Calaveres atònites; Jesús Moncada

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana # Argument

  • Enviado por: Christian Mendoza Álvarez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

CALAVERES ATÒNITES

PRÒLEG

Mallol Fontcada, un xicot barceloní de 22 anys, llicenciat en dret, arriba a l'antiga Mequinensa, per treballar com a secretari del jutjat de la població. El jutge del jutjat es Crònides. En aquest pròleg Mallol ens conta un poc experiències que va tindre en el viatge cap a Mequinensa

Primer un tren el porta de Barcelona a Lleida. Una vegada en Lleida va treure el bitllet cap a Mequinensa, però allí en l'estació no trobava el bus i el que passa es que el bus no portava un rètol on posava Mequinensa sinó Lleida -Fraga.

Una vegada el va trobar, va veure q estava ple de gent i va entrar com va poder, quan ja estaven fent ruta es van trobar amb la policia de trànsit i tots els passatgers es van tindre que ajupir per que no multaren la companyia del bus per l'excés de passatgers. A una dotzena de kilòmetres del seu destí, Mallol es va dormir i van tindre un accident, ja que van rebentar la roda del cotxe.

Un camió ple de miners es va parar a ajudar-los i van portar a l'advocat fins a Mequinensa. La tia Penèlope amb el dit li deia no es trobaven els jutjats.

Només arribar els senyor Crònides, li va donar a Mallol la màquina d'escriure per prendre nota dels testimonis. Allí va estar durant tres anys i tornava al poble per als soterraments de la tia Penèlope i el jutge que va morir d'un infart. Després de totes les morts, Mallol va quedar amb l'escriptor Jesús de Montcada per escriure un llibre sobre Crònides i la seva experiència a Mequinensa.

CAPÍTOL 1: AMB SEGELL D'URGÈNCIA

Una noia que es diu Berta, li escriu una carta al seu oncle Maties, que es el cardenal de Roma, per a dir-li en primer lloc que en la vila s'estava perdent la fe en la religió cristiana. En segon lloc li conta un accident que ha patit Jaume Pedrera i li ha provocat una ceguera. Mentre ella resava per el Jaume va escoltar el que creu que es la veu del Sagrat Cor que li va encarregar fer brillar la glòria divina en la vila que estava plena d'heretges.

Berta li va fer varies visites a Jaume per parlar en ell sobre la solució del seu problema, en una d'elles li va contar que podia recobrar la vista a traves del Sagrat Cor, però Jaume no s'ho creia. Berta li deia que era una víctima de una conspiració infernal, i que el dimoni volia impedir el miracle. Com que Jaume soles feia que burlar-se de ella, farta de tanta obstinació li va dir a Jaume que la causa de la seva ceguera es un càstig de deu degut a que ell un dia va entrar en el temple de deu (l'església) i va deixar l'altar a fosques i que per això ara deu el priva de la llum dels seus ulls per haver-lo ofès deixant-li el temple sumit en la tenebra. A Jaume li va sentar mal açò que li va dir i la va despatxar de la seva casa a colps, per això Berta va acabar en el jutjat contant-li el succés a Crónides, que també no es creia els fets, i farta de que ningú la creia li va escriure una carta a l'oncle Maties per contar-li tots els fets.

CAPÍTOL 2: CINC COBRIMENTS DE COR AL CASAL DELS MÓRA

Caietana es presenta al jutjat per a parlar amb Crònides, però aquest esta en un magatzem embarcant bidons de mel. Com que Crònides no estava, li deixa l'encàrrec al secretari.

Comença contant-li que a Mequinensa fa temps es va fer un cementeri nou, perquè el que hi havia no era digne de una població com Mequinensa. El van construir al cim d'un turo, un cementeri modern.

Ara els habitants estaven esperant impacients vore qui seria el que estrena el cementeri. Al poble hi havia prou malalts, però 2 dels quals van empitjorar a ulls veients. Tota la població estaven esperant qui seria l'afortunat, feien apostes, el poble es va dividir en dos bàndols. Al final el metge va prescriure els mateixos medicaments als dos i ficar el seu final en mans del destí.

Al final el primer difunt que va estrenar el cementeri va ser el iaio de Caietana, el iaio Pòlit. Com va ser el primer, va ser un enterro a lo gran, van anar les autoritats, el van soterrar en un panteó, desenes de corones, la banda del poble...

