Canvi demografic (1900-1930)

Historia de España # Propietat mitjana. Moviment obrer. Condició femenina

  • Enviado por: Neusquick
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

El canvi demografic (pag 177)

- Entre el 1900 i el 1930 el nombre d'habitants a Espanya va augmentar casi un terç.

  • A Catalunya tenia un perfil desigual

Diferencies entre Espanya i Catalunya

- Espanya va disminuir la taxa de mortalitat i la seva natalitat era alta

- A Catalunya les taxes de natalitat i mortalitat es van anar reduïnt i per tant hi havia una tendència de debilitat demogràfica en relació amb el creixement natural.

L'esperança de vida en el 1900 era de 34,8 anys i en el 1930 era de 50 anys degut a la desaparició de epidèmies i per canvis econòmics que van permetre una alimentació més bona i millores en la infraestructura sanitària i d'higiene.

Durant aques període continua un fenomen iniciat al segle XIX i que avui sembla irreversible que es la lenta emigració de la població del camp cap als nuclis urbans sobretot Madrid i les ciutats més importants.

A Catalunya en el 1900 era un país d'emigrants la situació canvia als primers anys del segle XX a Barcelona i en els eixos del Llobregat i el Ter se situen les primeres industries que fa que la gent dels camps vingui a les ciutats de Catalunya i d'arreu d'Espanya. I això fa que en 30 anys la població és dobla.

A Espanya els focus principals són Madrid (la gent venia de Castella Lleó, de la Manxa, Granada, jaen, bilbao, sevilla... (pag 180)

El Camp i els seus problemes

- Entre 1898 i el 1931 Espanya continua sent un país agrícola.

- Durant el principi del segle XX el camp es va anar transformant encara que la gent anava marxant i la superfici cultivada i la productivitat (relació entre el valor produit i els mitjans o factors utilitzats per aconseguir-lo en un període determinat) van agumentar (1era Guerra Mundial 1914-1918)

El millorament del camp va ser degut :

- a la pràctica pel guaret

- l'augment de regadius

- l'ús d'adobs químics

- diversificació del productes patates, ametlles, cítrics (pag 182)

L'estructura de la propietat

La propietat a la terra a Espanya a principis del segle XX eren:

- el latifundi (el propietari feia el que volia amb les seves terres i si volia no les conreava)

- el minifundi (petit terreny)

- Propietats mitjanes amb arrendaments curts o llargs

-Aquest sistema convertia el conjunt de camperols espanyols en un grup socialment complex segons:

- propietari: petit propietari

gran propietari: - oligarquia de terratinents

- finques d'extensió mitjana

- No propietari: -arrendataris (contracte entre propietari de les terres i el pagès)

- parcers (pagament en especies)

- jornalers (reben un salari a canvi del seu treball) (Com que hi havia feines temporals als latifundis va fer que hi haguessin REVOLTES)

A Catalunya predominava la propietat mitjana, l'emfitensi (acord de sessió de terres a perpertuitat per sempre, a canvi d'una pensió fixa a un cens), i els contractes de rabassa morta (vinya): 40-50 anys de vida de la vinya. Duraven fins que 2/3 dels caps morien (+-40-50 anys). Alguns pagesos practicaven el sistema de capficats (le de la branca)

Les tensions al camp (pag 183)

- La tensió social va ser al camp andalús pq les terres eren latifundis hi havia molts jornalers i els terratinents no se'n cuidaven.

- Des de finals del segle XIX els camperols andalusos reivindicaven una reforma agraria (repartiment millor de les terres, oscilació de preus al mercat, demanda de millores salarials) es van fer vagues en èpoques de collita, crema de pallers, barricades.

- Pero l'Estat que va fer anar-hi la Guardia Civil i va declarar l'estat de guerra.

Els conflictes van ser violents entre 1917-1920.

- A Catalunya la 1era crisi fou al 1891 quan els ceps van morir a consequencia de la fil·loxera. Els pagesos van organitzar la 1era Unió de Rabassaires (1891)

Entre 1891 i 1896 van declarar “en vaga” algunes vinyes.

Fins 1917 període de pau

Entre 1917-1920 hi va tornar una situació de violència

1922 es va funda la unio de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya.

