Capitalisme i socialisme

Historia universal contemporánea. Siglo XX. Segunda Guerra Mundial. Postguerra. Capitalismo. Socialismo. Tercer mundo. Dualidad económica. Bienestar # Història contemporània. Dualitat econòmica

  • Enviado por: Irma Beneito Miquel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DES DEL 1945 FINS ELS MOSTRES DIES

TEMA 2: LA DUALITAT ECONÒMICA: CAPITALISME I SOCIALISME

1. LES BASES DEL CAPITALISME A LA POSTGUERRA: CREIXEMENT I BENESTAR

La II Guerra Mundial fou una sacsejada generalitzada que va afectar a la demografia, etc.

LA DEMOGRAFIA

Moriren 50.000.000 de persones, sent 4 vegades més morts que a la I Guerra Mundial sent d'ells, sols 18.000.000 soldats. Per països

  • L'URSS va tenir 26.000.000 de víctimes sent sols 8.500.000 soldats

  • Alemanya va tenir 6.000.000 de morts, sent 4.000.000 soldats

  • A Polònia moriren 600.000 de víctimes sent sols 300.000 soldats i uns 3.000.000 jueus. Va perdre un 18 % de població

  • De les 2.6000.000 víctimes japoneses, 1.600.000 foren soldats

  • Menys dels 300.000 soldats moriren de un total de 580.000

  • 200.000 soldats anglesos moriren d'un total de 365.000 víctimes

  • 1.500.000 de morts xinesos però aquestes dades oficials no són fiables

Hi hagueren en total

  • 35.000.000 de ferits

  • 3.000.000 de desapareguts

Participaren 64 països dels 5 continents afectant havent

  • Infraestructures destruïdes

  • Destrucció de la ramaderia

  • Camps de concentració des del 1936 havent-ne en total uns 900 on estigueren jueus, gitanos, opositors polítics, tec. Va haver certa culpabilitat de la població alemanya perquè si sabien de l'existència d'aquestos camps. Alguns intentaren mitigar-ho com la església catòlica (Pius XII). Els estats alemanys per paliar-ho feren legislacions on entre altres coses, és donaren indemnitzacions als supervivents o a les seves famílies

ECONOMIA

Els països firmants del OCDE obtingueren la victòria però patiren una greu situació a tots els aspectes.

Els sectors productius és vegueren afectats per

  • Morir la ma de obra que eren els homes joves morts durant la guerra

  • La destrucció de les instal·lacions i per això, la seva producció va descendir un 50 %

  • Descens de la producció agrícola en un 50 %

Els paisos s'hipotecaren per poder pagar la guerra i sobretot la Gran Bretanya on

  • La flota mercantil era un terç de la que hi havia abans de la guerra

  • Índex de consum és va reduir un 16 %

  • Hi havia 400.000.00 de deutes sent bona part d'ells amb els Estats Units

França vivia a una situació dramàtica perquè

  • La producció va baixar un 50 %

  • La haver un multiplicament dels preus a causa de la inflació

  • El congelament general dels sous

En general a Europa va haver

  • Un congelament dels sous

  • Un mercat negre extés

  • Una baixada de la producció

  • Un control estatal dels preus i de les matèries primàries

Els Estats Units vivia una situació diferent perquè la seva economia és va veure molt afavorida per conflicte a causa de la carrera d'armaments cosa que va provocar una millora de tots els sectors econòmics cosa que és demostra amb l'augment del 20 % de la producció durant la guerra.

El gran repte després de la crisi fou mirar cap a l'URSS i no cap als Estats Units sent la mateixa situació a la que estava Estats Units després de la I Guerra Mundial, optant per l'aïllament i per això tardaren en recuperar-se els països europeus. Aquesta actitut no la tingueren una volta acabada la II Guerra Mundial perquè s'implicaren al estar en joc el capitalisme i la democràcia cosa que de que ren conscients abans de la firma dels armisticis cosa que és veu a la preparació de la bases del

  • GAT

  • Fons monetari internacional (FMI)

Recolzaren al capitalisme perquè s'extenguera per les terres on estava aplicat el comunisme explicant

  • Que la greu crisi econòmica que és produiria desprès de la guerra ja que molt al contrari va haver un creixement espectacular

  • Els estats Units aprofitaren la II Guerra Mundial per fer el que havien desitjat que era reorganitzar la regles de joc per expandir el seu model a Europa i després, a la resta del mon

El capitalisme tenia unes tensions al seu si que no estaven provocades per la guerra sinó per qüestions de funcions perquè la guerra fou el cop de gràcia a una tensions arrastrades com foren

  • El debilitament global de un creixement econòmic estable cosa que fou preocupant quan els plans quinquennals de l'URSS tingueren bon resultats

  • La distribució de jerarquies al haver-hi una redistribució per la crisi que venia des de principis del segle XX tal com va passar amb França i Gran Bretanya. Amb el canvis, el nou líder van ser els Estats Units

  • El model de producció capitalista no era el únic al consolidar-se el socialisme gràcies de l'URSS (que volia expandir el seu model, sorgint la Xina)

  • La reducció del volum dels intercanvis i les relacions internacionals que al segle és feren de forma desorganitzada però al entrar en crisi, no és va substituir aquest sistema perquè a causa del proteccionisme, cada país anava per la seva banda. Buscaren un sistema de pagaments més fàcil pe`ro amb polítiques coordinades dirigides pels Estats Units

  • Els processos de descolonització afectaren al capitalisme per la dependència de les colònies del capitalisme no podia durar per sempre i per això va haver una descolonització massiva després del 1945 però el procés venia d'abans

La gran crisi esperada no és va produir sinó que va haver una gran etapa de

  • Creixement desconegut

  • Polítiques de benestar que garantiren una redistribució de la riquesa generada

  • Cert consens a la democràcia participativa

Entre el 1945 i l'actualitat s'ha segut una dinàmica però amb diferents etapes

  • Entre el 1945 i el 1950 fou una etapa de reconstrucció que va tenir la participació de l'ajuda americana provinent del Pla Marshall consagrant-se així la dualitat est-oest

  • Entre el 1950 i el 1953 és va produir el boom de Corea on desprès de una crisi econòmica americana (1948-1949), és va produir una guerra que fou una reactivació que va provocar un creixement tant als Estats Units com a Europa. Fou un canvi de ritme al ser un període de decisiu creixement

  • Entre el 1954 i el 1973 l'economia capitalista va tenir un gran dinamisme on la OCDE baix l'hegemonia americana, és va viure una edat d'or que va tenir un creixement sostingut i accelerat

  • Entre el 1973 i el 1985 és va patir una crisi a causa de la pujada del petroli com a resultat de la creació de la OPEP, sent una crisi energètica. A banda de l'economia, va afectar a les bases socials i econòmiques associades al

  • Tancament d'empreses

  • La reestructuració industrial

  • L'augment del atur

  • Etc.

