Cambios políticos

Países latinoamericanos. Economía. México. Argentina. Venezuela # Mèxic. Argentina. Veneçuela. Intervencionisme estatal. Polítiques neoliberals

  • Enviado por: Yudi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas

publicidad

Aquest article està duent a terme un estudi sobre un canvi polític en tres democràcies de països llatinoamericans, Mèxic, Argentina i Veneçuela i el pas d'una política d'intervencionisme estatal a una política neoliberal amb resultats molt diferents en cada cas tot i la importància de les organitzacions sindicals en els tres governs. També hi ha un anàlisis de com les respostes d'aquests sindicats són a la vegada molt divergents a cadascun dels tres països analitzats tot i la similitud en la interacció entre govern i sindicats en cada cas.

Murillo vol saber la reacció dels sindicats en la implementació de polítiques neoliberals dutes a terme per tres governs de països en vies de desenvolupament, ja que la resposta sindical té impacte directe en el funcionament dels tres governs.

Per tot això, els diferents tipus d'interacció que pot existir entre els governs i els sindicats juntament amb les respostes sindicals a les reformes neoliberals implantades pels tres països, serien l'objecte d'estudi de la recerca.

En els tres casos, el govern populista va voler dur a terme reformes de l'actual sistema polític instaurat tant a Veneçuela, Argentina com a Mèxic d'intervencionisme i proteccionisme estatal i el que fan és implantar reformes dràstiques de mercat, com la liberalització del comerç o reformes de caire social i laboral entre altres, és a dir, s'instaura una política liberal. El fet que sempre hi hagi hagut interacció entre els governs d'aquests tres països i els sindicats fa que tant la resposta sindical a tots aquests canvis com la interacció en forma de mobilització o contenció hagi tingut un impacte directe amb el funcionament d'aquests tres governs populistes.

Els casos d'aquesta recerca o grup que s'observa són els sindicats d'Argentina, Mèxic i Veneçuela com a organitzacions que vetllen per defensar els interessos i demandes de la societat, tot i que a vegades s'interposi l'afany per aconseguir un lideratge dins la mateixa organització sindical. La interacció entre sindicats i govern i la capacitat dels primers per obtenir concessions del govern a partir de mobilitzacions i contencions sindicals o per contra, la resposta del govern denegant aquestes contencions i resistint-se a les mobilitzacions, és el que fa decisiva l'acció empresa pels sindicats per aconseguir la implementació de determinades polítiques que serà bàsica en aquest estudi, per tant, aquesta unitat sectorial de cadascun dels tres països analitzada a l'article, és el cas de recerca social.

Tant a Veneçuela, com a Argentina, com a Mèxic hi havia partits populistes, tots ells de classe treballadora i on es fomentava un intervencionisme estatal; a partir de diverses crisis, sobretot econòmiques, tots tres països van reduir el proteccionisme i liberalitzaren les respectives economies, fet que va representar respostes sindicals a la implementació d'aquestes reformes. Tot i la similitud de les democràcies dels tres països, tant les respostes sindicals com la interacció entre sindicats i govern van tenir conseqüències molt diferents en els cinc sectors analitzats i que varen ser afectats molt directament per les reformes de mercat, com foren el sector de les telecomunicacions, educació, electricitat, automòbils i el del petroli.

Per tant, el fet que en democràcies semblants on hi hagué reformes liberals semblants, les respostes sindicals i la interacció entre el govern i les organitzacions sindicals fossin tant diferents, són els factors que permeten fer comparacions entre Argentina, Mèxic i Veneçuela.

La rivalitat entre sindicats per representar els interessos dels treballadors d'un mateix sector, és el que s'anomena competència sindical, per contra, pot ser que un únic sindicat representi als treballadors d'un únic sector, és llavors quan parlem de monopoli sindical. Tant la competència com el monopoli sindical són variables independents d'aquest estudi de recerca, ja que a partir de la fragmentació, o no, organitzacional es vol saber l'efecte que produeixen sobre la interacció entre el govern i els sindicats.

