especial cops de patada “lineals” i en salts.

    11- Agilitat. Explicaré l'agilitat com la major velocitat de moviments realitzats en el mínim de temps possible. Està directament relacionada amb la flexibilitat i

    agilitat, qualitats molt importants per a la capoeira. Trobem l'agilitat a l'hora de brincar, esquivar, defensar o contraatacar

    12 - Equilibri dinàmic. És l'equilibri que aconseguim en un moviment, està directament lligat amb la ginga dins la capoeira.

    13 - Equilibri estàtic. És l'equilibri aconseguit dins d'una determinada posició. Dins la capoeira aquest equilibri el trobem amb “paradas de manos” i moviments congelats.

    14 - Equilibri recuperat. És la recuperació del equilibri en qualsevol posició. Aquest tipus d'equilibri és molt important a la capoeira per unir un moviment amb un altre.

    15 - Coordinació. És la qualitat física que permet al home assumir la consciència i la execució en la realització de una seqüència de moviments amb un màxim d'eficàcia. Una qualitat important quan estàs al mig del joc.

    16 - Ritme. És una activitat física que està lligada amb el sistema nerviós. El capoeirista té un alt nivell de sensibilitat rítmica. Aquesta activitat es desenvolupa a instruments musicals i obeeixen al ritme marcat per els instruments.

    17 - Relaxació diferencial. És la qualitat física que permet la relaxació de grups musculars. En el moment en que el capoeirista practica la ginga, es troba una relaxació, està amb una armoní amb el seu cos, encara així amb tensió per rebre diferents cops.

    La capoeira també està sent un recurs per a la gent que té problemes psicològics ja que és un esport molt “familiar” en el qual comparteixes una cultura amb altra gent, és un esport complet on hi ha activitat física, cops, música, balls, etc.

    Per això podem destacar aquestes qualitats psicològiques que requereix la capoeira o que desenvolupa fins a un punt òptim.

    1- Atenció. El practicant de la capoeira necessàriament guanya aquesta qualitat, ja que requereix una aplicació cuidadosa del esperit, estudi i al mateix temps sensibilitat, ja que la capoeira hem de recordar que és una lluita amagada baix la forma d'una dansa.

    2- Creativitat. L'individu adquireix una gran creativitat i rapidesa mental tant per el costat artístic com per el costat físic.

    3- Persistència. La capoeira és un esport de gran dificultat i molt exigent, és necessari per a la persona que practiqui aquest esport molta dedicació i persistència. Sense aquesta qualitat és difícil arribar lluny en el món de la capoeira.

  • Capacitat d'iniciativa. Per a que la capoeira es classifiqui com un art-lluita és necessari que el capoeirista distingeixi els moments de joc i diversió amb els moments que requereixen tota la seva atenció i serietat.

  • Auto control. Dins d'una roda de capoeira tens que tenir el teu propi control, aquest control tant físic com psicològic és fonamental per dur a terme un art marcial.

  • 6- Valor. És una qualitat que si el capoeirista no té, en poc temps l'adquireix.

    7- Seguretat. Després de molta dedicació el capoeirista adquireix una confiança plena en el seu cos tan física com mental.

    8- Cooperació i sentit de pertànyer algun grup. La capoeira no és només arribar a una roda jugar fer-ho bé i marxar cap a casa, no. La capoeira és un art i t'has de sentir dins d'aquest art, dins d'un grup determinat dins d'una societat dins la teva societat.

    11- Disciplina i respecte. En les societat de cultura oral, com les africanes, els llaços entre les generacions són indispensables per a la supervivència del grup i dels individus, els més vells del grup són símbol de saviesa i d'experiència, i són imprescindibles en l'educació dels més joves.

    La roda és el lloc on es juga/practica la capoeira, la roda està formada per els capoeirisites que participen en aquell moment en aquell acte, en una part de la roda ( es com un cercle ovalat ) hi han els instruments ( berimbau, agogo, pandeiros, atabaques, reco-reco) i generalment on hi són els instruments hi són els mestres, contramestres, etc. Després en les altres parts de la roda hi han participants desitjosos de començar una jornada de pura “capoeira”, però quin procediment hi ha abans de que un capoeirista entri dins la roda?.

