Canigó; Jacint Verdager

Literatura española contemporánea. Catalana. Epopeya. Poesía épica. Siglo XIX # Argument. Personatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

CANIGÓ-TREBALL DE CATALÀ

CANT I . L'APLEC

Aquest primer cant Guifré, germà del comte Tallaferro, passada la campanya contra Almansur , arma cavaller Gentil, fill de Tallaferro a l'ermita de Sant Martí del Canigó el dia estiuenc de l'aplec. Entre la jovenalla que celebra la festa hi ha la pastora Griselda, l'enamorada de Gentil, el qual és instat pel seu pare a oblidar-la. Al vespre hi ha danses de fallaires, un dels quals té una baralla amb un joglar que canta Lo ram Sanjoanenc, rondalla del galant demoníac que té por que espanta a les donzelles del poble.

La baralla s'interromp en escampar-se la nova que els musulmans són a Elda, en una de les seves ràtzies. Tallaferro vol atacar-los la seva reraguarda a Portvendres i mana a Gentil que serveixi i segueixi Guifre un any o dos. La gent del Capcir, el Conflent i la Cerdanya es posen en peu de guerra.

Fes una descripció física de Gentil i Griselda.

Gentil: És noble, fill de Tallaferro, sembla que sigui prou jove,fort i valent, perquè ha estat coronat cavaller i ha causat impresió a les noies del poble. És un noi sincer amb els seus sentiments,això queda representat quan contesta al seu pare sobre l'amor que sent per Griselda. Ell sent amor cap a Griselda.

Griselda: És una pastora, que és coronada reina de la festa, sent amor envers Gentil i quan el pare d'aquest diu que no pot estar amb ella, es resent i va plorar darrera un arbre aquí ens mostra que és molt sentimental però alhora en el meu parer una mica tímida, per expresar el que sent davant de Gentil.

CANT II. FLORDENEU

Durant la nit, Gentil està fent guàrdia al castell de Rià i Guifre al de Cornellà. El noi, però, admirat de les congestes del Canigó que, segons el seu escuder, són mantells de les fades, decideix d'anar-hi pensant de retornar abans de l'alba. Flordeneu, la reina de les fades, se li apareix sota l'enganyosa aparença de Griselda i mentre les alimares àrabs flamegen pel Rosselló, Gentil és captivat amorosament per ella en el meravellós palau reial de la plana del Cadí .

Fes una descripció física de Flordeneu, a partir de la de Griselda. Quina és la dona perfecte per a Verdaguer?

Flordeneu: És la reina de les goges (fades) té el cabell ros,llarg i rissat, una cara serena,els ulls dues rients estrelles; és hermosa.Flordeneu es vesteix de Griselda, imitant el físic de la pastora Griselda, n'imita el caminar suau, la veu dolça,els cabells poc pentinats, els llavis vermells i les galtes rosades.

Jo crec que el esterotip de dona perfecte per a Verdaguer és una bellessa natural, una noia amb cabellera rossa i rissada, amb una veu dolça,romantica,de pell blanca es pot suposar, llavis vermells i galtes rosades i amb una cara de nina.

CANT III. L'ENCIS

En aquest capítol Gentil es seduït per Flordeneu i per les altres goges —una de les quals empra la seva espasa de cavaller com un mirall, transformant coquetament el símbol de la virilitat cavalleresca, Gentil voga pels estanys i coneix els dominis de la reina de les fades, fins a penetrar el cor de les geleres on té el palau Flordeneu, la qual mana que l'endemà, quan s'hi desposi, totes les fades li portin presents.

Fes un estudi de la mètrica, figures d'estil.

El Cant III està compost per quartetes (4 versos), d'art menor amb una rima consonant, tots els versos són decasil·labs (com és tipic del català) les estructures són 6+4 i 4+6, excepte a la cançó que són heptasil·labs.

Comparacions:

-com les rosses abelles, quan l'obiren (pag 30)

-com son més ric brillant un argenter (pag 30)

- com nin que juga amb una ardenta brasa (pag 30)

-ja rellisca onejant com una anguila. (pag 32)

-saltironen com xais de roca en roca, donen a veure perles a la flor.(pag 32)

Metafora:

-los somnis són unes ales per volar dintre l'edem.(pag 31)

-del magraner poncelles vermellenques de pedres fines irisat ruixim

Hiperbatón:

-ja rossola suau sobre l'argila(pag 32)

-deixant caure ses papallones que a posar-se davallen a sos fronts (pag 34)

Exageració:

-on frisosa una góndola l'espera (pag 31)

Cultismes:

-a sa faisó

-bres

Anafora:

-Prou trobarà la barca bancs de sorra ,

prou esculls trobarà son esperit (pag 32)

Paral·lelisme:

-ja rossola suau sobre l'argila

ja el llaüt se revincla en lo sauló (pag 32)

CANT IV. LO PIRINEU

En aquest cant quan és cap al vespre, dalt d'una carrossa voladora Gentil i Flordeneu recorren de matinada els dominis del Pirineu fins al massís de La Maleïda (on hi ha el cim més alt dels Paisos Catalans, l'Aneto) tornen de nit.

