Camp de maduixes; Jordi Sierra i Fabra

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana juvenil # Argument. Personatges. Ambient

  • Enviado por: Link0
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1.- Comprensió analítica i parcial.

A) Caracteritza el personatge principal de la història.

Lluciana: És una al·lota de divuit anys. Ara està deixant enrere l'adolescència i comença a ser una dona. És una campiona d'escacs. Ella estima a l'Eloi, i li agradaria molt que estàs al seu costat.

La Lluciana és la que té les mans més boniques de tot el grup. Quan juga a escacs, més que moure les peces sembla que les acaricia. Sempre se les ha cuidat: les ungles perfectament tallades en son la millor prova.

Eloi: L'Eloi és un noi sensat i bon estudiant, però també té alguns rampells impulsius. Surt amb la Lluciana i se l'estima com el que més, potser per això té una actitud i unes reaccions un tant estranyes o més bé impulsives. és un dels més centrats, ja que no es pren pastilles ni vol que la Lluciana ni els altres en prenguin i, fins i tot, quan la Lluciana pateix el sufocament ell no hi és, perquè és a casa a estudiar.

B) Ordena Cronològicament els fets més rellevants.

En època d'exàmens un grup d'amics formats per l'Eloi, la cinta, la Lluciana, el Sani i el Màxim, decideix sortir de festa, però l'Eloi prefereix estudiar. Ells se'n van de festa i es prenen una pastilla. A la Lluciana li senta malament i li agafen sufocacions. Els seus amics truquen a una ambulància.

La Lluciana es a un hospital i està en coma. Son avisats el seu estimat i la seva família.

L'Eloi, el novio de la Lluciana decideix buscar una pastilla com les que s'havien pres per ajudar als metges.

La policia comença a investigar el cas

La premsa comença a ficar-hi el nas.

Tan l'Eloi com la policia comencen a seguir la pista del camell.

La premsa aconsegueix fotografies de la Lluciana i prepara l'article.

Tan l'Eloi com la policia troben al camell, però aquest, accidentalment mor.

En tot aquest temps La Lluciana, al cantó de la seva millor amiga, la Loreto, aconsegueix combatre a la mort i sortir del coma.

C) Descriu els ambients on es desenvolupa l'acció

HOSPITAL:

D'aquest no ens fa una descripció molt detallada, però ens diu com es troba la Lluciana a aquest.

A l'habitació s'hi troba la Lluciana estirada al llit. Té unes quantes agulles clavades en un braç, a través de les quals deu rebre el sèrum, i un petit artefacte enganxat a l'espatlla i connectat a sondes i aparells. Un tub enorme, d'uns tres centímetres de diàmetre, de color blanc i groc, fa aparentment de nou cordó umbilical de la seva vida. D'aquest en deriva un que li entra a la boca oberta, un respirador per a la ventilació assistida, el qual la uneix a la bomba que li proporciona aire. Un altre, enganxat al nas amb cinta adhesiva, s'encasta al nariu dret: és una sonda nasogàstrica. De la part de sota el llit surt una bossa de plàstic, a la qual van a parar la orina quan es produeix.

 

DESPATX DEL DR. PONS:

Només hi ha dues cadires i un tamboret. Darrera la seva taula, una butaca. Dins el despatx hi ha un petit lavabo.

 

PANDORA'S:

És el bar on la Lluciana pateix el sufocament. D'aquest bar no se'n diu res, més que és la zona d'en Poli García, per passar pastilles.

 

CASA DE LA CINTA:

Tampoc ens diu molta cosa, però és on, després de que la Lluciana anés a l'hospital, la Cinta i el Santi van anar a dormir una estona, abans de que arribessin els pares d'ella. És un pis no gaire gran. A l'habitació hi havia una finestra, amb les persianes posades, a través de la qual es pot veure el carrer. Les parets d'aquesta estan plenes de pòsters i fotografies, la roba tirada i apilada al terra. Al menjador hi ha dues butaques. Al costat d'una, el telèfon. 

 

CASA DE L'ANNA:

L'Eloi visita aquesta casa per si hi havia l'Anna i el Quico. El petit apartament és un museu barroc mal arreglat, amb espelmetes, símbols diversos, des del ying i el yang fins a pòsters hindús, passant per objectes de disseny, llums a terra o un moble al més pur estil de l'art decó. Hi ha, també, roba escampada per terra.

