Camps de maduixes; Jordi Sierra i Fabra

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela catalana juvenil. # Argument. Personatges

  • Enviado por: Hercat
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Data d'entrega: 11/10/2005

Matèria: Lectura de català

Treball de “Camps de maduixes”

L'autor de Camps de maduixes és Jordi Sierra i Fabra aquesta és una breu biografia de l'autor: L'any 1947 neix a Barcelona al dia 26 de Juliol, en el 1955 pateix un greu accident i és quan es comença a interessar per la literatura. Al 1959 fa la seva primera novel·la llarga (500 pàgines). En el 1964 acaba el batxillerat superior i comença a fer activitats relacionades amb el camp de la música, en aquest any i més endavant col·labora en ràdios, sobretot en cadenes musicals. També publica articles als diaris i sobretot escriu llibres, en total més de 92 llibres en la seva carrera i gràcies a aquests ha aconseguit 22 premis en què ha quedat primer. En aquests llibres ha creat molts personatges literaris com Daniel Ros, Zuk-1, Sam Numit, etc...El primer any d'edició de camps de maduixes va ser al Setembre del 1997 es va publicar gràcies a Editorial Cruïlla i actualment ja s'ha fet la 14ª edició la qual cosa demostra el seu gran èxit. El títol té una interpretació que és aquesta: «Res no és real» vol dir que cadascú té la seva manera de veure les coses, o sigui, cada cosa no té només un significat ja que hi ha gent que ho veu d'una altre manera i ho entén diferent. «no hi ha res que et preocupi» en vol expressar que et tens de mirar les coses positivament i no preocupar-te per coses menors i sense importància. «Camps de maduixes per sempre» els camps de maduixes volen dir la visió positiva de la vida, on les persones es troben a elles mateixes, troben la felicitat i la comprensió cap a les altres persones. En definitiva és un cant a l'optimisme i a la vida.

L'argument de la novel·la seria el següent: Per la matinada sonà el telèfon, era de l'hospital, el pare es posà frenètic, la seva filla la Lluciana havia pres una pastilla i a conseqüència havia caigut en coma. Tot passa molt ràpid, els familiars no saben què fer, un periodista vol desvelar tot el misteri per tenir l'exclusiva i de pas arruïnar la investigació de la policia, els amics de la Lluciana reflexionen sobre l'ho què va passar a la nit, la Loreto, una amiga de l'afectada, és bulímica i s'enfronta a la seva malaltia per la Lluciana, l'Eloi, el novio, busca frenèticament al camell, la policia també el busca, al final el troben, ell intenta escapar i en la fugida s'entrebanca i mort sobtadament i tira les pastilles que els tindrien que ajudar a salvar-l'hi la vida, sort que la Cinta, una amiga, en troba una. En aquell mateix instant la Lluciana surt del coma i per fi guanya la partida a la mort.

En aquest llibre es destaquen dues tècniques narratives el contrapunt i el monòleg interior. El contrapunt és una tècnica narrativa que consisteix en centrar-se només en un personatge per cada capítol, descriure les seves emocions, l'ho què els hi passa en cada instant, en aquest casos el narrador està en tercera persona i és omniscient que vol dir que sap els sentiments dels personatges i ens descriu les seves accions. El monòleg interior és una descripció directe, en aquest cas de la Lluciana. Ella ens diu l'ho què pensa, el què sent i tot això en primera persona. En aquest llibre només la Lluciana fa monòlegs interiors i en aquests en descriu la seva partida contra la mort.

En la història es descriuen tots els personatges d'una manera detallada com és el cas de la Cinta i en Poli, el camell. La Cinta és d'estatura mitjana, tirant a baixa, adolescentment atractiva amb la roba que duia, però també juvenilment provocativa, cabells llargs, ulls grossos, llavis petits, cos en plena explosió. És una amiga de les de veritat , que s'implica pels problemes dels seus amics, té el caràcter dur i a la vegada dèbil als problemes grossos per que quan li va passar allò a la Lluciana no va saber actuar fins que l'Eloi la va ajudar a prendre la iniciativa de tirar endavant, té la personalitat d'una adolescent però també madura al llarg de la novel·la, és esbojarrada i amb molta vitalitat. En Poli, el camell, és baix, amb els cabells negres i curts, nas aguilenc i sempre duu una gavardina fosca per poder-hi amagar tot el “material” que portava a sobre. En la novel·la no ens el presenta com el típic camell sense escrúpols, sinó al contrari, en Poli té un sentiment de culpabilitat molt fort i per això s'interessa per l'estat de la Lluciana , fins i tot vol deixar la feina per aquest sentiment, però no pot, està “lligat”. En el fons és bona persona però al llarg de la seva vida ha hagut d'ocultar aquests sentiments per sobreviure.

La meva opinió personal sobre aquest llibre és que està molt ben escrit i la manera d'estructurar la novel·la és molt bona gràcies a la tècnica del contrapunt li fa guanyar molt ja que podem saber amb exactitud l'ho què li passa a cada personatge. També m'agradaria destacar el gran ventall de temes que tracta com les drogues, l'amistat, el periodisme sensacionalista, els problemes familiars, l'oci dels joves i la donació d'òrgans, tots aquests temes fan que el llibre sigui més atractiu i més interessant al llegir-l'ho. En definitiva el llibre Camps de maduixes és una lectura aconsellable, realista sobre la vida i interessant pels joves perquè vegin l'ho què passa cada dia en un racó qualsevol del nostre món i puguin trobar alternatives abans que “ballar amb la mort”.