Caminar i córrer # Caminar y correr

Ejercicio físico. Resistencia. Deportes de raqueta. Footing. Jogging # Exercici físic. Resistència. Esports de raqueta. Fúting. Jogging

  • Enviado por: Jordi Sanchez Y Otros
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

Ed. Física

3er C E.S.O.

Índex............................................................. pàg 1

Definicions..................................................... pàg 2-5

Sobre caminar i córrer................................... pàg 6-8

Sobre la resistència....................................... pàg 9-12

Sobre els esports de raqueta........................ pàg 13-15

Bibliografia.................................................... pàg 16

Autoevaluació................................................ pàg 17

CÓRRER: caminar rapidament i amb tant impuls que, entre un pas i el següent, queden per un instant tots dos peus a l'aire.

FOOTING: córrer a poc a poc, s'aplica fundamentalment com un sistema de preparació per la realització d'altres esports.

JOGGING: córrer a poc a poc, normalment en companyia d'altres individus.

KINESIOLOGÍA: conjunt de procediments terpèutics encaminats a restablir la normalitat dels moviments del cos humà i coneixement científic d'aquells.

HIPERTROFIA: desenvolupament excesiu d'un órgan.

VITAMINES: sustància química, d'acció encimàtica, imprescindible en petites quantitats pel funcionament normal d'un organisme i que aquest no pot sintetitzar, i ha d'adquirir, per consegüent, mitjançant l'alimentació.

GRASES: sustància constituïda per èrteres de la glicerina i qué conté, a més a més, altres èrteres d'alcohols monovalents i productes no saponificables.

HIDRATS DE CARBONI: sustància constitutiva de la major part de la matèria orgànica, que també es diuen glúcids o sacàrids.

PROTEINES: principi inmediat quaternari, constituït principalment per carboni, nitrògen, oxígen i hidrògen, que és hidrosoluble o format per l'unió de mol·lècules sencilles, anomenades aminoàcids, per medi d'enlaç peptídic.

HIGIENE: part de la medicina que tracta les normes de conservació de la salut, estudiant les relacions de l'ésser humà amb el medi ambient a fi de millorar les condicions sanitàries.

FATIGA: disminució de la resposta física que segueix en un estímul molt prlongat o freqüentment repetit.

DIGESTIÓ: funció d'un ésser viu mitjançant la qual assegura la seva nutrició.

ALIMENTACIÓ: asimilació per part d'un organisme viu de les sustàncies pel seu sosteniment i desenvolupament.

NUTRICIÓ: conjunt de reaccions físiques i químiques que, a partir dels aliments ingerits des de l'exterior o bé dels seus components, tendeixen a suministrar l'energia vital necessària pels organismes, així com a proporcionar les mol·lècules bàsiques necessàries per la seva organització plàstica.

DIETA: règim d'alimentació d'un individu. Ha de ser equilibrada perquè és important pel bon manteniment de la salut.

RESISTENCIA: qualitat física que ens permet suportar i aguantar un esforç durant tant de temps com sigui possible.

AEROBIOSIS: estat en què les cèl·lules components de les fibres musculars tenen l'oxigen necessari.

ANAEROBIOSIS: estat en què el nostre sistema cardio-respiratori no és capaç de proporcionar tot l'oxigen necessari per les cèl·lules.

PULSACIONS: batecs de l'artèria.

RESISTÈNCIA AERÒBICA: estat d'un exercici de resistència en què les cèl·lules components de les fibres musculars tenen l'oxigen necessari per a seguir amb aquest exercici.

RESISTÈNCIA ANAERÒBICA: estat d'un exercici de resistència en què el nostre sistema cardio-respiratori no és capaç de proporcionar tot l'oxigen necessari per les cèl·lules dels músculs que treballen, ja que la durada o intesitat de l'exercic és molt forta.

CARDIORESPIRATORI: relatiu o pertanyent al cor i al ronyó.

CARDIOVASCULAR: relatiu o pertanyent al cor i els vasos sanguinis.

