Calendaris

Sistema de distribució del temps. Fases de la lluna. Calendari lunar i solar. Caldeu. Egipci. Grec. Romà. Julià. Gregorià. Hindú. Musulmà. Xinés. Hebreu. Republicà. Asteca

  • Enviado por: Yo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

ELS CALENDARIS

Treball Natura - Calendari

ÍNDEX:

  • Portada

  • Introducció ( definició, dies de la setmana, dies del mes )

  • Calendaris:

      • Gregorià amb foto

      • Caldeu sense foto

      • Maia amb informació del que indica

      • Romà sense foto

      • Mundial amb foto

      • Grec sense foto

      • Perpetu amb foto

      • Egipci sense foto

      • Julià sense foto

      • Asteca amb foto

      • Eclesiàstic / Litúrgic sense foto

      • Republicà amb foto

      • Hebreu sense foto

      • Musulmà amb informació del que indica

      • Hindú sense foto

      • Peruà amb foto

      • Xinès sense foto

  • Bibliografia

1. Introducció

Què és un calendari?

Un calendari és el sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol. El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar, determinat per les agrupacions anomenades mesos; el moviment anual del Sol ho és del calendari solar, en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions. La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l'any. Com a múltiple de l'any, en el calendari solar, hi ha el segle. Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era. Els primers calendaris foren els lunars. La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes consecutives, varia de 29 dies i 6 hores a 29 dies i 20 hores, que equivalen a una durada mitjana de 29,5305 dies civils. En conseqüència, els calendaris lunars solen ésser formats per mesos de 29 i 30 dies, que encara fan necessari d'afegir un dia cada 30 mesos. Com a perfeccionament dels calendaris lunars, i per tal de correspondre més racionalment a les necessitats de l'agricultura, aparegueren els calendaris luni-solars, basats en les llunacions, però que alhora intenten d'ajustar-se a l'any tròpic, generalment mitjançant un mes variable, que hom inclou d'acord amb un cicle determinat.

La distribució del temps en períodes adaptats a les necessitats de la vida civil i religiosa. Els noms del mesos procedeixen de l'antic calendari romà, com es dedueix de la taula detallada a continuació:

Nom actual

Nom llatí

Origen

Nº actual de dies

Gener

Januarius

Déu Janus, jano

31

Febrer

Februarius

Festes februarias, que eren purificació

28-29

Març

Martius

Déu Mars o Mart

31

Abril

Aprilis

Aperire, obrir, perquè broten les flors

30

Maig

Máiae o Maialis

Deessa Maia, mare de Hermes

31

Juny

Junius

Deessa Huno i Juno

30

Juliol

Julius

Juli Cèsar

31

Agost

Augustus

Octavi August

31

Setembre

Septémber

El setè mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (setembre)

30

Octubre

Octóber

El octau mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (octubre)

31

Novembre

Novémber

El novè mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (novembre)

30

desembre

Decémber

El desè mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (desembre)

31

Els noms dels dies de la setmana tenen el mateix origen. Al passar als idiomes del nord d' Europa agafaren, en general, els noms de la mitologia nòrdica. Però el nom del diumenge en les idiomes romànics no prové del que tenia entre els antics romans, sinó del llatí díes domínica dia del Senyor (en el que J. C. ressuscità).

Origen del nom llatí

Llatí

Espanyol

Del Sol

Solis Díes

Domingo

De la Lluna

Lúnae Díes

Lunes

De Mart

Martis Díes

Martes

De Mercuri

Mercurii Díes

Miércoles

De Jupiter

Jovis Díes

Jueves

De Venus

Véneris Díes

Viernes

De Saturn

Saturni Díes

Sàbado

2. Els calendaris

CALENDARI CALDEU

L'antecedent més llunyà del calendari actual és el calendari Caldeu, amb un any de 360 dies, repartits en 12 mesos de 30 dies. A fi de coincidir amb l'any tròpic, hom hi afegí un tretzè mes, també de 30 dies, cada sis anys, i un altre mes al cap d'intervals molt més llargs. Els mesos foren dividits en quatre setmanes de set dies d'acord amb les fases de la lluna; els dos dies darrers de cada mes restaren fora del compte. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna i dels cinc planetes que aleshores eren coneguts (Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn), noms que, evolucionats, han subsistit en gairebé totes les llengües. Posteriorment desaparegueren els dos dies finals del mes en tant que dies separats de la setmana i es formà un cicle continu. El començament de l'any fou considerat primerament a l'equinocci de tardor, i més tard al de primavera.