  • Entre el 1985 i l'actualitat va desaparegut el socialisme i per això res ha impedit que el capitalisme haja creat un gran mercat mundial globalitzat definit per factors que s'han consolidat a finals del segle XX però les bases són molt anteriors com són

  • La globalització econòmica

  • La integració econòmica amb espais regionals per simplificar les relacions

  • La recuperació de les doctrines neoliberals que intenten apartar el estat perquè el mercat i les seves regles siguen les que imposen les condicions i per això el capitalisme

  • No ha oblidat les crisi periòdiques de curt termina

  • No han disminuït les diferències

  • No s'han donat passes par acabar amb la pobresa

L'ÈPOCA DE CREIXEMENT (1954-1973)

Els perfils d'aquestos anys són

  • Un creixement econòmic molt elevat no conegut a altres períodes històrics. Fou més estable i general al afectar a tots els sectors econòmics i a tots els països rics

  • Inflació molt controlada que és va moure entre el 3 i 4 %

  • Un atur molt baix situat entre el 1.5 i el 3 %

  • Un creixement espectacular del volum de consum

  • Un major intervencionisme estatal

Les causes del creixement foren

  • El increment demogràfic

  • Unes taxes elevades de inversió i de creixement del capital ja que el deteriorament de les pautes productives va fer necessària una renovació i per això els països rics invertiren a la tecnologia però amb una diferent font d'alimentació. A causa de la gran inversió, va haver una relació positiva de creixement sobretot a

  • Automobilística

  • Els materials de transport

  • La construcció

  • La industria de consum

  • La petroquímica

  • Al armament

  • La renovació energètica al haver un canvi perquè

  • Va haver un augment de la demanda i el consum havent un percentatge de fins al 45 % als països rics

  • El predomini del petroli que va substituir al carbó de forma progressiva al ser més fàcil d'extraure, tenir més rendiment calorífic i ser més versàtil. L'augment de la demanda ha tingut problemes com simetria l'asimetria perquè els grans països consumidors no són productors, menys Canada i els Estats Units i per tant hi ha una dependència dels països productors. Era una energia més barata al arribar a valdre 2 dòlars el barril

  • L'aplicació de la ciència i la revolució tecnològica

  • La producció en massa i les noves formes de organització interna de les empreses s'han produir al aplicar la tecnologia a la producció i per això els productes cada vegada estan més estadaritzats cosa que també passa als els instruments i les tècniques productives , cosa que afavoreix a la semiautomatització. Açò ha tingut efectes negatius (al provocar el absentisme laboral o una nova relació entre els empresaris i els treballadors) i positius

  • Els canvis a la gestió empresarial al introduir-se novetats com

  • Dividir-se la producció en unitats diferenciades

  • No hi haja una relació dels treballadors amb el propietari sinó que la tenen amb treballadors de major nivell

  • El control siga més deshimanitzat

  • Unes noves pautes de consum al estar dirigit més als consumidors

  • La intervenció estatal

  • L'expansió comercial internacional

La globalització fou possible per

  • Les polítiques posades en marxa a partir del 1945

  • El Pla Marshall que va viabilitzar al capitalisme al imposar-li els Estats Units les regles de joc a Europa, plantejant açò acabar amb la insolidaritat econòmica perquè és passaren a buscar solucions generals per acabar amb el capitalisme a través de un estat social

EL INCREMENT DEMOGRÀFIC

Als països rics fou espectacular a causa de

  • El fenomen del baby-boom

  • L'emigració cap a Europa de població de les colònies, Europa del est i del nord de Àfrica

Va permetre la ampliació de la força de treball.

Fou espectacular al haver un augment entre el 1950 i el 1970 amb taxes de fins al 60 %.

Va augmentar per

  • L'augment natural de la població desprès de un període de crisi

  • La influència de la emigració

  • La incorporació massiva de la dona al treball

  • La política activa de treball

  • La reducció del atur

  • La reconversió de la població agrària a una estructura on dominava el sector serveis

  • Una població laboral més qualificada per una major política de formació professional, tenint més preparació

L'APLICACIÓ DE LA CIÈNCIA I LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

L'augment de producció va estar lligat a la millora de l'assignació de recursos cosa que va estar associada a

  • L'aplicació de la tecnologia

  • L'aplicació de noves formes de producció

Després del conflicte la tecnologia bèl·lica va passar al terreny civil aplicant-se a

  • La electrònica

  • Els nous metalls

  • Etc.

La va passar la industria militar a tots els sectors però sobretot la industria, fent que la ciència siga un braç més de la producció cosa que ha tingut aspectes

  • Positius com el gran esforç inversor

  • Negatius com que per estar a mans privades, hi haja una concentració a les multinacionals

L'AUGMENT DE LA DEMANDA

Els canvis a les pautes de consum estan lligats a la voluntat de

  • Produir més

  • Consumir més per ser una producció massiva que circula més i per això començaren a fer-se inversions a la publicitat o a la millora dels transports, deixant de ser sectors improductius

El model de la societat actual són els Estats Units del període d'entreguerres cosa que ha significat crear unes necessitats de consum massives basades a

  • La separació física del lloc de treball, la família i el oci

  • Totes les famílies deuen de tenir una vivenda confortable, provocant una construcció massiva de vivendes tan estandarditzades (als baris perifèrics) com residencials (pels sectors benestants), implicant una millora als transports i a les carreteres

  • El fet de que la vivenda siga un refugi on s'obliden les penalitats, obligant a tenir electrodomèstics de vida molt curta per estar fets per durar poc temps

  • Haver productes de consum de domèstics com el oci o la cultura on tot és puga vendre i comprar a banda de ser accessible per tota la població

Aquest consum no haguera segut possible sense la voluntat del capitalisme que és va transformar al haver

  • Polítiques salarials que incentiven el consum al per exemples, posar més barats els productes que fan els mateixos treballadors

  • Acció estatal per intentar que els rendes més baixes pugen consumir a través de polítiques com la del salari mínim o la proliferació de serveis socials garantits

  • Una canalització de crèdits cap al consum derivat per part dels sectors productius

  • Crèdits pel consum derivat a través de crèdits o el pagament aplaçat

Açò ha permès

  • El creixement de la demanda

  • Que un sector de l'economia és dedique a aquesta funció concreta

Açò ha tingut efectes negatius com són

  • La domesticació de la classe obrera

  • La política de consum siga una icona

Ha segut la victòria del estil de vida americà.

LA INTERVENCIÓ ESTATAL

Abans del 1945 els ministeris és reduïen als de

  • Guerra

  • Justícia

  • Administracions públiques

  • Foment

Però al donar-li el capitalisme van créixer perquè certa doctrina li donava un paper clau per sortir de la crisi perquè creien que sense ell no és podia superar, donant-se açò al 1929 quan gràcies al govern americà, Estats Units va sortir ràpidament de la crisi. Però aquest paper li'l van donar

  • El nazisme al Hitler que va invertir per poder superar la crisi dels anys 30

  • El feixisme

Per aconseguir la reconstrucció econòmica i tenir un determinat consum, els estats europeus després de la II Guerra Mundial, considerant açò els historiadors com un fet fonamental que va provocar realitats com

  • El paper estatal fora més important a l'economia fins arribar a ser un 50 % del PIB a alguns països europeus

  • La canalització de inversions

  • La augment espectacular dels funcionaris

  • El augment de la despesa pública destinada a la Seguretat Social o a les inversions públiques

És una presència necessària per funcionar el capitalisme al reduir els costos del capital privat al

  • Fer inversions públiques

  • Finançar l'educació

  • Subvencionar part de la investigació científica i tecnològica

  • Tenir serveis dotacionals com la vivenda o la sanitat

  • Intervenir a les polítiques sociolaborals

  • Ser la demanda agregada al ser el motor de consum

L'EXPANSIÓ COMERCIAL INTERNACIONAL

El dinamisme de la postguerra és va deure al ràpid creixement de la demanda i dels intercanvis.