L'evolució de la Industria (pag 186)

- En el període de 1898-1931 hi va haver 3 canvis:

1.- la substitució progressiva del vapor per l'electricitat

2.- la concentració de la industria pesant al País Basc amb la creació dels Altos Hornos de Vizcaya el 1902.

3.- Diversificació del sectors (qúimic, navilier, paperer, mobles)

I ademes cal destacar la mineria

Però la industria té 2 inconvenients:

-dificultat en competir amb l'exterior pq tenen preus alts.

-debilitat del mercat interior espanyol creció d'arancels.

Conjuntes econòmiques (pag 187)

- La perdua de les colonies no va repercutir en l'expansió de la industria i de les finances, però va desaperèixer un mercat (textil català va kdar afectat) i també va suposar la tornada de capitals (diners)

Gracies a aquests capitals Banco hispano americano, banco español de credito

  • 1908-1912

  • 1919-1923

  • 1923-1929

    EXPANSIÓ CRISI dels obrers ...........

    -D'aquestes èpoques surten: - la Setmana Tràgica 1909

    - l'epoca del pistolerisme 1919-1923 - Estabilitat política de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

    - El fet més important en l'economia va ser:

    - La 1era guerra mundial (1914-1918)

    - inesperat agument del camp miners

    - augment de preus

    - agument de sous pero no compensats - vaga del 1917

    Al acabar la guerra i tornar a la normalitat crisis 1919-1923

    La industria catalana (1900-1923) (pag 189)

    Va tenir una baixada del 5'5% al 2'2% (1898 - 1913) degut a la dependencia del exterior. El cotó, carbó i màquinaria. El 1911 la industria es va alliberà del carbó i es van crear companyies productores d'enegia hidroelectriques (Barcelona-La canadenca.....) instalar fabriques lluny dels rius, ports on desembercava el carbó; va facilitar fer industries químiques, metalurgiques, l'automobilistica.

    A més dels guanys sobtats de la 1era guerra mundial va ser un estímul per a la renovació de tot i les industries familiars van passar a ser societats anònimes.

    Un cop acabada la guerra la industria catalana va tenir un període de crisis 1919-1923 i va tornar-se a orientar cap:

    1.- la dependencia del mercat interior.

    2.- retorn del proteccionisme

    3.- aranzels per limitar la competencia extrangera

    va fer que hi hagues una situació estable amb augments de salaris, i baixos preus, i una pau social.

    L'evolució del moviment obrer (pag 191)

    Madrid Construció i transport

    País basc Industria pesant

    Asturies Mineria

    Barna textil, electricitat i metalurgia

    Andalucia camp

    Condicions de vida

    A principis del s XX les families obreres vivien per subsistir vivien en llocs petits (Barna vivian 4 families/casa) en barraques vora el mar... desintegració social

    Immigrants Part l'antiga

    Burgesia l'Eixample

    Menestral poblets

    Classe proletaria zones industrials ODI

    - treballaven 10-12 hores diumenges també

    - no hi havia contractes

    - no hi havia higiene

    - no hi havia seguretat, ni atur, ni jubilació

    - no hi havia estudis (1902 a Barna hi havia 92 escoles)

    Els obres anaven a tabernes i no feien res

    - A poc a poc es va anar llegin diaris La publicidad, El diluvio, El productor.

    En aquesta epoca es formen els Ateneus i altres associacions.

    Les ideologies i els sindicats

    El moviment obrer espanyol -socialistaUGT

    -anarquista CNT

    A més hi havia el partit polític PSOE que 1910 va tenir representació parlamentaria i regidors en eleccions municipals.

    De la federació de les juventuts del PSOE al 1921 PCE

    Que es va adherir a la tercera internacional els que no ho van fer van fundar el PCOE que poc després es fusiona amb PCE.

    Del moviment anarquista es va fundar després de diverses coses la Solidaritat Obrera i d'aquí sorgí el 1911 el sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT)

    El 1927 es va fundar a Balencia la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

    Dinàmica social del moviment obrer (1898-1931)

    Tots aquests anys hi va haver-hi tensió social, els obrers es movilitzaren en vagues, manifestacions, barricades per parar les accions represives de l'exercit.