Fes una relació de noms dels llocs, rius ,muntanyes, pobles, elabora un mapa del Pirineu.

Itinerari: Canigó - Núria -Puigmal - Toses - Cadí - La Seu - Sort - Boí -Bisiberri - Maleïda -Vall d'Aran - Andorra -Ordino - Carlit - Canigó.

* El mapa es troba al final del treball.

CANT V. TALLAFERRO.

L'endemà de l'aplec mentre Gentil és seduït per la fada flordeneu Tallaferro rep l'espasa meravellosa de Sant Guillem, i, per Sant Llorenç de Cerdans i per Costoges, guerreja els sarraïns fins al Pertús, on és ferit i fet presoner a Cotlliure. Però, per la fe en Jesucrist, els cristians es poden alliberar i cremen les naus dels àrabs. Malgrat la victòria, Tallaferro es preocupa per la sort que hagi pogut córrer el seu fill en la batalla, ignorant el seu fetillament amorós.

Fes la mètrica,l'estrofica i el ritme.

És un romanç heroíc (decasil·lab èpic amb cesura femenina (6+4) i rima assonant renovada).

Metafora:

Sant Guillem s'està dintre pregant a Déu.

en creu alçats los braços, los ulls al cel.

Los moros i van la vegen,tremolaran.

Del comte que davalla un lleó.

Pertot moros arriba a glops.

Los avets les cendres del Pirineu.

A direixes hornadesson cor reviu

Alada serp que vola d'Esquil a Esquil

Comparacions:

Fargaires, bon fargaires així us guard Déu com jo he feta una ermita dintre els desert.

Alçant lo coure als moros,com al mal temps.

Baixem d'eixes altures, com camp de Déu.

Allí els avets i els alzines ,roures i faigs se creuen com les llances en un combat.

Lo castell de Cabrera los veu pujar com serp que s'aparentisa vers Panissars.

Aquí el Pirineu altivol abaixa el cap com monstre que s'abera dintre la mar.

Lo compte Tallaferro timbes avall davalla com lo núvol del temporal.

Tan prompte el veuen caure com cauen ells.

Los lliguen colze a colze, com bandolers.

Amb cadenes lo lliguen , com un martí.

De les naus que s'inflamen com polvorins.

Per damunt fa ferida passa los dits, com si tragués a dora lo mal de dins.

Paral·lelismes:

Quan tots los seus veu coure i entre enemics

quan veu que se'ls ne duen pensa morir!

CANT VI. NUVIATGE

En aquest arriben la fada i Gentil amb la carrossa voladora a les envistes del Canigó, la cova de Suirac o Cirac esdevé el locus amoris(un paisatge ideal) sacral, que comunica per galeries subterrànies amb el cim del Canigó des d'on contempla el Rosselló

Goges i fades de la ciutat imaginària de Mirmanda, de Galamús, de Ribes, Banyoles, Roses i Fontargent porten presents a la parella mentre expliquen a Gentil. Les peculiaritats dels llocs de cadascuna d'elles

Aquest cant fa una descripció de la comarca Rossellonenca.

La fada Flordeneu ens explica a Gentil coses sobre el seu origen geologic, mític. Compara l' origen que té Perpinyà amb el de Roma i fa una descripció també dels origens històrics que passen al Rosselló.

Comparacions:

A sa claror s'eixampla rient la plana hermosa, com desvetllada als dolços murmuris del matí.

Doncs jo l'he vista nàixer, com d'un reboll l'alzina,com roure d'un aglà.

Se veu rogenc i informe sortir lo sol naixent, com far que amb braç de ferro sosté la cordillera.

CANT VII. DESENCANTAMENT

En aquest cant podem veure que mentre la fada Flordeneu s'agença per a les noces les fades expliquen llegendes del Pirineu a Gentil el Passatge d' Hanníbal.,Noguera i Garona. Gentil canta tristament preparant-se per a l'amor quan arriba al cim del Canigó Guifre, enfurit perquè la deserció del jove enamorat, fa tres dies, ha provocat no sols la caiguda del seu castell de Cornellà sinó el desastre de l'exèrcit cristià.

Trobant-lo amb flors al coll i una arpa a les mans, boig d'ira, l'estimba cingles avall. Les fades el ploren i estan tristes tres dies; finalment l'enterren, no sense que Flordeneu demani venjança a les forces de la natura.