Han contribuït a aquest creixement entre altres coses una política de alliberament de les relacions comercials al haver

  • Una modificació a les regles a través de les institucions internacionals com és la GAT on és llevaren barreres aranzelàries, sent un comerç més lliure regit per la oferta i la demanda. Va arbitra

  • Uns mecanismes internacionals que alliberaren les relacions comercials entre els països rics

  • Va arbitrat rondes entre diversos països

  • Va arbitrar acords bilaterals

  • Un alliberament del sistema de pagaments amb un sistema dirigit pels Estats Units i per tant, la basa del creixement és el dolar. Al 1944 ja hi havia cert ordre a través de la conferència de Breaton-Buts que fou la reunió on és van concretar

  • El FMI

  • El banc mundial

  • Etc.

  • La cooperació i la integració econòmica com l'EFTA que va acabar amb les barreres duaneres entre els països europeus firmants

L'ESTAT DE BENESTAR

Entengueren que la recuperació de la política i la societat tenien que reflexionar sobre la situació pensant

  • Finançar l'educació

  • Certa integració econòmica seria bona a un futur per combatre al socialisme, començant açò els Estats Units exportant-ho a la Comunitat Econòmica Europea

  • Un intent d'homogeneïtzació baix una bases estable de un capitalisme diferent amb un estat diferent que tenia com a objectiu socialitzar democràticament a le smasses per evitar que les masses miraren cap al socialisme. Així va nàixer un capitalisme menys pur que anava cap a un estat interventor i més flexible, sent un model mixt al haver un repartiment dels beneficis més equitatiu entre tots els grups socials. Va consagrar a Europa (i sobretot al nord) l'estat intervencionista, assistencial, productor, consumidor i empleador. Era un estat de benestar amb mesures com

  • La racionalització dels impostos

  • El foment de la demanda

  • La canalització de les inversions

  • Etc.

És una política econòmica de gestió de la demanda.

Keanes va defensar un intervencionisme estatal per sortir de les crisis cícliques, sent l'estat el motor però mai va plantejar que el resultat fora una millor repartiment de les rendes i per tant, l'estat de benestar completa el pensament de Keane.

Designa un sistema social vigent a la societat occidental que implica la responsabilitat estatal d'assegurar unes mínimes bàsiques de protecció social a través d'esforços i institucions que tenen com a objectiu garantir a tots els ciutadans uns mínims serveis per garantir la supervivència social i sobretot, dels necessitats.

Hi ha 3 elements bàsics

  • Intervenció del estat a l'economia per mantenir un ple empleament o un màxim d'empleats

  • Previsió pública de serveis socials universals, incloent recursos per garantir les necessitat bàsiques

  • Educatives

  • De vivenda

  • Sanitàries

  • Familiars

  • Responsabilitat estatal per mantenir un mínim nivell de vida al entendre's com un dret social, garantint uns serveis assistencials basats a la renda com són un salari mínim o rebre pensions

L'estat de benestar és un dret social iguals que ho són els polítics, posant en pràctica unes polítiques no practicades fins llavors sent en terme general el percentatge dels pressupostos

  • Entre un 30 % i un 33 % dedicat a les pensions

  • Entre un 20 % i un 22 % a la sanitat i la educació

  • Entre un 5 % i un 6 % als subsidis socials

  • Entre un 6 % i un / % a les ajudes socials

L'historia recent ha marcat l'existència de 3 períodes

  • Entre el 1945 i el 1973 temps durant el qual quasi tots els països europeu compartien aquest model

  • Entre el 1973 i el 1985 afloraren els desequilibris al estat de benestar, acabant a una crisi sobre la seva supervivència cosa que va provocar tensions i problemes al seu finançament, veient-lo en perill en cas de que el capitalisme no creixera

  • Del 1985 a l'actualitat quan s'ha produït un trencament ideològic i una relativització del estat de benestar i per això sorgiren plantejaments alternatius com una gestió diferent on les empreses privades eren les encarregades de gestionar-les però seguint sent serveis socials

Va començar aplicar-se abans del 1945 però va començar abans però amb criteris diferent ja que Bismarck al 1871 fou el primer que va entendre que feia falta una política social molt paternalista per apartar a les masses urbanes del SPD però açò també ho va fer l'església catòlica.

A partir de la I Guerra Mundial és va plantejar la política social però de forma molt tímida al arribar a un 20 % cosa que contrasta amb la perifèria que als anys 70 cobria la seguretat social al 80 % de la població a banda de cobrir més aspectes i ser un servei universal.

A la II Guerra Mundial el debat fou major sent la carta de natura del estat de benestar un informe fet per Lord Beveridge al 1942 per iniciativa de la monarquia. A d'ell s'arreplegava la filosofia del estat de benestar en cas de guanyar ells el conflicte, convertint-se amb el catecisme dels polítics de postguerra però abans hi hagueren precedents.

És va generalitzar després de la II Guerra Mundial a tots els països occidentals pesar del tipus d'ideologia dels partits governants. Al socialitzar als sindicats, va haver una estabilitat econòmica i social i per tant, el malestar no existia.

No va nàixer al Estats units ja que és el país on més pobre és el sistema al abastar a molt poca població per no tenir seguretat social ni pensions públiques.

EL PAPER AMERICÀ

És important per entendre

  • L'estat de benestar

  • L'obertura del procés de integració econòmica

Havia ajudat als països europeus a través de la Llei de Prèstec o Lloguer abans d'entrar a la guerra per pal·liar els problemes alimentaris o de serveis socials.

L'administració americana al veure que les coses no milloraven, va buscar uan solució i per aixpo va plantejar una gran ajuda econòmica primer a Europa i després, a Àsia i els països americans.

El general Marshal al seu discurs exposava les necessitats d'ajudar a Europa per superar les conseqüències de la guerra per donar-liu confiança al futur i al capitalisme ja que tenien por de que s'extenguera el capitalisme fent-ho perquè el destí manifest dels americans ers defendre a les societats lliures. Els requisits per donar ajuda eren mantenir l'economia capitalista i la democràcia.

Aquesta política fou

  • L'entrada de l'economia capitalista a Europa però respectant les regles de joc americanes

  • L'establiment de un circuit de intercanvis que tenia com a fi evitar l'extensió del socialisme

  • La recuperació europea

  • Tenir una demanda de productes americans

Aquesta política va funcionar des del 1948, tenint com a organismes regidors

  • El organisme central instal·lat a Washington anomenat FAEK (administració de cooperació econòmica) que s'encarregava de viabilitzar els recursos

  • OECE era el organisme europeu de cooperació econòmica que tenia la seva seu a París on estaven reunits els països que rebien l'ajuda. Era entesa com una institució perpètua ja que volia organitzar l'economia europea aconseguint-ho al fundar-se la OCDE

Preveien tenir acords bilaterals on és fixava una ajuda anuals gratuïta al lliurar

  • Elements industrials

  • Aliments

  • Matèries primes

L'estat ajudat donava a les empreses o als agents econòmics, que tenien qye pagar-la amb uns diners que és destinaven a fer un fons de inversions públiques, previ acord amb els Estats Units.

Estats Units importava una productes destinats als mercats europeus que s'havien compromès a consumir-los.

Així els americans aconseguiren tutelar

  • Les inversions públiques

  • Les economies europees

Va crear un espai econòmic depenent el americà.

La campanya de propaganda presentava a aquest pla com una política caritativa però no amagava els seus interessos.

Els països europeus avaluaren les seves necessitats en 22.000.000.000 de dòlars per 4 anys però el congrés en va aprovar 17.000.000.000 dels que sols arribaren 12.000.000.000. concediren 1.100.000.000 a préstecs.

