Canigó; Jacint Verdaguer

Literatura española del siglo XIX. Poesía romántica catalana. Poemas # Épica. Tema existencial i l'amor. Métrica. Significat

  • Enviado por: Xaki
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Canigó.

a)Sintetitza en quinze linies l'argument de l'obra.

Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l'adolescència de l'autor, sembla que l'esquema fou definitivament concebut i l'execució iniciada a l'estiu del 1880; fou editat el 1886. L'acció és situada al s. XI als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, després d'ésser armat cavaller a l'ermita de Sant Martí, és instat a renunciar als seus amors amb la pastora Griselda. Més tard, el minyó fa la guàrdia al castell de Rià per tal de prevenir un atac dels àrabs. Mentre contempla el Canigó, el seu escuder li parla de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi. El rep, sota l'aparença de Griselda, Flordeneu, la reina de les fades, que el sedueix, i amb la qual recorre, dalt d'una carrossa voladora, els dominis pirinencs tot aprenent-ne les llegendes. La deserció de Gentil ha motivat el desastre de l'exèrcit cristià, i quan Guifré, el seu oncle, el sorprèn en braços de Flordeneu, mogut per la ira, l'estimba muntanya avall. El cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí; mentrestant, el seu pare, Tallaferro, ha vençut els invasors. Per influència del bisbe Oliba, del qual és feta l'evocació, Guifré es penedeix del seu crim, és perdonat per Tallaferro, i decideix de fer-se monjo. A l'hora de la mort, Guifré demana que en el lloc on morí Gentil sigui plantada una creu. Les fades es retiren del Canigó mentre els monjos hi arriben portadors d'un ordre nou. Poema de filiació romàntica, és dedicat «als catalans de França» i canta l'origen d'una Catalunya centrada, i no pas limitada, pels Pirineus. Els elements pagans, els invasors d'un cantó i les fades d'un altre són contraposats a les forces cristianes i promouen una tensió dramàtica en el centre de la qual es troba Gentil.

b) Fes una paràfrasis del cant II. Identifica cinc metàfores i explica com estan constituïdes.

El Canigó, muntanya que té una gran “màgia” al seu voltant, tot és bonic. Es pot comparar amb una flor, té fades en comptes d'abelles, té àguiles en comptes de papallones... els núvols, les gotes de rosada... tot com un somni. El cant II bàsicament és una descripció de com és el Canigó, i tota la vida que hi ha dins seu, tots els secrets que hi guarda la natura tan quan és de dia com quan és de nit.

Metàfores:

- “Lo Canigó és una magnòlia immensa” . Lo Canigó seria el pla-real i magnolia immensa pla-evocat.

- “Els Estanyols ses gotes de rosada” Els estanyols seria pla-real i gotes de rosada pla-evocat.

- “que dins de les aygueres de cristall s'esgrana.” Aigueres de cristall pla-evocat, i s'esgrana pla-real.

-“Allí en un trono verd que els ulls no veuen” allí en un trono verd seria pla-evocat, i els ulls no veuen pla-real.

- “y murmuri de nimfes en la platja” murmuri de nimfes pla-evocat, en la platja pla-real

c) Comenta la métrica de “Los dos camapanars”.

És de rima assonant, ABAAB CDCCD EFEEF.

Casa vers té 10 síl·labes (endecasílabs).

Art major

d) Estructura el poema en parts tenint en compte el punt de vista i resum el seu contingut.

Els cant II és un narrador omniscient ja que sols descriu com veu ell la muntanya i tota la natura que l'envolta, en canvi en los dos campanars és un narrador intern ja que ell també forma part de les converses que parla la gent sobre els campanars que s'estan derruint, és un dels protagonistes.

El fragment dels dos campanars explica el que esta passant amb els dos campanars que hi havia en el Canigó que en aquells moments estan derruïts, la gent d'allà en parla i estan preocupats per saber que passarà amb ells, si els acabaran de derruir, si la gents se n'enrecordarà al cap dels anys. És un diàleg. El tema és bàsicament religiós ja que es parla dels sants de l'església dels campanars.

e) Explica el significat del tòpic ubi sunt. En quins versos hi apareix?

