Canigó; Jacint Verdaguer

Literatura catalana contemporánea siglo XIX y XX. Teatro catalán # Escena. Temps. Espai. Arguments. Personatges. Catalanisme conservador coetani

  • Enviado por: Yurena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

Cant I

El canigo es una muntanya emblematica del país, una linia que divideix als catalans d'una banda dels pirineus i de l'altra.

El Canigó s'inicia amb la presentació dels personatges, temps, acció i geografía.

Els personatges Tallaferro y Guifre han d'actuar segons els valors ideologics i estetics de la nació, que emana a les tesis del catalanisme conservador coetani, es troben al servei de la construccio de la catalunya catòlica. Gentil no forma part de la històeria documental sino q neix de la imaginario del poeta, enllaça amb el valor ètic de la conducta noble i galant. Gentil jove, aprenent a cavaller, encarna les noves formes de vida enfront les de tradició. El seu personatje dona pació i subjectivitat a l'obra, gran característica de la literatura al segle XIX.

Gentil vol formar part de la historia, vol ser cavaller, fa la petició amb un currículum que el fa el candidat ideal. Entra a cavaller a través del seu mestre de cavalleria, l'ermità, que li reafirma el model de guerrer i religiós.

A la capella té lloc el ritu del adobament, despres d'això el poema es torna natural, l'aplec de l'ermità. L'aplex plasma les tradicions populars i la bellesa de la natura.

Gentil i griselda s'enamoren, però es un amor prohibit, ja que griselda es de classe inferior a la d'un cavaller. Es pot apreciar una altra dualitat, l'ermità, amb les filles de la terra, que prepresenten el paganisme, i amb l'Altíssim que representa el cristianisme, construint així el desenllaç de la trama.

La següent part del cant I, es presentada desde la presrpectiva de la natura, men tre que l'amor que de en un segon pla, tractat a la nit, en la penombrea i obcuritat.

Aquesta escena es al dia de sant joan.

L'arribada edls sarrains, justifica l'anada de tallaferro a la batalla. Gentil haurà de servir al guifre, el seu oncle

Del vers:...

1 al 24 gentil demana ser investit cavaller. El pare de gentil es tallaferro i el seu oncle guifré.

25 a 72 gentil es investit cavaller.

73 a 138 el ball

139 a 168 amor de gentil i griselda que no accepta tallaferro.

169 a 188 les falles

189 a 231 un joglar canta: “lo ram santjoaner”

232 a 240 baralla a causa de la cançó del joglar.

241 a 267 notícia: els moros son a la ciutat d'Elena. Tallaferro va a combatre'ls i deixa gentil a ña cura del segón Gleirfé.

10 A (6, 10)

10 A (6, 10)

12 (6+6) B (6, 12)

L'aplec:

10 C (6, 10)

10 C (6, 10)

12 (6+6) B (6, 12)

7 a

7 -

Lo ram 7 a

santjoanenc ROMANÇ

7 -

7 a

7 - (assonant)

TIRALLONGA

Cant II

L'autor es centra en les peripecies de Gentil, i no en la descripcio de la batalla victoriosa de tallaferro sobre els infidels. En contes d'aixo trobem la presentacio d'en tallaferro que vetlla els seus cadells, la seva patria, i a la fressa, a l'eco de la guerra.

La nit cau al palau de cornellà y de mica en mica es torna una nit totalitzant. La llum del canigó, Gentil creu que són congestes de neu, esla via d'accés cap al personatge absolut. L'ermità preve a gentil perque lo que ells veu no son congestes de neu, son l'ermini de les fades. Gentil inicia el viatge a la recerca dels mantells de les fades. El viatje comença per terra, ascenent a la muntaya per percere el domni de les fades. Treu una força sobrehumana mentre va pujant al cim, però a la vegada es va convertint més salvatge per la natura q l'envolta. Deprés es dona lloc a la presentacio del mon ed les fades i de la seva reina Flordeneu. Les fades ballen na sardana.

Flordeneu es fa passar per Griselda. Gentil es enganyat. Després del encontre flordeneu-griselda, gentil perd la memoria i només recorda les seves obligacions.

Del vers...

1 a 47 gentil creu q la llum del canigo son congestes de neu. L'ermità el preveu.

47 a 61 gentil inicia el seu ascens al canigó.