CALENDARI EGIPCI

El calendari egipci fou en un primer moment exclusivament lunar, amb mesos de 29 i 30 dies. La necessitat de preveure les revingudes del Nil els féu estudiar l'any tròpic i cercar un calendari que s'hi ajustés. Hom establí tres estacions de quatre mesos (l'estació de sembra, la de recol·lecció i la d'inundació) de 30 dies (any de 360 dies). Aquest any civil avançava un any sencer cada 69 anys tròpics. Malgrat constatar-ho, no intentaren de modificar-lo. El període de 1 461 anys que avançava un any sencer rebé el nom de sotíac (de Sothis, Sírius), puix que era observada la sortida acrònica d'aquest estel, la qual anunciava la crescuda del Nil i els servia per a mesurar l'any sideri. Els intents per a arribar a afegir un sisè dia epagomen cada quatre anys fracassaren, i durant més de quatre mil anys continuaren usant un calendari independent de les estacions. Els egipcis no tingueren la setmana ni cap agrupació de dies basada en les fases de la lluna; per contra, empraren agrupacions de deu dies, els decans, tres dels quals formaven el mes i 36, l'any. A Grècia s'anaren unificant diversos calendaris, sota el model del caldeu, en l'anomenat calendari grec.

CALENDARI GREC

Per tal d'aconseguir un ajustament entre la mesura del moviment del Sol i el de la Lluna, Soló trobà un cicle de vuit anys (cinc de lunars de 354 dies i tres amb el tretzè mes complementari; per tant, de 384 dies) que totalitzaven 2 922 dies. Aquest cicle equivalia a vuit anys tròpics més una hora i mitja, però, per contra, era inferior a 99 llunacions en un dia i mig. Per tal d'arranjar aquest desajust hom considerà un cicle de setze anys, al qual s'afegien tres dies suplementaris. Així hom obtingué un ajustament a les llunacions, però incrementà el desajust amb el Sol. L'any 432 aC Metó trobà el famós cicle que porta el seu nom (cicle lunar o cicle de Metó), format per dinou anys equivalents a 235 llunacions. Després de la reforma juliana, els grecs adoptaren progressivament el calendari romà.

CALENDARI ROMÀ


El calendari romà fou també al començament estrictament lunar. Així, a l'època de la fundació de Roma era emprat un any format per 10 mesos (de 30 a 31 dies), que totalitzaven 304 dies. Aquests deu mesos foren anomenats Martius, Aprilis, Maius, Junius, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December. Després del desè mes hom afegí els dies necessaris per a ajustar aquest any civil a l'any tròpic, i obtingué, d'aquesta manera, un calendari luni-solar. D'aquests dies afegits, en resultaren dos mesos: Januarius i Februarius. Així resultà un any civil de 355 dies, més curt encara que l'any tròpic; per tal de solucionar-ho, hom establí un cicle de quatre anys en el curs del qual hom afegia cada dos anys un tretzè mes, que podia ésser tant de 22 com de 23 dies. Aquests quatre anys civils equivalien a 1 465 dies, mentre que quatre anys tròpics només equivalien a 1 461 dies. Per tal d'aconseguir una major concordança, el 450 aC hom adoptà un cicle de vuit anys degut a Cleòstrat, amb el qual hom suprimia, en relació amb l'anterior cicle de quatre anys, la inclusió d'un mes de 22 dies cada vuit anys. Així i tot, el calendari continuava tenint un excés de dos dies cada vint-i-quatre anys. Juli Cèsar decidí la creació d'un nou calendari (45 aC), que fou designat calendari Julià.

