Capitalisme i socialisme

Democràcia. Occident. Païssos socialistes # Historia del S XX. Capitalismo. Comunismo. Stalin. URSS (Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas)

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

T-17 CAPITALISME I SOCIALISME

Després SGM:

- a Occident Capitalista imposa model clssic de democrcia.

- als passos socialistes democrcies populars.

  • CONSOLIDACI DE LA DEMOCRCIA.

    • Victria aliada = triomf de la democrcia. Seus ideals = raons que justificaven intervenci en la guerra.

    • Majoria passos d'Europa Occ., van recuperar la normalitar democrtica ie ls passos venuts que havien vist interromputels seus rgims democrtics pel nazisme o feixisme van recobrar les seves institucions democrtiques. = ke Frana.

    • Durant postguerra, Alemanya i Jap, ocupats i sota administraci miliar fins a 1950, 1951 respectivament. Als 2, E.U va establir un sistema democrtic clssic que es va anar consolidant.

  • L'ESTABLIMENT DE DEMOCRCIES POPULARS.

    • Amb la victria aliada el 1945, l'exrcit sovitic tenia controlat Polnia, Txecoslovquia, Hongria, Iugoslavia, Albnia, Romania i Bulgria, tb la zona central d'Alemanya.

    • Aki no existia tradici democrtica, excepte a Txe., les seves poltiques es caracteritzaven x star lluny dels interessos socials.

    • Governs sorgits desprs de la guerra en aquests passos van passar a ser rgims dirigits per partits comunistes amb suport de la URSS, que volia crear un cord poltic de seguretat davant les potncies cap. De l'Eur. Occ.

    • Iugoslvia (mariscal Tito), nic pas ke va optar x un model de socialisme autogestionari, independent de directrius de Moscou.

    • El temor a l'apareixement d'una via alternativa al socialisme sovitic a algn altre pas de l'Europa Or. controlat per l'URSS, va dur a Stalin a organitzar una campanya contra els desviacionismes d'esquerra i de dreta, per depurar els nacionalistes i substituir-los per persones fidels al rgim de Moscou.

    2. ELS ANYS DAURATS DEL CAPITALISME

    • De 1945 a inici dels 70 passos capitalistes ms avanats experimenten expansi econmica continuada, fins a superar la crisi d'entreguerres. Crisi 1973, posa fi.

    • Desprs fi SGM, les arruinades econmies dels passos d'Europa Occ, contrastaven amb la 1 potncia mundial EUA.

    • EUA exerc hegemonia econmica sobre passos europeuis despres dels acords de Bretton Woods (1944) i adopt mesures d'ordre monetari i fiscal per regular sistema monetari i financer occ.

    • Progrs tecnolgic industrial S.XX, avenos en aeronutica, robtica i electrnica, la inversi en indstria militar i la utilitzaci pacfica d'energia nuclear = factor claus d'arrencada en creixement econmic.

    2.1 L'ESTAT DE BENESTAR

    • Mesura presa pels governs dels passos capit. desprs de la guerra va ser la intervenci estatal per a corregir els desequilibris dels sectors econmics.

    • Estableixen l'Estat de Benestar o Estat providncia = mesura efectiva per reestablir les economies dels passos europeus, protegir i garantir necessitats bsiques dels ciutadans: habitatge, metge i subsidi d'atur.

    • Fet a partir de directrius per implantar un sistema de seguretat social recollides en l'informe Beveridge (1942). Poltica seguida i implantada per tots els passos de l'Europa Occ.

    • s llavors quan les poltiques nacionals s'orienten a afavorir un alt nivell de demanda i ocupaci.

    • Governs de diversos estats es van ocupar de dirigir les inversions, per aconseguir creixement econmic per reconstruir les seves economies.

    • Aix, dcada dels 50 als passos occidentals l'estat assegurava als ciutadans un sistema de seguretat social amb una srie de prestacions. Es van afegir els drets poltics i i educatius aconseguits durant S. XIX i comenament XX.