La conseqüència d'aquest pla fou una recuperació econòmica molt ràpida. Acabat el pla, seguiren ajudant amb diferents formules com el pactes bilaterals sobretot a matèria de defensa o per la concessió de uns territoris per fer bases militars tal com va acceptar Franco, obtenint a canvi als anys 50

  • La entrada a les Nacions Unides

  • Tenir un aliat fort

  • Rebre diferents tipus d'ajudes com aliments

EVOLUCIÓ A LA FASE DE CREIXEMENT

Els centres de l'economia continental europeus mostraren prosperitat a partir dels anys 50 però aquest miracle va tenir diferents dimensions a cada país com

  • La República Federal Alemanya que és basava a un mercat lliure prou liberalitzat a banda de una carrega fiscal reduïda cosa que els va permetre invertir

  • França que va tenir una línea dirigista de planificació a través de pals quinquennals. L'artífex fou Jean Monet amb el primer pla econòmic que va començar al 1950 amb la intensió de desenvolupar la indústria i sobretot, la indústria de bens de consum. Foren 6 plans que s'acabaren fins al 1973 on l'economia va créixer espectacularment al igual que el estat de benestar

ALEMANYA

L'artífex fou Herchard que fou ministre de Adenawer que el va substituir. Defensava un pla de mercat amb dosis socials però sense haver una planificació però aprofitant la fiscalitat i el crèdit per

  • Invertir a equipaments i instal·lacions

  • Ajudar a les empreses més dinàmiques

Va haver un augment molt controlat dels salaris.

Fou qualificat de miracle per ser un creixement espectacular.

JAPÓ

Com a país perdedor de la II Guerra Mundial, va necessitar un temps per reconciliar-se amb els Estats Units fent-se a través del acord de San Francisco on als americans per rebre ajuda econòmica, imposaven les mateixes condicions que als europeus.

Els conservadors governaren per fer acord entre el partit i la gran indústria per recuperar la política japonesa i obtenir creixement.

Va haver una planificació flexible al marcar uns objectius que permetien la iniciativa privada.

El capital venia de

  • El estat japonès

  • La iniciativa extrangera amb participació del FMI

  • Estats Units que va aplicar ajudes paregudes a les del Pla Marshall a Europa

Fou una economia amb una gran recuperació que va

  • Triplicar el PIB

  • Ser la tercera potencial mundial al 1968

Importava productes de

  • Siderúrgia naval

  • Electrònic

  • Petroquímica

  • Productes de consum

  • Automobilístics

No te matèries primes ni petroli i per tant, la crisi del 1973 va afectar molt al ser una gran aturada a la seva expansió cosa a la que respongueren amb una política d'exportació de capitals i plantes industrials, sobretot als Estats Units.

El creixement va coincidir amb la creació d'institucions econòmiques.

LA CRISI DELS ANYS 70

Ningú s'esperava que el capitalisme poguera superar una gran crisi.

A la crisi va coincidir

  • Un creixement del atur

  • Una inflació forta

  • Un estancament de la producció i de la productivitat

Els economistes tardaren en definir-la, fent-ho com la combinació de la inflació i del estancament econòmic.

Va haver indicadors de la crisi com foren

  • La desacceleració de les taxes de creixement a quasi tot occident havent inclòs un creixement negatiu. Va afectar tant a la producció com a la productivitat (PIB per hora i home)

  • Creixement més inestable i més dispers

  • Elevat atur sent la taxa mitjana de un 5'3 % sent més de dloble de l'època anterior però va rrivar fins al 20 %

  • Inflació disparada sobretot a partir del 1984 sent fins a un 14 %

Les causes d'açò foren

  • L'aprovisionament del petroli al ser un arma dels països productors àrabs i del tercer mon contra occident ja que augmentaren els preus per industrialitzar el país

  • L'estabilitat del model expansió estava molt marcada pels Estats Units (sinó creixien ells, tampoc ho feien els europeus) i la coordinació entre el creixement de la productivitat i la demanda, havent un increment paral·lel del sbeneficis. Podia ser aturar-la la productivitat o un augment dels salaris coses que és van donar a la crisi del 1968 on va haver

  • Un esgotament de la ma d'obra

  • Recesió americana després de la guerra de Vietnam

Açò va fer que una classe obrera més organitzada començara a demandar una política salarial molt més expansiva al voler participar dels beneficis dels anys anteriors, coincidint açò amb el naixement d'una nova esquerra.

ELS EFECTES DE LA CRISI DEL ESTAT DE BENESTAR

Els nous problemes del capitalisme provocats per la crisi feren que sorgiren crítiques al model de postguerra però sense canviar res. Hi hagueren crítiques a la política de Keane al qualificar-la de perniciosa ja que defensaven la política liberal i neoliberal que defensava la no intervenció estatal.

Açò no va minar el consens de postguerra i sobretot, el paper estatal a la política de benestar.

Qüestions com el creixement econòmic com el creixement econòmic o l'empleament deixaren de ser objectius primordials al ser substituïts per

  • El control de preus

  • La política d'equilibri pressupostari

  • La no existència de dèficit

  • Acceleració del procés de integració europea

  • Etc.

LES CRÍTIQUES DELS CONSERVADORS

Volien la reducció o reconversió del estat de benestar. Criticaven la intervenció estatal a l'economia perquè creen que qui devia assumir-lo era la pròpia societat.

Aquest pensament va tenia un gran èxit defenent-ho alguns economistes i intel·lectuals conservadors que formaven part la majoria de l'escola de Friburgo, sent ela més grans representants

  • Hayek que era un teòric de l'economia

  • Friedman que fou el gran assessor de les polítiques neoliberals dels anys 70

LES CRÍTIQUES DE L'ESQUERRA

El consens era un intent del capital per superar temporalment els conflictes socials i per tant, l'estat de benestar era una trampa davant del socialisme.

Davant del creixent dèficit proposaren

  • Una reducció dels incentius del capital ja que com la productivitat s'havia reduït, és tenia que reactivar als treballadors

  • L'aplicació de polítiques que feren més eficaç al estat

  • La reducció de la intervenció estatal però mantenint l'estat de benestar

ALTRES ARGUMENTS EN CONTRA DEL ESTAT DE BENESTAR

Altres raons en contra dels arguments foren

  • Que tal com estava no és podia mantenir amb al globalització al tenir efectes com que els estats no podien controlar coses com la política salarial ja que les empreses s'han traslladat als països pobres cosa que ha modificat el mercat del treball al crear atur i que l'oferta de treball siga més ampla ja que per la descolonització, s'en han anat a països més barats

  • Sorgiment de nous competidors que fabriquen de forma més barata com els del tercer mon

  • Política de subvenció pública que ha generat classes parasitàries, fent que la ma d'obra no tinguera incentius i una revolució de la classe mitjana al vore que l'estat assistencial el monopolitzaven les classes inferiors duent açò a un vot conservador

2. EL SOCIALISME

A partir del 1945 és va extendre per satel·lització dels països d'Europa central i oriental ocupats per tropes soviètiques a banda de la Xina i a partir del 1948 a la Xina passant després a alguns països africans i asiàtics després de la descolonització però diferenciant-se del capitalisme en

  • Que els mitjans de producció eren estatals

  • L'estat planificava i regulava tots els aspectes econòmics

L'objectiu de l'economia socialista era aconseguir una via no capitalista cap a la industrialització i el desenvolupament a través de plans que permeteren

  • La consolidació de la base material

  • La millora de les condicions de la vida de la població

L'URSS fou el referent dina del socialisme a través de

  • La inversió de capital

  • L'ajuda

  • La cooperació

  • La creació del COMECON al 1949

La revolució bolxevic del 1917 no complia les condicions que va imposar Marx perquè era un país molt retardat i és suposava que tenia que fer-se a països desenvolupats on el capitalisme tenia contradiccions.