CALENDARI JULIÀ

Adoptat posteriorment per la majoria de països, amb algunes modificacions; el començament de l'any fou portat de l'u de març a l'u de gener. Aquest calendari establí el concepte d'any de traspàs i un any civil mitjà de 365,25 dies, quantitat que hom creia que corresponia a la durada de l'any tròpic. Era dividit en dotze mesos: Januarius (31 dies), Februarius (29 o 30 dies en cas d'ésser any de traspàs), Martius (31 dies), Aprilis (30 dies), Maius (31 dies), Junius (30 dies), Quintilis (31 dies), Sextilis (30 dies), September (30 dies), October (30 dies), November (31 dies) i December (30 dies). L'any 44 dC el mes Quintilis fou rebatejat amb el nom de Julius, en honor de Juli Cèsar. A causa d'una aplicació incorrecta de la intercalació de l'any de traspàs, August hagué de decretar que durant dotze anys no hi hagués cap any de traspàs. Per aquest fet, el Senat decidí de canviar el nom Sextilis pel d'Augustus. Hom considerà, però, que Augustus havia de tenir el mateix nombre de dies que Julius, i n'agafà un de Februarius. Perquè no hi hagués, tanmateix, tres mesos seguits de 31 dies hom en tragué un de September i un altre de November, els quals foren afegits a October i a December. En resultà així un calendari que bàsicament havia de romandre fins avui. D'antuvi els romans no empraven la setmana, sinó que dividien el mes en tres parts desiguals: de les calendes (primer dia del mes) a les nones (dia 5 o 7), de les nones als idus (dia 13 o 15) i dels idus a les calendes del mes següent. Amb el cristianisme continuà la vigència del calendari julià, i fins al s XVI subsistí parcialment la forma de divisió del mes usada pels romans. Des del s I, però, fou també usada la setmana, per influència del calendari jueu en el cristià. El dia de descans passà del dissabte al diumenge. Per tal com algunes commemoracions cristianes, com la Pasqua, eren basades en fets datats segons el calendari lunar jueu, hom establí un calendari litúrgic amb aquestes festivitats mòbils. Imposat a la major part del món, el calendari julià contenia l'error de base de partir d'una mesura incorrecta de l'any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l'any julià mitjà equivalia a 365,25 dies. La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d'un dia cada 128 anys. Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d'Àries i, per tant, les estacions s'avançaren. Així, la Pasqua, vinculada a l'equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l'estiu. El 1582 el papa Gregori XIII, assessorat especialment per Ghiraldi, decretà que fossin trets deu dies a aquell any i fou modificat el concepte d'any de traspàs en un nou calendari, anomenat des d'aleshores calendari gregorià.

CALENDARI GREGORIÀ

Els anys que són múltiples de quatre i que no acaben en dos zeros, i també tots els acabats en dos zeros que tenen el nombre que quedaria, en treure els dos zeros finals, divisible per quatre. D'aquesta manera hom suprimia tres dies civils cada quatre-cents anys i obtenia un any gregorià mitjà d'una durada de 365,2425 dies civils, del qual perdura només un excés de 0,0003 dies civils en relació amb la durada de l'any tròpic, que produeix només un excés de tres dies cada deu mil anys. Posteriorment, gairebé tots els països adoptaren el calendari gregorià. A Rússia es mantingué fins a la revolució del 1917 el calendari Julià.

CALENDARI HINDÚ

Calendari emprat pels hindús. En temps del Rig-Veda (1200 a.C.) sembla que ja era usat un calendari civil luni - solar que constava de 360 dies, dividit en 12 mesos de 30 dies. Cada 5 anys hom intercalava un nou mes. L' astronomia més mesopotàmica i grega fou introduïda a l'Índia als primers segles després de Crist i sorgí un nou calendari on els noms sànscritsdels mesos solars són una traducció quasi literal dels seus equivalents grecs, amb diverses variants. Per tal d'unificar el calendari hindú, el govern de l'Índia introduí un nou calendari oficial, començant l'1 Chaitra 1879 de l'era de Saka, que correspon al 22 de març de 1957. Aquest calendari és utilitzat avui conjuntament amb el gregorià en assumtes oficials; aquest darrera, però, és el més estès a l'Índia.

