Candilejas; Charles Chaplin

Largometraje del Siglo XX. Psicología. Cómico. Suicidio. Diagnóstico. Sintomatología. Ansiedad

  • Enviado por: Neguema
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Candilejas: Charles Chaplin

2º d'Integració Social

Sinopsis

Candilejas és una pel·lícula de Charles Chaplin, que tracta d'un artista retirat que salva la vida d'una jove ballarina que s'intenta suïcidar, i aquest l'ajuda a recuperar la confiança en sí mateixa. Calvero, l'artista, torna a actuar en un teatre i es fa realitat el seu pitjor malson, el fracàs, però amb l'ajuda de la Terry, aconsegueix superar-ho i triomfar un altre cop, quan just després mor per culpa d'un atac de cor mentre la jove Terry fa la seva actuació.

Diagnòstic

La Terry és una jove turmentada que s'intenta suïcida, però en Calvero la salva, i entelen una bona relació. Aquesta després del intent de suïcidi queda amb un trastorn psicològic que l'impedeix caminar, encara que finalment aconsegueix fer realitat el seu somni que és ballar gràcies a l'ajuda d'en Calvero.

Com podeu veure la Terry presenta un trastorn somatomorf, ja que presenta queixes i símptomes físics, però realment el seu organisme està intacte, i l'origen d'aquests símptomes són psicològics.

L'intent de suïcidi és causat per una depressió produïda per la soledat i la incapacitat de ballar, ja que té por de no fer-ho bé. Al ser salvada, el seu cos necessita una sortida per no enfrontar-se a la realitat, i aquest li respon amb una paràlisi que la incapacita per ballar.

Per una altre banda, en Calvero és un còmic veterà i alcohòlic, que està actuant en un temps que ja no és el seu. Salvarà una noia y l'ajudarà a que es recuperi per tal de que torni a ballar i es dediqui professionalment, fent que Calvero torni un cop més a la feina, però no surt com esperaven i fracassa.

Al final, després de passar a ser un músic de carrer torna a l'espectacle i els seus dies acaben després d'una magnífica actuació.

El Calvero ens mostra uns signes de trastorn paranoide i de depressió, això ens ho demostra amb la seva tendència a la beguda per afrontar la seva situació laboral, que està estancada.

Per una altre banda ens porta a la conclusió que és paranoide ja que té una visió negativa de tot el que fa, pensa que el seu triomf passat a l'escenari és degut a la beguda i no pas per el seu mèrit propi, fent així que tingui una baixa autoestima i que no sàpiga valorar les seves pròpies capacitats.

Interpreta negativament tot el que fa a l'escenari i això fa que fracassi en ell, ja que al pensar que ho farà malament fa que actuï d'una manera predisposada a fracassar.

Simptomatologia

La Terry al llarg de la pel·lícula presenta diversos símptomes, com hem pogut veure amb la paràlisi que l'impedeix ballar, la sensació d'ofegament, les suposades febres reumàtiques i el intent de suïcidi, tot això ens mostra que pateix un desequilibri.

Per altre banda, podem detectar en el Calvero un índex de pànic més elevat del normal, ja que aquest no el deixa portar una vida laboral estàndard. Està enganxat a la beguda i té una visió negativa d'ell mateix, el que fa que la seva autoestima sigui baixa.

Ansietats i defenses

La ansietat que ens mostra la Terry és depressiva, i per aquesta raó arriba al punt d'intentar-se suïcidar. Es sent sola i angoixada perquè creu que ja no podrà ballar mai més, però a la vegada li fa por intentar-ho i per això en el seu cap només té idees negatives.

Això li porta a tenir de viure amb unes defenses que l'ajuden a no encarar les seves pors ni els seus problemes. Aquestes defenses que ens presenta al llarg de la pel·lícula son les següents:

- Acting out-actuació: La seva por a ballar fa que aquesta es converteixi en una paràlisi que la defensa per no tenir d'enfrontar-se a la seva por.

- Aïllament: és tanca davant la por que li fa ballar i aquesta l'afecte també en la seva vida personal, ja que es queda sola, sense tenir ningú al costat fins que en Calvero la salva.

- Sublimació: Transforma tot lo dolent que li ha passat, per aprofitar-ho amb el ball,

- Escissió: No acaba d'acceptar que entre el Neville i ella no passes res, per això quan parla amb el Calvero se li fa tan difícil. Encara que quan es retroben no ho acaba d'acceptar.

