Camp de maduixes; Jordi Sierra i Fabra

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana juvenil # Argument. Personatges. Estructura. Ambient. Gènere

  • Enviado por: Paquete
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE I L'AUTOR

NOM DE L'ALUMNE: Rubén Torres Del Saz

AUTOR - Cognoms: Sierra i Fabra, Jordi

TÍTOL DEL LLIBRE: Camp de maduixes

Editorial: Cruïlla Col·lecció: Gran Angular

Edició: 11a Any: Desembre de 2002 Lloc: Barcelona

Resum argumental, tema, gènere, personatges principals i secundaris, missatge, ambient, estructura, llengua, etc.:

El llibre tracta sobre un grup de nois que surten una nit i uns d'ells compra pastilles de dissenys a un camell anomenat Poli. Tot comença una nit, el Sr.Salas agafa el telèfon i li diuen que la seva filla està ingressada a l'hospital. De seguida van cap a l'hospital.

Quan arriben veuen als amics de la Lluciana i els hi pregunten que ha passat. Els nois diuen que només a pres una pastilla, l'eva.

La Lluciana va entrar en coma uns minuts desprès. Quan el seu novi, l'Eloi, es va assabentar, va anar corrents cap a l'hospital.

Ell quan li van explicar tot, es va posar molt nerviós i li va carregar totes les culpes a en Màxim. Al mateix moment, un inspector de policia, en Vicenç Espinòs, va parlar amb els pares i amb els nois, per saber que havia pres i que havia passat.

L'Eloi va començar a investigar, va anar a veure a en Raül, un que coneixia al camell. Va anar a casa seva, però allà només estava la seva germana i li va dir que en Raül es passava el cap de setmana sense anar a casa. L'Eloi va a visitar a l'Anna i el Quico i li van dir on era en Raül.

Per l'altra costat la Cinta, en Màxim i el Santi es van anar cap a casa per descansar perquè a l'hospital ja no podien fer res. La Cinta va trucar a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana, però tenia bulímia. Quan la Loreto ho va saber es va posar molt trista però no podia anar a l'hospital en l'estat que estava. Al migdia, era l'hora de dinar i la Loreto va dinar sopa, després va anar cap al lavabo, com de costum i es va ficar els dits a la boca, però abans de vomitar va pensar, en que la Lluciana li va dir que l'ajudaria i al final no va vomitar.

L'Eloi va anar a una nau abandonada on hi havia una discoteca privada i allà va trobar a en Raül, ell li va dir, on solia estar en Poli.

L'Eloi després de saber on era el Poli, va trucar al Santi que estava amb la Cinta i en Màxim i li va dir que ja sabia on podia trobar una pastilla per ajudar a la Lluciana, però sense ells no podia fer res, per això van quedar en un lloc proper a on era en Poli.

Mentrestant, l'inspector i el seu ajudant investigaven on podia estar el camell.

La Norma estava sola i un home, un periodista, es va fer passar per un membre d'una companyia de desintoxicació, ell li va fer preguntes i la Norma, la germana de la Lluciana, les va respondre totes.

Després el periodista va fer unes fotos a la Lluciana, d'amagat, sense permís de ningú, per publicar-lo tot al diari.

L'Eloi es va reunir amb els seus companys i van anar cap a la discoteca on devia d'estar el camell. Van entrar, van pujar, però no el van veure.

Van sortir i es van separar, la Cinta i en Santi es van quedar a la porta, en Màxim es va anar cap a dalt i l'Eloi va anar als lavabos.

Quan va entrar, va veure un passadís amb varies portes, una era la dels homes, una altra la de les dones y algunes més.

Va entrar al lavabo dels homes i no hi havia ningú, a part de dos homes, després va mirar al de les dones, discretament, i va veure, que en una de les portes s'hi sentia una veu d'home dient coses sobre pastilles. L'Eloi es va esperar a la porta i al cap de pocs segons va sortir l'home del lavabo. L'Eloi el va seguir i el camell es va donar compte de que li seguien i va córrer.

Al final, el camell va sortir al carrer i el perseguien els quatre nois, però va donar la casualitat de que l'inspectors i els seu ajudant estaven allà, esperant que sortís i van córrer tots darrere d'ell. El camell va caure i va morir, però les pastilles també van caure a una claveguera. L'Eloi es va desanimar molt ja que el perseguien per comprar-li una pastilla per ajudar a la Lluciana. Quan va arribar la Cinta que anava darrere d'ells els hi va ensenyar una pastilla que havia agafat del terra mentre corrien.

Pocs moments després la Lluciana va despertar del coma, després d'haver guanyat la seva imaginada partida d'escacs.

Personatges Principals:

Lluciana: Noia estudiosa, atractiva, molt guapa, educada, té divuit anys, li agrada molt jugar als escacs. Mentre està en coma, ella sent als demés, però no sent ni calor, ni fred.

Eloi: Xicot de la Lluciana, està molt enamorat de la Lluciana, és molt estudiós, es preocupa molt per la gent que l'envolta, sobre tot per la seva xicota que està en coma.