    Al començament dos capoerisites es fiquen ajupits al terra abaix del berimbau donant-se les mans, els altres membres de la roda comencen a cantar i a picar de mans, els capoeiristes de abaix del berimbau surten al mig de la roda, els seus companys intenten transmetre'ls el màxim de força, llavors per que no hi hagi un caos es segueixen unes “normes”, és a dir, el participant que vol entrar-hi a jugar té que anar al home que està tocant el berimbau principal ( mestre ) tocar el terra i fer una senyal religiosa ( una creu que va del front al centre del pit i després a les extremitats dels ombros) com diríem a l'església santiguar-se, després, el capoeirista té que ficar la mà dins la roda indicant amb la part exterior de la mà a quin capoeirista vol fer fora, generalment es fa fora al que porta més temps jugant i el pròxim al que l'altre no ha salvat i així successivament, aquestes “normes” es van crear per que hi hagués un ordre i perquè tothom jugués amb les mateixes possibilitats.

    Dins d'aquesta roda els membres hi juguen a diferents ritmes i amb diferents estils però l'objectiu és intentar ser més àgil, més espectacular i més eficaç que el teu oponent, això sí sempre s'ha de mantenir la mirada als ulls del teu contrincant, mai podràs fer un cop sense mirar-lo.

    La capoeira és una lluita/ball que contè molts tipus de cops i posseeix una gran varietat de moviments, anem a veure-hi els més importants.

    - Desplaçament: primer que tot una de les coses més importants és el desplaçament ja que per juntar tots els moviments i per esquivar necessitarem desplaçar-nos amb rapidesa, agilitat i flexibilitat.

    - Ginga: aquest és el pas més característic e important de la capoeira. La ginga és un moviment de balança del cos, el qual fa crear una confusió al oponent ja que no saps per on sortirá el teu contrincant i a més fa que et posicionis al terreny, que guanyis visibilitat i estabilitat. La ginga és un moviment “lliure” és a dir, cadascú té la seva manera de gingar però sempre dins d'uns esquemes. Els braços es col·loquen per protegir la cara, i els peus es van movent de manera que et permeti en qualsevol moment treure tot tipus de cop, la ginga fa que sempre estiguis en posició per poder donar-hi un cop.

    - Negativa: podríem definir la negativa com la ginga però al terra, aquest moviment ensenya a recuperar-te ràpid a l'hora de caure i poder dissimular-lo, a més de agafar experiència en moviments de terra.

    - Aú: amb català el que diríem és fer una roda, aquest moviment serveix per desplaçar-te, preparar l'atac o executar una defensa.

    - Cocorinha: és un moviment per esquivar patades laterals o circulars, no serveix per esquivar cops de patada frontals. Consisteix a ficar-se de cuclilles i protegir-te el cap amb una mà.

    - Resistència: aquest moviment també serveix per esquivar patades, consisteix en recolzar el pes en les cames mentre estàs prop del terra, una mà flexionada al terra i l'altra protegint els ulls.

    - Queda de quatro: el capoeirista queda amb les mans flexionades al terra amb el cos de cap avall. Serveix per tornar a una posició de gringa després d'haver rebut un cop.

    - Esquiva: com el seu nom serveix per esquivar cops horitzontals, molt eficaç i molt utilitzat aquest moviment.

    - Cabeçada: és un moviment d'atac que consisteix en donar un cop de cap a la panxa del teu adversari mentre ell està fent una aú o queda de quatro.

    - Rasteira: El cos es dóna suport sobre les mans i un peu, i la cama lliure inicia un moviment en semicercle intentant escombrar al contrincant. La maniobra prossegueix fins a completar un gir.

    • Armada: Gir complet sobre una cama buscant amb l'altra el cap del contrincant, mentre s'està aparentment d'esquena a ell.

    - Rabo de arraia: Moviment consistent en aproximar-se al contrincant, llançar-se al sòl recolzant-se en les mans i projectar un dels peus en direcció al rostre de l'adversari.

    - Parafuso: moviment que es realitza a l'aire, la seva finalitat és desequilibrar al adversari.

    - Media luna: Consisteix a moure la cama més retardada cap a avant formant un arc i tornant a la posició inicial. Per a mantenir l'equilibri mou els teus braços en sentit contrari.

    'Capoeira'

    - Bençao: És una tècnica molt comuna en capoeira. Una vegada iniciada la ginga, el capoeirista dóna un pas avant, aixeca cap a si la cama que es troba més retardada i la llança cap al pit de l'adversari en un moviment ràpid.

    • Martelo: Tècnica molt comuna en la forma regional de capoeira. El capoeira descendeix al sòl, donant-se suport amb les mans, executant un gir sobre el peu de la cama que es troba davant, arrossegant la cama de darrere, fins a tornar a la posició inicial. Requereix molta pràctica.