CALENDARI MUSULMÀ

Calendari emprat pels àrabs i després estès al món musulmà. Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies. A partir del s V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma. Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle; hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies (anomenats anys abundants), que ocupen el número d'ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29. Per cada 33 anys civils gregorians transcorren 34 anys civils musulmans. Actualment, en els països musulmans, i especialment en els àrabs, el calendari musulmà és usat ensems amb el calendari gregorià.

Hom troba la correspondència entre el número d'ordre de l'any civil musulmà i les del civil gregorià amb les següents fórmules:

Any gregorià = any musulmà + 662 - ( any musulmà : 33)

Any musulmà = any gregorià - 622 + [(any gregorià - 622) : 32]

'Els calendaris'

CALENDARI XINÉS

Calendari emprat a la Xina fins a la revolució del 1911. A l'inici de la dinastia Zhou (ss XI-VIII aC) la durada de l'any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de luni-solar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys; així s'obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin (s III aC), que durà fins a la reforma de l'època Han (any 104 aC). Al s XVI aparegué l'obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari. Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar (yinli), i la diferència d'onze dies i un quart entre l'any solar i els dotze mesos d'aquest calendari es compensava amb la introducció d'un mes intercalat cada tres anys. Aquest mes se solia afegir al final dels dotze mesos. Això feia que el principi de l'any lunar oscil·lés entre darreria de gener i començament de febrer. Aquest cap d'any, anomenat festa de primavera (chunjie) era la festa més important de l'any xinès, que durava quatre dies. Al calendari xinès hi ha festes regides pel calendari lunar i, per tant, mòbils, i d'altres de regides pel calendari solar. Cal citar, a més, la divisió de l'any en 24 seccions (qijie), utilitzada al camp. Des dels Han (s II aC) fins al 1911, els anys xinesos han estat numerats combinant dos cicles, un de deu elements, els troncs celestials (tiangan), i un altre de dotze branques terrenes (dizhi). Aquest cicle es troba lligat amb el dels dotze animals simbòlics, d'interès astrològic. El calendari oficial, a la República Popular de la Xina, és el gregorià, introduït ja al s XIX pels jesuïtes.

'Els calendaris'

CALENDARI HEBREU

Calendari emprat pels hebreus, lunar. Era format per dotze llunacions que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari. Els mesos foren alternativament de 29 i de 30 dies per tal d'acostar-se a la durada de les llunacions. El segle IV d.C. el calendari hebreu fou modificat i esdevingué totalment luni-solar: l'intercalació del tretzè mes es feu d'acord amb el cicle de Metó, i, en els 19 anys de durada d'aquest, hom hi considerà 12 anys senzills i 7 d'embolismals. Actualment, els anys embolismals, de 13 mesos, se situen als llocs d'ordre 3,6,8,11,14,17 i 19 del cicle de Metó. Aquest calendari és usat, juntament amb el gregorià, a l'estat d'Israel.

CALENDARI REPUBLICÀ

Calendari decretat com d'ús obligatori a França per la Convenció el 24 d'octubre de 1793. Perdurà fins que Napoleó en decretà l'abolició i reintroduí el gregorià a partir de l'u de gener de 1806. Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l'equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d'una nova era, i fou decretat que l'any civil comencés per l'equinocci de tardor. L'any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies: Vendemiari, Brumari i Frimari (tardor); Nivós, Pluviós i Ventós (hivern); Germinal, Floreal i Pradal (primavera); Messidor, Termidor i Fructidor (estiu). Els dies del mes eren dividits en tres dècades. Després del darrer dia del mes de Fructidor eren col·locats cinc dies suplementaris per obtenir un any de 365 dies; cada quatre anys, en comptes d'afegir-hi cinc dies, hom n'hi afegia sis. Fou vigent al Rosselló i també a la zona del Principat ocupada, durant la Guerra Gran, per les tropes franceses de la Convenció (1794-95), igualment com en altres territoris sota control republicà.

CALENDARI ASTECA

Calendari emprat pels asteques. El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cada un i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts. Com a múltiple d'aquest any usaren un conjunt de 52 anys ( xihumolpilli ). El calendari religiós o tonalpualli tenia 1 any de 260 dies.

'Els calendaris'

'Els calendaris'

'Els calendaris'

'Els calendaris'