    • Serveis oferits per l'Estat implicaven alts costos de finanament, satisfets amb pagament d'impostos pels ciutadans, proporcionals a la riquesa i ingressos de cada famlia. Podem dir, aix, ke l'Estat contribuia a la regulaci de la riquesa dels ciutadans.

    • L'expansi de l'Estat de benestar no va cessar fins la crisi econnmica. Des de llavors fins ara el governs continuen protegint als ciutadans, xo cada cop amb ms dificultat de finanament, aix obliga a retallar prestacions.

    2.2 EXPANSI ECONMICA.

    • Per fer possible el creixement econmic d'aquesta poca van haver de confluir un conjunt de factors demogrfics, poltics i socials, no tos els passos es van beneficiar per igual.

    • 1er, desprs d la guerra es produ un creixement demogrfic, augment d la natalitat tan gran = baby boom. Aix estimul la demanda de productes, inversi i producci.

    • Intervencionisme de l'Estat ms intens.

    • Seguint doctrines keynesianes i del New Deal nord-americ, les democrcies liberals van combinar el lliure mercat amb els de planificaci, per evitar crisis econmiques i aconseguir integraci de treballadors en societat d'elevat consum.

    • A + , potncies europees es beneficiaven de poder comprar primeres matries i fonts d'energia a mercats colonials a preu molt baix. Augment preus petroli (73-75) pos fi al consum expansiu del cru.

    • El canvi de l'estructura econmica situ nivells de pobl. agrria a l'entorn del 20% (1960), mentre s'an trasferint m d'obra cap a indstria i serveis, serveis els dominants. Terciaritzaci de l'econmia seguida d'una notable millora en el nivell de vida.

    • 3a rev. Ind, caract. per novetats cientfiques i tecnikes descobertes durant la guerra, estimulen la creaci i expansi de nous sectorsindustrials. Destaca naixement d'indstries elektronikes, kimikes, naixement de la informtica i utilitzaci d'energia nuclear, que va permetre automatitzar els processos industrials

    • La cooperaci entre Estats capitalistes permet establir bases d'1 rpida reconstrucci. Pla Marshall decisiu a causa de la seva importncia estratgica per a la reconstrucci industrial de l'Eur. Occ.

    • Des dels governs occidentals es va imposar una poltica econmica supranacional ( institucions x damunt de les nacions) que va permetre eliminar el proteccionisme rgid.Aix neix Acord General sobre Aranzels Duaners GATT, on s'acordava la supressio d'aranzels (1947). Apareix BENELUX + Alemanya i s'aconsegueix crear el CEE o MCE, el Mercat Com Europeu (1957)

    2.3 L'HEGEMONIA DELS E.U

    • E.U nic Estat bel·ligerant ke va sortir beneficiat econmicament de la SGM.

    • Desprs d'acabar la guerra i fins als 60, va exercir un domini econmic, controlaven meitat de producci mundial i bona part del comer internacional. A+, intercanvis duts a terme amb dlar.s

    • Les causes es trooben en el dinamisme de l'econmia nord-americana, que usava i controlava tecnologia punta i aplicava eficaos mtodes de gesti empresarial, aix dispara productivitat de les seves empreses

    • Per assumir els elevats costos d'investigaci i eliminar problemes de competncia, ews refor la tendncia a la concentraci empresarial formaci empreses gegants eu superaven el marc nacional: Multinacionals.

    • En akest procs, important i efica paper en Intervenci de l'Estat. Els programes de governs de pstguerra afavorien continuitat de politikies keynesianes.

    • En menor mesura k a Europa, E.U tb va crear poltiques de benstar pels ciutadans. Tant Truman com Eisenhower, Kennedy i Johnoson van aplicar programes de serveis socials, ke dinamitzaren la inversi, van tractar d'assegurar la plena ocupaci i van redistribuir la renda.