    Després de veure tots aquests moviments que té la capoeira puc treure unes conclusions.

    Primer que tot comentar la gran varietat que hi ha de cops ( no els he ficat tos perquè crec que tant de nom aburriría ) he cregut convenient ficar uns quants per mes o menys fer-nos una idea de quin tipus de cops fa servir.

    L'execució de la majoria dels cops de la capoeira són d'una dificultat elevada ja que has d'estar en molt bona forma física ( agilitat, resistència, flexibilitat )

    Com hem dit en altres apartats la capoeira copiava moviments dels animals i afegia la malícia de l'home blanc, per tant no ens tenim que oblidar de que la capoeira pot tenir cops molt perillosos.

    Com a conclusió final del meu treball de recerca, concluiria dient que la capoeira és i ha sigut un estil de lluita i que no té res a veure amb un ball tradicional, amb la funció de divertir a la gent o impressionar-la ni res per el estil.

    En els diferents apartats del meu treball he anat esmentant raons de pes i totalment documentades en les quals queda clar que la capoeira té que ser acceptada com un art marcial.

    Segons aquest treball podem afirmar que la capoeira és un art marcial, és a dir, que és un sistema o una tècnica de lluita personal amb el propòsit d'atac o defensa, sigui mitjançant la utilització d'elements materials o simplement l'ús del cos humà.

    Després d'haver definit art marcial ens centrarem en els punts que he esmentat en el treball, els quals ens donen informació documentada sobre el paral·lelisme entre capoeira i art marcial.

    En el apartat històric d'aquest treball he explicat que els esclaus africo-brasilenys que treballaven per als portuguesos al Brasil van desarrollar la capoeira no per exhibir-se ni per divertir, sinó per intentar escapar dels maltractaments dels seus senyor i per poder fugir de la mala vida que tenien. Per això van incloure dins de les seves pràctiques cops mortals, molt ben estudiants i practicats per els esclaus.

    Així descriu els cops de la capoeira el escriptor alemany Rugendas "Los negros tienen otra diversión guerrera mas, mucho mas violenta, la capoeira: dos campeones se precipitan uno contra el otro, procurando dar con la cabeza en el pecho del adversario que desean derribar. El ataqué se evita con saltos de lado y paradas igualmente hábiles; però, lanzándose uno contra el otro mas o menos como cabras, lo que les hace chocar fuertemente cabeza contra cabeza, y que hace que la diversión normalmente degenere en pelea y que los golpes mortales, cuchillas y todo eso entren en juego, ensangrentándolo."

    Amb les paraules d'aquest escriptor ja ens podem fer una mínima idea de la violència i agressivitat que tenia la capoeira.

    En l'apartat de tipus de capoeira comentem que la capoeira regional té alguns moviments/cops que pertanyen al jujitsu. El jujitsu és un art marcial origen coreà, el qual comprèn una sèrie de tècniques de combat. Dins d'aquestes tècniques podem nombrar algunes com són projeccions, immobilitzacions, estocades, puntades i estrangulament de cordes.

    A més molts de mestres de la capoeira practiquen jujitsu per complementar les seves tècniques amb les de la capoeira. La introducció del jujitsu a una de les modalitats de capoeira com és la regional ha sigut molt criticada per els mestres més antics y sobretot per els practicants de la capoeira angola ja que diuen que si la capoeira es comença a mesclar amb altres tipus de arts marcials ja no serà capoeira i que la seva “màgia” desapareixerà

    Els diferents llibres de la capoeira elaborats a sud Amèrica ens defineixen la capoeira com; un art marcial origen africà però transformat i camuflat al Brasil. Quan els autors de llibres de la capoeira ens diuen que és un art marcial origen africà ens ho podem creure ja que crec que és necessari documentar-te moltíssim per escriure un llibre que tracti d'un tema, a més la majoria dels llibres coincideixen en aquesta definició de la capoeira, que al mateix temps m'ha ajudat molt a poder treure unes conclusions, ja que he vist que per fer un treball d'investigació t'has de documentar moltíssim i llegir molt sobre el tema tractat, per tant dedueixo que per escriure un llibre encara tens que documentar-te més.

    En l'apartat de les competicions he escrit que l'objectiu d'aquestes és deixar KO al teu oponent, és a dir, que no pugui continuar lluitant (per diferents motius). Encara així també existeix la contradicció de que les acrobàcies són importants en les competicions, que ens vol dir això? Interpreto aquesta ambigüetat com realment el que és la capoeira, vull dir que els jutges valoren tan els cops donats com el tipus d'acrobàcia. Si la capoeira fos un ball tradicional no es valorarien els tipus de cops, sinó només el tipus d'exhibició.