Una volta triomfant, Lenin considerava que al marc de la guerra i la derrota del nazisme, triomfaria també a Alemanya i després s'extendria a la resta del mon però a principis dels anys 20 s'en va adonar de que no triomfaria a més països i per això al partir és va dividir entre

  • Trotsky i els seus que defenien que si que triomfaria

  • Lenin i els seus que defenien que no triomfaria a altres llocs i per tant hi havia que consolidar-la al transformar l'economia i la societat russa per demostrar que el model servia, sent la forma més ràpida de fer-ho una ofensiva contra el retard econòmic i la ignorància a través de una ràpida política de industrialització. La formula usada per Lenin era

  • Una planificació estatal centralitzada

  • Els mitjans de producció estatals

Marx i Engels mai parlaren de que tenia que ser l'economia socialista iper tant el sistema ha anat articulant-se de forma molt improvisada i contradictòria plantajant-se l'economia de guerra però a partir del 1921 va haver una política diferent que era la NEP (nova política econòmica) que era una tornada a una economia mixta on

  • És respectava la iniciativa privada

  • Certs sectors estaven a mans privades

  • Estat controlava la gran indústria, el comerç exterior i la banca

Va possibilitar una recuperació i una consolidació però el perill era que l'avanç del mercat als sectors vinculats al mewrcat generara un esperit capitalista que afectara al estat i per això l'alternativa d'Stalin fou al construcció de una nova societat a través de la industrialització des de l'estat cosa que implicava una segona revolució política imposada des de l'estat controlat pel partit cosa que exigia un lideratge molt fort del partit, grans sacrificis i la imposició d'objectius molt inasumibles.

Va triomfar al 1927 al PCUS i al poble la opció leninista.

Per aconseguir la independència respecte del exterior imposaren una planificació centralizada, sent l'inici dels plans quinquennals la

  • Industrialització forçosa

  • Col·lectivització agrària

Fins al 1941 va haver 3 plans

  • Entre el 1928 i el 1932 que volia aconseguir que l'URSS fora una economia industrial

  • Entre el 1933 i el 1938 volien accelerar la tecnificació

  • Entre el 938 i el 1941

Entre el 1941 i el 1945 la invasió alemanya i els efectes de la guerra obriren una economia de guerra amb certa flexibilitat però a partir del 1945 ja existia una alternativa al capitalisme ja que els 3 plans quinquennals demostraven que funcionava però no tenien en compte els costos socials.

Després del 1945 hi hagueren tímides transformacions amb 2 etapes

  • Del 1945 fins mitjans del anys 70 on l'economia soviètica amb Stalin i Krushev va créixer fins al 1973/1975, vivint un període paregut al del creixement del capitalisme

  • Entre el 1973/1975 i el 1989 presidida per la crisi del 1973 i les limitacions del sistema a causa del procés de modernització, sent una etapa d'estancament i de crisi profunda. Van intentar sortir d'ella a partir del 1985 al tornar a la NEP imposada de nou per Gorbachov

Sobre el socialisme hi ha 3 qüestions fonamentals

  • Si fou un sistema alternatiu o unes respostes a problemes socials i polítics molt concrets. Hobabawn creu que com a utopia que era, depenia de la seva capacitat de combatre amb el capitalisme però amb uns desavantatges i per tant no era una lluita de iguals i sobretot quan el capitalisme era post-industrial quan no va poder lluitar contra ell ja que la base de la modernització industrial era retardada i per tant, duien un pas diferent. Fou alternatiu fins als anys 70 però després fou retardat i poc competitiu. La crisi els va afectar quan la guerra freda va obrir una etapa d'obertura, demostrant els signes de debilitat. Articulava l'economia, la política i la ideologia i per fer reformes, feia falta independitzar cada element cosa que era difícil al URSS

  • Ha guanyat el mercat com a principi regidor i com a únic principi? La població no estava disposada a fer sacrificis però sense posar fi als problemes del països ex-comunistes al tenir una gran inestabilitats perquè

  • No s'havia passat mai de una economia planificada a una capitalista cosa que ha segut difícil a banda de no tenir resultats satisfactoris per tots sinó sols a una petita part

  • Ha generat una gran corrupció

  • L'economia de les repúbliques ex socialistes no és un mercat pur ni tan sols a Europa

  • La planificació econòmica va accelerar molt la modernització dels països agraris molt retardats coincidint amb l'època daurada del creixement capitalista. A la crisi del anys 70 va coincidir la socialista i la capitalista però amb la diferència de que l'URSS va tenir problemes per superar-la cosa que no va passar a la Xina. Les causes del fracàs del socialisme foren

  • L'important era la quantitat produïda i per això no és va innovar

  • La buracratització fou la causa del èxit inicial però fou la clau del esgotament

  • No preocupar-se pels mitjans ni per les necessitats de la població provocant una fugida dels consumidors del sistema cosa que va crear una economia submergida

  • El benestar és produïa una vegada complits els objectius

  • Les elits no és renovaren, provocant això els inicis de la corrupció i la ineficàcia

  • La centralització i la burocratització eliminaren la responsabilitat i la iniciativa individual

1945-1973/1974

Després dels efectes provocats per la guerra, la reconstrucció va consolidar al socialisme a l'URSS que tenia una economia molt industrialitzada.

Va cobrar les reparacions de guerra als països perdedors.

Hi hagueren més plans quinquennals com foren

  • El desenvolupat entre el 1946 i el 1950, aconseguint al 1947 el mateix nivell de producció que els anteriors a la guerra

  • Entre el 1951 i el 1955 va mostrar algun dels punts dèbils al haver

  • Cert retard de la indústria lleugera respecte de la pesant

  • Fracàs de l'agricultura col·lectiva al tenir un ritme lent de creixement fins no poder abastar a la població a alguns moments

  • Pes excessiu de la burocràcia i els despeses militar al PIB

  • A la mort d'Stalin al 1953 Krushev i altres líders plantejaren una certa flexibilitat tant política com econòmica cosa que á va veure al sisè pla (1956-1960) al qual va canviar al haver una línea molt més flexible a l'agricultura on podien vendre els excedents si és complien els objectius. És va aplicar una descentralització dels plans als comitès regionals

Però al 1956 a alguns països socialistes hi hagueren revolucions reformistes que anaven més enllà del que plantejava l'URSS i per això tingueren que sobmetrer-los, provocant l'entrada en vigor del pla i per això els intents reformistes és quedaren en paper mullat.

En termes generals fou una etapa de creixement amb un debat no resolt (entre una economia centralitzada i descentralitzada) i per això l'economia va patir molt pocs canvis cosa que impedia donar una resposta ràpida havent per això una etapa de realentització.

1973/1974-1989

Patia símptomes d'estancament al entrar amb Bresnev amb que és va produir una crisi econòmica i política que fou especialment roïn entre el 1982 i el 1987.