Ubi sunt és el tòpic que parla dels morts, es pregunta on son.

Apareix el l'estrofa novena del fragment de Los dos campanars, els dos últim versos parlen que voldrien els campanars per tocar-los als monjos morts, als monjos morts i a ell mateix.

I també en fa referència l'estrofa número dotze, parla de que ells jeuen sota terra i nosaltres amunt seu, és a dir fa referència on són els morts, on estant desprès de la vida.

f)Comenta els elements poètics del poema.

Els elements romàntics es centren bàsicament en el fragment del cant II, ja que és on es parla de la natura i les seves meravelles, tota la seva màgia que nosaltres no la podem contemplar, perquè no li parem atenció. Els exemples d'aquests elements romàntics podrien ser: “Davant s'exten una illa sempre verda”, parlant de l'herba; “ I les roses alpines entre líquens la vermellor ensenyen de ses galtes”; “En el cel blau eternes melodies”. Aquests entre altres són elements romàntics del poema.

g) Busca un exemple de cada una d'aquestes figures retòriques:

Prosopopeia: “ y en lo palau lo sospirar d'una arpa”

Hipèrbaton: “Com dos gegants d'una legió sagrada”

“per abelles té fades que la volten”

Metàfora: “Davant s'exten una illa sempre verda”

Sinestèsia: “Olor de romaní dels boscos puja, dels cims olor de regalèssia baixa.”

Comparaciò:“que atravessa pel mig l'estany blavíssim, com lo cel estrellat de la via làctia.”

“La rosa s'esfulla com lo roser.”

“Y apaga la llantia, com un astre.”

h) Llegeix la darrera estrofa. Després de contestar l'obra humana (monestirs) amb la divina (natura), el poeta arriba a una conclusió. Quina?

Que el que Déu ha construït no es desfarà, ell ha construït una muntanya amb la seva fauna i la seva flora, i això no pot ser destruït, el que construeix l'home si, com els dos campanars, però el que ha fet Déu no. És com si Déu ho mires tot des del cel i anés construït tot el que fa falta a la terra: les muntanyes, les plantes els animals... i això no es pot desfer.

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa.

a) Informa't sobre l'estada de Verdaguer a Terra Santa i fes-ne un resum.

Va ser en un d'aquests viatges, el realitzat a Terra Santa el 1886, en el qual se li va desatar una profunda crisi espiritual. Va començar a manifestar una certa desmesura a les obres de caritat i a la pràctica d'exorcismes, el què va comprometre la seva situació al el palau del marquès i davant la mateixa jerarquia eclesiàstica

b) Sintetitza la idea principal del fragment.

Aquest fragments ens mostra les ganes que tenia Verdaguer d'anar de viatge a Terra Santa, ell ja havia viatjat a molts llocs, però com a religiós que era necessitava anar a la terra de Jesús, i és bàsicament el que explica el poema.

A mos bescantadors.

a) Busca en un diccionari el significat de la paraula “bescantadors”.

Persones que parlen malament d'alguna cosa o d'algú.

b) Relaciona el títol del poema amb els darrers anys de la vida del poeta.

El poema de mos bescantadors va dirigit a tots aquells que algun cop li han fet alguna cosa dolenta o simplement mai s'han portat bé, ja només cal fixar-s'hi amb el principi: “Amadissíms enemics”. Per tant el títol té a veure amb la getn a qui va dirigit.

Pobresa.

a) Indica el tema del poema.

El tema té a veure amb la pobresa material però si riquesa espiritual, i al contrari, com ser feliç sense tenir gaires bens.

b) Comenta el significat dels versos 9 i 10.

Amb la seva pobresa material i sense voler res més ell es sent bé, per tant és feliç, i gràcies a això li arriben les coses bones de la vida. Tot i que perdent els seus bens a vegades també es perd a ell mateix, però sap que Déu estarà amb ell sempre i que no el deixarà i que en tot moment estarà identificat.