La família al final es va acostumar a que Pòlit fora l'únic difunt del cementeri i quan va morir un altre ciutadà de Mequinensa era com si un intrús els haguera entrat en casa.

Un diumenge que va anar Caietana al cementeri, va veure obrers i sacs de guix, açò va provocar la curiositat de Caietana i al final va descobrir que estaven obrant en el cementeri, en concret estaven fent blocs de nínxols. Per això Caietana es va apropar fins al jutjat, per a denunciar el que estava passant, que estaven obrant sense el seu consentiment i que volia tirar als revolucionaris rojos del poble.

CAPITOL 3: ASSENTAMENT COMPTABLE

El senyor Crònides li demana al secretari que el deixe sol amb l'Elisenda Tortosa perquè ha de tractar un assumpte de compromís.

Doncs resulta q els divendres, l'Elisenda te costum de rentar la roba al riu Segre, mentre que la sogra li ajuda en la feina de casa. La sogra envia als xiquets a l'escola i es posa a fer el dinar per a quan l'Elisenda tornés del riu i els petits d'estudi, trobaren la taula parada i el menjar a punt.

La sogra va fer arròs per dinar, va usar l'arròs d'un pot de vidre. Resulta q l'Arseni, l'home de l'Elisenda, cada cop que fan l'amor fica un gra d'arròs al pot i no es descuida mai des de el dia de la boda. A l'Arseni el fa feliç escampar i contar els grans i cantar-li el total a la dona. Com que l'Elisenda era analfabeta i tenia que contar els grans per tornar a ficar els que faltaven, va recórrer a Crònides per a que li ajudára a contar els grans que faltaven. Quinze dies abans del dia del dinar, l'Arseni en va contar 3006, fent càlculs Crònides en va ficar 3018, mes val que en sobre que no que en falte.

CAPITOL 4: UNA FINESTRA AL CARRER DE L'HAM

L'Alfred es un noi q estava de servei militar a les illes Canàries servint a la pàtria en el bàndol nacional (tropes franquistes), en canvi tota la seva família era comunista, com la majoria de la vila.

La seva germana major i la petita van morir a Barcelona; la del mig va ser exiliada a França; i al pare el van ficar en la presó a Barcelona. Quan l'Alfred va tornar a Mequinensa desprès de estar de servei militar, es va enterar que el seu pare estava a la presó. L'Alfred va aconseguir avals i testimonis favorables per al seu pare e intentar lliurar-lo de la pena de mort, però el seu pare no li perdonava que estiguera en el bàndol dels nacionalistes i no va poder fer res.

L'Alfred per mitja de Bernat de Vallmajor, li escrivia cartes al seu pare, però aquest no les contestava mai, aleshores l'Alfred va desistir.

Un dia mentre l'Alfred estava en la barberia va veure una foto d'un general que ell va salvar de la mort mentre estava de servei militar a les Canàries. Aquest general anava en el cotxe quan li va explotar una mina i l'Alfred q estava allí present, es va apropar al cotxe i va portar al ferit a la infermeria. Doncs resulta que en periòdic deia que era un general que tenia poder en l'exèrcit. L'Alfred no va contar mai aquesta historia a ningú, sols a Bernat, i aquest va aprofitar l'ocasió i li va escriure una carta al general per parlar-li del pare i recordar-li amb finor, que li va salvar la vida . Gracies a eixa carta, al pare li van commutar la condemna i li van llevar la pena de mort.

A tot açò, van fer a l'Alfred funcionari, encarregat de la neteja pública, degut a que el seu bàndol va guanyar la guerra .

L'Alfred seguia enviant cartes al pare durant anys, però va cansar-se i va deixar-ho córrer. Quan ja sabia fet la idea de no tornar a vore'l mai mes, s'assabenta per l'alcalde que l'anaven a deixar lliure. Tres dies després de la seva tornada, l'Alfred agranava el carrer de l'Ham, quan de sobte des de la finestra de casa del cosins, escolta la veu del pare que es burlava del seu fill ja que ell que havia guanyat la guerra, estava agranant els carrers per on passen els que l'havien perduda, tot açò li ho deia a l'Alfred amb ironia. El pare cridava des de la finestra q soles per veure als nacionalistes netejant, valia la pena haver perdut la guerra. L'Alfred va anar a parlar amb Crònides per a intentar que parle amb el pare i solucionar el problema, perquè sinó hauria de dir-ho als guàrdies i el ficarien a la presó i ell no vol això.