    • Durant 20 anys augmentaren els salaris i la possibilitat de feina i consum. Les enormes despeses militars a EU durant la guerra freda van obligar a desviar enormes quantitats del pressupost estatal i van contribuir a crear un complex militar industrial.

    • Conflictes bl·lics de postguerra paper dinamitzador de l'economia. Guerra de Corea, crisi dels mssils de Cuba i intervenci al Vietnam acompanyades d'1 boom econmic considerable.

    2.4 EL MIRACLE ECONMIC D'ALEMANYA I JAP.

    • Procs de reconstrucci postbl·lic x a les potncies derrotades va ser espectacular.

    • Ambds passos havien sortits arrunats de la guerra, amb grans prdues demogrfiques i destruccions materials.

    • ALEMANYA, Adenauer va promoure entre 49-63 un model econmic anomentat ordoliberalisme caracteritzat per l'estabilitat monetria, lliure iniciativa empresarial i llire accs a propietat privada. Explotaven la m d'obra immigrant procedent majoritariament de passos mediterranis.

    • Alguns dels factors d'aquesta recuperacio: inexistncia de despeses militars (inversions es poden destinar a altres sectors), i l'ajut econmic d'EU pel Pla Marshall (sobretot a Al.). QUADRE PAG. 273

    2.5 INTEGRACI ECONMICA DE L'EUROPA OCCIDENTAL.

    • Els passos d'Europa Occ. davant la polaritzaci i la dependncia econmica generada durant la postguerra, van establir poltiques d'integraci per superar les rivalitats entre els seus Estats i enfortir-se davant altres arees capitalistes desenv. com el bloc capitalista.

    • Primers passos a la integraci europea van ser econmics. Alguns passos europeus van promoure durant el 1948, la creaci de (OECE) Organitzaci Europea de Cooperaci Econmica. Objectiu: administrar ajuts ke rebien a travs del Pla Marshall.

    • Amb l'impuls de Monnet i Schuman es cre el 1951 (CECA) Comunitat Europea del Carb i l'Acer, per coordinar els 2 sectors bsics de la reconstrucci econmica europea. Va ser un xit i es va crear el clima idoni per prendre decisions comunes entre els Estats membres.

    Constituci de la Comunitat Econmica Europea.

    • 1957 es signa el Tractat de Roma Fr, Rep Federal d'Alemanya, It, Bl, Lux, i P.Baixos. Es va constituir la CEE, Comunitat Econmica Europea. Objectius:

      • Crear mercat com amb llibertat de circulaci de mercaderies, treballadors, serveis i capitals i unificaci de legislacions nacionals.

      • Establir uni duanera i eliminar aranzels intracomunitaris i qualsevol obstacle ke impeds comer entre passos membres.

      • Elaborar poltiques econmiques comunes pel sectors agrcola, pesquer, energtic, educaci i protecci del medi ambient.

    • Per garantir el compliment es creen institucions supranacionals independents ke defensaven interessos comuns i asseguraven pau i dileg entre Estat europeus.

    • 1960 es crea Fons Social Europeu. Objectiu: assignar fons per a l'ocupaci i la formaci professional.

    1969 estimula circulaci de treballadors per combatre atur regional i facilitar acords a la seguretat social.

    • Tb es van intentar coordinar les poltiques econmikes en una sola. Es va insistir en la poltica agrcola i industrial, s'eliminen barreres comercials entre passos membres.

    • Fi dels 60 primers smptomes de crisi de la CEE. Reconeguda a partir de 1973 quan la inflaci, els problemes monetaris i la competncia pels mercats van canviar la tendncia predominant dels ultims 25 anys.

    • Alhora R.U, Portugal, passos escandinaus i Sussa, creen el 1959 (EFTA) Associaci Europea de Lliure Comer per liberar el comer d productes industrials. Davant l'xit dels Estats de la CEE, R.U, Irlanda i Dinamarca demanen la inclusi en la Comunitat (1973).