Comentari de text del “cant de Gentil”

El poema cant de Gentil segueix l'estructura següent 8a,8a,8b,8c,4c,4b. En aquest cant el Gentil ens explica tot el que ha viscut al costt de la fada Flordeneu, que està encara imitant a la pastora Griselda.Aquest cant ens mostra a Gentil enamorat. En aquest cant Gentil parla sobre Grielda,Guifré,Flordeneu és un cant que ens mostra a un Gentil molt expressiu pel que fa als seus sentiments.

CANT VIII. LA FOSSA DEL GEGANT

En aquest Guifre, des de dalt el Canigó, albira el fum dels galiots àrabs incendiats per Tallaferro a Cotlliure. Preveient que els moros cauran sobre el seu germà, davalla al seu encontre. També arriben en socors de Tallaferro els ballesters de Besalú. En el combat, però, és ferit pels àrabs guiats pel gegantí Gedur. Quan aquests pretenen arribar a la Cerdanya per traslladar-se, Segre avall, a Lleida, i han passat Ulldeter, Guifre impedeix el pas vers Carrança i mata Gedur just quan arribava allí l'abat-bisbe Oliba.

Busca el personatge històric de Guifré.

Guifré II de Cerdanya: (m.v.1050) Fill d'Oliba Cabreta i D'Ermengarda.Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020),amb Elisabet.Fou comte de Cardanya,Berguedà, el qual rebé el eu germà Oliba (1003) quan es féu monjo.Fou el fundador del monestir de Sant martí del Canigó.Obtingué del ppa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia a l'any 1011. El seu germà l'ajuda en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona.L'any 1035 es restirà com a monjo a Sant Martí del Canigó.

Certament entre Guifré del llibre i el de l'enciclopèdia hi ha diferències però guarden similituts.

CANT IX. L'ENTERRO.

Aquest un capítol que podem observar una batalla decisiva Guifre guanya gràcies a la pregària del seu germà Oliba. Reunits els germans, Tallaferro pregunta per Gentil, però Guifre li amaga el seu crim. Tots van cap a Sant Martí, on l'escuder de Gentil porta el cadàver que ha recuperat de les fades, davant del qual Guifre confessa el seu pecat. Oliba el perdona en nom de Déu i també Tallaferro. Guifre promet fer un monestir en el lloc on resta enterrat Gentil. Oliba li aconsella que l'empelti de l'esperit dels monjos de Cuixà i s'explica l'origen llegendari d'aquest cenobi.

Busca el personatge històric de Oliba.

Oliba: (v.971-1046) Comte de Besalú -Vallespir (988-v.993) i de Cerdanya-Conflent-Berguedà (988-1002),abat Ripoll i de Cuixà (1008-46) i bisbe de Vic (1018-46),fill del comte Oliba Cabreta i de la comtessa Ermengarda.De la seva activitat com a comte, governant conjuntament amb els seus germans Bernat Tallaferro (v.993)i Guifre II(fins al 1002),no se'n conserven testimonis documentals.A la seva infantesa conegué l'oncle Miró III Bonfill.(m.984) personatge que influiria decisivament en el seu pensament religiós,polític i fins i tot literari.Cap al 1002 renuncià al govern dels comtatsi es feu monjo a ipoll,En aquest cenobi, fins i tot un cop construit abat,Oliba portà una vida retirada dels afers publics,alterada perdos viatges a Roma (1011 i 1016). Va ser bisbe a Vic (1018).Va fer obres literaries.

Quines són les caracteristíques de l'èpica del segle XIX? Que és l'èpica? Trets de l'èpica de Canigó.

És un poema narratiu que refeix a accions heroiques o llegendendaries i que sol ésser protagonitzat per un sol heroi,que sovint poseeix un intens caràcter nacional.La temàtica de la poesia èpica o epopeia acostuma a ésser la conquesta d'una plaça inexpugnable, la lluita contra l'invasor estranger, un regnat cèlebre, un gran mite religiós o una visió compendiada de la història de la humanitat.Un tret comú de l'èpica és el recurs a l'element meravellós amb la intervenció de personatgesi de prodigis sobrenaturals (déus,àngels, sants).

L'èpica de Canigó per començar és un vers molt extens i que té molta ambició per part de l'autor. Al llarg de l'obra ens mostra tot el que passa amb Gentil. També podem observar que a l'obra hi apareixen personatges històrics, que van ser en un moment i temps com és el cas de Guifré, personatges que mai sabrem si han existit però almenys creiem que no com ara Gentil i personatges imaginaris com són les fades.

Sempre en l'èpica es pot apreciar una part real i una part que és fruit de l'imaginació del autor.

Els llocs on es desenvolupa Canigó són coneguts i en fa grans descripcions de manera que si un ho conegués podria dir del que està parlant en concret. Verdaguer va fer servir molts recursos literaris al igual que un llenguatge molt cult i ple d'arcaismes i cultismes al llarg de l'obra.