CAPITOL 5: L'ORIGEN DE LES ESPÈCIES.

Crònides li conta al senyor secretari un greu accident q ha passat a la mina Flora, però li conta el problema en veu baixa per a que no s'entere ningú. La víctima es el dinamiter de la mina, Marcel·lí Canota. Degut a aquest problema, s'ha descobert que hi ha dos tipus de miners. L'espècie antiga que son els que sofreixen un accident i moren, i l'espècie evolucionada, que son els miners que amb ferides de mort, sobreviuen a l'accident. Crònides diu q son una espècie molt similar, però la característica fonamental de la espècie evolucionada, es la capacitat de mantenir-se viva durant un període de temps variable, tot i presentat síndromes de mort. Tot açò li ho ha contat Soler, metres parlava amb ell encara estaven buscant el cap de Marcel·lí i el cos respirava.

CAPITOL 6: FET D'ARMES.

Nicanor acudeix a parlar amb Crónides per a contar-li un fet que pot acabar en desastre. No acudeix allí per a que li escolte com a un jutge, sinó com a un amic i que opine del tema. El Robert i Nicanor, es van veure per primera vegada a l'estació de ferrocarril, parlaven molt de ell a casa de Nicanor, però aquest no l'havia vist mai. Robert es el fill del comandant que era a mic del pare de Nicanor. El pare de Nicanor el va conèixer mentre estava de servei militar, pero el coronel va morir a la guerra.

A l'estiu del 1940, Robert va anar a Faió a casa de Nicanor perquè necessitava aire lliure ja que vivia en una ciutat. Després de aquest estiu, el Robert acudia cada any a Mequinensa. Un dia la tieta Montserrat va fer-los una foto a Robert, Elisa ( germana de Nicanor) i a Nicanor una foto en un fotògraf.

Aleshores Nicanor va trobar un cert paregut entre ell i Robert, va ensenyar la foto a la família i tots es miràvem, però ningú deia res. La coronela va convidar a Nicanor a passar uns dies a casa seva aprofitant la tornada del Robert, nomes vore'l arribar el pare i la coronela van començar a riure sense parar. Aquells dies la coronela el tractava com a un fill mes. Amb el pas del temps Nicanor sospita que poden ser germans, es a dir, fills del mateix mascle, però no sap qui, si el que creu que es el seu pare o el gloriós artiller. Finalment la tieta va resoldre la qüestió, va contar-li que la mare mai havia estat a la ciutat i que l'artiller no havia pisat mai Mequinensa, a més un dia la tieta el riu Segre va veure com el seu pare i Robert tenien 3 pigues iguals a l'esquena, en conclusió, els dos eren fills del mateix pare. A tot açò el babau del Robert no s'ha adonat de res, però l'estima com un germà.

El pare de Nicanor va morir també i la coronela va quedar doblement vídua. Ara bé, el problema era que la germana de Nicanor espera un fill del Robert i no saben que son germans. Per aixó la tieta li ha dit a Nicanor que acudeixca a Crònides per intentar solucionar l'embolic.

CAPITOL 7: PREPARATIUS DE VIATGE.

La neboda de la tia Penèlope es presenta a la migdiada al cafè on es troba el secretari, l'assumpte es greu: la Carola Mata s'està morint.

La carola i la tia Penèlope fa més de 60 anys que no es tracten i ara la carola vol que la visite.

Quan eren menudes i anaven a l'escola de monges, Carola era l'obra mestra i a la tia Penèlope la van tindre que expulsar per atea i republicana.

Durant la nit de noces, Teodor, l'home de la Carola li va dir que Déu es una fal·làcia. Carola li ho va contar a la mare superiora del seu antic col·legi, i aquesta li va dir que si Teodor no tornava a la fe catòlica, hauria de abandonar-lo. Carola quan va arribar a casa li ho va plantejar al seu home i aquesta, va tornar-se'n a casa seva.

Carola es va sentir estafada, ja que es va casar amb un catòlic i, al vespre, s'havia trobat amb un ateu al llit.

Cadascú feia la seva vida, però a Mequinensa sempre hi havia especulacions sobre la seva reconciliació. Finalment, degut a una grip, Teodor va morir.