Santi, Cinta, Màxim: Son els millors amics de la Lluciana, els hi agrada més la festa que els estudis, però es preocupen molt per la Lluciana quan està en coma.

Loreto: És la millor amiga de la Lluciana, té la bulímia però la Lluciana li ajudarà a menjar. La Loreto mentre la Lluciana està en coma fa un esforç, menja i va a l'hospital a veure-la.

Personatges Secundaris:

Sr. Salas i Sra. Salas: són els pares de la Lluciana, no s'esperaven això, perquè la Lluciana era un model de noia educada i molt estudiosa.

Marià Zapata: És el periodista que vol publicar la noticia de la Lluciana juntament amb les fotografies, però sense el permís de ningú. Es fa passar per un membre de la companyia de desintoxicació per preguntar a la Norma.

Dr.Pons: És el metge que atent a la Lluciana.

Norma: És la germana de la Lluciana, és molt semblant a la seva germana, la seva bellesa, tot. La norma és la que va respondre totes les preguntes al periodista. Quan l'Eloi les va conèixer, se semblaven molt.

Vicenç Espinós: És el detectiu de policia que porta el cas de la Lluciana, juntament amb el seu company averigüen on és en Poli.

“El Mosca”: El Mosca és el camell que va vendre les pastilles als amics. És un home d'uns 30 anys.

Missatge: El missatge que ens vol donar aquest llibre es que val més quedar-se a casa o sortir, però no menjar pastilles, encara que t'ho recomanin els teus amics, perquè encara que tu pensis que no et passarà res, desprès pot ser que entris en un estat de coma o morir.

Ambient: L'ambient és actual, època actual, l'historia passa a l'hospital, al local de festa privada i al Pandora's.
L' història passa en 1 dia, i està explicada minut a minut.

Llengua: La llengua que s'utilitza, és la llengua que utilitzem nosaltres pel carrer, la llengua col·loquial.

Narrador: El narrador està en tercera persona omniscient, a vegades hi ha trossos de diàleg perquè els personatges expressin els seus sentiments.

Opinió personal (aspectes positius, aspectes negatius):

Personalment, el llibre m'ha agradat molt, encara que sigui la història d'una persona, hi havia molta intriga, és un llibre interessant, real. És un llibre diferent als demés, en molts llibres hi ha sempre, pistoles, sang, armes... En aquest llibre es la vida normal de una persona i deixa a banda tots els elements televisius, com les armes...

Un aspecte negatiu que jo he trobat ha sigut que el final passa molt ràpidament, les quatre últimes pàgines es podrien estendre més i seria més bonic i es podria apreciar més.

Recerca bibliogràfica de l'autor, de la seva obra i del seu temps:

És un dels escriptors de literatura juvenil més llegits al nostre país. Publica aproximadament uns cinc o sis llibres a l'any, i ha tingut temporades en les quals aquesta xifra ha estat superior. També és un amant de la música, a la qual ha dedicat anys d'investigació. Jordi Sierra i Fabra, nascut a Barcelona en 1947, és un escriptor de bressol, que adora la seva professió

Jordi Sierra i Fabra ha nascut per escriure. “Com més ho faig, més m'agrada”, afirma aquest escriptor barceloní, un dels autors més prolífics de la literatura espanyola. Amb més de cinc publicacions a l'any, les prestatgeries destinades a la literatura juvenil i infantil de les llibreries estan plenes dels seus volums, doncs ha publicat en diverses editorials. Jordi va néixer a Barcelona en l'any 1947. Amb tan sols dotze anys va començar a escriure històries i als 20 ja col·laborava habitualment en diversos mitjans de comunicació, com La Premsa de Barcelona i Nou Diari de Madrid. En els seus començaments escrivia per a adults, però després de guanyar el Premi Gran Angular de Literatura Juvenil en 1981 pel seu llibre El caçador, es va decantar per aquest públic. “No hi ha tantes diferències entre escriure per a uns i per a altres”, assegura.

A partir de llavors, ha tractat tots els temes ha omplert els seus prestatges de premis i reconeixements. A més, les seves novel·les han estat portades al cinema i al teatre diverses vegades.

Per escriure, Jordi s'inspira en les notícies que succeeixen diàriament en el món. “Tinc el costum de llegir la premsa diàriament. Vaig retallant totes aquelles informacions que puguin ser susceptibles d'una història”, explica. Quan elegeix una, comença el procés d'elaboració de la història. Normalment, sol viatjar a algun país, on busca una font d'inspiració. “Dono molta importància als guions dels llibres. No m'agrada escriure sobre la marxa, prefereixo tenir una sèrie d'idees clares en la meva cap”, afirma. A l'elaboració dels mateixos dedica molt temps, doncs és molt perfeccionista: “He tardat des d'un mes a uns 20 anys a escriure un guió”, assegura. Però una vegada es posa mans a l'obra, no hi ha qui li pari. “Puc fer unes 15 o 20 pàgines al dia”. Jordi es posa enfront de la pantalla durant els mesos d'estiu, en una casa que posseeix al camp, i passa tot el dia escrivint.