61 a 83 descripció e importància de la natura.

83 a 115 viatge cap al canigó. Gentil sobrehumà. Es defensa amb l'espasa i guanya tots els asalts...

115 a 147 gentil assoleix l'espai salvatge i lliure dels isards, que es el món pagà de les fades.

147 a 186 flordeneu es fa passar per griselda, aconsegueixen enganyar a Gentil. Gentil perd la memòria.

187 a 320 Després del encontre flordeneu-griselda, gentil perd la memoria i només recorda les seves obligacions.

10 A

10 B

10 -

10 B

10 B

10 A

10 -

10 A

10 A

Flordeneu 10 B

10 -

10 B

10 A

10 B

10 A

10 A

10 -

10 B

10 B

10 A

Cant III

El cant III es centra el el recer pagà de les fades, es caracteritza per la descripcio i la brevetat. Getil sent atraccio per aquell espai i per les seves mestresses. Gentil segueix sense memòria i enamorat, una fada li pren l'espasa. El furt e l'espasa marca l'inici de la transformació de l'heroi e antiheroi. Gentil emprèn un segon viatge, d'ordre aquatic. Les fades el transoporten en una góndola cisellada per un pastor. Gentil te un somni. El cant finalitza amb la idea d'un nou viatge, aquest per aire.

Del vers...

1 a 28 gentil es amb les fades i una d'eles li pren l'espasa.

28 a 68 el nou viatge aquatic de gentil.

68 a 180 gentil s'adorm i sommia.

180 a 244 gentil s'enamora de flordeneu, i comencen un nou viatge per aire.

10 A

10 B

L'encís

10 A

10 B

Cant IV

Del vers ...

1 a 25 amb el carro, van per sobre del canigó.

25 a 32 parla amb la pastora

32 a 88 descripcions dels espais i paisatges...

88 a 113 la carrossa es desvia cap a la seu d'rugell pero a que gentil no vegui els ermitants de sant joan de l'Erm.

113 a 136 li ensenyen el paisatge a genti, els pobles, els estanys, les valls...

136 a 172 descripcio del paisatge y i espai.

172 a 178 patriotisme català.

178 a 238 descrpció de l'espai on es troben.

238 a 292 fan fugir a tothom, perquè s'origina un terratrèmol, que fa pujar el nivell del mar.

292 a 328 ja ha passat molts anys i encara queda amrca d'aquell terratremol.

328 a 392 gentil i flordeneu segueixen fent el seu viatge passsant per totes les valls...

392 a 430 gentil i flordeneu es besen. Finalment baixen a terra.

10 -

10 A

10 A

10 B

LO PIRINEU

10 -

10 C

10 C

10 B

12 A

12 A

12 B

LA MALEIDA

13 C

13 C

6 b

Cant V

Del vers...

1 a 45 tallaferro vole pel pirineu, i va al castell. Al castell esta sant guillem que li done una espasa a tallaferro per a que li dongui a un guerrer.

45 a 71 tallaferro va al castell de les tres torres, on espera que baixi algu.

71 a 105 tallaferro ha de treure l'espasa en combat per a poder marchar.

105 a 137 es diu q en una de les torres estan els diables pr la nit, preo tallaferro vol pujar. Al migdia puje.

137 a 161 molta gent plore i te por per tallaferro.

161 a 176 es pensen q tallaferro es mort, nomes esta ferit, ferit per una llança.

176 a 211 un pastor intntar curar a n tallaferro.

11 A

11 -

11 -

11 B

11 A

TALLAFERRO

11 C

11 B

11 -

11 A

11 C

CANT VI

Del vers...

1 a 36 Gentil y Flordeneu passsen per Tet, la cova en fa mes ampla i mes gran.

36 a 88 Descripció de la casa, sala per sala...

88 a 116 Te una font a la cova, q es la font e l'oblit. Es una cova d'enamorat.

7 a

7 b

NUVIATGE

7 a

7 b

8 A

8 B

LO ROSSELLÓ 8 A

8 A

6 b

Cant VII

7 a

7 b

FLORDENEU

7 a

7 b

8 A

8 B

8 A

8 B

PASSATGE D'HANNIBAL

8 C

8 C

8 C

8 B

7 a

7 b

7 a

7 b

NOGUERA I GARONA 7 c

7 c

7 c

7 b