LOCAL DE LA FESTA PRIVADA:

També l'Eloi acudeix a aquesta festa per trobar al Raül, ja que l'Anna i el Quico li havien dit que el trobarien aquí. Just entres al local veus una munió de gent, que no para de moure's, i sents la música, disposada a aniquilar tota energia. Aquí hi ha de tot: cossos que semblen models de la fotografia, cossos embotits en jerseis de licra i pantalons de niló curts o llargs, ajustats i andrògins, amb moltes cremalleres, colors vistosos aplicacions hologràfiques, fluorescents, metal·litzades, irisades o plàstiques; caçadores bombers, bosses en bandolera, motxilles de xarol a les espatlles, ulleres de plexiglàs; caps divertits, amb els cabells de punxa o bé deixant lloc a la imaginació, en desordre i esbojarrats, i també caps pelats o amb una lleugera capa de cabells; algun tatuatge ja visible, vambes a l'última moda, amb cambres d'aire que permeten variar-ne la pressió i situar-la en el to ideal per poder ballar techno, rave, house. L'expressió suprema del que és sintètic. Hi ha dues escales de ferro que pugen a un primer pis, del qual sobresurt una plataforma metàl·lica, reixada, que corre paral·lela a una de les parets longitudinals.

D) Fes una llista de les emocions, sensacions, estats d'ànim del protagonista al llarg de la història.

Lluciana: Es passa la majoria de la historia en coma, llavors ella sent que esta en un lloc fosc, ple de pau i serenitat, on no sent res, ni fred ni calor, ni dolor. Però massa fosc. Després de lluitar contra la mort retroba el dolor, la llum i torna a la vida

Eloi: La majoria de la novel·la l'Eloi es sent confós, estranyat, preguntant-se com la Lluciana podia haver-se pres èxtasi. Després sent ràbia, ira, sed de venjança per als qui han fet que la Lluciana estigues en coma. Mentre busca la pastilla, té moments de enfonsament i tristesa on no sap si ho aconseguirà.

2.- Redacció de textos personals.

A)escriu la contraportada del llibre

Camps de maduixes

Jordi Serra i Fabra, Barcelona 1997. Editorial Cruïlla 1997.

Lluciana, una noia de divuit anys, entra en coma al pendres una pastilla d'èxtasi. Els seus companys reflexionen sobre el que va passar i el seu al·lot decideix buscar al camell que li va vendre l'èxtasi per agafar-ne una altra per als metges. La policia també busca el camell. Mentrestant un periodista decideix destapar tot el succeït. En poques hores, tot s'accelera i les pistes van apuntant a un `únic objectiu...

Cinc raons per llegir-lo:

1.- L'estil de Jordi Serra i Fabra que descriu detalladament el que succeeix en la realitat en els móns del joves i les drogues sintètiques.

2.- És un tema actual, explicat de forma clara i fàcil de llegir.

3.- L'autor, Jordi Serra i Fabra es un conegut escriptor català, i totes les seves novel·les son de gran qualitat.

4.- L'emoció, la forma de descriure l'estat de coma, i els diferents punts de vista el fan emocionant i entretingut.

5.- Detall i qualitat en les accions. Amb personatges realistes en moments realistes.

B)Escriu una carta a un dels personatges del llibre comentant-li les teves impressions sobre les seves reaccions, el seu comportament...

Menorca, 29/11/02

Estimada Lluciana:

T'escric aquesta carta perquè m'agradaria conèixer més a fons la teva experiència. El tema de les drogues de síntesi sempre m'ha tingut encuriosit per els efectes psicoactius que provoca i les experiències que m'han explicat. A part d'això, el que també se'm fa estrany pensar és que, tot i la quantitat d'informació que tenim a les nostres mans i tenint aquesta realitat tan propera a nosaltres, encara hi hagi joves com tu i com jo que ho vulguin provar. M'agradaria saber per què ho feu, és que no es pot gaudir de la festa, riure, ballar, passar-ho bé sense necessitat de substàncies estranyes? Jo potser fumo, no em drogo gaire i fins fa gairebé dos anys no bevia; quan ho faig no em passo i encara està per arribar el dia en que l'endemà no recordi alguna cosa o tingui ressaca; però mai em prendria niguna cosa de disseny o sintètica, que son substàncies nocives Hi ha gent que quan els dius això no entenen com m'ho puc passar bé i jo els dic que és al revés, que l'incomprensible és que necessitin substàncies nocives per a divertir-se.

L'experiència que has viscut i que he conegut a través d'aquest llibre, m'ha semblat impressionant. Jo no sé si hagués tingut forces per suportar el que han hagut d'aguantar els teus pares i amics. Només vull dir-te que aquests actes irresponsables no m'agraden gens i em produeixen una sensació d'impotència enorme quan me n'assabento de que algú està patint per culpa d'alguna imprudència així.

No sóc cap experta en aquests temes i, per sort, no he presenciat cap cas com el teu, però si que me n'han explicat, i el més sorprenent es que la gent, tot i haver tingut desmais o “chungos”, com els i anomenen ells, seguixent prenent pastilles i tot tipus de drogues de disseny

Bé, espero que estiguis perfectament bé i que un altre cop t'ho pensis dues vegades abans de prendre qualsevol cosa d'aquestes, d'acord?

Atentament,