La competència sindical provoca que la necessitat de coordinació i desenvolupament siguin més difícils, ja que apart d'aconseguir beneficis pels afiliats, els líders sindicals intenten atraure afiliats de altres organitzacions i a més, també es mobilitzen, tot i no ser la millor estratègia, per aconseguir una determinada política pública, ho fan per demostrar que defensen exhaustivament els interessos dels treballadors.

Mentre que amb el monopoli sindical hi ha més facilitat d'entesa amb el govern, el qual també pot gaudir de monopoli estatal quan no hi ha competència entre partits polítics i serà al contrari, és a dir, competència estatal quan si que existeixen diferents partits polítics.

Per tant, les variables explicatives d'aquest estudi de Murillo serien tant el monopoli sindical i estatal com la competència sindical i estatal.

En canvi, el que es vol descriure són les diferents classes d'interacció que es poden esperar entre sindicats i govern quan un partit populista de classe obrera, com passa en aquests tres casos, implementa reformes de mercat.

Pot ser que el fet que existeixi tant monopoli estatal com sindical faciliti les negociacions, perquè el govern vol un sindicat lleial que el recolzi i hi ha interès per part del sindicat per aconseguir concessions i és llavors quan s'arriba a una cooperació per implantar una determinada política. Serà diferent quan i hagi competència sindical ja que el govern intentarà establir lligam, i per tant, menys concessions, amb el sindicat més submís, cosa que provocarà la subordinació.

Quan en comptes de competència sindical, aquesta és estatal combinada amb monopoli sindical hi haurà més competència entre partits i un sindicat fort que aconseguirà més concessions perquè els partits polítics puguin demostrar un atansament a les peticions dels ciutadans, és quan parlem d'oposició.

Finalment, quan hi ha competència tant sindical com estatal es tendeix a una interacció de resistència perquè es fan polítiques més que pel benestar del país, per aconseguir més protagonisme per part de les dues parts, i per tant, més vots.

Aquestes quatre formes d'interacció, cooperació, oposició, resistència i subordinació són les variables dependents d'aquest estudi.

El fet que en aquests tres casos de transició econòmica hi hagi preferències polítiques dels actors que deriven dels seus interessos i entenen aquestes preferències polítiques com a resultat d'aquests interessos és la variable de control d'aquest estudi. D'acord amb tot això, les preferències polítiques dels cinc sectors exposats estan basades en els interessos econòmics del mercats internacionals. Aquestes teories fomenten l'explicació que els orígens de les preferències sindicals estan basades en l'interès per la liberalització econòmica.

Pel que fa a la instrumental podrien ser les variables institucionals que són les quines influencien en el poder de negociació dels sindicats i la seva relació amb el govern, així com la dinàmica interna dels sindicats i les seves aliances, si pot ser, a llarg termini amb el govern.

El procés d'investigació d'aquest estudi de Murillo a l'igual que la resta, és un procés circular que tant el seu inici com final és la teoria. Aquest fet és degut a que la realitat social és massa complexa i és per això que es du a terme més d'una investigació i així s'acumula el coneixement i es pot avançar amb noves hipòtesis i conclusions.

Teòricament, el fet de passar d'una política proteccionista a una de més liberal en un principi hauria de portar igual conseqüències als tres països i empíricament les conseqüències no són les mateixes en els tres països analitzats. Bàsicament pels diferents tipus d'interacció que existeix entre sindicats i govern, que tot i tractar-se de democràcies llatinoamericanes semblants, les mobilitzacions i contencions dutes a terme tindran diferents conseqüències. La resposta dels sindicats també variarà a cadascun dels tres països.

Variable independent Variable dependent

Monopoli sindical Interacció entre sindicats i govern

Competència sindical (cooperació, subordinació, oposició o

Monopoli estatal resistència)

Competència estatal

En aquest estudi és patent que si només s'analitzés una de les democràcies llatinoamericanes, per exemple Argentina, la interacció entre els sindicats i el govern en el sector de l'electricitat, s'observaria que quan Menem va proposar la privatització d'aquest sector, apart de les moltes vagues que es varen fer, cal afegir el fet que hi hagués monopoli sindical i competència partidària en primer terme, i per tant, hi hagué una interacció d'oposició. Com a conseqüència de tot això, es va reduir la competència entre partits i el sindicat es situà en una posició de cooperació amb el govern.