Els problemes foren

  • Una gran burocratització necessària del sistema que és suportava a un moment de creixement

  • Una manca de flexibilitat de l'estructura econòmica

  • Una excessiva atenció a la producció de maquinària al estar lligat a una política militar molt expansiva al context de la guerra freda, desatenent als bens de consum

  • Una pèssima distribució interna dels productes

  • Una fracàs de la col·lectivització forçosa de l'agricultura

Del creixement espectacular va passar a un progressiu desmoronament a pesar de les reformes de Gorbachov per

  • Incorporar incentius

  • Introduir pautes de mercat a l'agricultura

  • Democratitzar la planificació

Però açò significava que el PCUS tinguera menys control però fou massa tard perquè els masses entre altres coses, reclamaven una nova economia cosa que va precipitar una estructura del sistema que al 1989 és va extende a la resta d'economies socialistes per les revolucions de vellut a la segona meitat del any, fent que caigueren ràpidament perquè s'havien instaurat per una invasió russa i per tant, tenien suport popular.

Fou una crisi d'estructura del sistema que al 1989 és va extendre a la resta d'economies socialistes per les revolucions de vellut al segon terç. Caigueren ràpidament perquè foren imposades per l'exèrcit dels països retardats del est d'Europa i per això usaren el model soviètic per buscar una via no capitalista per desenvolupar-se i industrialitzar-se per

  • Passar a mans estatals els mitjans de producció fent-ho entre el 1945 i el 1947/1948

  • Imposició de un patir únic

  • La construcció del socialisme però tenien que fer-se reformes ineludibles com la nacionalització de les indústries més importants com foren

  • La indústria pesant

  • Les infraestructures

  • La mineria

  • La siderúrgia

  • El sector energètic

  • La indústria lleugera

  • Les finances i els bancs poc a poc

  • Bona part del sector comercial

  • La col·lectivització agrària perquè els governs de postguerra plantejaren problemes ja que volien fer una gran reforma agrària que intentava sobretot repartir els latifundis entre las famílies camperoles, esperant amb aquest a mesura que hi haguera un avanç agrari sense estar massa fraccionada. A partir del 1948 optaren perla col·lectivització agrària per campanyes d'expropiació i l'enfrontament de petits camperols amb els mitjans fiscals. S'imposaren les granges col·lectives i les estatals però els resultats no foren molt bons

  • El COMECON que dirigia les polítiques econòmiques presses pels governs

  • Una planificació central per programes o plans pareguts als soviètics

Entre el 1950 i el 1857/1959 va haver un període de gran creixement econòmic però a partir del 1975/1979 fins al 1989 va haver una crisi i un col·lapse fins deixar de créixer.

Fou una transformació radical perquè de ser retardats, en poc temps foren economies molt dinàmiques on l'industria va créixer espectacularment.

Les característiques del sistema foren

  • Un creixement extensiu ja que tant a aquestos països com a l'URSS seguiren un desenvolupament basat a un creixement extensiu que estava basat a una ampla disponibilitat de recursos

  • Naturals

  • Financers ja que l'estat controlava les finances i els bancs i per tant, tenia diners per invertir. Els llevaven part del sou als treballadors i limitaven el consum per destinar-les a fe inversions

  • Humans al produir-se un creixement poblacional i per tant l'estat podia usar els màxims recursos laborals possibles per garantir la màxima producció possible cosa que implicava

  • Un augment de la jornada laboral

  • La participació massiva de la dona a tots els sectors

  • El desplaçament obligat de la població cap a llocs on és necessitaven treballadors, sent un fet forçat per l'estat. Va modificat l'status quo cosa que va tenir efectes molt negatius a la població

  • Doctrina stajanovista que implicava treballar dissabtes i diumenges quan era necessari

  • Ús de ma d'obra d'estudiants al estiu

  • Etc.

  • Una vocació industrial al representar més de un terç de l'economia nacional i per això la major inversió és donava a la indústria de bens de consum però mantenia desequilibris sectorials a favor de la indústria bolcada a la producció d'equipaments i per tant, desatenia la dels bens de consum i la lleugera

  • L'elevat cost social podia provocar un esgotament perquè entre altres coses, malgastar els recursos a banda de no prestar massa atenció a la innovació ja que no importava la productivitat de la indústria sinó la productivitat per treballador

Els problemes del socialisme eren

  • Un retard a la innovació tecnològica, sent-ho sols al aspecte militar

  • Descompensació entre el treball i la disponibilitat de producció però tenia un límit. El nivell de vida va millorar espectacularment al principi quan els estats oferien una serveis gratuïts que en principi funcionaven molt be ja que compensaven els grans sacrificis però quan el sistema va mostrar signes d'esgotament, l'augment de l'economia nacional no és reflectia als sectors socials

Als anys 60 ja era un sistema molt rígid, sent incapaç l'URSS de seguir a una políticastalinista però després de la mort d'aquest calia reformar-lo per ser un model de creixement intensiu però calia reformar-lo cosa a la que els dirigents tenien por ja que podia debilitar el sistema i el seu control, cosa que va propiciar que les reformes foren imposades des de fora.

Els primers en plantejar la reformes foren els països del socialisme reial a 2 onades

  • Als any 50 fou promoguda per Iugoslàvia. Plantejava una alternativa al socialisme al ser un sistema econòmic més descentralitzat al proposar una autogestió amb consonància amb el model polític diferent que va provocar la primera divisió socialista però aquesta proposta va provocar el seu desprestigi. A partir de la mort d'Stalin hi hagueren a Rússia tentatives de reforma als plantejar petites reformes econòmiques que liberalitzaren el sistema central cosa que fou aprofitat per altres països per plantejar reformes més atrevides com va passar a Polònia i Hongria

  • Entre el 1966 i el 1976 i sobretot al 1968 per la necessitat de revisar els mètodes de gestió empresarial i canviar el model extensiu cosa que va plantejar Dubcek a la primavera del 1968 però fou sufocada pel països del pacte de Varsòvia

Aquestes onades volien dotar al sistema de més flexibilitat econòmica. Volien

  • Descentralitzar les decisions

  • Introduir certa llibertat de iniciativa a les pròpies empreses

  • Certa tolerància a les activitats de les empreses privades

  • Una reforma prioritària de l'agricultura perquè no funcionava be. Demanaven

  • La autonomia de les granges estatals

  • Poder vendre les excedents de la producció una volta assumits els objectius

  • La descomunització de les cooperatives

Aquesta proposta plantejava quasi una economia mixta que milloraria el sistema pels incentius però provocaren molta resistència per

  • Ser un trencament de l'ortodòxia

  • Ser una crítica al sistema

  • El partit perdria poder i per això tenien por

Al esclatar la crisi del 1973 va haver un retrocés general de les economies socialistes no és feien les reformes necessàries i per això entre 1975/1979 i el 1989 el model de creixement és va estancar, va entrar en crisi i és va col·lapsar. Per açò deixaren de créixer i decreixien coincidint als últims anys del govern de Bresnev on l'URSS va patir un dessagnament i un empitjorament general de la situació.

La crisi és explicada per l'esgotament del model ja que era necessari un creixement extensiu perquè al temps aparegueren límits las recursos com als humans (al no voler treballar tant com abans) o els naturals (al esquilmar-los, tenint conseqüències ecològiques de llarga durada), estant la solució a la productivitat i una major inversió però no va ocórrer en part per la conjuntura internacional.

El resultat fou l'estímul ideològic inicial al no correspondre als serveis donats però aquest també és va perdre perquè no és va incentivar.