FARTLEK (Mètode): mètode d'origen suec consistent a córrer distàncies diferents a ritmes diferents, aprofitant les variants del terreny. S'utilitza per millorar els dos tipus de resistència.

AERÒBIC: modalitat de la gimnàstica amb acompanyament musical (a través de moviments ràpids, l'aeròbic contribueix a l'oxigenació de la sang).

INTERVAL-TRAINING: és un mètode d'entrenament basat en l'aplicació del sistema intervàlic. S'ha d'alternar un temps de treball amb una pausa de recuperació incompleta.

CIRCUIT-TRAINING: mètode d'entrenament que tracta de realitzar un circuit formats per 10 o 12 exercicis gimnàstics, amb un nombre determinat de vegades o quantitat de temps.

RAQUETA: marc oval, proveït d'un cordatge de budell o de fibra sintètica, acabat en un mànec, que serveix per a jugar a diversos esports: tennis, ping-pong, bàdminton, etc.

SERVEI: als esports de raqueta, és el cop amb que s'inicia el joc després de cada punt.

RESTADA: el fet de tornar la pilota provinent d'un. servei

COP DE DRETA: cop donat a la pilota des de la banda en què el jugador sostè la raqueta.

COP DE REVÉS: cop donat a la pilota des del costat oposat de la raqueta.

DEIXADA: cop ofensiu amb el que es deixa la pilota amorteïda, amb el que es pretén guanyar l'adversari, que s'espera que la pelota li arribi amb velocitat, perquè no tingui temps de tornar-la.

ESMAIXADA: és un cop potent (propi dels esports amb xarxa) executat amb un moviment de dalt a baix, de manera que la pilota bota força fora de l'abast de l'oponent.

VOLEA: cop donat a la pilota abans que boti a terra, per guanyar temps i fer que el contrincant no tingui temps suficient per a col·locar-se de nou.

GLOBUS: cop donat de manera que la pilota pren una trajectòria alta i llarga, fora de l'abast de l'adversari.

JOC EN TENNIS: és quan, al tennis, un jugador guanya més de tres punts, amb una diferència de 2 respecte l'adversari.

JOC EN TENNIS TAULA: es disputa a 22 punts, amb dos punts d'avantatge, per guanyar-lo.

SET EN TENNIS: el jugador que guanyi 6 jocs, amb 2 jocs d'avantatge respecte l'oponent, guanya un set.

COPA DAVIS: és el campionat del món. És un torneig masculí en el que els tennistes competeixen representant el seu país en dues categories (primera i segona). El premi pel guanyador és una famosa enciamera de plata.

GRAND PRIX: és la classificació global de tota la temporada, de moltes competicions important, com el Roland Garros, entre d'altres.

GRAND SLAM: és un circuit tant masculí com femení format pel torneig de Wimblendon, el Campionat Obert d'Austràlia, el Torneig Obert USA i el Roland Garros.

  • Quin significat tenen per a vosaltres “Caminar i córrer”?

  • Caminar i córrer són dues activitats inherents a l'home i de les que no es pot prescindir sense que s'alteri d'alguna manera el que constitueix el primordial element de la conducta humana.

  • Quins creieu que són els efectes d'una vida sedentària? Enumereu-los.

    • Obesitat

    • Asteriosclerosis

    • Aburriment, tristesa i desinterés pel medi

    • Conseqüències de falta de moviment pel

    sistema físic i intel·lectual

    • Disminució de la vida de l'individu en uns 10 anys

  • En què es distingueixen l footing del jogging?

  • El footing és un terme que s'aplica fonamentalment com a sistema de preparació per a la realització d'altres esports.

    En canvi, el jogging és un terme molt més ampli: a més de significar “córrer lentament”, fa referència a córrer en companyia i és, per tant, una trovada que generalment es realitza a l'aire lliure, entre persones de diferent sexe i edat.

  • Què significa córrer en Aerobiosis i en anaerobiosis?

  • Córrer en aerobiosis significa el fet de córrer quan les cèl·lules components de les fibres musculars tenen l'oxigen necessari. Però córrer en anaerobiosis és córrer i que el nostre sistema cardio-respiratori no és capaç de proporcionar tot l'oxigen necessari pels músculs, ja que l'excercici és més intens.