Per tant, si només s'analitzés un país es podria dir que quan s'intentà privatitzar el sector de l'electricitat en democràcies llatinoamericanes, la interacció entre sindicats i govern passa d'oposició a cooperació. Teoria errònia, ja que si per contra, s'analitza un altre país llatinoamericà, per exemple Veneçuela, en les mateixes circumstàncies i en el mateix sector que Argentina, s'observa que en un primer moment de reforma, hi hagué cooperació, pel fet que existia una combinació de monopoli sindical i estatal. Més endavant, però, hi hagué una insatisfacció per les concessions i després d'una sèrie d'esdeveniments amb la conseqüent competència de partits va donar lloc a una oposició.

En aquest sentit, es pot deduir que tot i similar situació democràtica les interaccions porten a resultats diferents. A partir de totes aquestes observacions empíriques prèvies crec que la pregunta de recerca pot ser perquè en situacions democràtiques similars la interacció entre govern i sindicats en els diferents sectors no és la mateixa?

A partir de tot això, les hipòtesis que es poden deduir són tres:

1a hipòtesis: les democràcies llatinoamericanes d'Argentina, Mèxic i Veneçuela apliquen polítiques de reformes neoliberals

2a hipòtesis: les interaccions entre sindicats i govern varien segons el país

3a hipòtesis: El govern en l'aplicació de les seves polítiques depèn de la interacció amb les organitzacions sindicals

Dades:

Per saber si les democràcies apliquen polítiques liberals similars, Murillo es fixa en aquests tres països llatinoamericans Argentina, Mèxic i Veneçuela on en un principi hi havia polítiques proteccionistes però amb l'arribada al poder gairebé en el mateix temps de tres presidents “populistes” s'implantaren polítiques liberals en els diferents sectors (en aquest cas, les dades que hi posaré seran només algunes de telecomunicacions per no fer-ho molt repetitiu). A partir d'aquestes dades empíriques s'infereix que s'aplica polítiques liberals als tres països, per tant, la hipòtesis primera és certa.

Ex/ Telecom

Fets observats

Veneçuela: estabilitat laboral

Estabilitat contracte negociació col·lectiva

Argentina: Jubilació voluntària

Càrrecs per líders aliats Realitat inferida

Reformes liberals

Mèxic: Augment de sous i pagament personal

Estabilitat condicions de treball

Per tal de contrastar la segona hipòtesis i determinar que les interaccions entre sindicats i govern varien en cada país, l'estudi de Murillo es fixa en com en el nostre cas, telecomunicacions, les interaccions són completament diferents a cadascun dels tres països, cosa que pressuposa que als tres governs hi ha diferents combinacions entre monopoli sindical i estatal i competència sindical i estatal.

Aquestes dades són un indicador per inferir els diferents tipus d'interacció entre govern i sindicats.

Fets observables

Veneçuela: de negociació a oposició

Realitat inferida o no

Argentina: d'oposició a negociació observada

Diferent tipus d'interacció

Mèxic: Negociació entre govern i sindicats

Finalment, per tal de contrastar la tercera hipòtesis seria una relació de les dues primeres interrelacionades.

Efecte causal Interacció entre sindicats i govern en relació amb les

Fet observat polítiques públiques implementades

A partir de l'observació dels diferents sectors que es privatitzen es pot concloure que els resultats empírics d'aquest estudi depenen gairebé de manera exclusiva dels diferents tipus d'interacció entre govern i organitzacions sindicals.

Així doncs, es pot deduir que quan un sindicat és lleial o manté fortes aliances amb el partit que governa el país, augmenta la cooperació, a diferència de quan hi ha competència entre diferents partits que porta a l'oposició. Al mateix temps, quan hi ha competència sindical i aquesta afecta a les relacions amb el govern porta a la subordinació; finalment quan hi ha tant competència sindical com competència de partits porta a la resistència.

En aquest sentit, si els sindicats sabessin aquesta teoria que com és competència menys concessions, segurament canviarien la seva manera d'actuar i intentarien controlar aquestes variables.