    Com he explicat en la part de Mestre Bimba la capoeira va sofrir molts canvis importants durant els anys en que aquest gran mestre va viure. Algú ens podria dir que si es considerada esport oficial no pot ser art marcial, ja que per exemple el Muay Thai o el Aero Box no són considerats esports sinó tipus de lluita, molt bé llavors es quan direm que la capoeira es va introduir com a esport ja que els capdavanters en l'organització de la capoeira al Brasil van decidir que es valoraria la creativitat, la flexibilitat, la dificultat de les acrobàcies i no pas els cops, per tant la part d'art marcial que té la capoeira va ser rebutjada.

    No em d'oblidar que la capoeira va estar dissenyada per fer mal i en cas extrem per matar ( hi han cops de la capoeira angolenya que poden arribar a ser mortals, vegeu en l'apartat cops/moviments ) i que fins i tot els esclaus dels Quilombos van arribar a vèncer a expedicions portugueses dotades d'armament convencional amb el simple ús de la capoeira ( llegenda de Zumbi ).

    En aquest apartat esmentaré totes les meves fonts que he fet servir per poder completar aquest treball, no ha sigut un treball fàcil, ja que hem de recordar l'origen ( oral ) de la capoeira i la poca documentació sobre ella, per tant per completar aquest treball he fet servir el següent:

    Enciclopedies:

    • Encarta 2000

    • Gran Larousse Universal

    Llibres:

    • “A som do Berimbau” de Martín J. Pedro vaig decidir comprar aquest llibre perquè vaig veure que era el més complet i sobretot el més importat que estava escrit en casetllà!.

    • “ Zumbi” de Rufino Dos Santos

    • “El quilombo de Palmares” de Benjamin Péret

    • A Herença de Mestre Bimba” de Angelo A. Decanio Filho

    Tambè he recurrit cercar informació en internet que encara que amb algunes dificultats he pogut contrastar diferents informacions, i a més he trobat diferents fotografíes.

    - www.google.es

    - http://www.angelfire.com/rnb/vidamarcial/

    L'informació oral transmitida per gent brasilera tambè m'has servit molt, ja que han afegit al treball una mica de sensibilitat i en ocasions un tó anecdótic.

    'Capoeira'

    http://copacabana.dlsi.ua.es/es/index.php

    Traductor de portugués-espanyol.

    Tant l'utilització de la url: http://www.capoeiracdp.com/

    com el llibre “A som do Berimbau” han sigut útils per

    extreure origen de la paraula capoeira.

    Informació extreta de la enciclopèdia encarta: colonització

    Portugal i mobilització colonial ( s.XVI )

    Xifres extretes de la enciclopèdia Encarta

    Vaixells on es transportaven en condicions extremes els esclaus

    Foto de un navío negreiro: embarcacions de transport

    d'esclaus

    Diferents ètnies africanes

    Noms de les tradicions de

    la url: http://www.ikuska.com/Africa/hitoprincip.htm

    ball origen Africà, combina la lluita amb la diversió

    Fotografia que ens permet veure al maltractament

    al qual estaven sotmesos els esclaus

    Informació extreta del llibre: “A som do Berimbau”

    Retrat de les primeres manifestacions de la capoeira

    Significa amb llengua tupí: “aquell que ve del bosc”

    www.tdx.cesca.es

    Així descriu Joe Rufino Dos Santos al seu llibre “Zumbi”

    La visió dels esclaus davant la fugida.

    Do Santos ens descriu el objectiu de les fugues

    dels esclaus.

    Zumbi: una de les llegendes de la capoeira, lluites documentades

    on ell i els capoeiristes guanyen a expedicions portugueses i holandeses “estratègia de selva”

    http://orbita.starmedia.com/~miltambores/Historia/

    Guerra de Quilombos, ventatja portuguesa

    ja que posseïen armament convencional

    Traducció de la llei en contra de la capoeira: "Dos, Vagos y Capoeiras" -- Art. 402 - Practicar als carrers o places públiques exercicis d'agilitat i destresa corporal, coneguts amb la denominació de capoeiragem (portar armes, lluitar o crear desordre, amenaçant a persones. Pena: Prisión celular de dos a seis meses.