  • Quins són els efectes de l'exercisi a llarg plaç? Escriviu-los.

    • Augment de les pulsacions i respiracions per minut

    • Adaptació de l'aparell cardio-respiratori

  • Intenteu pensar en vosaltres mateixos considerant els nois i les noies separadament. Quines són les vostres característiques físiques? Les de les noies? I les dels nois? Hi esteu d'acord? Comproveu-ho i escriviu les vostres opinions.

  • En aquest tema estem practicament del tot d'acord. La constitució de les noies no és tan robusta com la dels nois, generalment. Els nois tenen més resistència durant l'activitat física, i hem llegit que aixó és degut a que els nois tenen els pulmons més grans i aixó fa que els arribi l'oxígen necessari als músculs que treballen. En canvi, les nois tenen en general, més flexibilitat que els nois.

  • Perquè no és bo fumar per aquell que realitza una activitat física?

  • Perquè danya l'aparell respiratori i per tant és més difícil enviar l'oxigen necessari als diferents músculs del cos que treballen durant l'activitat física.

  • Quin i com ha de ser el vestuari per a realitzar l'activitat física?

  • El vestuari ha de ser còmode i lleuger. La samarreta ha de ser transpirable, els pantalons, amples i amb cintura elàsitca i els mitjons de cotó i sense dibuixos. Les sabates han de ser de sola de goma, amb antideslizants.

  • Tots els terrenys són bons per a córrer? Quins són els millors?

  • No, n'hi han terrenys més adequats per córrer que no pas uns altres. Per exemple, la terra o el cèsped, ja que són terrenys generalment tous.

  • Hem de tenir en compte la digestió per a començar una activitat física?

  • Expliqueu-ho.

    Sí, és necessari i molt important que entre l'àpat i el moment de començar l'activitat física hi hagi un interval de temps. Segons quant haguem menjat, l'intèrval serà més gran o més petit, però l'ideal és a unes tres hores.

  • Com és millor realitzar l'activitat física, amb baixes o altes temperatures ambientals? Perquè?

  • Amb baixes temperatures, perquè amb les altes temperatures s'origina un augment de la sang a la pell, els músculs que treballen reben menys quantita de sang i d'oxígen i, per tant, es fa un exercic anaerobi.

  • Quina és la diferència entre la marxa i la carrera?

  • La diferència que hi ha és que en la carrera mai es troben els dos peus a terra i sempre se supera l'índex de la locomoció horitzonatal.

  • Quines diferències trobeu entre la carrera ràpida i la de llarga distància?

  • La diferència que hi ha entre la carrera ràpida i la carrera de llarga distància és que a la de llarga distància és més important adquirir el ritme i respiració adequats i en la carrera ràpida és més important alcançar la velocitat màxima.

  • Enumera cinc característiques de com córrer a llargues distàncies. Per exemple durant 12 minuts.

    • Adquirir el ritme adequat

    • Adquirir la respiració adequada

    • Posició més erecte

    • La cama no s'aixeca tant

    • El pes del cos es distribueix uniformement

    entre l'almohadilla del peu i del taló

  • Quines recomanacions faries a altres nois i noies que volguessin iniciar-se a la carrera del jogging?

  • Córrer a poc a poc i en companyia si pot ser, d'altres persones, a l'aire lliure. No s'ha de començar forçant l'organisme, però a poc a poc, s'ha d'anar millorant l'estat de forma gràcies al jogging.

  • Durant quant de temps he d'estar corrent? A quin ritme? Quantes vegades a la setmana és ideal? Quina és l'hora més adequada per a córrer?

  • La primera setmana s'ha d'alternar la carrera amb la marxa o passeig, sense fatiga excesiva. 15 o 20 minuts és el temps suficient. S'ha de portar un ritme que no forci la respiració, per sentir-nos còmodes i amb reserves. L'ideal seran de 2 a 3 vegades per setmana.

  • Quines són les substàncies indispensables per a la nutrició? Poseu exemples d'aliments que continguin alguna o diverses d'aquestes substàncies.