- Idealització: Té una fixació amb en Calvero, per ella té un valor incalculable, té una estimació i valoració exagerada.

- Negació: No vol donar-se compte dels sentiments que té pel Neville, els nega i no els vol acceptar.

- Somatització: El cos de la Terry expressa amb la seva paràlisi tot el seu patiment.

- Suïcidi: És el mecanisme més radical, intentar-se treure la vida per tal de no enfrontar-se a aquest món.

En Calvero presenta una ansietat paranoide ja que sent que tot el que fa esta malament, sent que no li pot sortir res bé i això fa que es tanqui en aquesta obsessió negativa de que el que farà no li sortirà com ell vol.

Les defenses que en Calvero presenta en aquesta pel·lícula són:

- Acting out-actuació: Amb les seves obres representa aspectes de la seva vida que l'espanten, en quasi tots els seus números teatrals en el protagonista li passa alguna cosa dolenta, per exemple la puça cau de la seva ma, en el dels músics, surten desafinant i acaben trencant el violí.

- Aïllament: La por que té de sortir serè al públic, el fa tancar-se poc a poc, té pànic de fracassar i això no el deixa enfrontar-se al públic.

- Repressió: S'ajuda de l'alcohol per reprimir i oblidar la seva por al públic i al fracàs. També intenta oblidar el temps passat on ell era una estrella del teatre i veu que tot allò ja s'ha acabat.

- Negació: Nega que l'alcohol és perjudicial per la seva salut i el defensa dient que sense ell no fa gràcia al públic.

- Formació reactiva: En Calvero sempre mostra bona cara a la senyora que li alquila la casa encara que ella no li mostri signes de simpatia. En Calvero intenta tirar-li “piropos” per desconcertar-la i així aconseguir el que vol.

- Escissió: Quan s¡en va sense despedir-se de la Terry, ell encara la té present però se la treu del cap per poder seguir endavant.

- Contrafòbia: Té por a que el públic no reaccioni positivament el seu espectacle, però al final s'enfronta a la seva por.

- Ajuda a la Terry a superar la seva por per no ajudar-se a sí mateix a superar-la.

Opinió personal

Candilejas és una bona pel·lícula, on Charles Chaplin passa al llarg d'ella de la melancolia al somriure, amb uns diàlegs elaborats que et fan pensar des del principi fins el final.

Penso que amb aquesta pel·lícula ens mostra el desequilibri laboral que tenen els actors, ja que en un moment pots estar a dalt de tot per passar a ser només un esser insignificant. Ens mostra com és de fals el públic, que passen de idolatrar-te a oblidar-te en qüestió de poc temps amb una total fredor.

Durant tot el film ens mostra les conseqüències que pateixen dos actors que per diferents raons no poden sortir endavant individualment, i només fent pinya i ajudant-se l'un a l'altre aconsegueixen enfrontar-se i superar les seves pors per tal de dedicar-se al que més els hi agrada, al teatre.

És impressionant com a plasmat els diferents mecanismes de defensa que totes les persones fem servir en un determinat moment de inseguretat.

La veritat, és que no me donat conte de tots els que sortien fins que no els he analitzat un per un.

Crec que és important fer referència a la manera que té Calvero d'ajudar a la Terry, com es converteix en una mena de psicòleg per que aquesta pugui deslliurar-se dels seus temors i començar per fi a lluitar per sortir del pou on s'havia establi't.

Cada personatge d'aquesta historia té uns dilemes emocionals, ja que la Terry estima en Neville però a la vegada no es vol deixar portar pels seus sentiments perquè sent que el Calvero, la recolzat en el moment més important de la seva vida, i això fa que el idealitzi d'aquesta manera.

Per altra banda, el Calvero, se'n va a tocar com a músic de carrer, on va començar la seva professió, deixant sola a la Terry per que aquesta segueixi amb la seva vida juntament amb en Neville. El gran còmic sap quin és el moment adequat per abandonar-la, sabent que ella està preparada per seguir endavant tota sola.

Penso que el final és molt encertat, Charles ens mostra la mort de Calvero amb un to còmic però a la vegada sensible, entrellaçant el seu final amb la dansa de la Terry, transmetent-nos com una generació acaba amb el començament d'una altre.

I per últim cal destacar, la gran qualitat de la música, que acompanyava perfectament algunes escenes, fent que aquestes agafessin més força i melancolia en els moments adients.

4