Durant el mig segle que havien estat separats, mai havien perdut el contacte, estaven en contacte indirectament a través de una cosina de la Carola. Tots els anys per a l'aniversari, la cosina li feia la mateixa pregunta de part de Carola: encara ets ateu? Però sempre rebia la mateixa resposta.

Ara que es Carola la que esta apunt de morir, vol ser enterrada amb el seu home perquè mai la deixat d'estimar, però a tot açò Mossèn Ambròs es nega a la proposta de carola perquè ell es ateu, per això no te mes remei que acudir a la tia Penèlope, per a que li ajude a fer un escrit dient que renuncia a la fe cristiana i que vol ser enterrada amb el seu home. A més vol anular el testament i deixar tots els seus bens a una leproseria filipina.

CAPITOL 8: APARICIÓ PROVIDENCIAL DE LA SARDINA

Un home de 75 anys s'aproxima al jutjat per tractar un tema d'urgència. Aquest home pertany a un llinatge de senyors, ell era l'últim exemplar de la dinastia i l'únic hereu a la mort dels pares. Quan va morir el pare, va calcular tot el valor del seu patrimoni, a continuació va fer un estudi de l'arbre genealògic des de el punt de vista mèdic i va constatar que tots morien a la ratlla del 65 anys, excepte el pare que va durar fins els 74. També va fer un repàs de la seva pròpia salut, amb totes aquestes dades, va traure la conclusió que viviría fins els 75 anys. Va dividir el seu patrimoni en els 25 que li quedaven de vida, i ho va dividir per a disposar cada mes de una quantitat elevada, per a viure la resta de vida sense treballar. Però el destí li va jugar una mala passada i va arribar als 74 amb una salut de ferro i soles tenia diners per a un any mes.

A més va rebre una carta del banc amb números vermells, nomes li quedava una sortida, el suïcidi. Ho va preparar tot, però no va tindre prou de valor per a suïcidar-se. Aquest home va anar al jutjat perquè el dia de abans va enviar una carta a Crònides contant-li les seves intencions, però no va fer-ho i a més es va dormir. Per aixó tenia que anar a per la carta per a no fer un embolic. Ell es va dormir, però una pescatera que cridava a crits la venta de sardines, el va despertar, i ell va anr corrent fins al jutjat a esperar la carta.

CAPITOL 9: ESBORRRANY D'UNA TREVA.

La mare de la Penèlope va escriure una carta al cardenal de Roma fent-li una petició. La carta la va escriure la seva filla, la tia Penèlope, i per a fiar-se del seu contingut ja que ella no sabia llegir, va recórrer a la peixatera. Però l'endemà, tot el mon es va enterar i es van quedar sorpresos amb la proposta.

En la carta li proposava que anara a Mequinensa a participar en el lloc del seu germà, que s'ha trencat una cama, en la correguda de llaüts de la festa major, ja que la seva família es de les millors en el concurs i eixe any cap membre excepte Maties podria participar. Com que ell renuncia a la proposta, Penèlope li escriu una carta dient-li que no te dignitat i que així, deixant-se guiar per els ideals polítics no arribarà a cap lloc.

En la postdata de la carta, Penèlope li diu que Carlota no volia que anara perquè ell era una gran competència en eixe concurs, ja que era dels millors.

CAPITOL 10: LA METAFISICA SOBRE LES ACÀCIES.

El Cirici era patró del llaüt Santa Teresa, i els peons que treballaven per a ell eren els teresians. El Cirici i els teresians, des de que s'han jubilat, tenen la costum de anar amb els seus amics a seure a la porta del bar Esport. Eixe dia va passar per la plaça on esta el bar la Paula Vinyes, una xica molt atractiva que li agradava cridar l'atenció. Doncs Paula va creuar com de costum la plaça lentament, per cridar l'atenció dels mascles allí presents. Després a aquestos els agradava comentar entre els amics el que li farien al llit. Però just eixe dia que estaven comentant el de sempre, un home que estava a la barra del bar va començar a insultar als teresians quan va escoltar els comentaris cap a Paula. Aquest home era el substitut del doctor Beltran que estava de vacances, quan va veure la reacció del teresians va recular i va córrer des de el bar fins la porta de la consulta.

Els teresians sulfurats corrien darrere d'ell amenaçant-lo en capbussar-lo a l'Ebre. El substitut tancat a la consulta i els teresians a la sala d'espera esperant per agafar-lo, però allí estava l'Arnau que va fer reflexionar als teresians i van prendre la decisió de denunciar-lo per calumnies.