  • Són imprescidibles els minerals, les vitamines, les grses, l'aigua, els hidrats de carboni, les proteïnes...

    Les fruites tenen vitamines, aigua i minerals.

    La carn té proteïnes, vitamines, grases i hidrats de carboni.

  • Com podem saber quan hem de parar de còrrer?

  • Quan veiem que ja hem fet el suficient temps d'exercici que teniem previst o si notem que ja no podem més, que la fatiga és excesiva. Llavors hem de parar.

  • Què és la resistència? Espresseu amb les vostres paraules el concepte.

  • La resistència és una qualitat física que ens permet suportar i aguantar un esforç durant tant de temps com sigui possible.

  • Enumereu cinc esports que conegueu i que principalment desenvoulupin la resistència. Expliqueu perquè.

    • Marató, perquè s'ha de suportar un esforç de 42,195km.

    • Ciclisme, perquè s'han de suportar grans

    esforços per fer llargues distàncies en bicicleta

    • Waterpolo, perquè s'ha d'aguantar molta estona nedant.

    • Escalada, perquè els braços han de suportar

    tot el seu pes durant l'estona que duri l'activitat.

    • Triatló, perquè s'ha de nedar molta distància, fer

    molts kilòmetres en bici i després córrer la marató.

  • Descriviu un joc dels que feu quan esteu tots els amics junts que suposi un treball de resistència (expliqueu tot el seu desenvolupament, des que s'inicia fins que s'acaba).

  • El joc del pilla-pilla és un jojc que combina la resistència amb la velocitat. Al haver de perseguir-se els uns als altres, cal que correm tot el possible, per aixó cal la velocitat. Sense la resistència tampoc no es pot jugar a aquest joc, ja hem de córrer d'un lloc a un altre i hem d'aguantar aquest esforç. Llavors, sense la resistència no mantindríem una bona velocitat.

  • A) Feu tots els abdominals que puguis en 1'.

  • B) Feu tots els abdominals que pogue sense parar-vos.

    En aquests dos exercicis. quina és la resistència? Perquè? On és la diferència?

    L'exercici A és un excercici de velocitat, ja que s'han de fer tantes abdominals com sigui possible durant un minut. El segon es un exercici de resistència, ja que s'ha d'aguantar tot el temps possible fent abdominals, sense parar i fins que es pugui, sense un límit de temps inicialment marcat, el temps es marca la resistència de la persona que fa l'exercic, segons si té més resistència o menys.

  • Expliqueu dues activitats de la vida quotidiana que suposin un treball de resistència. Quines són les característiques de l'activitat que us fan pensar que són de resistència?

  • Una de les dues activitats quotidianes de la vida diària és el pujar escales. Per fer aixó cal una certa resistència, la qual depen de la quantitat d'escales que volguem pujar. Actualment aquest ja no és cap problema, doncs cada dia veiem més ascensors als nous edificis i també incorporació d'ascensors als edificis vells.

    La segona activitat que necessita una certa resistència és netejar. Encara que no ho sembli, creiem que aquesta activitat cansa força, és clar que, per segons quines persones, encara més del que pensem. El haver de netejar vidres, armaris i demés és cansat.

  • De quines maneres podem comptar les pulsacions? Com les comptem? On les comptem?

  • Podem comptar les pulsacions a sobre de les artèries amb la punta dels dits i també posant la mà sobre la caixa toràcica. També sobre el canell. Les pulsacions s'han de comptar per minut, però per evitar que hi hagin alteracions en el càlcul, podem comptar-les en:

    • 30 seg i multiplicant després per 2

    • 15 seg i multiplicant després per 4

    • 10 seg i multiplicant després per 6

    • 6 seg i multiplicant després per 10

  • Quina diferència hi ha entre la resistència aeròbica i anaeròbica?

  • A la resistència aeròbica tens suficient oxígen per respirar, mentre que a la resistència anaeròbica, et falta l'oxígen necessari pels músculs que estan treballant. La primera dura més temps que la segona.