Cal dir també que el fet que existeixi una competència sindical comporta que els treballadors puguin anar canviant de sindicat, segons amb el que s'identifiquen més, cosa que a vegades pot debilitar al sindicat ja que prioritzarà no perdre o captarà més treballadors en detriment d'aconseguir millores pels seus treballadors. En canvi, quan hi ha competència entre partits hi ha mobilitzacions per augmentar la representació i poder a la vegada negociar.

Finalment, només afegir que tot i les tendències esmentades es fa patent en els casos d'electricitat, petroli, telecomunicacions o educació de cada país hi ha divergències depenent de les dinàmiques organitzatives.

Segons Murillo, el benefici teòric d'aquest disseny d'investigació és la possibilitat de mantenir les institucions nacionals i les condicions macroeconòmiques constants en les comparacions dins de cada país i les variables sectorials en la comparació entre sectors.

És a dir, per arribar a aconseguir implementar qualsevol canvi sense que pugui existir fracàs cal que tant els sindicats com el govern siguin constants, hi hagi monopoli perquè la contenció tingui èxit.

El tipus d'inferència que s'està duent a terme és descriptiva ja que ens descriu un fenomen social inobservable a partir de fets observables que aporten informació en relació a l'objecte d'estudi.

En el nostre cas a partir de la informació sobre la diversitat d'afiliacions entre partits i sindicats o per contra de la inexistent competència entre ells (monopoli i competència sindical i estatal) podem arribar a extreure conclusions sobre el tipus d'interacció que tot això provoca i a partir d'aquesta interacció es sabrà com s'implementaran les polítiques de reforma i si seran un èxit o un fracàs

Una vegada observada la realitat social de les reformes econòmiques dutes a terme en les diferents democràcies dels tres països analitzats i com a partir dels diferents tipus d'interacció s'arriba a contencions o mobilitzacions exitoses o fallides. La inferència apareix quan a partir d'aquestes interaccions entre govern i sindicats es pot començar a marcar una tendència en tant que les organitzacions sindicals es relacionen amb el govern produint diferents tipus de mobilitzacions que provoquen diferents tipus de conductes en l'aplicació de polítiques públiques al país, cooperació, oposició, subordinació o resistència.

Finalment, i ja per acabar el disseny d'investigació només afegir que les dades observades d'aquest estudi, és adir, l'existència de monopoli sindical i estatal i competència sindical i estatal (els indicadors) mesuren el fet no observable, la interacció entre organitzacions sindicals i govern amb molta precisió, ja que depenent de la combinació entre sindicats i govern és el que proporcionarà un tipus o altre d'interacció. M'explicaré. En cas que hi hagi una combinació entre monopoli estatal i monopoli sindical hi haurà cooperació; per contra si hi ha competència tant sindical com estatal hi haurà resistència; si en canvi, hi ha una combinació de monopoli sindical i competència estatal, la mobilització serà un fracàs, oposició i per acabar, si per contra hi ha monopoli estatal i competència sindical el que en resultarà serà una interacció de subordinació.

Per tant, crec que la combinació dels indicadors és el que determina les concessions atorgades pel govern als treballadors, és a dir, el resultat d'interacció entre les organitzacions sindicals i el govern depèn en gran mesura de la interrelació entre els indicadors.

Per concloure m'agradaria haver pogut englobar aquest procés d'investigació dins un dels dos mètodes que tenen com a objectiu la inferència, però després d'haver reflexionat a partir de la distinció que hi ha en el primer mòdul no estic segura de poder defensar el meu punt de vista. Tot i aquest petit comentari, m'agradaria exposar que crec que el mètode de recerca és qualitatiu, ja que s'analitza amb profunditat com afectaren les reformes neoliberals a les democràcies llatinoamericanes de Mèxic, Veneçuela i Argentina i la seva interacció amb les organitzacions sindicals. L'objectiu d'aquest estudi és entendre com tot i que siguin democràcies similars amb reformes similars en els diferents sectors analitzats, el fet que hi hagi diferents tipus d'interacció entre govern i sindicats és el que produeix diferent tipus de mobilització o contenció.