A tot açò, la dona del Cirici li conta a la tia Penèlope que des de que el patró i els teresians s'havien jubilat, no tenien ereccions i no eren actius al llit, es a dir, que tenien problemes d'ereccions.

Per aixó la dona del Cirici va anar a parlar amb la tia Penèlope, per a que parlara amb el seu nebot Crònides i que fera recapacitar al substitut i reconega el metge que ha posat la pota, perquè les teresianes no volien anar al judici i defensar als seus homens que enfilen una nit de passió darrere un altra perquè no es cert, seria vergonyós i tot un espectacle.

CAPITOL 11: UN DIMECRES DE CENDRA.

Donèlia, mes coneguda com a Friné, es una puta il·lustrada que li escriu una carta a Crònides. Li conta un poc de la seva vida, pertanyia a una família de la gran burgesia, es va quedar embarassada de un catedràtic casat amb 6 criatures, la van desheretar i la van expulsar de la burgesia per culpa del capellà. Un dels seus amants, una egua de la Falange va deixar-li en herència al morir un bordell de molta categoria a Lleida.

El bordell el tenia la difunta a mitges amb el seu germà, però aquest volia retirar-se a Lleó i li va vendre a Donèlia l'altra meitat per un preu raonable.

Donèlia va renovar tot el bordell, de dalt a baix, fins el nom, li va posar: Calipso.

Un dimecres de cendra va anar al bordell una dona que volia proposar-li un pacte a la propietària del bordell. Resulta que aquesta dona es viuda i te dos fills, i fa cosa de tres mesos que va morir la sogra i el seu sogre a quedat sol. Ella te por que alguna noia s'aprofite del home i li furten els diners i els seus fills no pugen heretar. La dona li proposa tindre al sogre satisfet sexualment amb les noies del bordell, però que ninguna s'aprofite d'ell. La Caterània era el prototip de xica que reunia els gustos del sogre de la Balbina. Aquell dia van quedar Donèlia, La Caterina, Balbina i el sogre per prendre cafè, les putes es feien passar per amigues de la Balbina. Van deixar a soles al sogre amb la Caterina, i aquesta li va costar poc endur-se'l al llit. Sempe feien el mateix, però alternant les noies. Mentre el sogre era satisfet per les xiques, Balbina i Donèlia es van fer amigues. Un dia el vidu es va deixar la cartera al bordell i quan el sogre i la nora van anar a per ella a Lleida, van tindre un accident i van morir a l'acte. Donèlia es va quedar amb la cartera i els documents notarials que contenia dins. Per això escriu a Crònides, que era amic de la sogra de Balbina i li pregunta que pot fer amb els papers.

CAPITOL 12: OBRES PIADOSES

El senyor Gaietà Sansa; comptable de la mina de Pla, va a la farmàcia per a demanar la comanda de la Confraria de dones de Santa Bàrbara, patrona dels miners.

L'apotecari deia que no havia cap encàrrec de la confraria, el comptable va insistir fins a quatre vegades. L'encàrrec el va fer Leucofrina, i l'encàrrec era una quantitat desorbitada de preservatius, cosa que va sorprendre a l'apotecari. Per a demanar preservatius tot el poble usava eufemismes per a evitar xafarderies.

Leucofrina, la majordoma de Mossèn Ambrós, va proposar a la confraria alliberar als fidels de la prohibició d'usar profilàctics, vendre'n elles de la marca Roma per traure uns beneficis i amb això restaurar el Vaticà. Els rectors controlaven la venda d'un producte produït per l'església, els preservatius. Maties, el cardenal de Roma, que duia l'operació va contactar amb les farmàcies per fer l'encomanament a les farmàcies.

Leucofrina animava a totes les dames de la confraria a comprar els preservatius i així fer una donació per a la restauració del Vaticà, però Leucofrina quan va recollir l'import de la comenda va fugir amb els diners.

La confraria va denunciar a Leucofrina al jutjat de primera instancia.

CAPITOL 13: NIGRA SUM

La Leucofrina li escriu una carta a la tia Penèlope per a contar-li la veritat del que ha passat i que ella puga explicar-la. Leucofrina i Mossèn Ambrós no estaven enamorats, però feien la unió mística (sexe).