    2.6 LES CONTRADICCIONS SOCIALS

    • Creixement econmic desps SGM a passos capitalistes i l'impuls de poltiques de benestar van esdevenir elevaci nivell de vida i consum i reducci de desequilibris socials.

    • Tb va haver contradiccions socials com la segregaci racial i les tensions socials i generacionals.

    Segregaci racial als E.U

    • Entre 45 i 75 a E.U es va triplicar la renda x habitant, tb el consum.

    • Es va parlar de societat d'opulncia, ke premiava el consumisme damunt altres valors.

    • Noms classe mitjana (67%) es va beneficiar d'akest creixement. Mentre k els sectors socials marginats (bosses de pobressa, grups socials no integrats) eren rebutjats per altres sectors de la societat.

    • Raa negra tb pateix les injustcies dels opressors de les minories racials.

    • Segregaci racial i marginaci social x part de classes mitjanes es fa evident i Johnson aprova el 1964 llei dels drets civils davant les mobilitzacions de raa negra.

    • Objectiu: eliminar la segregaci en mbit educatiu i llocs pblics, i millorar condicions laborals de la poblaci negra.

    • X aix lluitava Luther King en el anys 50 i 60, culmina amb la marxa sobre Washington (1963).

    L'agitaci social de 1968.

    • Desprs de la recuperaci econmica, la pau social a les relacions laborals es van trencant a Europa Occ.

    • Es generalitzen vagues i manifestacions obreres, reivindicaven la democratitzaci de les institucions i rebutjava qualsevol retallada de llibertat sindical i drets laborals aconseguits.

    • Protagonistes de la dcada: joves amb la moda, musica alliberament sexual i hippisme.

    • Revolta estudiantil de maig de 1968 a Pars. S'uneixen obrers.

    • Revoltes de Praga i estudiantils arreu del mn = smbol d'inconformisme jovenil davant les estructures burgeses i desekilibris econmics.

    • Revoltes = moviments amb significat antiautoritari, contra jerarquitzaci i competitivitat.

    • A la primaversa de Praga, estudiants diuen ke desitgen reformar el sistema socialista i donar-li un rostre hum i reivindicar la llibertat d'expressi.

    3. ELS SMPTOMES DE LA CRISI

    • Desprs 30 anys de creixement ininterromput, mitjans dels 60 s'inicia la crisi x:

    alts nivells d'inflaci i d'atur

    inestabilitat del sistema monetari

    retrocs en els nivells de producci

    • La crisi va agreujar els problemes tradicionals d les akonomies socialistes, va frenar el procs d'industrialitzaci. Tan sols van prosperar els passos exportadors de petroli, grcies als beneficis obtnguts amb l'augment unilateral del cri (1973)

    3.1 LA CRISI DEL SISTEMA MONETARI INTERNACIONAL.

    • Dcada 60 s'inicia l'aplicaci del sistema aprovat a Bretton Woods (1944) a partir del: - lliure comer

    - lliure mobilitat de capitals

    - tipus de canvis fixos basats en el patr or-dlar

    - autonomia de politikes ekonomikes nacionals

    • 2 meitat de la dcada es manifesten les insuficincies monetries del sistema. Algunes de les causes:

      • Manca de likiditat del sistema.

    Expansi del comer i moviment del capital = + elevat del previst desprs de la guerra. Provoca manca de liquiditat ja ke mitjans d pagament i financements eres insuficients. Es van estendre dlars sense tenir despeses d'or i es va perdre la confiana en el sistema.

    • Ineficcia del dlar com a patr de canvi.

    3.2 LA CRISI DEL PETROLI.

    • Mn occidental basava el seu creixement en una demanda d'energia derivada del petroli. Es comprava a baix preu a passos productors. Potncies colonials europees controlaven zones del Prxim Orient i del nord d'Africa, on tenien abundant petroli.

    • 1973 s'inicia la crisi del petroli, quan els passos productors van embargar el petroli a Estats ke havien recolat a Israel, van provocar un augment del preu del cru.