La crisi és va agreujar més al

  • Trobar-se economies asiàtiques que produïen més barat

  • Coincidir la crisi econòmica amb una crisi política i social

Tot açò va esclatar al 1989 quan és defensava una economia de mercat i una demografia formal. Gorbachov va intentar reformar el sistema però ja era massa tard a banda de que la població seguia als reformistes radicals que volien

  • La tornada a l'economia de mercat

  • La privatització d'empreses

  • Acabar amb el control estatal

Les possibilitats de reforma a un partit únic podia derivar a “plantejaments de bola de neu fregides” perquè

  • L'economia planificada i el partir perdien poder

  • Posaren les bases del fi del comunisme

Totes les reformes fracassaren perquè foren obligats a canviar-lo des de fora ja que el PCUS haguera perdut el control de la resta d'economies del socialisme reial.

XINA

Guarda diferències substancials com són

  • Era molt nacionalista

  • Els seus aliments foren

  • La pressió del imperialisme occidental que havia penetrat forçosament

  • Extrema pobresa del poble

Açò va passar a una conjuntura de

  • La ocupació japonesa

  • La batalla ideològica i nacionalista entre els burgesos (comitang) i el partit comunista

Mao Se Tung va consolidar una economia socialista de base moltb agrària però amb una intenció més de regenerar el país que per la ideologia i per això va tenir un camí diferent seguit al de l'URSS.

Va planificar l'economia l'economia centralment fent una col·lectivització ràpida de l'agricultura començant el primer pla al 1955 i al 1958 és va donar el “gran salt cap endavant” que tenia com a objectiu la industrialització del país seguint aquest model fins al 1976 però des de principis del anys 70 tenia símptomes d'esgotament per

  • La manca de incentius

  • La inversió en tecnologia era escassa

  • Una excessiva burocràcia que calia eliminar

  • Tenir la necessitat de tenir una economia basada a la producció

La mort de Mao (1976) fou el moment oportú de fer canvis però Den Xiao Ping va tenir que lluitar amb els ortodoxes (la banda dels 4) tenint que desplaça-los del poder i llavors, va poder controlar el poder i l'exèrcit. Açò fou possible al 1976/1977 possibilitant

  • Poder alimentar a la població famolenca al prendre mesures que va fer que hi hagueren incentius i per tant, estava garantida l'alimentació. És va aconseguir al

  • Modificar l'economia capitalista al obrir la porta a les empreses agrícoles familiars pel “sistema de responsabilitat” on aquestes eren les responsables però l'estat li donava els mitjans

  • Liberalitzar el comerç

  • Augmentar els preus

  • Les indústries passaren a mans dels treballadors, estant dirigides per una economia indicativa ja que sols els marcava els incentius

  • El despreniment per part del estat dels assumptes laborals

  • Augment dels salaris i els preus

Amb aquestes mesures les empreses

  • Produïen més

  • Estigueren a mans dels treballadors

  • Tingueren més protagonisme que les controlades per l'estat

Al 1987 és va celebrar el II congrés del partit socialista rus, ratificant-se la confiança a aquesta política reformista, obrint una experiència nova al acceptar les inversions a algunes zones costaneres que des de llavors tenen una economia de mercat però el perill estava a que amb aquest model demanaren reformes polítiques, especialment quan els partits comunistes europeus entraren en crisi. El debat llavors és va acabar amb el tall de la reforma política per part de Jiang Zemin i Ho Jintao. Al fallar la democratització i la transparència, els estudiants és manifestaren però foren brutalment reprimits.

Als últims anys s'han mantingut les reformes atrevides però

  • Mantenint el control de un partit comunista encapçalat per tecnòcrates però controlat per l'exèrcit que és el vertader nucli de poder.

  • Tenint illes capitalistes i sectors alliberats per no desprestigiar el sistema

QÜESTIONS SOBRE EL SOCIALISME

Són

  • Si fou un sistema alternatiu o una resposta a problemes socials molt concrets. Hobsbawn creu que com a una utopia que era, depenia de la capacitat de combatre amb el capitalisme però al tenir desavantatges no era una lluita de iguals, sobretot quan el capitalisme fou post-industrial quan ja no va poder fer-li front ja que la base de la modernització estava molt retardada i poc competitiu i per tant, duia un pas diferent provocant, sent un sistema alternatiu fins als anys 70. La crisi els va afectar quan la guerra freda va patir una etapa d'obertura , mostrant llavors signes de debilitat tant econòmics, polítics i ideològics però fer per fer reformes, feia falta independitzar cada element, cosa que era complicada a l'URSS

  • Si ha guanyat el mercat com a principi regidor del mercat, la població va passar a no estar disposada a fer els sacrificis pels socialisme fets pels seus pares ja que no havia acabat amb els problemes dels països, cosa que tampoc s'ha solucionat després ja que aquestos tenen una gran inestabilitat perquè

  • Mai s'havia passat de una economia planificada a una capitalista cosa que ha segut difícil a banda de tenir resultats satisfactoris sols per una petita part de la població

  • Ha generat una gran corrupció

  • L'economia de les repúbliques ex-socialistes no és un mercat pur cosa que tampoc passa a Europa

  • La planificació va accelerar molt l'economia a aquestos països que eren molt retardats agrícolament, coincidint açò amb l'època daurada del creixement capitalista. La crisi del anys 70 va coincidir amb la crisi de la socialdemocràcia però fou diferent a l'URSS ja que va tenir problemes per superar-la, fracassant a l'URSS per

  • A la planificació el important era el que és produïa però sense seguir les innovacions

  • La burocratització fou la causa del èxit inicial però també fou la clau del esgotament

  • No preocupar-se pels mitjans ni per les necessitats de la població cosa que va provocar la fugida dels consumidors del sistema, creant-se un mercat submergit

  • El benestar és produïa una volta complits els objectius

  • Les elits no és renovaren , provocant vicis com la corrupció o la ineficàcia

  • La centralització i la burocratització eliminaren la responsabilitat i la iniciativa individual

3. EL TERCER MON

El terme fou encunyat per un geògraf descriptiu francès.

Aquest mon és caracteritza per

  • Tenir una pobresa absoluta, general i crònica

  • Uns sistemes educatius inadequats però hi ha han tengut èxits perquè és l'objectiu prioritari dels governs del tercer mon, permetent reduir notablement el nombre d'adults analfabets a la volta que s'han duplicat les taxes d'escolarització. Però de totes formes, persisteixen els problemes com les taxes d'alfabetització molt baixes però el gran creixement demogràfic redueix el reforços educatius perquè l'augment dels xiquets escolaritzats no pot amagar el retard d'aquestos països ni la diferència entre el nivell secundari i el superior ni tampoc les taxes d'abandonament de l'escola sense acabar els estudis. Són sistemes educatius ineficaços per le'scassa actualització dels continguts, la manca de motivació, els problemes derivats de l'organigrama educatiu i la investigació escassament pràctica

  • Un sistema sanitari inadequat a causa de la insuficient despesa pública , el reduït nombre de metges i llits als hospitals, l'elevada mortalitat infantil o el precari subministrament d'aigua potable

  • Un creixement demogràfic espectacular al créixer un 2'2 % anual a tot el tercer mon, estant causat per el canvi que hi ha hagut els règims de fecunditat i mortalitat per aplicar-se les regles bàsiques higièniques, de vigilància de les malalties letals, les campanyes de vacunació i el reforçament de la xarxa d'hospitals i dispensaris. La precoç i matinera nupcialitat, la millora sanitària i el retrocés de les causes fonamentals de infecunditat han disparat les taxes de fecunditat tenint una mitja de 5/6 a Àsia i Amèrica llatina i 7/8 les dones africanes

  • Un creixent atur a causa de la infravaloració del treball ja que la gran extraordinària diversitat de governs impedeix qualsevol referència a un paradigma concret d'organització política. Huntington la divideix en 3 fases