Quan Mossèn Ambrós va retirar-se al monestir francès esgotat, ella va aprofitar per a dur a netejar a la tintoreria la capa pluvial a Lleida. Una vegada en la tintoreria, va trobar-se amb la Verònica, una majordoma coneguda, de allí van a anar a prendre un cafè. Leucofrina es trobava cansada i decaiguda degut a l'absència de Mossèn Ambrós, li va contar a Verònica on es trobava i aquesta li va contar que allí van tots els eclesiàstics a pecar i que no existís ningun monestir francès. Leucofrina desconfia de la Verònica, però quan arriba a casa troba en el calaix de l'escriptori la foto d'una noia francesa amb poca roba. Leucofrina furiosa i adolorida va pensar amb el suïcidi, però va reflexionar.

Ella pensava que Deu va obrir-li els ulls de la traïció mística i va enviar-la a netejar la capa.

Quan va arribar a casa Mossèn Ambrós, Leucofrina va fer com si no passara res, va saber controlar-se. Com que havia de cambiar de imatge per a fugir i no tenia prou estalvis, va recórrer a agafar petites quantitats de les caixes de les almoines, també va furtar una relíquia, va aconseguir un botí considerable. La Verònica que sabia algunes confidències i intencions de Leucofrina va fer-li xantatge i si no li donava la meitat del botí, la denunciava. Per això Leucofrina va robar a les dames de la confraria de santa Bàrbara, per a poder fugir i amagar-se.

CAPITOL 14: MEL

Una companyia de varietats actuava al teatre i sala de ball Venus, entre els artistes, una vedet francesa de formes esplèndides.

Aquella nit va ser nefasta, un home va morir a la sala, tenia unes taques vermelloses a la galta esquerra. Al lloc del crim van anar Crònides i el doctor Beltran per al alçament del cadàver, van veure que el cadàver era el Faustinià Valltorta.

El doctor Beltran va dir que va ser un atac al cor, ja que feia temps que patia d'ell i no segui els consells del seu doctor, per això no van fer-li ni l'autòpsia. S'adonaren que la taca vermellosa era de pintallavis a més, el cadàver desprenia un aroma d'un perfum impregnat a la seva roba.

La vedet volia parlar amb Crònides, li diu que en realitat es el Fabià, un amic de l'infancia, i plora desconsolat per el difunt, ja que es son pare.

Crònides li pregunta a la vedet que ha passat al Venus, ella li conta que el vell va anar a veure l'espectacle i ella mentre actuava, se li va aproximar i li va fer dos petons, i li va dir a l'orella que ell era el seu fill Fabià.

Fins que el teló no es va baixar i la sala va començar a buidar-se, ningú es va adonar que el difunt estava mort, desprès va arribar la guàrdia civil, el jutge i el metge. La vedet deia que tenia por de contar-li la historia al tricorni (guàrdia) per a que no la tancaren a la ratera. Però de sobte quan va veure entrar al jutge i al doctor va pensar que li ho podria contar a ells. Al matí següent el Fabiá vestit de dona va en busca de Crònides i li va contar els fets. Crònides li informa dels tràmits que haurà de fer a França per a rebre l'herència com a fill únic i hereteu universal.

CAPITOL 15: A TALL D'EPÍLEG

Crònides li escriu una carta al exsecretari, Mallol, i li avisa que si es troba a la policia que no s'espanti i actue amb naturalitat. A tot açò li conta que ha mort el cardenal de roma, Maties.

Deien que la Leucofrina continuava la seva lluita, perquè van atacar a la Verònica i creuen que va ser el moviment MAV, majordomes al Vaticà, per això busquen gent que participe en ixe moviment . La tia Penèlope i l'exsecretari son sospitosos ja que van enviar uns telègrafs a Crónides en llatí per a felicitar-lo en el seu aniversari. Eren sospitosos perquè els telègrafs eren xifrats, estaven en llatí. Per aixó avisa a Mallol, per a que vaja amb compte, que en qualsevol moment pot ser visitat per els guàrdies.

En la carta li diu que ja te un sustitut. Tambe li dona consells per a quan tinga que entrar a un jutjat, ja que la seva presentació va ser penosa, en canvi, el nou secretari va fer una entrada majestuosa, pero tenia un defecte, no sabia jugar a la botifarra. Crónides li diu a Mallol que reflexione abans de fer les oposicions per a la carrera judicial.