    • Afecta a l'economia de passos occidentals i marca l'inici d'una important crisi ekonomica.

    4. LA VIA DEL SOCIALISME REAL

    • Desprs SGM, URSS i passos d'Europa oriental van haver d'afrontar els seus problemes x reconstruir les seves economies.

    • La imposici sovietica i l'establiment de regims comunistes van determinar la via economica cap al socialisme.

    • Es nacionalitzen industries i es posa en marxa la col·lectivitzaci agrria.

    4.1 RECONSTRUCCI ESTALINISTA.

    • Stalin inici la reocnstruccio seguint el model de planificaci centralitzada. Al 4t pla quinquennal es destina gaireb 80% d'inversions a indstria pesant i transport ferroviari.

    • Tb activa campanya de propaganda socialista, on s'stimulava a obrers a presnetar iniciatives per elevar la producci.

    • Resultats espectacular: superaci en els nivells de la indstria pesant i mecanitzaci de fbrikes. Es creen indstries punta (x fer armament) i amb els avenos tecnolgics es fabrika la 1 bomba atmica (1949)

    • Sector agrari fracs, degut al tipus climtic, poltic i psicolgic.

    4.2 DESESTALINITZACI I DESENTRALITZACI

    • Stalin mor 1953.

    • 1956 Celebraci XX Congrs del PCUS. Kruixtxov critica l'estalinisme per la condemna del culte a la personalitat i denuncia els metodes repressius emprats i la poltica de confrontaci amb Occident.

    • Dcada 50, tot i ser l'URSS la 2 pot. mundial i haver consolidat el seu model implantat a Europa oriental, s'accentuen contradiccions i es desaccelera el creixement.

    • Principals problemes:

      • Marginaci indstria de bns de consum. En donar ms improtncia a industries pesants, s'oblida l'agricultura i industries de bens de consum, aix provoca desprovement de la poblaci, k n podia superar l'escassetat.

      • Escassa flexibilitat de la gesti burocrtica.

    • Inici etapa distensi amb capitalistes es fan reformes on s'aplika un nou sistema de planificaci descentralitzada, per millorar estructura economika d l'Estat i ke es veis manifestat al nivell de vida i consum.

    • A Europa oriental sovietitzaci de vida poltica i socialitzaci de la vida econmica. Destacar:

      • Planificaci centralitzada d'economia amb plans de curt i mitja termini.

      • Reforma agrria = col·lectivitzaci: repartiment de terres entre pagesos. S'organitza un sistema centralitzat amb intercanvis ciutat-camp, amb magatzems cooperatius i eliminant pagesos rics.

      • Industrialitzaci accelerada i foment d'industria pesant.

      • Creaci COMECON (Consell d'assistncia economica mutua)

    4.3 SOCIETAT DELS PASSOS SOCIALISTES

    • Tot i garantir l'abolici de classes socials, no tots van poder accedir = a educaci, habitatge i salari. Aix: administratius + ben pagats ke obrers manuals. Crear complexos industrials afavoria als directius vinculats a l'aparell de l'Estat i del Partit Comunista.

    • A +, el Partit va situar als seus membres en posicions privilegiades.

    • La burocrcia no es pot anomenar nova classe social aristocrtica, xo si conjunt diferenciat amb funcios dirigents.

    • Classe treballadora no es sentia identificada amb objectius del Partit. Tot i millorar l'accs a serveis mdics, culturals i socials, es trobaven amb escassetats.

    • Classes obreres desmotivades. Ni repressi laboral ni incentius econmics no aconsegueixen pujar productivitat.

    • Com a forma de resistencia no assistien a treballar o eren indisciplinats, va donar lloc a revoltes.

    4.4 ALTERNATIVES AL DIRIGISME SOVITIC

    4.5 VIA XINESA CAP AL SOCIALISME

    • Victria comunista de Mao Zedong (1949) va afectar al model ppolitic i socioeconomic es va acabar convertint en punt de referencia per passos del 3r mn

    Vídeos relacionados