    El govern detenia - els dirigents obrers

    - tancava els diaris

    - tancava els locals

    - utilitzava la Guardia Civil o l'exèrcit amb canons i metralletes

    - En les vagues hi havia morts i ferits i els detinguts eren jutgats i condemnats pq la vaga era il·legal i a més locaut

    (pag 196)

    -A Catalunya el moviment obrer es pot dividir en 2 etapes

    1.- Abans del 1917 es reivindicaven asumptes de caràcter laboral (aguments de sou, prohibició del treball nocturn a les dones, dret a la vaga i jornada laboral de dilluns a dissabte en el tèxtil)

    2.- Després del 1917 una vaga general UGT + CNT predominava les referencies ideologiques.

    • El període més difícil fou entre 1919 i 1923 vaga de la Canadenca i després a altres fàbriques, es va practicar la vaga de la censura roja (no publicació notícies dels vaguistes desfaborables)

    • La vaga va durar 3 mesos al final van aconseguir:

    • Llibertat per 3000 detinguts

    • Readmisió als obrers vaguistes

    • Augment salarial

    • 3 d'Abril Madrid (govern 8h)

    Malgrat això el capità Joaquim Milans del Bosch no ho accepta i ataca i llavors va haver-hi molta violència i morts en tots els bàndols obrers, dirigents, patrons, encarregats, etc,... Es forment els Sindicats Lliures.

    • L'acció dels Sindicats Lliures dura 2 anys més (General Severiano Martínez Anido) els atemptats eren selectius i es va aplicar generosament la Llei de fugues (els disparaven quan fugien, la policia / Guardia Civil els deien que eren lliures i quan marxaven els disparaven)

    • Entre els assassinats obrers a Cataluya Francesc Layret, diputat republicà, advocat que havia defensat dirigents CNT Salvador Segri (Noi de Sucre)

    • La societat catalana vivia atemorida, la burgesia estaba espantada.

    • El cop d'estat de Primo de Rivera va parar una mica aquest tema.

    La condició femenina (pag 199)

    La inferioritat i la diferencia

    - Durant els primers anys del s XX la dona era un esser inferior al home intelectual.

    • Més endavant es va creure que la dona era diferent a l'home.

    • dona: sentiment efecte maternitat familia àmbit privat

    • home: raó consciencia mon laboral política / cultura àmbil públic

    • Per tant les dones enfocaven la seva vida professional a fer d'esposa i mare i l'educació era cap aquest objectiu.

    • -la dona gairebé no anava a la escola

    • estaven separats nens (llegir, escriure, comptar) i nenes (labors, religió, llegir, escriure)

    • l'accès de la dona a la universitat era molt difícil

    • Fou al 1910 que comença a canviar amb el govern de Canalejas.

    El treball femení

    • El treball fora de casa era mal vist només en cas de molta necessitat però no obstant això els tallers, fàbriques, el comerç, n'hi havia.

    • Però la dona sofria una triple discriminació:

    • Patia explotació = que el sexe masculí

    • Menys sou

    • A més tenia la feina de casa

    • La dona va participar activament en els moviments sindicals vaga 1913 i en alguns hi tenia presencia.

    La dona i la llei

    • On era més evident la discriminació femenina era en les lleis.

    • En el dret civil a Catalunya 1923 era obligatori obeir al marit.

    • -en el codi civil a tot Espanya a més l'homer era l'administrador de tots els bens de la dona i no podia vendre o comprar res sense la llicència del seu marit.

    • .en cas d'adulteri el tractament tb era diferent si el feia l'home o la dona. La dona no podia reclaramar res i si el feia la dona i inclus l'agafava “in fraganti” la podiar matar.

    • Fins al 1933 la dona no tenia dret de vot.

    Els primers símptomens de canvi

    • Durant els primers anys del s. XX van aparèixer els primers símptomes de canvi

    • Descens de la natalitat control de natalitat

    • La dona comença a accedir a àmbits públics i polítics (revist Or i Grana on destaca l'escriptora Dolors Monserdà, anarcosindicalista Teresa Claramunt i la Teresa Mañé)

    • Les reivindicacions de la dona van ser:

    • Dignificació al treball

    • Accès a la cultura i a l'educació (Caterina Albert (pseudonim de Victor Català) i Rosa Sensat.