  • Si fas un treball de resistència dues o tres vegades a la setmana, al teu cos es produeixen tota una sèrie de canvis. Quins són? Poseu un exemple d'activitat que podeu practicar tres vegades a la setmana i que us millorarà la capacitat de resistència.

  • Un bon exercici de resistència per a fer-lo 2 o 3 vegades a la setmana seria córrer durant uns 10 minuts sense parar i aguantant to el temps possible.

    Els canvis que es produirien seria l'augment del nombre de glòbuls rojos, de la grandària del cor, de la xarxa de capil·lars i de la capacitat respiratòria.

  • Quina és la competició de resistència aeròbica més dura que es coneix? En què consisteix?

  • La competició de resistència aeròbica més dura que es coneix és el triatló, que consesteix a nedar 3800m en el mar, després córrer 180km en bicicleta, i, finalment, córrer la marató, que són 42'195km). Al campió d'aquesta dura prova se l'anomena “ironman” (home de ferro).

  • Fes un dibuix esquemàtic de la circulació de la sang en el vostre organisme. Tot diferenciant la sang arterial i la sang venosa. Quina sang és la que va carregada d'O2? Podeu consultar d'altres fonts a més del dossier.

  • La sang arterial, és a dir, la que corre per les artèries va carregada d'O2 (oxígen).

    CIRCULACIÓ DE LA SANG A L'ORGANISME

  • Quina és la vostra freqüència cardíaca màxima? Poseu el nom cadascún i apliqueu la fórmula del dossier. Segons quina és la freqüència cardíaca que ens indica que estem treballant resistència aeròbica?

  • Freqüència cardíaca= 220 - edat

    Ana F. card. = 220 - 15= 205

    Jordi F. card. = 220 - 14= 206

    Iván F. card. = 220 - 14= 206

    Si treballem en resistència aeròbica, les pulsacions han d'estar entre 120 i 160.

  • Enumera els mètodes d'entrenament de la resistència que conegueu i escolliu aquell que us agradi més. Expliqueu perquè us agrada.

    • Cursa contínua

    • Cursa natural

    • Fartlek

    • Aeròbic

    • Interval - training

    • Circuit training

    • Cursa en cortes

    • Repeticions i sèries

    • etc...

    El que més ens agrada és la cursa natural, ja que tracta de combinar la carrera i la marxa amb diferents exercicis, a la natura.

  • A partir de quina edat es pot treballar i millorar la resistència? Quines diferències veieu en la corva d'evolució de la resistència en persones entrenades i sedentàries?

  • A partir dels 12 anys, ja que és quan la resistència es pot começar a millorar, fins, els 20 o 25 anys. En la corva d'evolució de la resistència en persones entrenades veiem que la resistència d'aquests és aproximadament un tercera part més bona que la de les persones sedentàries, excepte als 60 o 70 anys d'edat, que la resistència dels entrenats és molt més elevada que la de persones sedentàries.

  • Comproveu amb algú que conegueu, major de 30 anys, si el seu nivell de resistència aeròbica és bo. Si ho és, pregunteu-li què fa per aconseguir-ho. Si no ho és pregunteu-li a què creu que és degut.

  • Sí que és bo, el nivell de resistència aeròbica d'un dels nostres coneguts. Va al gimnàs habitualment i cada setmana corre unes quantes hores, i també hi neda a un club esportiu.

  • Quins tres consells, dels que es presenten a la bibliografia, li donaríeu a un amic que s'ha d'iniciar en un treball de resistència?

    • Un bon calentament

    • Mantenir un ritme que li permeti aguantar tota la carrera

    • Una bona respiració

  • Quatre són les característiques comunes a tots els esports de raqueta. Quines són? Explique-les breument.

  • PARTICIPACIÓ ALTERNATIVA

  • Les accions dels jugadors es produeixen de manera alternativa; no hi ha lluita per la possessió de la pilota entre companys d'equip.

  • COMPANYS I ADVERSARIS

  • Es pot jugar de forma individual o a dobles (si es juga d'aquesta manera, els companys no s'han de destorbar, sino que s'han de complementar per guanyar l'equip adversari).