LLIBRES:

NARRATIVA JUVENIL. El caçador (Premi Gran Angular en 1981), Senzillament amor, Retorn a un lloc anomenat Terra, El jove Lennon, La balada de Segle XXI, El gran festival de rock, Terres dolentes, Sis històries entorn de Mario, On el vent dóna la volta, La cara de la multitud, El dolor invisible, Temps mort, Dia de rodatge, Frontera, Camp de Maduixes...

NARRATIVA INFANTIL. Sorpreses!, El sorprenent expedició, Anisha, La fàbrica de núvols, L'home que va perdre la seva imatge, El rocker, Quan els genis caminen solts, Dando la nota, El nen que vivia en les estrelles, Caòtica funció teatral, El candidat principiant, Només un dia més, La nena que no podia riure, Els històries perdudes, La reina dels cels...

NARRATIVA ADULTS. El món de les rates daurades, Complot a Madrid, En Canàries s'ha posat el sol (Premi Ateneu de Sevilla), El pla Stalin, El gran dia de Jacinto Huertas, Els gossos de la pluja, Cuba, La nit de la jinetera, El pes del silenci, Els miralls de la nit...

MÚSICA. 1962-1972, Història de la Música Pop, Mites del pop anglès, Història de la Música rock, Diccionari dels Beatles, L'era rock (1953-2003).

PREMIS. AL llarg de la seva trajectòria literària, Jordi Sierra i Fabra ha guanyat desenes de premis. Entre ells, l'Ateneu de Sevilla, diverses edicions del Gran Angular, el d'Edebé i el Ramón Muntaner.

TEMES DELS JOVES:

Quan Jordi Sierra i Fabra escriu per a joves no ho fa de manera diferent de com ho faria per a adults. “El que canvia és la temàtica, terra abordar assumptes que els puguin interessar més a ells”, explica. Però no és dels quals pensen que cal utilitzar una manera d'escriure diferent, cal tractar-los com a adults.

Per a saber què és el que els preocupa, sol visitar a molts joves per tot el país. Viatja a escoles, visita grups juvenils. D'aquesta manera, estableix una bona relació amb ells i s'assabenta dels seus problemes. “Jordi té un especial relació amb la gent jove. Jo crec que té un cert carisma amb ells. Cada vegada que es dirigeix a ells se'ls fica a la butxaca, sap molt bé com tractar-los”, assegura la seva dona, Antonia.

En els seus llibres parla de molts temes, encara que últimament està un poc molest amb algunes editorials. “S'estan imposant una certa autocensura. Més aviat es tracta d'una moralina un tant absurda”.

En una de les últimes novel·les que ha escrit, Jordi abordava el tema de la sida. Una jove que s'encomanava després de mantenir relacions sexuals amb un altre noi. “Quan escribim sobre certs temes, com els que han de veure amb la sexualitat, hi ha un cert rebuig. Crec que això està provocant una situació molt negativa, i suposaria un retrocés important en la nostra literatura”, afirma l'escriptor barceloní.

LA MÚSICA

En la vida de Jordi Sierra i Fabra la música ocupa un lloc essencial. En l'any 1968 va ser membre fundador i col·laborador de 'El Gran Musical' (de la Cadena SER). Dos anys més tard va abandonar els estudis per a dedicar-se plenament a aquest món. En 1972 va publicar el llibre '1962-1972, Història de la música pop', la primera obra d'aquest gènere editada al nostre país, que va ser tot un èxit de vendes.

A més, ha estat també membre fundador i redactor de Popular 1, una revista de rock pionera en el seu estil. Ha presentat el programa radiofònic 'Setmanari informatiu de la música pop', que es va quedar quatre anys en antena en Ràdio Peninsular de Barcelona i ha impartit nombroses conferències sobre el tema. A més, quan escriu un llibre, sempre ho fa amb música de fons.

Vocabulari:

Inserida: Fer que (una cosa) s'introdueixi, sigui inclosa, sigui continguda, dins una altra.
Encisats: Captivar (algú) per un atractiu poderós, com la bellesa, la gràcia, etc.
Inquisitiu: Cercar de venir en coneixement d'alguna cosa.
Esbufegar: Respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte de la fatiga, d'una excitació.
Embolcallar: Cobrir totalment o parcialment alguna cosa envoltant-la de roba, paper, aigua, vapor, etc.
Arremolinar: Amuntegar en remolins, moure formant remolins.
Contusionat: Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell.
Llast: Allò que dóna estabilitat al caràcter, a la conducta, etc.
Aclaparar: Fer perdre les forces, fer caure en un estat de prostració física, prostrar.
Galifardeu: Xicot, bordegàs.
Vaivé: Moviment alternatiu en dos sentits oposats.
Assedegat: Que pateix set.
Reticles: zona dels lavabos on els homes fan les seves necessitats.
Atapeïts: Compacte, comprimit.
Orni: Mot emprat en l'expressió fer l'orni loc verb Fer el desentès.


Qualificació de 0 a 10
: 8

Data inici de lectura: 02/11/2004

Data final de lectura: 06/11/2004