    Informació de la guerra Holandesa: www.artehistoria.com/historia

    http://www.angelfire.com/rnb/vidamarcial/

    Informació del Quilombo de Palmares del llibre de

    Benjamin Péret “El quilombo de Palmares”

    Mapa dels diferents “Quilombos” que va

    haver-hi a Brasil ( gran quantitat )

    http://usuarios.lycos.es/imperatriz/studies.html

    Informació del llibre “A som do Berimbau”

    Biografia de Bimba; extreta de diferents llibres,

    el principal “A Herença de Mestre Bimba” de Angelo A. Decanio Filho

    i pàgines web ( barreja )

    Retrat de Mestre Bimba

    http://somaie.vilabol.uol.com.br/qualeesp.html

    Fotografia del mestre Jao Pequeno

    http://somaie.vilabol.uol.com.br/qualeesp.html

    Fotografia de Mestre Camisa ( creador del grup ABADA)

    Cançó feta per Pastinha, font: “ A som do Berimbau”

    Pastinha va tenir molta importància en la música

    relacionada amb la capoeira

    Retrat de Pastinha

    Clarament es veu un joc més baix molt representatiu de la capoeira Angola

    Observem una capoeira més agressiva, amb un joc de patades alt, deduïm que ens referim a capoeira Regional

    Amb una samarreta (variada), un pantaló (blanc), i una corda (el teu nivell) ja en tenim prou, aquest tratge ens pot sortir per uns 45€ tot inclós.

    Pàgina oficial de l'Asosiació descendent de pantera

    http://www.capoeiracdp.com/

    Guía musical, font oral: professor Tico

    Cançó extreta de: http://members.tripod.com/~cuica/musicas.htm

    Chula extreta de: http://espanol.geocities.com/gca_ucn/musica.html

    Fotografíes extretes de www.google.es

    Nom del tipus de qualitats físiques extret de la

    url: http://www.deportedigital.galeon.com/entrena/capacidades.htm

    Nom de els noms de les qualitats psicològiques

    Extret de la url: http://www.mdkcoapa.com/Capoeira/Hoy.htm

    Fotografía del moviment Media Lua

    Definició de art marcial extreta de “En las artes marciales y en la vida”
    de Bermudez Arancibia, German
    de l'editorial Kier

    Definició de Rugendas extreta de

    la url: http://www.capoeirabahiana.com/

    Un exemple d'aquesta definició la podem trobar

    al llibre de Camille Adorno “ A Arte da Capoeira”

    Aquestes son les URL's que més he visitat

    Necessàries per buscar noms en Brasiler, fotografíes,

    dades de la història, etc.

    73

    Introducció

    Què és la capoeira?

    Història/Origen

    Què és un “Quilombo”?

    Origen dels “Quilombos”

    Mapa dels “Quilombos”

    El “Quilombo” de Palmares, una república federal

    Utilitat de la capoeira

    Significat de la paraula capoeira

    Història/Origen

    Història/Origen

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Origen

    Història/Origen

    Història/Origen

    Conclusió

    Història/Origen

    El “Quilombo” de Palmares, una república federal

    Tipus de capoeira

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Origen

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/En què consisteix?

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha

    Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Mestre Bimba

    Tipus de capoeira: Capoeira Regional/En què consisteix?

    Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Origen

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha

    Tipus de capoeira: Comparativa Regional i Angola

    Vestimenta

    Graduacions

    Graduacions

    Vestimenta/Graduacions

    Vestimenta/Graduacions

    Batizado/Què és?

    Instruments

    Història/Origen de la capoeira

    Història/Origen

    Conclusió

    Història/Origen

    Història/Origen

    El “Quilombo” de Palmares, una república federal

    Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Origen

    Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Mestre Bimba

    Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha

    Tipus de capoeira: Comparativa Regional i Angola

    Música, relació amb la capoeira

    Música, relació amb la capoeira

    Música, relació amb la capoeira

    Ordre musical en la “roda”

    Diferents tipus de cançons

    Diferents tipus de cançons

    Diferents tipus de cançons

    Instruments

    Instruments

    Instruments

    Instruments

    Instruments

    Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira

    Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira

    Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira

    Qualitats psicològiques que desenvolupa la capoeira

    Qualitats psicològiques que desenvolupa la capoeira

    La roda

    Cops/Moviments de la capoeira

    Cops/Moviments de la capoeira

    Cops/Moviments de la capoeira

    Introducció

    Introducció

    Conclusió

    Conclusió

    Vestimenta

    Cops/Moviments de la capoeira

    Història/Origen

    Bibliografia

    Bibliografia