  • L'ESPAI

  • Hi dos tipus: l'espai separat (esports amb xarxa, com el bàdminton) i l'espai comú (amb paret, com el frontó).

  • EL REGLAMENT

  • El reglament a cada esport és diferent, però també hi ha apectes comuns: l'objectiu del joc, la pilota o volant, l'instrument de joc...

  • Hi ha tota una sèrie de gestos tècnics molts semblants en tots els esports de raqueta. Quins són els més importants?

    • El servei

    • La restada

    • El cop de dreta

    • El cop de revés

    • La deixada

    • L'esmaixada o rematada

    • La volea

    • La mitja volea o semivolea

    • El globus o lob

  • Dibuixar un camp de tennis amb les dimensions més importants.

  • Enumereu totes les competicions de tennis que conegueu.

    • Copa Davis

    • Màsters

    • Jocs Olímpics

    • Torneig de Madrid

    • Roland Garros

    • Comte de Godó (Barcelona)

    • Wimblendon

    • Campionat obert d'Austràlia

    • Torneig Obert d'USA

  • Breument, expliqueu com és el reglament de tennis de taula.

  • OBJECTIU DEL JOC

  • El jugador ha d'aconseguir que, amb un cop de pala, la pilota boti en el camp contrari i l'adversari no la torni. Es guanya un punt quan la pilota bota dos cops al camp contrari o cau després del primer vot. El joc es disputa a 21 punts, amb dos d'avantatge. El partit es juga al millor de 3 o 5 llocs.

  • TERRENY DE JOC

  • Es juga sobre una taula de tennis taula. El punt superior de la xarxa ha de quedar a 15'25cm de la taula. La zona que envolta la taula, en la que es poden moure els jugadors, pot arribar a tenir 12m de llarg per 6 d'ample.

  • LA PILOTA I LA PALA

  • La pilota és blanca i buida, de plàstic o cel·luloide i pesa 2'5g. La pala pot tenir qualsevol mida, pes i grandària, però ha de ser de fusta.

  • EL SERVEI

  • Després de que la pilota sigui colpejada per la raqueta, ha de botar en el camp propi i després en el contrari, sobrepassant la xarxa.

  • En què consisteix el joc de pales? Breument expliqueu-ho.

  • El joc de pales consisteix a colpejar, entre dos o més jugadors, una pilota amb una pala de fusta o de plàstic, sense que caigui a terra.

    La pala s'agafa com si donèssim la mà a una altra persona. Així, es poden fer els quatre cops bàsics:

  • COP DE DRETA

  • El braç que sosté la pala fa un moviment de darrera a davant amb el palmell de la mà que subjecta la pala mirant cap a la pilota.

  • COP DE REVÉS

  • Es fa de darrera a davant, però el braç es creua per davant del cos abans de colpejar, així que els dors de la mà que sosté la pala mira cap a la pilota.

  • COP ALT

  • Es realitza per sobre de l'espatlla i seveix per a enviar la pilota cap adalt.

  • SERVEI

  • Es fa servir per començar el joc o la jugada. Normalment, es fa deixant caure la pilota amb una mà i colpejant-la amb la pala a l'altura del maluc.

    DOSSIER D'EDUCACIÓ FÍSICA

    I. E. S. SANTA EULÀLIA

    3º ESO

    “CAMINAR, CÓRRER I ESMAIXAR”

    DICCIONARIO DE MEDICINA

    OCEANO MOSBY

    EDICIÓN 1996

    DICCIONARI POMPEU FABRA

    SISENA REIMPRESSIÓ

    EDICIONS EDHASA

    1989, BARCELONA

    DICCIONARIO MANUAL VOX

    DECIMO CUARTA EDICIÓN (REIMPRESIÓN)

    1992, JUNIO

    BIBLIOGRAF, S. A.

    PREGUNTES A FAMILIARS I CONEGUTS

    ANA VILLEGAS MEDINA

    notable - excel·lent

    IVÁN PASARISA ESTEBAN

    notable - excel·lent

    JORDI SÁNCHEZ MORALES

    notable - excel·lent

    6