  • Poca productivitat per la manca d'inversions

  • Subalimentació causada pel desmesurat creixement de la població i la desigual distribució de la renda. És un mal endèmic però s'ha agreujat pel retrocés de l'autosuficiència alimentària entre el 1978 i el 1989 al créixer els aliments per baix de la població. Tenen agricultura de baixa productivitat , una precària organització, ús de tecnologies antiquades i la incorporació de quantitats molt reduïdes de capital

  • Alta mortalitat infantil i l'alta natalitat

  • Poca integració nacional

  • Escassa o nul·la industrialització

  • Dependència comercial i financera del primer mon

  • L'absència de llibertats democràtiques ja que hi ha una gran diversitat de formes polítiques que impedeixen un paradigma concret d'organització política a aquest mon. Huntington el divideix en 3 períodes

  • Entre el 1945 i el 1962 va haver una democratització de diversos països per la descolonització massiva, suposant l'aplicació de constitucions copiades de les de la metròpoli

  • Entre el 1960 i el 1975 va haver un gir cap a models autoritaris, distingint entre diversos tipus

  • Els règims assentats en tradicions monàrquiques i feudals entre el Marroc i el regne d'Aràbia

  • Els sistemes d'aparença republicana i democràtica que són autoritaris, sent el poder un monopoli de una minoria social

  • Les dictadures militars producte de cops d'estat que suspengueren la normalitat constitucional

  • Les dictadures personals basades a la concentració de poder a un líder carismàtic que refusava tota oposició organitzada e independent

  • Les dictadures de partit únic que no tenen aparell de poder al tenir una ideologia totalitària, sent definides com a dictadures de desenvolupament. Tenen una ampla difusió a Àfrica

  • Els règims comunistes nascuts de revolucions nacionals i socials inspirades a la soviètica

  • Al 1975 és reemplaçaren certs autoritarismes per sistemes democràtics a Àsia i l'Amèrica llatina, la alliberació dels règims a altres zones i la pujança dels moviments favorables a la democràcia. Han ajudat a que la democràcia és difonga

  • Les derrotes militars, els problemes econòmics i la crisi del petroli sent factors que devilitaren la legitimitat del autoritarisme

  • El creixement econòmic mundial va augmentar els nivells de vida, l'educació i va expandir a les classes mitjanes urbanes

  • El viratge de l'església catòlica i de les nacionals al passar a defendre les reformes i no l'status quo

  • El canvi a la política exterior dels grans centres internacionals de poder

  • L'efecte “bola de neu” ofereix models per la transició democràtica

LA DIMENSIÓ ECONÒMICA DEL TERCER MON

Després de la independència formal, la dominació directa és va reemplaçar per la dependència derivada de la inserció a les estructures de l'economia mundial cosa que ha perpetuat el seu desenvolupament perquè els relacions desiguals del poder impedeixen el desenvolupament de l'autosuficiència, sotmetent-los a un creixement desequilibrat.

LA DEPENDÈNCIA COMERCIAL: EL DETERIORAMENT DELS TERMES DE INTERCANVI

La gran majoria d'aquestos països tenen una economia extravertida perquè l'activitat productiva està orientada cap al mercat exterior sent les exportacions més importants els productes alimentaris i les matèries primes i per això, els productes limitats és solen limitar a uns pocs productes sent a més de la meitat dels ingressos d'aquestos països provinents de un únic producte.

Aquesta estratègia te un elevat cost al dependre la prosperitat i de la decadència de un regió dels interessos del mercat exterior i per tant.

Estan pendents de les exportacions de bens primaris i per això hi ha hagut un descens a la seva participació al comerç mundial, constatant-se

  • El retrocés sostingut de les seves exportacions a causa de la aixa elasticitat de la demanda dels productes per exportar. L'existència de substitutius sintètics frena la pujada dels preus i per tant, hi ha un creixement de les barreres proteccionistes a l'agricultura dels països desenvolupats

  • El deteriorament de les relacions de intercanvi havent una significativa desvalorització de les exportacions bàsiques respecte als productes industrials importats

Els mecanismes del comerç internacional ajuden al endeutament del Tercer Mon.

LA DEPENDÈNCIA FINANCERA: LA PRIVATITZACIÓ DE LA INVERSIÓ EXTRANGERA

El saldo favorable al intercanvi comercial fou compensat per un important flux internacional de recursos financers en forma d'ajudes oficials al desenvolupament i inversió privada extrangera, per metent entre el 1950 i el 1970 que hi haguera superàvit.

Els mecanisme usats per donar-la són

  • L'ajuda oficial al desenvolupament donada a títol individual i per agències internacionals d'ajuda

  • La inversió extrangera privada és la donada per grans empreses multinacionals i els préstecs donats pels banc privats inetrnacionals

  • Els bancs comercials acumulen en forma de dipòsits el gros dels excedents monetaris de les classes dominats dels membres de l'OPEP, reemplaçant al mercat internacional oficial per obtenir préstecs. Va descendir als anys 80 quan la crisi i el atur dels països industrials va multiplicar els esforços per atraure als capitals internacionals

L'endeutament actual d'aquestos països és deu a 3 canvis substancials com són

  • La modificació de la natura de la inversió exterior i el protagonisme inicial de l'ajuda pública al desenvolupament, sent desplaçades pels fluxos privats

  • El canvi a les fórmules de finançament al disminuir les donacions i augmentar els préstecs

  • El enduriment a la concessió de préstecs al justar-los a les condicions del mercat

El flux internacional és converteix a una part substancial del problema.

Els canvis a la natura de la inversió exterior han inflat desproporcionalment el volum del deute del Tercer Mon sent el seu principal cost el reemborsament anual de una part del capital i dels interessos.

LA DIVISIÓ INTERNA DEL TERCER MON

La uniformitat estructural no implica que no hi haja diferències internes al haver divisions internes

  • Els països pobres a un informa del 1991 fet pel Banc Mundial incloïa a 41 economies agràries de subsistència per baix del nivell de pobresa, tenint taxes de creixement estancades o negatives i per tant, és sostenen pràcticament per l'assistència de l'economia internacional

  • Els països exportadors de matèries primes estan a un procés d'empobriment relatiu, sent 80 economies basades a l'exportació de 1 o 2 productes

  • Els països amb creixement industrial o els nous països industrials gràcies a un notable procés de industrialització i modernització han tingut un ràpid creixement econòmic, convertint-se en exportadors de manufactures. A ell s'inclouen

  • Brasil, Argentina i Mèxic responen al model de industrialització per substitució de les importacions. Tenen altes taxes de creixement junt amb un mercat intern demandant de productes industrials però estan fortament endeutats

  • Els Dracs Asiàtics (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur) estan basats a la industrialització per l'exportació de manufactures. La balança de pagaments és positiva i per això el deute exterior no és un problema i per això s'han convertit en exportadors de capital. És perfila el naixement de una segona regió a Tailàndia i Malàisia

  • Els països exportadors de petroli han disposat de grans recursos financers per la gran pujada dels preu del cru. És pot distingir entre

  • Els països amb poca població són estats rendistes al que pareix que no va afectar la baixada de preu del petroli als anys 80 al invertir de forma intel·ligent com els països del Golf Pèrsic i alguns asiàtics

  • Els estats fortament poblats estan en crisi després de la baixada dels preus al emprar els diners a aventures militars i per això van patir la fugida de capitals o el fracàs de la industrialització, explicant el endeutament d'alguns com Nigèria, Mèxic o Veneçuela

12

Vídeos relacionados