Camps de maduixes; Jordi Sierra i Fabra

Literatura española contemporánea del siglo XX. Novela catalana juvenil # Argument. Personatges. Ambient

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1-Vocabulari.

a) Què signifiquen aquestes expressions?

- Deixar de cremar-se les celles: deixar d'estudiar.

- Anar a les palpentes: guiar-se amb les mans per tot.

- Anar amb peus de plom: anar alerta i amb cura.

- Fer cas omís: no fer cas.

b) Escriu una frase amb cada una d'aquestes paraules:

- Bellugar: N'Anna es belluga molt durant els exàmens.

- Clímax: Es va assolir el clímax total del procés.

- Escorcoll: En Joan escorcollava el meu abric per trobar els seus diners.

- Garfi: La meva disfressa inclou un garfi per posar-ho a la mà.

- Malson: Ahir a la nit vaig tenir un malson, vaig somiar amb un dentista.

- Neguitós: Ma mare es posa neguitosa quan agafo la moto.

- Sèrum: A ciències hem estudiat la diferencia entre sèrums i vacunes.

2-Comprensió.

- Què significa sortir del túnel? Es refereix a sobreviure després d'haver estat entre la vida i la mort.

- Què és la bulímia? És una malaltia psíquica que fa que el malalt menji amb ànsies i després es penedeixi i ho vomiti.

Quines conseqüències té? Et debilita i pots tenir problemes d'esòfag i bucals a causa dels sucs gàstrics.

Quin personatge la pateix? Na Loreto.

- Per què aquesta narració sebla una partida d'escacs? Perquè na Lluciana és campiona d'escacs i compara els escacs amb la lluita que ella té amb la mort.

Qui la guanya i qui la perd? Na Lucia guanya i la mort perd.

- Quina frase resumeix aquesta història? No balleu amb la mort.

Què significa? Què no ens exposem a riscs mortals, encara que paresquin divertits i inofensius.

- El motiu de titular l'obra amb el nom de Camps de maduixes quin és?

Jo crec que es va titular així perquè els Beatles digueren una vegada que el camps de maduixes eren eterns i l'autor haruà relacionat l'eternitat amb el coma.

-1-

3-Narrador.

Quin punt de vista s'ha emprat a la novel·la? El narrador és extern omniscient, és a dir, que ho sap tot sobre els personatges; però quan na Lluciana explica com es troba i el que sent mentre està en coma el narrador és intern i en primera persona.

En quines ocasions s'utilitzen els monòlegs? Quan na Lluciana parla amb ella mateixa.

Per quin motiu s'han introduit dins la narració? Per saber els sentiments i desitjos de na Lluciana durant el coma.

4-Personatges.

a) Fes una descripció dels principals personatges:

Lluciana Salas: És una al·lota de 18 anys. És la protagonista de la novel·la. Físicament és molt guapa, segons diu el seu xicot. Se pareix a la seva germana; té unes mans molt boniques. És molt responsable, treu bones notes, és campiona d'escacs, una noia exemplar. Surt amb n'Eloi.

Eloi: És un noi de 18 anys, surt amb na Luci l'estima molt. Es preocupa molt per ella i pels altres. És molt sensat i bon estudiant, encara que té ràfegs impusius. Mai es dóna per vençut ja que tot el que es proposa ho fa.

Cinta: És una de les millors amigues de na Lluciana. És una al·lota bastant responsable i amigable. Té un cor molt fran i pateéis molt per la gent que estima. Físicament és guapa i surt amb un noi anomenat Santi.

Santi: És el xicot de la Cinta. És despreocupat i té pocs sentiments cap als altres i menys per na Luci, ja que quan sofreix el coma només s'espanta un poc i com si res, i li sap greu que els altres sofreixin i ell no. Però en el fons es bon al·lot,

Màxim: És l'únic del grup que no té al·lota, i se sent sol. No és gaire responsable ja que posa els seus amics en perill amb unes pastilles, No es duu gaire bé amb els seus pares.

Loreto: És l'altra millor amiga de na Lluciana. Pateéis la bulímia i està vigilada constantment pels seus pares. Està molt prima però és maca. Es preocupa molt per tothom i intentarà superar la seva malaltia.

-2-

b) Descriu els personatges secundaris:

Marià Zapata: és reporter i no té cap mena de preocupació de fer patir a qualcú per tal de treure una exclusiva.

Poli García: és traficant de pastilles; està dirigit per en Castro que el té amenatzat. Té uns 30 anys i nas aguilenc.

Dr. Pons: té com a pacient na Lluciana. Com tot metge, no té cap escrúpul en demanar als pares de la noia si volen donar els seus òrgans.

Ester Salas: és la mare de la protagonista. Està molt afectada pel coma de la seva filla.

Lluís Salas: és el pare de na Luci i també està molt afectat, però sofreix en silenci.

Norma: és la germana petita. Sofreix molt i pensa que caurà en un abisme si pensa molt amb na Luci.

5-Espai i temps.

a) On transcorren els fets? A l'hospital, al carrer i a diverses discoteques.

Cita alguns llocs que són els escenaris de la història: Pandora's, casa de la Cinta, casa de la Loreto, Popes, ...

b) A quina època situaries l'acció? A l'actual o de fa uns anys, ja que el llibre es va escriure al 1996,

Quin període de temps comprèn la novel·la? Té més o manco un dia de duració, de les 7 del matí a les 8 de l'horabaixa.

6-Llenguatge.

Interpreta aquestes expresions simbòliques:

Ocells nocturns: persones que viuen de nit, com és el cas dels adolescents els caps de setmana.

Cavall blanc: era una de les seves peces d'escacs mentre jugaba contra la mort.

La clau del paradís: es refereix a l'entrada del cel, és a dir a morir-se.

El camell volava: el traficant de pastilles era molt ràpid.

Les “llunes” eren noves: es refereix al dibuixet de lluna de les pastilles. És a dir que les pastilles eren noves perquè duien un dibuix abans no conegut.

-3-

7-Temes.

Determinar el tema central d'aquesta història:

La fácil consumició de drogues i la fàcil i rápida mort que et poden causar.

Es tracten, també, altres temes. Enumera'ls:

L'amistat, l'amor, el sofriment i les reaccions que poden donar les experiències noves.

8-Activitat creativa.

Reescriu l'episodi de la sortida noturna d'un cap de setmana i el difícil moment en què Luci pateéis els efectes de la droga, però amb una condició: tu eres allà i ella és una íntima amiga teva.

En Màxim va dur les pastilles que va comprar amb en Raul i ens donà una a cadascú. Na Lluciana i jo ens negàvem a tastar-les, però na Cinta i els altres ens insistien. Jo li deia a na Luci que no la tastés, perquè sempre he tingut molt respecte a aquestes coses, però no em va fer cas i se la ficà dins la boca i jo, per no quedar malament, també. Més tard na Lluciana em va dir que es trovava malament però li vaig dir que jo ja li hi havia advertit. Jo no vaig notar cap reacció de la pastilla que em vaig prende, però ella al cap de 5 minuts començà a respirar molt fort i es va desmaiar. Jo i na Cinta no paràvem de plorar i els altres mentrestant telefonàven l'ambulància.

-4-